Konrad Lorenz

Konrad Zacharias Lorenz (Viena, Imperi austrohongarès 1903 - Altenberg, Àustria 1989) fou un etòleg i professor universitari austríac guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1973.

Infotaula de personaKonrad Lorenz
Konrad Lorenz.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 novembre 1903 Modifica el valor a Wikidata
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 febrer 1989 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortInsuficiència renal Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentSankt Andrä-Wördern (en) Tradueix 48° 19′ 23″ N, 16° 11′ 53″ E / 48.323052°N,16.197966°E / 48.323052; 16.197966 Modifica el valor a Wikidata
Psicòleg NSDAP Office of Racial Policy (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Viena . doctor en medicina (1923–1928)
Universitat de Colúmbia . medicina (1922–1923)
Universitat de Viena . zoologia (–1933) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEtologia i filosofia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEtòleg, zoòleg, biòleg, professor d'universitat, escriptor, metge, filòsof, psicòleg i naturalista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Viena
Universitat de Munic
Universitat de Königsberg Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (1938–1944) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
CònjugeMargarethe Gebhardt (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareAdolf Lorenz Modifica el valor a Wikidata
GermansAlbert Lorenz Modifica el valor a Wikidata
ParentsBarbara Pflaum (cunyada) Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm2435761 Discogs: 1359177 Modifica els identificadors a Wikidata
Nikolaas Tinbergen (esquerra) i Konrad Lorenz l'any 1978.

BiografiaModifica

Va néixer el 7 de novembre de 1903 a la ciutat de Viena, en aquells moments situada a l'Imperi austrohongarès però que avui dia és la capital d'Àustria. AL finalitzar l'escola secundària estava tan interessat en l'evolució que va voler estudiar zoologia i paleontologia. Obeint al seu pare, però, va estudiar dos cursos de medicina a la Universitat de Colúmbia de Nova York, i acabà la carrera a la Universitat de Viena, on es graduà el 1928 i es doctorà en zoologia l'any 1933.

Entre 1940 i 1942 fou professor a la Universitat de Königsberg. Durant la Segona Guerra Mundial va esdevindre metge de l'exèrcit, treballant en la secció de neurologia i psiquiatria de l'hospital de Posen. Considerat un dels pares de l'etologia, el 1961 fou nomenat director de l'Institut Max Planck d'etologia de Seewiesen (Baviera), càrrec que exercí fins al 1973. Va morir el 27 de febrer de 1989 a la ciutat d'Altenberg, població situada prop de Viena.

Recerca científicaModifica

El 1939 va fundar amb Nikolaas Tinbergen l'escola etològica del comportament animal, que va mantenir fortes discrepàncies amb l'escola nord-americana de psicòlegs experimentals. Els nord-americans estudiaven els animals en el laboratori i els europeus preferien observar-los en el seu hàbitat natural. A l'estudiar les pautes d'aprenentatge dels pollets d'oques i ànecs va descobrir una etapa crítica en la qual aprenen a reconèixer i a seguir als pares, fins i tot si aquests són adoptius, sempre que en ells estiguessin presents els estímuls auditius o visuals, l'empremta que provoca la reacció dels joves. Aquesta etapa Lorenz l'anomenà "imprinting".

Va rebre el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1973, compartit amb Nikolaas Tinbergen i Karl von Frisch, pels seus descobriments referents a l'organització dels patrons individuals i socials del comportament. La concessió d'aquest guardó va causar certa sorpresa en el món científic, els arguments del tribunal suec del Premi Nobel fou que els seus treballs contribuïen a comprendre millor alguns aspectes de la psiquiatria.

Influit pel psicòleg Karl Bühler, va intentar aplicar mètodes comparatius a l'estudi del comportament animal. Va cridar l'atenció el fet que els seus resultats van contradir, amb gran violència, les opinions portades a terme per l'escola vitalista o "instintivista" de William McDougall i les de l'escola mecanicista de Watson. Gran part de la seva vida no va estar interessat en la conducta humana i menys en la cultura humana. Probablement la seva professió de metge va despertar el coneixement dels perills que amenacen a la humanitat civilitzada. Posteriorment es va involucrar amb el perill de la destrucció del medi ambient per l'home i del cercle viciós devastador de competència comercial i creixement barat. Pel que fa a la cultura com un sistema vivent i considerant les seves pertorbacions a partir de les malalties el van dur a l'opinió que l'amenaça principal a l'existència de la humanitat queda pot anomenar-se "neurosi de masses".

Obra publicadaModifica

  • 1952: King Solomon's Ring
  • 1954: Man Meets Dog
  • 1965: Evolution and Modification of Behavior
  • 1966: On Aggression
  • 1970: Studies in Animal and Human Behavior, Volume I
  • 1971: Studies in Animal and Human Behavior, Volume II
  • 1973: Behind the Mirror
  • 1974: Civilized Man's Eight Deadly Sins
  • 1979: The Year of the Greyleg Goose
  • 1982: The Foundations of Ethology
  • 1995: The Natural Science of the Human Species: An Introduction to Comparative Behavioral Research - The Russian Manuscript (1944-1948)

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Konrad Lorenz