Cistina
compost químic
La Cistina és un aminoàcid format per l'oxidació de dos residus químics de la cisteïna que estan units covalentment per fer un enllaç disulfit. És un compost de sofre orgànic amb la fórmula química: (SCH2CH(NH2)CO2H)2. És un sòlid que es fon a 247-249 °C. Va ser descobert l'any 1810 per William Hyde Wollaston.[1] La cistina és un determinant significatiu de l'estructura terciària de moltes proteïnes. És parcialment responsable de la formació de la matriu del gluten en el pa. Els cabells humans contenen aproximadament un 5% de cistina en pes.[2]
| Substància química | compost químic, medicament i DL-cystine (en)   |
|---|---|
| Massa molecular | 240,023849 u |
| Trobat en el tàxon | Homo sapiens, Arabidopsis thaliana, Candida albicans, Pseudomonas aeruginosa, Staphylococcus aureus, Trypanosoma brucei, xampinyó silvestre, all, Artemia salina, Cannabis sativa, Cassia obtusifolia, flammulina, soia, Bolet de greix, banús fals, Morchella angusticeps (en) , Morchella crassipes (en) , Morchella deliciosa (en) , Múrgola, Panax, Psophocarpus tetragonolobus, Thymus transcaucasicus (en) , Verpa bohemica (en) , Conillets i Banya del sègol
|
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₆H₁₂N₂O₄S₂ |
 | |
| SMILES canònic | |
| SMILES isomèric | N[C@@H](CSSC[C@H](N)C(O)=O)C(O)=O
|
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Solubilitat | 0,011 g/100 g (aigua, 25 °C) |
Les propietats nutritives de la cistina són idèntiques a la de la cisteïna la qual és més comuna.[3]
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cistina |
- ↑ "cystine." Encyclopædia Britannica. 2007. Encyclopædia Britannica Online. 27 July 2007 www.britannica.com/eb/article-9028437/cystine
- ↑ Gortner, R. A.; W. F. Hoffman, W. F. (1941). "l-Cystine". Org. Synth.; Coll. Vol. 1: 194.
- ↑ M.A. Aslaksena, O.H. Romarheima, T. Storebakkena and A. Skrede «Evaluation of content and digestibility of disulfide bonds and free thiols in unextruded and extruded diets containing fish meal and soybean protein sources». Animal Feed Science and Technology, 128, 3–4, 28-06-2006, pàg. 320–330. DOI: 10.1016/j.anifeedsci.2005.11.008.