Viquipèdia

Escheríchia coli

bacteri que es troba a l'intestí dels animals

L'escheríchia coli[1] (Escherichia coli, pronunciat /eʃe'ɾikia 'kɔli/ i abreujat E. coli habitualment)[2] o colibacil[3] és una de les principals espècies d'eubacteris que viuen a la part més baixa dels intestins dels animals de sang calenta, incloent-hi ocells i mamífers i són necessaris per a la correcta digestió dels aliments.[4][5] La seva presència en l'aigua subterrània és un indicador comú de la contaminació fecal (entèric és un adjectiu que descriu els organismes que viuen en els intestins; fecal és l'adjectiu per als organismes que viuen en la femta, de manera que amb freqüència s'empra com a sinònim d'entèric).[6][7] El nom prové del seu descobridor, Theodor Escherich.[8] Pertany a la família de les enterobacteriàcies, i és emprada com a organisme model per als bacteris en general.[9]

Infotaula d'ésser viuEscheríchia coli
Escherichia coli Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font detoxina d'Escherichia coli Modifica el valor a Wikidata
Tinció de Gramgramnegatiu Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePseudomonadati
FílumPseudomonadota
ClasseGammaproteobacteria
OrdreEnterobacterales
FamíliaEnterobacteriaceae
GènereEscherichia
EspècieEscherichia coli Modifica el valor a Wikidata
Mig., 1895
Nomenclatura
Sinònims
Bacillus coli communis Modifica el valor a Wikidata

De mitjana, un humà treu diàriament amb la femta entre cent mil milions i un bilió d'Escherichia coli.[10] Tots els diferents tipus de coli fecals i tots els bacteris semblants que viuen en el sòl (en el sòl amb plantes marcint-se el més comú és Enterobacter aerogenes) són agrupades juntes sota el nom "coliforme" (que vol dir semblant a coli"). Tècnicament el "grup coliforme" es defineix com el conjunt de bacteris aerobis o anaerobis facultatius, no esporolables, gram-negatius, en forma de bacil i que fermenten lactosa amb producció de gas (els animals eliminen aquest gas en forma de flatulència).[11][12]

Implicacions biotecnològiques

modifica
 
Escherichia coli a 10.000 augments

Actualment es considera que Escherichia coli és l'organisme model i per tant l'ésser viu sobre el qual es té més coneixement biomolecular. A més a més, gràcies al seguit d'eines desenvolupades al voltant de la seva bioquímica, ha demostrat ser altament manipulable al laboratori.[13] Per això mateix és l'eubacteri més emprat en els experiments per estudiar les propietats de les biomolècules. Té capacitat per introduir una gran quantitat de proteïnes,[14] i fins i tot vies metabòliques senceres dins del seu metabolisme i de produir-les de forma barata en massa, gràcies als seus pocs requeriments del medi.

Les seves limitacions són les cadenes d'ADN amb palíndroms, que no és capaç de manipular, i que no té capacitat de processar proteïnes eucariotes que requereixin modificacions post-transcripcionals com ara glucosidacions.[15] Actualment és per exemple el principal productor d'insulina.[16]

L'alt coneixement que se'n té ha fet que sigui l'ésser viu que tingui més tecnologia desenvolupada amb la fi de modificar-lo amb tota mena de fags i plasmidis.[17][18] També hi ha moltes eines per tal de conservar i replicar informació com els cromosomes artificias bacterians que es varen fer servir moltíssim en les genoteques que van intervenir en la seqüenciació del genoma humà.[19]

Implicacions mèdiques

modifica

Hi ha, tanmateix, tres situacions en què la Escherichia coli pot causar malalties. Quan el bacteri s'escapa cap al tracte urinari, llavors pot causar una infecció anomenada «cistitis de lluna de mel», ja que la còpula pot provocar la introducció del bacteri en la vagina. Tot i que és més freqüent en les dones, la infecció del tracte urinari es pot trobar en tots dos sexes en proporcions molt semblants. Com que el bacteri entra invariablement al tracte urinari a través de la uretra, la higiene pobra dels lavabos predisposa a la infecció però hi ha altres factors també molt importants (l'embaràs a les dones, i l'allargament de la pròstata als homes) i en molts de casos l'esdeveniment iniciador no queda clar. El sexe anal també és un factor de risc.[20]

Quan el bacteri surt del tracte intestinal a través d'una perforació (una fístula que podria ser causada per una úlcera, per exemple) i entra dins la cavitat peritoneal, causa una infecció anomenada peritonitis que pot arribar a ser letal.[21] Tanmateix, E. coli és extremadament sensible als antibiòtics com ara l'estreptomicina, la gentamicina o l'enrofloxacina, de manera que el tractament amb antibiòtics sol ser eficaç.[2]

Algunes soques d'Escherichia coli són toxigèniques (algunes produeixen una toxina molt semblant a la de la disenteria) i poden causar toxoinfecció per ingesta de carn contaminada. La gravetat de la malaltia varia considerablement; pot arribar a ser letal, particularment per a la mainada, la gent gran i pacients amb immunodeficiència, però generalment sol ser poc agressiva. Escherichia coli pot abrigar enterotoxines termoestables i termolàbils. Les darreres són molt semblants en estructura i funcions a la toxina del còlera. Conté una subunitat A i cinc subunitats B disposades en una holotoxina. Les subunitats B aporten adherència i capacitat d'entrada de la toxina a les cèl·lules intestinals de l'hoste, on la subunitat A penetra i estimula les cèl·lules a alliberar aigua causant diarrea.[22]

Soques patògenes

modifica

La majoria de soques d'Escherichia coli no són patògenes i formen part de la microbiota intestinal normal. Les malalties que causen més sovint són infeccions del tracte urinari i gastroenteritis. Moltes soques, però, poden actuar com a patogen oportunista. Escherichia coli és el principal agent causal de septicèmies i també causa un tipus de meningitis. Diferents grups de soques produeixen diferents tipus d'infecció i patogènia:

Escherichia coli enterotoxigènica (ETEC)

modifica

Causa una diarrea tipus còlera encara que menys greu (diarrea del viatger). La seua patogènia es deu a la producció de toxines. Les ETEC actuen en la mucosa de l'intestí prim, a la qual es fixena per mitjà d'unes adhesines fimbriades.[cal citació]

Escherichia coli enteroagregativa (EAggEC)

modifica

Causa una diarrea persistent en infants. Forma agregats a la superfície de la mucosa intestinal.[cal citació]

Escherichia coli enteropatògena (EPEC)

modifica

Es desenvolupa a l'intestí prim, on forma una alteració de l'estructura de les microvellositats. Els bacteris apareixen enganxats a la mucosa en unes projeccions. La penetració de la mucosa per les cèl·lules es produeix de forma esporàdica i causa efectes importants en la fisiologia de la cèl·lula infectada, com ara l'activació de la tirosina-cinasa o l'increment dels nivells de calci.[cal citació]

Escherichia coli enterohemorràgica o verotoxigènica (EHEC o VTEC)

modifica

És una causa important de brots epidèmics de gastroenteritis hemorràgica en països desenvolupats (carn picada). Dosi d'infecció molt baixa (quantitats molt petites) poden comportar brots epidèmics greus. Són similars a la de les EPEC però produeix símptomes semblants als causats per Shigella; produeixen una toxina tipus Shiga (verotoxina) que pot produir la síndrome hemoliticourèmica (SHU).[23] És la infecció gastrointestinal més greu en els països desenvolupats. Una de les soques més esteses és Escherichia coli O157:H7.[cal citació]

Escherichia coli enteroinvasiva (EIEC)

modifica

La infecció que causa és indistingible de la Shigella, però no produeix toxines Shiga.[cal citació]

Escherichia coli uropatògena (UPEC)

modifica

És una causa important d'infeccions greus del tracte urinari.[24] Freqüent en dones en edat fèrtil, pot afectar bufeta i uretra (cistitis) o ronyó (pielonefritis). Les infeccions urinàries són el segon tipus d'infecció més freqüent. També són freqüents en la mainada de menys de cinc anys. S'ha demostrat l'actuació d'adhesines que permeten adherència a la mucosa del tracte urinari. L'acció inflamatòria localitzada dels lipopolisacàrids probablement hi tingui un paper important.[cal citació]

Implicacions en el control ambiental

modifica

En els camps relacionats amb la purificació de l'aigua i tractament d'aigües residuals Escherichia coli va ser escollida des de molt d'hora en el desenvolupament de la tecnologia com a indicador del nivell de contaminació de l'aigua mitjançant l'Índex de coliformes per controlar-ne la contaminació fecal humana.[25] Les raons principals per emprar E. coli són que hi ha un munt de coliformes en la femta humana que són patògens (com Salmonella typhi, que causa el tifus), i E. coli és normalment inofensiva, de manera que no es pot escapar de laboratori i fer mal a algú. De tota manera, pot ser enganyós emprar E. coli com a indicador de la contaminació fecal humana, ja que hi ha altres ambients en els quals E. coli creix bé, com per exemple les fàbriques de paper.[cal citació]

Filogènia de les soques de l'Escherichia coli

E. albertii




E. fergusonii







E. coli O157:H7



Shigella flexineri





Shigella dysenteriae






E. coli E24377A



Shigella boydii







Shigella sonnei




E. coli E110019




E. coli O26:H11



E. coli O111:H-







E. coli SE11



E. coli B7A







E. coli O103:H2



E. coli E22





E. coli Olso O103



E. coli 55989








E. coli IAI1




E. coli 53638



E. coli HS








E. coli UMN026







E. coli SMS-3-5



E. coli IAI39






E. coli SE15



E. coli O127:H6





E. coli ED1a





E. coli CFT073




E. coli APEC O1



E. coli UTI89



E. coli S88






E. coli F11



E. coli 536










E. coli BW2952


K-12

E. coli K-12 W3110



E. coli K-12 DH10b



E. coli K-12 DH1



E. coli K-12 MG1655




B

E. coli 101-1



E. coli B REL606



E. coli BL21-DE3







Filogènia de l'Escherichia coli basada en un grup de gens conservats (adk, fumC, icd, gyrB, mdh, purA, recA)[26] Quatre espècies diferents de Shigella són classificades com a soques de l'Escherichia coli, amb aquest sistema, mentre que Escherichia albertii i Escherichia fergusonii, totes dues del mateix gènere, queden fora del clade que reuneix E. coli and Shigella sp.

Referències

modifica
  1. ↑ «escheríchia coli». Diccionari de seguretat alimentària. Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i TERMCAT. [Consulta: 20 agost 2024].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Escherichia coli». Canal Salut. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 13 setembre 2023].
  3. ↑ «colibacil». Gran enciclopèdia catalana.
  4. ↑ Tenaillon, Olivier; Skurnik, David; Picard, Bertrand; Denamur, Erick «The population genetics of commensal Escherichia coli» (en anglès). Nature Reviews Microbiology, 8, 3, 3-2010, pàg. 207–217. DOI: 10.1038/nrmicro2298. ISSN: 1740-1534.
  5. ↑ Singleton, Paul. Bacteria in Biology, Biotechnology and Medicine (en anglès). Wiley, 1999-08-11, p. 444-454. ISBN 978-0-471-98880-9. 
  6. ↑ «Escherichia coli». CDC National Center for Emerging and Zoonotic Infectious Diseases. [Consulta: 2 octubre 2012].
  7. ↑ Vogt, Richard L.; Dippold, Laura «Escherichia Coli O157:H7 Outbreak Associated with Consumption of Ground Beef, June–July 2002» (en anglès). Public Health Reports, 120, 2, 3-2005, pàg. 174–178. DOI: 10.1177/003335490512000211. ISSN: 0033-3549. PMC: PMC1497708. PMID: 15842119.
  8. ↑ Escherich, Theodor. «Die darmbakterien des neugeborenen und säuglings». A: Sitzungsberichte der Gesellschaft für Morphologie und Physiologie (en alemany). Múnic: M. Rieger'sche Universitäts-Buchhandlung, 1885. 
  9. ↑ «Conservation of the family name Enterobacteriaceae, of the name of the type genus, and designation of the type species» (en anglès). International Bulletin of Bacteriological Nomenclature and Taxonomy, 8, 1, 1958, pàg. 73–74. DOI: 10.1099/0096266X-8-1-73. ISSN: 0020-7713.
  10. ↑ Eckburg, Paul B.; Bik, Elisabeth M.; Bernstein, Charles N.; Purdom, Elizabeth; Dethlefsen, Les «Diversity of the Human Intestinal Microbial Flora» (en anglès). Science, 308, 5728, 10-06-2005, pàg. 1635–1638. DOI: 10.1126/science.1110591. ISSN: 0036-8075.
  11. ↑ Li, Daoliang; Liu, Shuangyin. Water Quality Monitoring in Aquaculture (en anglès). Elsevier, 2019, p. 303–328. DOI 10.1016/b978-0-12-811330-1.00012-0.. ISBN 978-0-12-811330-1. 
  12. ↑ Martin, Nicole H.; Trmčić, Aljoša; Hsieh, Tsung-Han; Boor, Kathryn J.; Wiedmann, Martin «The Evolving Role of Coliforms As Indicators of Unhygienic Processing Conditions in Dairy Foods». Frontiers in Microbiology, 7, 30-09-2016. DOI: 10.3389/fmicb.2016.01549. ISSN: 1664-302X.
  13. ↑ Lee, Sang Yup «High cell-density culture of Escherichia coli» (en anglès). Trends in Biotechnology, 14, 3, 3-1996, pàg. 98–105. DOI: 10.1016/0167-7799(96)80930-9.
  14. ↑ Cornelis, Pierre «Expressing genes in different Escherichia coli compartments» (en anglès). Current Opinion in Biotechnology, 11, 5, 10-2000, pàg. 450–454. DOI: 10.1016/S0958-1669(00)00131-2.
  15. ↑ Ammar, Ehab M.; Wang, Xiaoyi; Rao, Christopher V. «Regulation of metabolism in Escherichia coli during growth on mixtures of the non-glucose sugars: arabinose, lactose, and xylose» (en anglès). Scientific Reports, 8, 1, 12-01-2018. DOI: 10.1038/s41598-017-18704-0. ISSN: 2045-2322.
  16. ↑ Núñez, Ramón. «1978: logran sintetizar la insulina humana» (en castellà). Muy Interesante, 13-09-2018. [Consulta: 13 setembre 2023].
  17. ↑ Brüssow, Harald; Canchaya, Carlos; Hardt, Wolf-Dietrich «Phages and the Evolution of Bacterial Pathogens: from Genomic Rearrangements to Lysogenic Conversion» (en anglès). Microbiology and Molecular Biology Reviews, 68, 3, 9-2004, pàg. 560–602. DOI: 10.1128/MMBR.68.3.560-602.2004. ISSN: 1092-2172.
  18. ↑ Russo, Eugene «Special Report: The birth of biotechnology» (en anglès). Nature, 421, 6921, 1-2003, pàg. 456–457. DOI: 10.1038/nj6921-456a. ISSN: 1476-4687.
  19. ↑ Cooper, Stephen; Helmstetter, Charles E. «Chromosome replication and the division cycle of Escherichia coli» (en anglès). Journal of Molecular Biology, 31, 3, 2-1968, pàg. 519–540. DOI: 10.1016/0022-2836(68)90425-7.
  20. ↑ Hilbert, David. «Uropathogenic Escherichia Coli: The pre-eminent urinary tract infection pathogen». A: Morgan C. Rogers; Nancy D. Peterson (eds.). E. coli Infections: Causes, Treatment and Prevention (en anglès). Nova Publishers, Feb 2011, p. 1-66. 
  21. ↑ Barreales, Mónica; Fernández, Inmaculada «Spontaneous bacterial peritonitis» (en anglès). Revista Española de Enfermedades Digestivas, 103, 5, 5-2011, pàg. 255–263. DOI: 10.4321/S1130-01082011000500006. ISSN: 1130-0108.
  22. ↑ «Enterotoxigenic E. coli (ETEC) | E. coli |» (en anglès americà). Centres per al Control i Prevenció de Malalties, 14-01-2019. [Consulta: 13 setembre 2023].
  23. ↑ Griffin, Patricia M. «Illnesses Associated with Escherichia coli 0157:H7 Infections: A Broad Clinical Spectrum» (en anglès). Annals of Internal Medicine, 109, 9, 01-11-1988, pàg. 705. DOI: 10.7326/0003-4819-109-9-705. ISSN: 0003-4819. PMID: 3056169.
  24. ↑ Johnson, James R.; Johnston, Brian; Clabots, Connie; Kuskowski, Michael A.; Castanheira, Mariana «Escherichia coli Sequence Type ST131 as the Major Cause of Serious Multidrug‐Resistant E. coli Infections in the United States» (en anglès). Clinical Infectious Diseases, 51, 3, 8-2010, pàg. 286–294. DOI: 10.1086/653932. ISSN: 1058-4838. PMID: 20572763.
  25. ↑ Feng, Peter; Weagant, Stephen D.; Grant, Michael A.; Burkhardt, William «BAM Chapter 4: Enumeration of Escherichia coli and the Coliform Bacteria» (en anglès). FDA. Center for Food Safety and Applied Nutrition, 08-10-2020.
  26. ↑ Lukjancenko, O.; Wassenaar, T.M.; Ussery, D.W. «Comparison of 61 sequenced Escherichia coli genomes». Microb Ecol., 60, 4, 2010, pàg. 708–720. DOI: 10.1007/s00248-010-9717-3. PMC: 2974192. PMID: 20623278.

Enllaços externs

modifica
En altres projectes de Wikimedia:
 
Commons
 Commons  
 
Viquiespècies
 Viquiespècies  
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Escheríchia_coli&oldid=34241166»