Disenteria

transtorn inflamatori de l'intestí

La disenteria és una malaltia infecciosa de l'intestí, que s'inflama i es nafra causant dolor abdominal, febre i diarrea. Rep el noms populars de sangfluix, fluix de sang o cambres de sang.[1]

Plantilla:Infotaula malaltiaDisenteria
Tipuscolitis i infecció intestinal Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomesdiarrea hemorràgica i diarrea Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10A03.9, A06.0, A07.9
CIM-9004, 007.9, 009.0
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0099399 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD004403 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0013369 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:12384 Modifica el valor a Wikidata

Pot ser produïda per:

Entre els esforços per prevenir la disenteria s’inclouen el rentat de mans i mesures de seguretat alimentària mentre es viatja per zones d’alt risc.[2] Tot i que la malaltia generalment es resol per si sola en una setmana, és important beure prou líquids, com una solució de rehidratació oral.[2] Es poden utilitzar antibiòtics com l'azitromicina per tractar casos associats a viatges a països en desenvolupament.[3] Tot i que els medicaments que s’utilitzen per disminuir la diarrea com la loperamida no es recomanen per si sols, es poden utilitzar juntament amb antibiòtics.[3][2]

Senyals i símptomesModifica

La forma més habitual de disenteria és la disenteria bacil·lar, que sol ser una malaltia lleu, que causa símptomes que consisteixen normalment en dolors intestinals lleus i diarrea. Normalment, els símptomes es presenten al cap d’1 a 3 dies i, en general, ja no estan presents al cap d’una setmana. La freqüència de les urgències per defecar, el gran volum de femta líquida expulsada i la presència de sang, moc o pus depèn del patogen causant de la malaltia. També es pot produir intolerància temporal a la lactosa. En algunes ocasions càustiques, també poden ser símptomes els còlics abdominals greus, la febre, el xoc i el deliri.[4][5][6][7]

En casos extrems, les persones poden passar més d’un litre de líquid per hora. Més sovint, les persones es queixen de diarrea amb sang, acompanyades de dolor abdominal extrem, dolor rectal i febre baixa. La pèrdua ràpida de pes i els dolors musculars de vegades també acompanyen la disenteria, mentre que les nàusees i els vòmits són rars. En molts casos pot haver-hi rampes en cascada que afectin els músculs que envolten tot l’intestí superior; de vegades prou greu per fer que el revestiment de l'intestí se separi de la paret, provocant una infecció sistèmica.

En rares ocasions, el paràsit ameba envairà el cos a través del torrent sanguini i es propagarà més enllà dels intestins. En aquests casos, pot infectar més greument altres òrgans com el cervell, els pulmons i, més freqüentment, el fetge.[8]

ReferènciesModifica

  1. «ca`n picafort opina - Biblioteca Digital de les Illes Balears» (en anglès). [Consulta: 11 maig 2018].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Dysentery» (en anglès), 18-10-2017.
  3. 3,0 3,1 Tribble, DR «Antibiotic Therapy for Acute Watery Diarrhea and Dysentery.». Military Medicine, 182, S2, setembre 2017, pàg. 17–25. DOI: 10.7205/MILMED-D-17-00068. PMC: 5650106. PMID: 28885920.
  4. "Dysentery" en el Diccionari mèdic de Dorland
  5. DuPont, H. L. «Interventions in diarrheas of infants and young children». J. Am. Vet. Med. Assoc., 173, 5 Pt 2, 1978, pàg. 649–53. PMID: 359524.
  6. DeWitt, T. G. «Acute diarrhoea in children». Pediatr Rev, 11, 1, 1989, pàg. 6–13. DOI: 10.1542/pir.11-1-6. PMID: 2664748.
  7. «Dysentery symptoms». Arxivat de l'original el 23 març 2010.
  8. «Dysentery-Diagnosis». Arxivat de l'original el 14 juliol 2011.