Infecció urinària

infecció que afecta a qualsevol part del tracte urinari

La infecció del tracte urinari (ITU) (o, senzillament, infecció urinària) és una infecció bacteriana que afecta a qualsevol part del tracte urinari.[1] El tipus més comú d'ITU és una infecció de la bufeta que s'anomena cistitis. Un altre tipus d'infecció urinària és una infecció renal, conegut com a pielonefritis, i és molt més greu.[2] Els símptomes d'una infecció del tracte urinari inferior inclouen dolor en orinar, orinar freqüentment i sentir la necessitat d'orinar tot i tenir la bufeta buida (pol·laciúria).[1] Els símptomes d'una infecció renal inclouen febre i dolor al costat generalment a més dels símptomes d'una ITU inferior. En persones grans o bé molt joves, els símptomes poden ser vagues o inespecífics.[1][3]

Plantilla:Infotaula malaltiaInfecció urinària
Múltiples leucòcits en un sediment urinari d'un pacient amb una infecció del tracte urinari. modifica
Tipuscistitis, malaltia infecciosa, malaltia del sistema urinari, malaltia bacteriana i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitaturologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomeshematúria, febre, disúria, dolor abdominal i pol·laciúria Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11GC00.1 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10N30.0 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9595.0 Modifica el valor a Wikidata
CIAPU71 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB13657 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000521 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine231574 i 233101 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKurinary-tract-infection-in-adults Modifica el valor a Wikidata
MeSHD014552 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0149523 i C0042029 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:13148 i DOID:0080784 Modifica el valor a Wikidata

L'agent causal principal és l'Escherichia coli, encara que altres bacteris o fongs de vegades en poden ser la causa.[4] Els factors de risc inclouen l'anatomia femenina, les relacions sexuals, la diabetis, l'obesitat i els antecedents familiars.[4] Tot i que les relacions sexuals són un factor de risc, les ITU no es classifiquen com a infeccions de transmissió sexual (ITS).[5] Quan es produeix una infecció renal sol ser després d'una infecció de la bufeta, però també pot ser deguda a una infecció transmesa per la sang.[6] El diagnòstic en dones joves sanes es pot basar només en els símptomes.[7] En persones amb símptomes vagues, el diagnòstic pot ser difícil perquè els bacteris poden estar presents sense que hi hagi infecció.[8] En casos complicats o si el tractament falla, es recomana un cultiu d'orina.

En les persones amb infeccions freqüents, els antibiòtics a dosis baixes poden ser una mesura preventiva. En casos no complicats, les infeccions del tracte urinari es tracten fàcilment amb un tractament curt d'antibiòtics,[9] encara que va en augment la resistència a molts dels antibiòtics utilitzats per tractar-les.[1] En casos complicats, es poden necessitar tractaments més llargs o antibiòtics per via intravenosa,[9] i si els símptomes no han millorat en dos o tres dies, es necessiten més proves diagnòstiques.[10] En els pacients que presenten bacteris (bacteriúria) i/o leucòcits en l'orina (leucocitúria) però que no tenen símptomes, generalment no es necessiten antibiòtics;[11] tot i que les dones embarassades en són una excepció a aquesta recomanació.[12] En pacients amb infeccions freqüents, es pot prendre una tanda curta d'antibiòtics tan aviat com comencin els símptomes o es poden utilitzar antibiòtics a llarg termini com a mesura preventiva.[13]

Les infeccions urinàries són més freqüents en les dones que en els homes; però semblant entre els dos sexes si duen catèters permanents.[9][14] La meitat de les dones tenen almenys una infecció urinària en algun moment de la vida.[15] Les recurrències són habituals.[9] Les infeccions del tracte urinari s'han descrit des de l'antiguitat amb la primera descripció documentada al Papir Ebers datada al c. 1550 aC.[16]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Urinary Tract Infection». Centers for Disease Control and Prevention (CDC), 17-04-2015. Arxivat de l'original el 22 February 2016. [Consulta: 9 febrer 2016].
  2. «Diagnosis and management of urinary tract infection and pyelonephritis». Emergency Medicine Clinics of North America, vol. 29, 3, 8-2011, pàg. 539–552. DOI: 10.1016/j.emc.2011.04.001. PMID: 21782073.
  3. «Diagnosis and management of urinary infections in older people». Clinical Medicine, vol. 11, 1, 2-2011, pàg. 80–83. DOI: 10.7861/clinmedicine.11-1-80. PMC: 5873814. PMID: 21404794.
  4. 4,0 4,1 «Urinary tract infections: epidemiology, mechanisms of infection and treatment options». Nature Reviews. Microbiology, vol. 13, 5, 5-2015, pàg. 269–284. DOI: 10.1038/nrmicro3432. PMC: 4457377. PMID: 25853778.
  5. Study Guide for Pathophysiology. 5. Elsevier Health Sciences, 2013, p. 272. ISBN 9780323293181. 
  6. Introduction to Medical-Surgical Nursing. Elsevier Health Sciences, 2015, p. 909. ISBN 9781455776412. 
  7. «Uncomplicated urinary tract infection in adults including uncomplicated pyelonephritis». The Urologic Clinics of North America, vol. 35, 1, 2-2008, pàg. 1–12, v. DOI: 10.1016/j.ucl.2007.09.004. PMID: 18061019.
  8. Bennett & Brachman's hospital infections.. 5th. Philadelphia: Wolters Kluwer Health/Lippincott Williams & Wilkins, 2007, p. 474. ISBN 9780781763837. 
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 «Urinary tract infections in women». European Journal of Obstetrics, Gynecology, and Reproductive Biology, vol. 156, 2, 6-2011, pàg. 131–136. DOI: 10.1016/j.ejogrb.2011.01.028. PMID: 21349630.
  10. «Diagnosis and treatment of acute pyelonephritis in women». American Family Physician, vol. 84, 5, 9-2011, pàg. 519–526. PMID: 21888302.
  11. «Asymptomatic Bacteriuria in Noncatheterized Adults». The Urologic Clinics of North America, vol. 42, 4, 11-2015, pàg. 537–545. DOI: 10.1016/j.ucl.2015.07.003. PMID: 26475950.
  12. «Urinary Tract Infection and Bacteriuria in Pregnancy». The Urologic Clinics of North America, vol. 42, 4, 11-2015, pàg. 547–560. DOI: 10.1016/j.ucl.2015.05.004. PMID: 26475951.
  13. «Recurrent uncomplicated cystitis in women: allowing patients to self-initiate antibiotic therapy». Prescrire International, vol. 23, 146, 2-2014, pàg. 47–49. PMID: 24669389.
  14. «Factors that affect nosocomial catheter-associated urinary tract infection in intensive care units: 2-year experience at a single center». Korean Journal of Urology, vol. 54, 1, 1-2013, pàg. 59–65. DOI: 10.4111/kju.2013.54.1.59. PMC: 3556556. PMID: 23362450.
  15. «Diagnosis and treatment of acute uncomplicated cystitis». American Family Physician, vol. 84, 7, 10-2011, pàg. 771–776. PMID: 22010614.
  16. An introduction to botanical medicines : history, science, uses, and dangers. Westport, Conn.: Praeger Publishers, 2008, p. 126. ISBN 978-0-313-35009-2.