Dicloxacil·lina
La dicloxacilina és un antibiòtic β-lactàmic resistent a penicil·linasa.
Malaltia objecte | pneumònia bacteriana, infecció del tracte respiratori superior, complicacions postoperatòries, osteomielitis, cel·lulitis, infecció urinària i infecció per estafilococs |
---|---|
Dades clíniques | |
Risc per l'embaràs | categoria B2 per a l'embaràs a Austràlia i categoria B per a l'embaràs als EUA |
Grup farmacològic | penicil·lina |
Codi ATC | J01CF01 |
Dades químiques i físiques | |
Fórmula | C19H17Cl2N3O5S |
Massa molecular | 469,026597 Da |
Identificadors | |
Número CAS | 3116-76-5 |
PubChem (SID) | 18381 |
DrugBank | DB00485 |
ChemSpider | 17358 |
UNII | COF19H7WBK |
KEGG | C06950 i D02348 |
ChEBI | 4511 |
ChEMBL | CHEMBL893 |
AEPQ | 100.019.535 |
Activitat i mecanisme d'acció
modificaAntibacterià. AntiGram+. De la família de les penicil·lines. Resistent a β-lactamases. Exerceix la seva acció bactericida sobre el creixement i divisió de la paret cel·lular bacteriana, encara que no es coneix exactament el mecanisme d'acció implicat.
Els peptidoglicans mantenen la paret cel·lular bacteriana rígida, protegint el bacteri contra ruptura osmòtica. Les bencilpenicilines inhibeixen el pas final de la unió de peptidogligans mitjançant la seva unió a transpeptidases, proteïnes fixadores de penicil·lines, que es troben a la superfície interior de la coberta cel·lular bacteriana, inactivant-les.
Altres mecanismes implicats: lisis bacteriana a causa de la inactivació d'inhibidors endògens d'autolisines bacterianes.
Propietats fisicoquímiques
modifica- Solubilitat: Soluble en aigua i metanol, menys soluble en butanol i lleugerament soluble en acetona i solvents orgànics.
- Dosi letal: en ratolins → 0,9 (g/kg)v.i. en rates → 0,63 (g/kg) i.p.
Indicacions
modificaÉs efectiva contra Staphilococcus aureus productors de penicil·linases, a més, per tractar certes infeccions causades pels bacteris com la pneumònia i altres infeccions als ossos, sentits, pell i vies urinàries. Els antibiòtics no tenen cap efecte sobre els refredats, la grip o altres infeccions víriques.
Vegeu també
modificaReferències
modifica Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- Guia de terapèutica antimicrobiana 2008. Mensa J, Gatell J Mª, Azanza J R, et al. Elsevier Doyma. 2008. ISBN 978-84-458-1813-8.
- Goodman & Gilman. Les bases farmacològiques de la Terapèutica. Brunton L, Parker K. 2006. Isbn 9701057392.
- Antibiotic essentials. Cunha BA. Physicians ´ Press 2007.