Estats dels Estats Units

(S'ha redirigit des de: Estat nord-americà)

Els estats dels Estats Units són les cinquanta subdivisions nacionals dels Estats Units d'Amèrica que comparteixen la sobirania amb el govern federal. Cada estat té la seva pròpia constitució, basada en els principis republicans, i un govern, que consisteix en tres poders: executiu, legislatiu, i judicial.[1] A causa de la sobirania compartida entre cada estat i el govern federal, els estatunidencs són ciutadans del país i alhora de l'estat on viuen o on hagin registrat el seu domicili.[2] Tanmateix, la ciutadania estatal és molt flexible, i no es necessita cap aprovació governamental per a traslladar-se entre els estats, o per residir en un altre estat de la federació.

Estats de la Unió

Tot i que la constitució dels Estats Units és una de les més antigues del món, ha estat esmenada en diverses ocasions, i la seva interpretació i l'aplicació de les seves provisions ha canviat. La tendència ha estat cap a la centralització, en què el govern federal ara té un paper més gran del que havia tingut al començament.[3][4]

Història dels estatsModifica

Les Tretze Colònies meridionals de la Gran Bretanya a Nord-amèrica es rebel·laren contra el govern britànic el 1775 i proclamaren llur independència el 1776. Posteriorment, es constituïren com a estats sobirans dels Estats Units d'Amèrica, que nasqué com a nació independent amb la ratificació dels Articles de la Confederació el 1781, que creaven una unió dels estats amb un govern central feble. Samuel Huntington es convertí en el primer president del Congrés Reunit dels Estats Units. Aquesta forma de govern semblà inadequada pel nou govern, i aviat començaren les propostes de reforma. Aquestes culminaren amb la convocació de la Convenció de Filadèlfia el 4 de març, 1789 i la subsegüent promulgació de la Constitució dels Estats Units, que crearen una Unió més forta, amb més prerrogatives pel govern federal.

Els Estats Units començaren a expandir-se territorialment al subcontinent nord-americà, segons les línies del Destí Manifest. Compraren la Luisiana de França el 1803, que duplicà la seva superfície. El 1819, Espanya cedí la Florida. La República de Texas s'uní a la federació el 1845, la qual cosa provocà el trencament de les relacions amb Mèxic. El Territori o País d'Oregon era controlat tant pels Estats Units com pel Regne Unit fins al 1847 quan es dividí al llarg del paral·lel 47, i la regió meridional passà al control exclusiu dels Estats Units. El 1848, en acabar la Guerra Estats Units - Mèxic, el tractat de pau, el Tractat de Guadalupe-Hidalgo obligava a Mèxic a cedir els territoris de l'Alta Califòrnia, Santa Fe de Nou Mèxic i les regions disputades entre ambdues nacions després de l'annexió de Texas. El 1853 compraren de Mèxic una franja de territori al sud del territori de Santa Fe de Nou Mèxic (en l'actualitat part d'Arizona). El 1867 compraren Alaska de Rússia, i el 1898 annexaren Hawaii.

En expandir-se territorialment, les noves regions foren dividides en territoris que amb el pas dels temps esdevingueren estats de la federació. L'estat de Hawaii fou l'últim territori a convertir-se en estat, el cinquantè estat dels Estats Units.

Els estats de la Unió AmericanaModifica

Segons l'article IV de la constitució que descriu la relació entre els estats, el Congrés dels Estats Units té el poder d'admetre nou estats a la Unió. Com a requeriment, els estats han de donar "completa fe i crèdit" als actes de les legislatures i corts dels altres, la qual cosa inclou el reconeixement dels contractes legals, matrimonis, judicis criminals, i, quan encara no havia estat abolit, l'estatus d'esclavatge. Els estats no poden discriminar els ciutadans dels altres estats quant als drets bàsics. Tots els estats han estat garantits la defensa militar i civil del govern federal, el qual també ha d'assegurar-se que el govern de cadascun dels estats sigui republicà.

No hi ha cap menció a la constitució sobre el dret a la secessió de la Unió. Els Articles de la Confederació havien establert que la unió prèvia de les colònies, havia de ser perpètua, mentre que el preàmbul de la constitució actual estableix que el seu propòsit era formar una "unió més perfecta". El 1860 i 1861 onze estats del sud se separaren de la Unió, però foren reincorporats per la força de les armes durant la Guerra Civil dels Estats Units. Posteriorment, el sistema judicial federal, en el cas de "Texas contra White", establí que els estats no tenen el dret de separar-se de la Unió sense el consentiment dels altres estats.

Els estats que conformen la Unió són:

Els Estats Units d'Amèrica
Nom oficial Abrev. Bandera Data d'Unió Població Capital Ciutat més poblada
Estat d'Alabama AL   181912141819 04.627.851 Montgomery Birmingham
Estat d'Alaska AK   195901031959 00,683.478 Juneau Anchorage
Estat d'Arizona AZ   191202141912 06.338.755 Phoenix
Estat d'Arkansas AR   183606151836 02.834.797 Little Rock
Estat de Califòrnia CA   185009091850 36.553.215 Sacramento Los Angeles
Estat de Carolina del Nord NC   178911211789 09.061.032 Raleigh Charlotte
Estat de Carolina del Sud SC   178805231788 04.407.709 Columbia[n 1]
Estat de Colorado CO   187608011876 04.861.515 Denver
Estat de Connecticut CT   178801091788 03.502.309 Hartford Bridgeport[n 2]
Estat de Dakota del Nord ND   188911021889 00,639.715 Bismarck Fargo
Estat de Dakota del Sud SD   188911021889 00,796.214 Pierre Sioux Falls
Estat de Delaware DE   178712071787 00,864.764 Dover Wilmington
Estat de Florida FL   184503031845 18.251.243 Tallahassee Jacksonville[n 3]
Estat de Geòrgia GA   178801021788 09.544.750 Atlanta
Estat de Hawaii HI   195908211959 01.283.388 Honolulu
Estat d'Idaho ID   189007031890 01.499.402 Boise
Estat d'Illinois IL   181812031818 12.852.548 Springfield Chicago
Estat d'Indiana IN   181612111816 06.345.289 Indianapolis
Estat d'Iowa IA   184612281846 02.988.046 Des Moines
Estat de Kansas KS   186101291861 02.775.997 Topeka Wichita
Commonwealth de Kentucky KY   179206011792 04.241.474 Frankfort Louisville
Estat de Louisiana LA   181204301812 04.293.204 Baton Rouge Nova Orleans
Estat de Maine ME   182003151820 01.317.207 Augusta Portland
Estat de Maryland MD   178804281788 05.618.344 Annapolis Baltimore[n 4]
Commonwealth de Massachusetts MA   178802061788 06.449.755 Boston
Estat de Michigan MI   183701261837 10.071.822 Lansing Detroit
Estat de Minnesota MN   185805111858 05.197.621 Saint Paul Minneapolis
Estat de Mississipí MS   181712101817 02.918.785 Jackson
Estat de Missouri MO   182108101821 05.878.415 Jefferson City Kansas City[n 5]
Estat de Montana MT   188911081889 00,957.861 Helena Bilings
Estat de Nebraska NE   186703011867 01.774.571 Lincoln Omaha
Estat de Nevada NV   186410311864 02.565.382 Carson City Las Vegas
Estat de Nou Hampshire NH   178806211788 01.315.828 Concord Manchester[n 6]
Estat de Nou Mèxic NM   191201061912 02.499.481 Santa Fe Albuquerque
Estat de Nova Jersey NJ   178712181787 08.685.920 Trenton Newark[n 7]
Estat de Nova York NY   178807261788 19.297.729 Albany Nova York[n 8]
Estat d'Ohio OH   180303011803 11.466.917 Columbus[n 9]
Estat d'Oklahoma OK   190711161907 03.617.316 Oklahoma City|
Estat d'Oregon OR   185902141859 03.747.455 Salem Portland
Commonwealth de Pennsilvània PA   178712121787 12.432.792 Harrisburg Filadèlfia
Estat de Rhode Island RI   179005291790 01.057.832 Providence
Estat de Tennessee TN   179606011796 06.156.719 Nashville Memphis[n 10]
Estat de Texas TX   184512291845 23.904.380 Austin Houston[n 11]
Estat de Utah UT   189601041896 02.645.330 Salt Lake City
Estat de Vermont VT   179103041791 00,621.254 Montpelier Burlington
Commonwealth de Virgínia VA   178806251788 07.712.091 Richmond Virginia Beach[n 12]
Estat de Virgínia de l'Oest WV   186306201863 01.812.035 Charleston
Estat de Washington WA   188911111889 06.468.424 Olympia Seattle
Estat de Wisconsin WI   184805291848 05.601.640 Madison Milwaukee
Estat de Wyoming WY   189007101890 00,522.830 Cheyenne

Govern dels estatsModifica

Els estats tenen la llibertat d'organitzar llurs governs estatals de qualsevol manera, però, per mandat constitucional, han de tenir una "forma de govern republicana". Tots els estats han adoptat una forma de govern basada en la separació dels tres poders de govern, com el govern federal. Tot i així hi ha algunes diferències mínimes entre els governs dels estats. Per exemple, el congrés de Nebraska és unicameral, mentre que la resta dels 49 estats tenen congressos bicamerals. En la majoria dels estats hi ha un poder executiu plural, en què els membres del gabinet també són elegits per sufragi i considerats com a membres en igualtat amb el governador. Les judicatures estatals també poden variar.

NotesModifica

  1. L'àrea metropolitana de Greenville-Spartanburg-Anderson és la regió metropolitana més poblada de Carolina del Sud.
  2. L'àrea metropolitana de Hartford-West i Hartford-Willimantic és l'àrea metropolitana més gran a Connecticut
  3. L'àrea metropolitana de Miami-Fort Lauderdale és l'àrea metropolitana més gran a Florida.
  4. Baltimore és un dels 12 comtats de l'àrea metropolitana de Baltimore-Washington que és l'àrea metropolitana més gran a Maryland.
  5. La ciutat de St. Louis i 8 comtats de l'estat formen part de l'àrea metropolitana de St. Louis - St. Charles - Farmington, l'àrea metropolitana més poblada de Missouri.
  6. Els cinc comtats meridionals de Nou Hampshire formen part de l'àrea metropolitana de Boston-Worcester-Manchester, l'àrea metropolitana més poblada dins l'estat.
  7. Els 13 comtats meridionals de Nova Jersey formen part de l'àrea metropolitana de Nova-York - Newark - Bridgeport, la més poblada a Nova Jersey.
  8. Nova York és la ciutat més poblada dels Estats Units.
  9. L'àrea metropolitana de Cleveland, tanmateix, és l'àrea metropolitana més poblada d'Ohio.
  10. L'àrea metropolitana de Nashville-Davidson és la regió metropolitana més poblada de Tennessee.
  11. L'àrea metropolitana de Dallas - Fort Worth és la regió metropolitana més poblada de Texas.
  12. Deu comtats de Virgínia i sis ciutats independents formen part de l'àrea metropolitana de Washington-Baltimore, la regió metropolitana més poblada a Virgínia.

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

  • Stein, Mark, How the States Got Their Shapes, New York : Smithsonian Books/Collins, 2008. ISBN 978-0-06-143138-8

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estats dels Estats Units