Plutoni

Plutoni
	94Pu
	neptuni ← plutoni → americi
Aspecte
	Blanc platejat, agafa un to gris fosc en contacte amb l'aire; ; ; ; Línies espectrals del plutoni
Propietats generals
Nom, símbol, nombre	Plutoni, Pu, 94
Categoria d'elements	Actínids
Grup, període, bloc	n/d, 7, f
Pes atòmic estàndard	(244)
Configuració electrònica	[Rn] 5f6 7s2; 2, 8, 18, 32, 24, 8, 2;
Propietats físiques
Fase	Sòlid
Densitat; (prop de la t. a.)	19,816 g·cm−3
Densitat del; líquid en el p. f.	16,63 g·cm−3
Punt de fusió	912,5 K, 639,4 °C
Punt d'ebullició	3.505 K, 3.228 °C
Entalpia de fusió	2,82 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització	333,5 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar	35,5 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació	8, 7, 6, 5, 4, 3, 2, 1; (òxid amfòter)
Electronegativitat	1,28 (escala de Pauling)
Energia d'ionització	1a: 584,7 kJ·mol−1
Radi atòmic	159 pm
Radi covalent	187±1 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina	Monoclínic ;
Ordenació magnètica	Paramagnètic
Resistivitat elèctrica	(0 °C) 1,460 µΩ·m
Conductivitat tèrmica	6,74 W·m−1·K−1
Dilatació tèrmica	(25 °C) 46,7 µm·m−1·K−1
Velocitat del so	2.260 m·s−1
Mòdul d'elasticitat	96 GPa
Mòdul de cisallament	43 GPa
Coeficient de Poisson	0,21
Nombre CAS	7440-07-5
Isòtops més estables
	Article principal: Isòtops del plutoni

El plutoni és un element químic, que en la taula periòdica té el símbol Pu i el nombre atòmic 94. És un metall de color blanc argentat, tòxic i radioactiu. En manipular-lo sense la protecció adequada pot produir mutacions cel·lulars que poden desembocar en càncer o altres malalties. Rep el seu nom del planeta Plutó, car en la taula periòdica està classificat just després de l'urani (que rep el nom d'Urà) i del neptuni (de Neptú). El plutoni existeix de forma natural però només en petitíssimes quantitats. Gairebé sempre és creat de forma artificial mitjançant el bombardeig de ²³⁸U amb neutrons.

HistòriaModifica

La seva existència va ser predita el 1940 i va ser produït per primera vegada el 1941 per Glenn T. Seaborg, Edwin McMillan, J.W. Kennedy i A.C. Wahl utilitzant el ciclotró de Berkeley (EUA), però el descobriment va ser mantingut en secret fins al final de la Segona Guerra Mundial, el 1945. Va ser l'element utilitzat en la primera explosió nuclear de la història (la prova Trinity) i també el de Fat Man, la bomba atòmica que es va llançar sobre la ciutat japonesa de Nagasaki, el 9 d'agost de 1945.

Hesperi (símbol Es) fou el nom assignat a l'element de nombre atòmic 94, ara conegut com a plutoni. Prengué aquest nom de l'italià Esperio arran del nom en grec d'una regió d'Itàlia, Hesperia, "la terra de l'oest". El mateix equip atribuí el nom ausoni a l'element 93, provinent d'Ausònia, una manera poètica de referir-se a Itàlia. Per comparació l'urani té nombre atòmic 92.

El descobriment d'aquest element, ara desacreditada, fou feta per Enrico Fermi i un equip de científics de la Universitat de Roma La Sapienza el 1934. Després del descobriment de la fissió nuclear el 1938, hom va comprovar que el descobriment de Fermi era en realitat un compost de bari, criptó i altres elements. El veritable element fou descobert alguns anys després, i hom li atribuí el nom de plutoni.

Les autoritats feixistes volien que un dels elements tingués el nom littorio, pels lictores romans que carregaven els fasces, un símbol apropiat pel Feixisme.

Propietats físiques i químiquesModifica

A temperatura ambient és sòlid. El seu punt de fusió és 640 °C. El seu pes atòmic és 244,06 uma i la seva densitat 19 816 kg/m³. Té vint-i-un radioisòtops coneguts dels quals el més important, que no el més estable, és el ²³⁹Pu, amb una semivida de 24 110 anys.

ToxicologiaModifica

És químicament tòxic i també és radiotòxic, especialment per inhalació.^[3]

AplicacionsModifica

El plutoni s'utilitza per a fabricar armes nuclears i, en forma de diòxid de plutoni, per a fer combustible nuclear MOX, per a algunes centrals nuclears de producció d'energia elèctrica.

Vegeu tambéModifica

Història de la fissió nuclear

BibliografiaModifica

Sime, Ruth Lewin Physics in Perspective, 2, 1, 01-01-2000, pàg. 48. DOI: 10.1007/s000160050036.

ReferènciesModifica

↑ Magnetic susceptibility of the elements and inorganic compounds, a Lide, D. R.. CRC Handbook of Chemistry and Physics (en anglès). 86a ed.. Boca Raton (Florida): CRC Press, 2005. ISBN 0-8493-0486-5.
↑ Magurno, B.A.; Pearlstein, S. (eds.) Workshop on nuclear data evaluation methods and procedures, Upton, Nova York, EUA, 22 setembre 1980, vol. II (1981), pp. 835 ff (en anglès)
↑ Perfil toxicològic del plutoni Departament de Salut dels Estats Units, novembre de 2010 (anglès)