Ceri

El ceri, de símbol Ce, és un dels 14 elements químics que seguixen el lantà en la taula periòdica, denominats per això lantànids.

Ceri
58Ce
lantani ← ceri → praseodimi - ↑ Ce ↓ Th Taula periòdica
Aspecte
Blanc platejat Línies espectrals del ceri
Propietats generals
Nom, símbol, nombre	Ceri, Ce, 58
Categoria d'elements	Lantànids
Grup, període, bloc	n/d, 6, f
Pes atòmic estàndard	140,116
Configuració electrònica	[Xe] 4f1 5d1 6s2 2, 8, 18, 19, 9, 2
Propietats físiques
Fase	Sòlid
Densitat (prop de la t. a.)	6,770 g·cm−3
Densitat del líquid en el p. f.	6,55 g·cm−3
Punt de fusió	1.068 K, 795 °C
Punt d'ebullició	3.716 K, 3.443 °C
Entalpia de fusió	5,46 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització	398 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar	26,94 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k a T (K) 1.992 2.194 2.442 2.754 3.159 3.705
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació	4, 3, 2, 1 (òxid bàsic feble)
Electronegativitat	1,12 (escala de Pauling)
Energies d'ionització	1a: 534,4 kJ·mol−1
	2a: 1.050 kJ·mol−1
	3a: 1.949 kJ·mol−1
Radi atòmic	181,8 pm
Radi covalent	204±9 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina	Cúbica centrada en la cara
Ordenació magnètica	Paramagnètic
Resistivitat elèctrica	(t, a,) (β. poli) 828 nΩ·m
Conductivitat tèrmica	11,3 W·m−1·K−1
Dilatació tèrmica	(t, a,) (γ. poli) 6,3 µm/(m·K)
Velocitat del so (barra prima)	(20 °C) 2.100 m·s−1
Mòdul d'elasticitat	(forma γ) 33,6 GPa
Mòdul de cisallament	(forma γ) 13,5 GPa
Mòdul de compressibilitat	(forma γ) 21,5 GPa
Coeficient de Poisson	(forma γ) 0,24
Duresa de Mohs	2,5
Duresa de Vickers	270 MPa
Duresa de Brinell	412 MPa
Nombre CAS	7440-45-1
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del ceri
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD 134Ce sin 3,16 d ε 0,500 134La 136Ce 0,185% 136Ce és estable amb 78 neutrons 138Ce 0,251% 138Ce és estable amb 80 neutrons 139Ce sin 137,640 d ε 0,278 139La 140Ce 88,450% 140Ce és estable amb 82 neutrons 141Ce sin 32,501 d β− 0,581 141Pr 142Ce 11,114% > 5×1016 a β−β− 1,417 142Nd 144Ce sin 284,893 d β− 0,319 144Pr

És un metall tou i molt dúctil, de color gris metàl·lic, semblant al ferro, que es torna rogenc en exposar-se a l'aire, ja que s'oxida molt fàcilment. És un element molt escàs en l'escorça terrestre (0.0046% en pes), que apareix dispers en diversos minerals. Tanmateix, el ceri o ceres és l'element més abundant entre els del grup de les terres rares.

El ceri té el tercer rang de líquid entre els elements químics: 2.648°C (795°C a 3.443°C) (només el neptuni i el tori tenen rangs de líquid més grans.).

Apareix en molts minerals, els més importants en són la monazita i la bastnäsita.

Fou descobert el 1803 per Martin Heinrich Klaproth i Jöns Jacob Berzelius i, independentment, per Wilhelm von Hisinger. Ceres, l'asteroide més gran del sistema solar comparteix el seu nom. També Ceres és la dea romana de l'agricultura.

Aplicacions

Té moltes aplicacions comercials. Inclouen les de:

• Catalitzador.
• Additius del combustible, per a reduir les emissions de gasos contaminants.
• Alguns dels seus derivats s'usen en pirotècnia i com a materials ceràmics.
• Aliat amb ferro per a les pedres dels encenedors.
• L'òxid de ceri, en forma d'òxid de ceri (IV), s'usa per a polir lents.
• En els aliatges dels imants permanents.

Referències

Viccionari