Hassi

element químic amb nombre atòmic 108
No s'ha de confondre amb Hasses.

L'hassi és un element químic sintètic el símbol del qual és Hs i el seu nombre atòmic és 108. Pertany als metalls de transició, essent l'element més pesant del grup 8 i que està situat al 7è període de la taula periòdica.

Hassi
108Hs
bohrihassimeitneri
Os

Hs

(Uhn)
Aspecte
Platejat (predit)[1]
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Hassi, Hs, 108
Categoria d'elements Metalls de transició
Grup, període, bloc 87, d
Pes atòmic estàndard [269]
Configuració electrònica [Rn] 5f14 6d6 7s2
(predit)[2]
2, 8, 18, 32, 32, 14, 2 (predit)
Configuració electrònica de Hassi
Propietats físiques
Fase Sòlid (predit[3])
Densitat
(prop de la t. a.)
40,7 (predit)[2][4] g·cm−3
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 8, (6), (5), (4), (3), (2)[1][2][4][5]
(els estats d'oxidació entre parèntesis són predits)
Energies d'ionització
(més)
1a: 733,3 (estimat)[2] kJ·mol−1
2a: 1.756,0 (estimat)[2] kJ·mol−1
3a: 2.827,0 (estimat)[2] kJ·mol−1
Radi atòmic 126 (estimat)[2] pm
Radi covalent 134 (estimat)[6] pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina Hexagonal compacta (predit)[3]
Nombre CAS 54037-57-9
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del hassi
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
277Hs sin 2 s FE
277mHs ? sin ~11 min?[7] FE
271Hs sin ~4 s α 9,27.9,13 267Sg
270Hs sin 3,6 s α 9,02.8,88 266Sg
269Hs sin 9,7 s α 9,21.9,10.8,97 265Sg
Només s'inclouen els isòtops de semivida superior a 1 segon

HistòriaModifica

 
Accelerador d'ions del GSI
 
Localització de l'estat de Hesse a Alemanya

Entre el 1978 i 1983 a l'Institut de Recerca Nuclear de Dubnà, aleshores Unió Soviètica, l'equip de Iuri Oganesssian i Vladimir Utyonkov produïren els isòtops 263, 264 i 270 del hassi, però les seves dades es consideraren febles per part de la comunitat científica internacional i no fou reconegut el descobriment d'un nou element. El 1984 un equip de físics alemanys dirigit per Peter Armbruster i Gottfried Münzenberg de la Societat per a la Investigació en Ions Pesants (GSI), a Darmstadt, Alemanya, produïren tres àtoms de l'isòtop hassi 265 en una reacció de fusió, en bombardejar un blanc de plom 207 amb un feix de projectils de ferro 58, segons la reacció:[8]

 

Els descobridors volien que el nou element s'anomenés hassi, del mot Hassias,[9] nom llatí de l'estat federal alemany de Hessen, capital Frankfurt, on es troba la ciutat de Darmstadt.[10] No obstant això, després de moltes converses, la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC) el 1994 decidí anomenar-lo hahni, en honor del guanyador del premi Nobel de Química l'alemany Otto Hahn (1879-1968) pel descobriment de la fissió nuclear. Però, cap al 1997, la IUPAC canvià d'opinió i decidí finalment acceptar el nom de hassi, símbol Hs.[8]

PropietatsModifica

Grup 8
Període
4 26
Fe
5 44
Ru
6 76
Os
7 108
Hs

El hassi és un element del 7è període i el darrer del grup 8, pertanyent al bloc d de la taula periòdica o dels metalls de transició. S'espera que sigui un sòlid a 25 °C, d'aparença metàl·lica, grisa o argentat. L'equip d'Armbruster ha aconseguit produir tetraòxid de hassi   operant només amb uns pocs àtoms, que s'han oxidat en presència d'oxigen. Aquest fet és la constatació que es comporta com els altres elements del grup 8 (ferro, ruteni i osmi), i sembla indicar l'analogia química amb els elements situats directament sobre ell en la taula periòdica.[8]

Donada la curta vida mitjana de tots els isòtops d'aquest element no és possible mesurar exactament les seves propietats. Malgrat això, en el mateix centre GSI s'han dut a terme importants prediccions teòriques per a estimar algunes d'elles. Entre les dades estimades es poden citar un radi covalent de 134 pm i una entalpia de fusió de 20,5 kJ/mol. Així mateix, s'han estimat valors per a les tres primeres energies de ionització.[8]

IsòtopsModifica

Article principal: Isòtops del hassi

S'han descrit 17 isòtops del hassi amb nombres màssics que van del de 263 fins a 277, i amb un període de semidesintegració entre els 0,45 ms del   i los 9,73 s del  .[8]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Emsley, John. Nature's Building Blocks: An A-Z Guide to the Elements. New. New York, NY: Oxford University Press, 2011, p. 215–7. ISBN 978-0-19-960563-7. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Haire, Richard G. «Transactinides and the future elements». A: The Chemistry of the Actinide and Transactinide Elements. 3a ed.. Dordrecht, The Netherlands: Springer Science+Business Media, 2006. ISBN 1-4020-3555-1. 
  3. 3,0 3,1 Östlin, A.; Vitos, L. «First-principles calculation of the structural stability of 6d transition metals». Physical Review B, 84, 11, 2011. Bibcode: 2011PhRvB..84k3104O. DOI: 10.1103/PhysRevB.84.113104.
  4. 4,0 4,1 Fricke, Burkhard «Superheavy elements: a prediction of their chemical and physical properties». Recent Impact of Physics on Inorganic Chemistry, 21, 1975, pàg. 89–144. DOI: 10.1007/BFb0116498 [Consulta: 4 octubre 2013].
  5. «Investigation of group 8 metallocenes @ TASCA». 7th Workshop on Recoil Separator for Superheavy Element Chemistry TASCA 08. Gesellschaft für Schwerionenforschung, 31-10-2008. [Consulta: 25 març 2013].
  6. «Chemical Data: Hassium». Visual Elements Periodic Table. Royal Society of Chemistry, 2011.
  7. Oganessian, Yu. Ts.; Utyonkov, V. K.; Lobanov, Yu. V.; Abdullin, F. Sh.; Polyakov, A. N.; Shirokovsky, I. V.; Tsyganov, Yu. S.; Gulbekian, G. G. «Synthesis of superheavy nuclei in 48Ca+244Pu interactions». Physics of Atomic Nuclei, 63, 10, 2000, pàg. 1679–1687. Bibcode: 2000PAN....63.1679O. DOI: 10.1134/1.1320137.
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Fidalgo Mayo, M.L. «Z = 108, hasio, Hs. El elemento que perdió la “s”». An. Quím., 115, 2, 2019, pàg. 170.
  9. «hassi | enciclopèdia.cat». [Consulta: 12 juny 2019].
  10. «Hassium - Element information, properties and uses | Periodic Table». [Consulta: 12 juny 2019].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hassi