Obre el menú principal

Hassi

element químic amb nombre atòmic 108
No s'ha de confondre amb Hasses.

L'hassi és un element químic de la taula periòdica el símbol del qual és Hs i el seu nombre atòmic és 108.

Hassi
108Hs
bohrihassimeitneri
Os

Hs

(Uhn)
Aspecte
Platejat (predit)[1]
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Hassi, Hs, 108
Categoria d'elements Metalls de transició
Grup, període, bloc 87, d
Pes atòmic estàndard [269]
Configuració electrònica [Rn] 5f14 6d6 7s2
(predit)[2]
2, 8, 18, 32, 32, 14, 2 (predit)
Configuració electrònica de Hassi
Propietats físiques
Fase Sòlid (predit[3])
Densitat
(prop de la t. a.)
40,7 (predit)[2][4] g·cm−3
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 8, (6), (5), (4), (3), (2)[1][2][4][5]
(els estats d'oxidació entre parèntesis són predits)
Energies d'ionització
(més)
1a: 733,3 (estimat)[2] kJ·mol−1
2a: 1.756,0 (estimat)[2] kJ·mol−1
3a: 2.827,0 (estimat)[2] kJ·mol−1
Radi atòmic 126 (estimat)[2] pm
Radi covalent 134 (estimat)[6] pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina Hexagonal compacta (predit)[3]
Nombre CAS 54037-57-9
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del hassi
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
277Hs sin 2 s FE
277mHs ? sin ~11 min?[7] FE
271Hs sin ~4 s α 9,27.9,13 267Sg
270Hs sin 3,6 s α 9,02.8,88 266Sg
269Hs sin 9,7 s α 9,21.9,10.8,97 265Sg
Només s'inclouen els isòtops de semivida superior a 1 segon

Fou descobert l’any 1984 al laboratori de la Societat per a la Investigació en Ions Pesants (GSI) de Darmstadt, Alemanya. Els primers àtoms d’hassi s’aconseguiren en una reacció nuclear usant isòtops de plom 208 i ferro 58, però es desintegrà en poc temps en isòtops d’elements més lleugers per emissió de partícules alfa. El nom provisional de l’element fou el d’unnilocti i el definitiu fou aprovat per la IUPAC a l’agost del 1997 i té el seu origen en el mot llatí Hassias,[8] nom llatí de l'estat federal alemany de Hessen, on es troba la ciutat de Darmstadt.[9]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Emsley, John. Nature's Building Blocks: An A-Z Guide to the Elements. New. New York, NY: Oxford University Press, 2011, p. 215–7. ISBN 978-0-19-960563-7. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Haire, Richard G. «Transactinides and the future elements». A: The Chemistry of the Actinide and Transactinide Elements. 3a ed.. Dordrecht, The Netherlands: Springer Science+Business Media, 2006. ISBN 1-4020-3555-1. 
  3. 3,0 3,1 Östlin, A.; Vitos, L. «First-principles calculation of the structural stability of 6d transition metals». Physical Review B, 84, 11, 2011. Bibcode: 2011PhRvB..84k3104O. DOI: 10.1103/PhysRevB.84.113104.
  4. 4,0 4,1 Fricke, Burkhard «Superheavy elements: a prediction of their chemical and physical properties». Recent Impact of Physics on Inorganic Chemistry, 21, 1975, pàg. 89–144. DOI: 10.1007/BFb0116498 [Consulta: 4 octubre 2013].
  5. «Investigation of group 8 metallocenes @ TASCA». 7th Workshop on Recoil Separator for Superheavy Element Chemistry TASCA 08. Gesellschaft für Schwerionenforschung, 31-10-2008. [Consulta: 25 març 2013].
  6. «Chemical Data: Hassium». Visual Elements Periodic Table. Royal Society of Chemistry, 2011.
  7. Oganessian, Yu. Ts.; Utyonkov, V. K.; Lobanov, Yu. V.; Abdullin, F. Sh.; Polyakov, A. N. «Synthesis of superheavy nuclei in 48Ca+244Pu interactions». Physics of Atomic Nuclei, 63, 10, 2000, pàg. 1679–1687. Bibcode: 2000PAN....63.1679O. DOI: 10.1134/1.1320137.
  8. «hassi | enciclopèdia.cat». [Consulta: 12 juny 2019].
  9. «Hassium - Element information, properties and uses | Periodic Table». [Consulta: 12 juny 2019].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hassi