Americi

Americi
	95Am
	plutoni ← americi → curi
Aspecte
	Blanc platejat; ; ; ; Línies espectrals de l'Americi
Propietats generals
Nom, símbol, nombre	Americi, Am, 95
Categoria d'elements	Actínids
Grup, període, bloc	n/d, 7, f
Pes atòmic estàndard	(243)
Configuració electrònica	[Rn] 5f7 7s2; 2, 8, 18, 32, 25, 8, 2;
Propietats físiques
Fase	Sòlid
Densitat; (prop de la t. a.)	12 g·cm−3
Punt de fusió	1.449 K, 1.176 °C
Punt d'ebullició	2.880 K, 2.607 °C
Entalpia de fusió	14,39 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar	62,7 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació	7, 6, 5, 4, 3, 2; (òxid amfòter)
Electronegativitat	1,3 (escala de Pauling)
Energia d'ionització	1a: 578 kJ·mol−1
Radi atòmic	173 pm
Radi covalent	180±6 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina	Hexagonal ;
Ordenació magnètica	Paramagnètic
Resistivitat elèctrica	0,69 µΩ·m
Conductivitat tèrmica	10 W·m−1·K−1
Nombre CAS	7440-35-9
Isòtops més estables
	Article principal: Isòtops de l'americi

L'americi és un element sintètic que té com a símbol Am i nombre atòmic 95. L'americi és un element metàl·lic, radioactiu, és un actínid que pot ser obtingut per irradiació del plutoni amb neutrons. És el quart element transurànic. Va ser anomenat així pel continent americà, per analogia amb l'element Europi, anomenat així pel continent europeu.

L'americi s'utilitza en un tipus de detector de fum que conté una quantitat molt petita d'Am-241 com a font de radiació ionitzant.

PropietatsModifica

L'americi acabat de preparar és un metall amb lluïssor blanca i platejada (és més argentat que el plutoni o el neptuni) i a temperatura ambient perd lentament la brillantor. L'emissió alfa de l'Am-241 és aproximadament tres vegades la del radi. Quantitats d'Am-241 properes a 1 gram emeten potents rajos gamma que creen un problema seriós d'exposició radioactiva per a qualsevol que manipula l'element.

AplicacionsModifica

Aquest element sintètic és relativament fàcil de preparar, es pot produir en quantitats significatives (quilograms) i té algunes aplicacions concretes (principalment l'Am-241, ja que és força fàcil de sintetitzar mostres relativament pures d'aquest isòtop). L'americi s'utilitza en aplicacions domèstiques, on un tipus de detector de fum conté una quantitat minúscula d'Am-241 com a font de radiació ionitzant. L'Am-241 també s'utilitza com a font de rajos gamma portàtil per a l'ús en les radiografies. L'element també s'ha emprat per calibrar l'espessor del vidre, per ajudar a crear vidre pla. L'Am-242 és un emissor de neutrons i s'utilitza en la radiografia neutrònica. Tanmateix aquest isòtop és extremadament car per a produir-lo en quantitats utilitzables.

HistòriaModifica

L'americi va ser el primer element sintètic creat. Creat per Glenn T. Seaborg, Leon O. Morgan, Ralph A. James, i Albert Ghiorso cap al final del 1944 al laboratori de metal·lúrgia de la Universitat de Chicago (ara conegut com a Argonne National Laboratory), durant la Segona Guerra Mundial. L'equip creà l'isòtop Am-241 sotmetent plutoni-239 a successives reaccions de captura de neutrons en un reactor nuclear. Això crea en primer lloc Pu-240, que es transforma en Pu-241, el qual al seu torn es desintegra en Am-241 mitjançant emissió beta.

IsòtopsModifica

S'han caracteritzat 18 radioisòtops d'americi diferents, sent els més estables l'Am-243 amb un període de semidesintegració (t_1/2) de 7370 anys i l'Am-241 amb t_1/2 = 432.2 anys. Els altres isòtops radioactius tenen períodes de semidesintegració inferiors a les 51 hores, i la majoria d'aquests inferiors als 100 minuts. Aquest element també té 8 isòtops metaestables, el més estable dels quals és l'Am-242m (t_1/2 = 141 anys). Els isòtops d'americi s'estenen dins del rang de pes atòmic des de 231.046 unitats de massa atòmica (uma) (Am-231) a 249.078 uma (Am-249).

ReferènciesModifica

Guide to the Elements - Revised Edition, Albert Stwertka, (Oxford University Press; 1998) ISBN 0-19-508083-1

↑ Muller, W.; Schenkel, R.; Schmidt, H. E.; Spirlet, J. C.; McElroy, D. L.; Hall, R. O. A.; Mortimer, M. J. «The electrical resistivity and specific heat of americium metal» (en anglès). Journal of Low Temperature Physics, 30, 5–6, 1978, pàg. 561. Bibcode: 1978JLTP...30..561M. DOI: 10.1007/BF00116197.

Enllaços externsModifica

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viccionari

WebElements.com - Americi (anglès)
EnvironmentalChemistry.com - Americi (anglès)
It's Elemental - Americi (anglès)
Los Alamos National Laboratory - Americi (anglès)

[res-1] Muller, W.; Schenkel, R.; Schmidt, H. E.; Spirlet, J. C.; McElroy, D. L.; Hall, R. O. A.; Mortimer, M. J. «The electrical resistivity and specific heat of americium metal» (en anglès). Journal of Low Temperature Physics, 30, 5–6, 1978, pàg. 561. Bibcode: 1978JLTP...30..561M. DOI: 10.1007/BF00116197.

[1]