Dubni

element químic amb nombre atòmic 105

El dubni és l'element químic de símbol Db i nombre atòmic 105. A la taula periòdica se situa al grup 5 i al 7è període.[8][9]

Dubni
105Db
rutherfordidubniseaborgi
Ta

Db

(Ups)
Aspecte
Desconegut
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Dubni, Db, 105
Categoria d'elements Metalls de transició
Grup, període, bloc 57, d
Pes atòmic estàndard [268]
Configuració electrònica [Rn] 5f14 6d3 7s2 (predit)[1]
2, 8, 18, 32, 32, 11, 2 (predit)
Configuració electrònica de Dubni
Propietats físiques
Fase Sòlid ((predit)[1])
Densitat
(prop de la t. a.)
29,3 (predit)[1][2] g·cm−3
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 5, 4, 3 (predit)[1]
(només els estats d'oxidació en negreta es coneixen experimentalment)
Energies d'ionització
(més)
1a: 664,8 (estimat)[1] kJ·mol−1
2a: 1.546,7 (estimat)[1] kJ·mol−1
3a: 2.378,4 (estimat)[1] kJ·mol−1
Radi atòmic 139 (estimat)[1] pm
Radi covalent 149 (estimat)[3] pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina Cúbica centrada en el cos (predit)[4]
Dubni té una estructura cristal·lina cúbica centrada en el cos
Nombre CAS 53850-35-4
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del dubni
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
262Db sin 34 s[5][6] 67% α 8,66,8,45 258Lr
33% FE
263Db sin 27 s[6] 56% FE
41% α 8,36 259Lr
3% ε 263mRf
266Db sin 22 min[6] FE
ε 266Rf
267Db sin 1,2 h[6] FE
268Db sin 29 h[6] FE
ε 268Rf
270Db sin 23,15 h[7] FE
Només s'inclouen els isòtops de semivida superior a 5 segons

El dubni no es produeix de manera natural a la Terra i es produeix artificialment. L'Institut Unificat de Recerca Nuclear (JINR) soviètic va reclamar el primer descobriment de l'element el 1968, seguit pel Lawrence Berkeley Laboratory nord-americà el 1970. Tots dos equips van proposar els seus noms per al nou element i els van utilitzar sense aprovació formal. La llarga disputa es va resoldre l'any 1993 mitjançant una investigació oficial de les afirmacions del descobriment del Grup de Treball de Transfermium, format per la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada i la Unió Internacional de Física Pura i Aplicada, donant lloc al reconeixement oficial del descobriment entre ambdós equips. L'element es va anomenar formalment dubnium el 1997 per la ciutat de Dubnà, on està situat el JINR.

La investigació teòrica estableix el dubni com a membre del grup 5 a la sèrie 6d de metalls de transició, situant-lo sota el vanadi, el niobi i el tàntal. El dubni hauria de compartir la majoria de propietats, com ara la seva configuració electrònica de valència i tenir un estat d'oxidació dominant +5, amb els altres elements del grup 5, amb algunes anomalies degudes als efectes relativistes. Una investigació limitada de la química del dubni ho ha confirmat. Els experiments de química de solucions han revelat que el dubni sovint es comporta més com el niobi que el tàntal, trencant les tendències periòdiques.

Història modifica

 
Segell en record de Gueorgui Fliórov.
 
Albert Ghiorso cap al 1970.

El dubni és un element sintètic, altament radioactiu, que no existeix de manera natural a la Terra. El seu descobriment fou inicialment proclamat en 1968 per científics dirigits per Gueorgui Fliórov (1913-1990) de l'Institut de Recerca Nuclear de Dubnà (JINR), la seu del qual es troba a la ciutat russa de Dubnà.[10] Aquesta preparació inicial fou duta a terme bombardejant l'isòtop americi 243,  , amb nuclis de neó 22,  :[11]

 
Universitat de Dubnà.

 

Observant l'activitat radioactiva subsegüent es deduí la formació d'un nou element de nombre atòmic Z = 105. No obstant això, aquest fet no pogué ser fefaentment provat en aquell moment. Poc després, el 1970, un grup de científics dirigits per Albert Ghiorso (1915-2010) el Laboratori Nacional Lawrence Berkeley de la Universitat de Califòrnia a Berkeley reclamà el descobriment de l'isòtop 260 de l'element 105, basant-se en un nou experiment desenvolupat mitjançant el bombardeig de l'isòtop californi 249,  , amb nuclis de nitrogen 15,  :[12][10]

 
Els estatunidencs l'anomenaren «hahni», símbol Ha, en honor del químic alemany Otto Hahn (1879-1968), descobridor de la fissió nuclear. Aquest mateix any, l'equip rus del JINR confirmà la síntesi de l'isòtop 260 de l'element 105.[13] Proposaren el nom «nielsbohri», símbol Ns, en honor del físic danès Niels Bohr (1885-1962).[11] Finalment, en 1997 i després d'anys de controvèrsia, la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC) atribuí el descobriment a tots dos grups, però l'element fou denominat dubni com a reconeixement a Dubnà.[10]

Propietats modifica

Grup 5
Període
4 23
V
5 41
Nb
6 73
Ta
7 105
Db

Els estudis teòrics determinen que el dubni pertany al grup 5 de la taula periòdica, situant-se en el setè període. És, per tant, un metall de transició que es col·loca sota el vanadi, el niobi i el tàntal. La seva configuració electrònica calculada és  , i és un element transactinoide, superpesant, molt inestable. El principal estat d'oxidació del dubni és +5, la qual cosa ha estat confirmada per diversos experiments en dissolució aquosa. No obstant això, l'estudi de les propietats químiques d'aquest element és extremadament complex, ja que s'obtenen molt pocs nuclis durant la seva preparació, i el seu interval d'estabilitat és curt. Tanmateix, s'ha pogut concloure que forma preferentment espècies pentacoordinades de tipus oxihalur com   i  , a diferència del tàntal —situat just a damunt a la taula periòdica— per al qual s'observen majoritàriament espècies hexacoordinades com  . Aquests resultats suggereixen que el dubni presenta unes propietats químiques més semblants a les del niobi, del mateix grup pertanyent al període 5, que a les del tàntal, element situat en el període 6, trencant d'aquesta manera la tendència en el grup.[10]

Isòtops modifica

En l'actualitat han estat sintetitzats 19 isòtops del dubni, amb nombres màssics des del 255 al 270,[14] entre els quals els que presenten períodes de semidesintegració més llargs són els següents:   (t1/2 ~ 34 s),   (t1/2 ~ 27 s),   (t1/2 ~ 20 min),   (t1/2 ~ 72 min),   (t1/2 ~ 28 h) i   (t1/2 ~ 15 h).[10] Generalment, els isòtops de dubni actualment són produïts per bombardeig d'isòtops de bismut 209 amb projectils de titani, per exemple l'isòtop dubni 258:[15]

 

Tots els isòtops del dubni experimenten, principalment, dos processos de desintegració de manera simultània: decaïment per emissió de partícules alfa i fissió espontània. Com a exemple es mostra la reacció de fissió espontània de l'isòtop 255:[10]

 

La majoria dels isòtops coneguts del dubni no han estat sintetitzats, sinó que apareixen en les cadenes de desintegració d'elements amb nombres atòmics superiors i imparells. Aquests elements són extremadament inestables i es van desintegrant per emissió de partícules α, una rere l'altra, produint tot un seguit d'isòtops d'elements de nombres atòmics inferiors. Per exemple, l'element amb nombre atòmic més alt imparell que s'ha sintetitzat és el tennes (Z = 117), l'isòtop tennes 292 es desintegra segons les següents reaccions que passen pel dubni 268:[16]

 

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Haire, Richard G. «Transactinides and the future elements». A: The Chemistry of the Actinide and Transactinide Elements (en anglès). 3a edició. Dordrecht (Països Baixos): Springer Science+Business Media, 2006. ISBN 1-4020-3555-1. 
  2. Fricke, Burkhard «Superheavy elements: a prediction of their chemical and physical properties» (en anglès). Recent Impact of Physics on Inorganic Chemistry, 21, 1975, p. 89–144. DOI: 10.1007/BFb0116498.
  3. Chemical Data. Dubnium - Db, Royal Chemical Society
  4. Östlin, A.; Vitos, L. «First-principles calculation of the structural stability of 6d transition metals» (en anglès). Physical Review B, 84, 11, 2011. DOI: 10.1103/PhysRevB.84.113104.
  5. Münzenberg, G.; Gupta, M. Production and Identification of Transactinide Elements, 2011, p. 877. DOI 10.1007/978-1-4419-0720-2_19. 
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Six New Isotopes of the Superheavy Elements Discovered. Berkeley Lab. News center. October 26, 2010
  7. Oganessian, Y. T.; Abdullin, F. S.; Bailey, P. D.; Benker, D. E. «Synthesis of a New Element with Atomic Number Z=117». Physical Review Letters, 104, 14, 2010, p. 142502. DOI: 10.1103/PhysRevLett.104.142502.
  8. «Dubni». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  9. «Dubni». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 Goñi Zunzarren, A. «Z = 105, dubnio, Db. Más de 27 años de existencia sin nombre reconocido». An. Quím., 115, 2, 2019, p. 167. Arxivat de l'original el 2020-02-07 [Consulta: 13 abril 2020].
  11. 11,0 11,1 «Dubnium | chemical element» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, inc., 16-04-2019. [Consulta: 13 abril 2020].
  12. Ghiorso, Albert; Nurmia, Matti; Eskola, Kari; Harris, James; Eskola, Pirkko «New Element Hahnium, Atomic Number 105» (en anglès). Physical Review Letters, 24, 26, 29-06-1970, pàg. 1498–1503. DOI: 10.1103/PhysRevLett.24.1498. ISSN: 0031-9007.
  13. Flerov, Georgh N. «Soviet Synthesis of Element 105» (en anglès). Science, 170, 3953, 02-10-1970, pàg. 15–15. DOI: 10.1126/science.170.3953.15.a. ISSN: 0036-8075.
  14. «NuDat 2.8» (en anglès). National Nuclear Data Center, Brookhaven National Laboratory. [Consulta: 13 abril 2020].
  15. Moody, K.J.. «Synthesis of Superheavy Elements». A: Matthias Schädel, Dawn Shaughnessy. The Chemistry of Superheavy Elements (en anglès). 2a edició. Berlín: Springer Science & Business Media, 2014. ISBN 978-3-642-37466-1. 
  16. Whitby, Max. «Isotopes of tennessine». Periodictable.com. [Consulta: 20 març 2023].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dubni