Einsteini

Einsteini
	99Es
	californi ← einsteini → fermi
Aspecte
	Color platejat; ; ; ; Línies espectrals de l'einsteini
Propietats generals
Nom, símbol, nombre	Einsteini, Es, 99
Categoria d'elements	Actínids
Grup, període, bloc	n/d, 7, f
Pes atòmic estàndard	(252)
Configuració electrònica	[Rn] 5f11 7s2; 2, 8, 18, 32, 29, 8, 2;
Propietats físiques
Fase	Sòlid
Densitat; (prop de la t. a.)	8,84 g·cm−3
Punt de fusió	1.133 K, 860 °C
Punt d'ebullició	(estimat) 1.269 K, 996 °C
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació	2, 3, 4
Electronegativitat	1,3 (escala de Pauling)
Energia d'ionització	1a: 619 kJ·mol−1
Miscel·lània
Estructura cristal·lina	Cúbica centrada en la cara ;
Ordenació magnètica	Paramagnètic
Nombre CAS	7429-92-7
Isòtops més estables
	Article principal: Isòtops de l'einsteini

L'einsteini és un element químic sintètic amb el símbol "Es" i nombre atòmic 99. És el setè dels elements transurànics, i un actínid.

L'einsteni va ser descobert entre les restes de la primera explosió d'una bomba d'hidrogen l'any 1952, i rep el seu nom en honor al físic Albert Einstein.

L'isòtop més comú és l'einsteni-253 (amb un període de semidesintegració de 20,47 dies) i es produeix artificialment a partir de la descomposició de californi-253 en reactors nuclears d'alta potència. La producció total és de l'ordre d'un mil·ligram per any. La síntesi al reactor és seguida d'un complex procés de separació de l'einsteinium-253 d'altres actínids i subproductes de la seva descomposició. Altres isòtops es sintetitzen en diversos laboratoris, però en quantitats molt més petites, mitjançant el bombardeig d'elements actínids pesats amb ions lleugers. A causa de les petites quantitats de einsteni que es produeixen i a la curta semivida de l'isòtop més produït, en l'actualitat gairebé no hi ha aplicacions pràctiques fora de la investigació científica bàsica. L'einsteini va ser emprat per sintetitzar, per primera vegada, 17 àtoms mendelevi l'any 1.955.

L'einsteni és un metall tou, platejat, paramagnètic. La seva química és típica dels darrers actínids, amb una preponderància de l'estat d'oxidació +3; l'estat d'oxidació +2 és també accessible, especialment en els sòlids. L'elevada radioactivitat de l'einsteni-253 produeix una brillantor visible, que ràpidament descompon la seva retícula de metall cristal·lí, alliberada calor a raó d'uns 1000 vats per gram. La dificultat d'estudiar les propietats d'aquest element es deu principalment al fet que l'isòtop d'einsteni-253 es transmuta en Berkeli i després en californi a un ritme d'un 3% al dia. L'isòtop d'einsteni-252 té una semivida més llarga (471,7 dies) i seria més adequat per a la investigació de les seves propietats físiques, però ha resultat ser molt més difícil de produir i està només disponible en quantitats molt petites. L'einsteni és l'element amb el nombre atòmic més alt que s'ha observat en quantitats macroscòpiques en la seva forma pura (einsteni-253).

Igual que tots els elements transurànics sintètics, els isòtops de einsteni són molt radioactius i són considerats altament perillosos per a la salut.

HistòriaModifica

L'einsteini fou descobert el 1952 per un equip de científics liderats pel físic i químic nord-americà Albert Ghiorso, a les runes de la primera explosió de bomba d'hidrogen. Més tard, fou identificat com a einsteini a la Universitat de Berkeley, Califòrnia (EUA), en una col·laboració entre Ghiorso, Glenn T. Seaborg i altres científics de la Universitat de Berkeley. És un dels elements descoberts gràcies la col·laboració entre Ghiorso i Seaborg a Berkeley.

UtilitatsModifica

L'einsteini fou utilitzat per sintetitzar per primer cop l'element mendelevi, l'any 1955, tot i que no se'n coneix cap utilitat pràctica fora dels laboratoris.

Enllaços externsModifica

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)

Los Alamos National Laboratory - Einsteni (anglès)
It's Elemental - Einsteni (anglès)
webelements.com - Einsteni (anglès)
environmentalchemistry.com - Einsteni (anglès)

Viccionari