Flerovi

element químic amb nombre atòmic 114

El flerovi és l'element sintètic del 7è període de la taula periòdica de símbol Fl i de nombre atòmic és 114. El seu nom fa honor al físic nuclear rus Georgi Nikolaièvitx Flerov, descobridor de la fissió espontània.

Flerovi
114Fl
nihoniflerovimoscovi
Pb

Fl

(Uhq)
Aspecte
Desconeguda
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Flerovi, Fl, 114
Grup, període, bloc 147, p
Pes atòmic estàndard [289]
Configuració electrònica potser [Rn] 5f14 6d10 7s2 7p2
(predit)
2, 8, 18, 32, 32, 18, 4
(predit)
Configuració electrònica de Flerovi
Propietats físiques
Fase Sòlid (predit[1])
Densitat
(prop de la t. a.)
14 (predit)[1] g·cm−3
Punt de fusió 340 K, 70 °C
Punt d'ebullició 420 K, 150 °C
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 2, 4 (predits)[2]
Energies d'ionització 1a: 820 (predit)[1] kJ·mol−1
2a: 1.620 (predit)[1] kJ·mol−1
Radi covalent 143 (estimat)[3] pm
Miscel·lània
Nombre CAS 54085-16-4
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del flerovi
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
289Fl sin 2,6 s α 9,82.9,48 285Cn
289bFl ? sin 1,1 min α 9,67 285bCn ?
288Fl sin 0,8 s α 9,94 284Cn
287Fl sin 0,48 s α 10,02 283Cn
287bFl ?? sin 5,5 s α 10,29 283bCn ??
286Fl sin 0,13 s 40% α 10,19 282Cn
60% SF
285Fl sin 125 ms α 281Cn

La primera síntesi del flerovi tingué lloc el 1998 a l’Institut de Recerca Nuclear de Dubna a Rússia. Utilitzant un objectiu de plutoni 244, produït per Kenton Moody al Laboratori Nacional Lawrence Livermore a Califòrnia, l'equip dirigit per Iuri Oganessian i Vladimir Utyonkov a Dubna llançaren contra ell un flux de calci 48, un isòtop rar de calci però que es produeix de manera natural. El bombardeig durà 40 dies, durant els quals es dispararen a l'accelerador un 5 milions de bilions de cations calci 48. Es descobrir un sol àtom de l’isòtop 289 del flerovi, amb un període de semidesintegració de 30,4 s.[4]

Posteriorment produí petites quantitats d'isòtops 286, 287 i 288. És interessant que el període de semidesintegració de 30 segons per a aquest primer àtom no s'hagi reproduït mai, provocant especulacions sobre la veracitat de la síntesi.[4]

Els àtoms del flerovi es desintegren a través de l'emissió d'una partícula alfa a àtoms del copernici.

L'isòtop de flerovi amb major període de semidesintegració o semivida (0,97 s) és el de nombre màssic 289. Altres tres isòtops del flerovi tenen semivides de 0,52, 0,51 i 0,16 segons. Aquests llargs períodes de semidesintegració s'explicaren com a "costes" de la "illa d'estabilitat", un terme per a àtoms amb un cert nombre de protons i neutrons que els fan molt més estables que altres elements transuranidns. No obstant això, els càlculs teòrics apunten a l’isòtop encara no produït flerovi 298 com el “pic” de l’illa.[5]

S'ha calculat la la configuració electrònica del flerovi és .[6] Les propietats químiques del flerovi poden ser similars a les del plom.[5]

El juny de 2011 el descobriment del flerovi fou reconegut per la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC) i la Unió Internacional de Física Pura i Aplicada (IUPAP). Els descobridors l'anomenaren flerovi, en honor al físic rus Georgui Fliórov,[5] i fou aprovat per la IUPAC el 31 de maig de 2012.[6]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Seaborg. «transuranium element (chemical element)». Encyclopædia Britannica, ca. 2006.
  2. Haire, Richard G. «Transactinides and the future elements». A: The Chemistry of the Actinide and Transactinide Elements. 3rd. Dordrecht, The Netherlands: Springer Science+Business Media, 2006, p. 1724. ISBN 1-4020-3555-1. 
  3. Chemical Data. Ununquadium - Uuq, Royal Chemical Society
  4. 4,0 4,1 «Flerovium - Element information, properties and uses | Periodic Table». Royal Society of Chemistry. [Consulta: 8 abril 2020].
  5. 5,0 5,1 5,2 «Flerovium | chemical element» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, inc., 27-09-2018. [Consulta: 8 abril 2020].
  6. 6,0 6,1 «Flerovium | Fl (Element) - PubChem». [Consulta: 8 abril 2020].

Enllaços externsModifica