Obre el menú principal

Bari (element)

element químic amb nombre atòmic 56

El bari és un element químic de la taula periòdica, el símbol del qual és Ba i el seu nombre atòmic és 56. El seu nom deriva de la paraula grega baris, que vol dir pesant.[1]

Bari
56Ba
cesibarilantani
Sr

Ba

Ra
Aspecte
Gris platejat

Bari sota atmosfera de gas inert d'argó


Línies espectrals del bari
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Bari, Ba, 56
Categoria d'elements Metalls alcalinoterris
Grup, període, bloc 26, s
Pes atòmic estàndard 137,33
Configuració electrònica [Xe] 6s2
2, 8, 18, 18, 8, 2
Configuració electrònica de Bari
Propietats físiques
Fase Sòlid
Densitat
(prop de la t. a.)
3,51 g·cm−3
Densitat del
líquid en el p. f.
3,338 g·cm−3
Punt de fusió 1.000 K, 727 °C
Punt d'ebullició 2.170 K, 1.897 °C
Entalpia de fusió 7,12 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització 140,3 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar 28,07 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k
a T (K) 911 1.038 1.185 1.388 1.686 2.170
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació +2
(òxid bàsic fort)
Electronegativitat 0,89 (escala de Pauling)
Energies d'ionització 1a: 502,9 kJ·mol−1
2a: 965,2 kJ·mol−1
3a: 3.600 kJ·mol−1
Radi atòmic 222 pm
Radi covalent 215±11 pm
Radi de Van der Waals 268 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina Cúbica centrada en la cara
Bari té una estructura cristal·lina cúbica centrada en la cara
Ordenació magnètica Paramagnètic
Resistivitat elèctrica (20 °C) 332 nΩ·m
Conductivitat tèrmica 18,4 W·m−1·K−1
Dilatació tèrmica (25 °C) 20,6 µm·m−1·K−1
Velocitat del so (barra prima) (20 °C) 1.620 m·s−1
Mòdul d'elasticitat 13 GPa
Mòdul de cisallament 4,9 GPa
Mòdul de compressibilitat 9,6 GPa
Duresa de Mohs 1,25
Nombre CAS 7440-39-3
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del bari
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
130Ba 0,106% 130Ba és estable amb 74 neutrons
132Ba 0,101% 132Ba és estable amb 76 neutrons
133Ba sin 10,51 y ε 0,517 133Cs
134Ba 2,417% 134Ba és estable amb 78 neutrons
135Ba 6,592% 135Ba és estable amb 79 neutrons
136Ba 7,854% 136Ba és estable amb 80 neutrons
137Ba 11,23% 137Ba és estable amb 81 neutrons
138Ba 71,7% 138Ba és estable amb 82 neutrons

HistòriaModifica

Com molts elements dels grups 1 i 2 de la taula periòdica, el bari va ser aïllat per primer cop el 1808 per Humphry Davy però, trenta anys abans, el químic alemany Wilhelm Scheele es va adonar que hi havia un element desconegut a la baritina, mineral que era molt conegut a l'època perquè al exposar-lo a la llum brilla en la foscor.[1]

Propietats químiquesModifica

Reacciona amb l'aigua i s'oxida ràpidament en aire humit. L'element és tan reactiu que no existeix en estat lliure en la natura, sempre es troba formant compostos amb halògens, tot i que es presenta en forma de nitrats o sulfats no solubles en aigua. Alguns dels seus compostos es consideren gemmes.

UsosModifica

El metall en si té poca utilitat, una de les aplicacions és per absorbir rastres d'aire en dispositius de buit. En canvi, el sulfat de bari te diverses aplicacions, per donar volum a pintures i plàstics, per a produir llum verda als focs artificials i per augmentar la consistència dels fluids de perforació que s'utilitzen als taladros dels pous de petroli. També s'utilitza com a contrast per proves amb rajos X per detectar problemes digestius.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Challoner, Jack. Los elementos. La nueva guía de los componentes básicos del universo. (en espanyol). Alcobendas: Libsa, 2018, p. 36. ISBN 9788466236669. 

Enllaços externsModifica