Tennes

element químic amb nombre atòmic 117

El tennes[4][a] és un element sintètic amb símbol Ts i nombre atòmic 117. El tennes ocupa el penúltim lloc del 7è període de la taula periòdica, formant part del grup 17, el grup dels halògens. És el segon element més pesat sintetitzat de manera artificial fins avui. El seu nom es deriva de l'estat Tennessee en els Estats Units.[6]

Tennes
117Ts
livermoritennesoganessó
At

Ts

(Usu)
Aspecte
Semimetàl·lic (predit)[1]
Propietats generals
Nom, símbol, nombre tennes, Ts, 117
Categoria d'elements Desconeguda
(però probablement un metal·loide)
Grup, període, bloc 177, p
Pes atòmic estàndard [294]
Configuració electrònica [Rn] 5f14 6d10 7s2 7p5 (predit)[2]
2, 8, 18, 32, 32, 18, 7 (predit)
Configuració electrònica de tennes
Propietats físiques
Fase Sòlid (predit[2][3])
Densitat
(prop de la t. a.)
7,1–7,3 (extrapolat)[3] g·cm−3
Punt de fusió 573–773 K, 300–500 (predit)[2] °C
Punt d'ebullició 823 K, 550 (predit)[2] °C
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació −1, +1, +3, +5
(predit[2][1])
Energies d'ionització 1a: 742,9 (predit)[2] kJ·mol−1
2a: 1.785,0–1.920,1 (extrapolat)[3] kJ·mol−1
Radi atòmic 138 (predit)[3] pm
Radi covalent 156–157 pm (extrapolat)[3]
Miscel·lània
Nombre CAS 54101-14-3
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del tennes
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
294Ts sin 78+370
−36
ms
α 10,81 290Mc
293Ts sin 14+11
−4
ms
α 11,11. 11,00. 10,91 289Mc

HistòriaModifica

El tennes fou descobert a finals del 2009 per un equip rus-estatunidenc liderat pel físic rus Iuri Honrar Oganessian[7] en el Laboratori Fliórov de Reaccions Nuclears (FLNR) de l'Institut de Recerca Nuclear de Dubnà (JINR), Rússia. Dos isòtops diferents del tennes, el tennes 293 i el tennes 294, foren produïts emprant reaccions nuclears molt asimètriques, fent incidir en el ciclotró U400 un feix extremadament intens d'ions calci 48 sobre un blanc de berkeli 249. Aquest havia sigut sintetitzat per irradiació durant més de 8 mesos de curi i americi en el reactor d'alt flux del Laboratori Nacional d'Oak Ridge (ORNL), a l'estat de Tennessee, EUA. Després de la separació química, duta a terme també en l'ORNL, s'obtingueren 22,2 mg de berkeli 249 amb una quantitat mínima d'impureses. La reacció nuclear de fusió calenta produí un nucli compost de nombre atòmic Z = 117 i 180 neutrons, el tennes 297, que seguidament perdé 4 o 3 neutrons per a donar tennes 293 i tennes 294, respectivament. Les reaccions nuclears són:[8]

 
Situació de l'estat de Tennessee als EUA

 
 
 

En l'experiment, que durà més de dos mesos, s'observaren sis cadenes de desintegració: cinc corresponents al tennes 293 i una al tennes 294. Aquestes cadenes de desintegració són les que permeten deduir l'existència dels primers nuclis que les han iniciat. A més del descobriment dels dos isòtops de tennes, les desintegracions alfa successives generaven nous isòtops de moscovi 289 i 290 i de nihoni 285 i 286, mai abans observats. Una de les desintegracions alfa es pot representar com:[8]

 
 
Dues de les cadenes de desintegració dels isòtops de tennes

En un segon experiment realitzat pel mateix grup d'investigadors, es descobriren cinc noves cadenes de desintegració del tennes 293 i dues del tennes 294. Una posterior recerca independent en el laboratori de la Societat per a la Recerca Nuclear de Darmstadt, Alemanya, verificaren el descobriment en identificar dues cadenes de desintegració del tennes 294.[8]

IsòtopsModifica

Article principal: Isòtops del tennes

L'existència dels dos isòtops de tennes, els seus períodes de semidesintegració (14 ms pel   i 78 ms pel  ) denoten un augment de l'estabilitat nuclear amb nombre creixent de neutrons, la qual cosa concorda amb l'existència d'una illa d'inversió en aquesta zona de nuclis, predita per diversos models teòrics.[8]

NotesModifica

  1. L'adaptació del nom en anglès tennessine com a 'tennes' i no pas com a 'tennessi' –descartant la terminació en «-i»– atén, segons el TERMCAT, a les terminacions en català dels halògens, grup al qual pertany aquest element; a més, segueix la tendència d'accentuació.[5]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Fricke, Burkhard «Superheavy elements: a prediction of their chemical and physical properties». Recent Impact of Physics on Inorganic Chemistry, 21, 1975, pàg. 89–144. DOI: 10.1007/BFb0116498 [Consulta: 4 octubre 2013].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Haire, Richard G. «Transactinides and the future elements». A: The Chemistry of the Actinide and Transactinide Elements. 3rd. Dordrecht, The Netherlands: Springer Science+Business Media, 2006, p. 1724, 1728. ISBN 1-4020-3555-1. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Bonchev, Danail; Kamenska, Verginia «Predicting the Properties of the 113–120 Transactinide Elements». J. Phys. Chem., 85, 1981, pàg. 1177–1186.
  4. «Tennes». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  5. «Noms nous per a nous elements: nihoni, moscovi, tennes i oganessó». TERMCAT, 15-02-2017.
  6. «Four new element names proposed for periodic table». Nature, 08-06-2016 [Consulta: 10 juny 2016].
  7. Oganessian, Yu. Ts.; Abdullin, F. Sh.; Bailey, P. D.; Benker, D. E.; Bennett, M. E. «Synthesis of a New Element with Atomic Number $Z=117$». Physical Review Letters, 104, 14, 09-04-2010, pàg. 142502. DOI: 10.1103/PhysRevLett.104.142502.
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 Fraile, L.M. «Z = 117, teneso, Ts. En ruta hacia la isla de estabilidad de los elementos superpersados». An. Quím., 115, 2, 2019, pàg. 179.

Enllaços externsModifica