Neptuni

Neptuni
	93Np
	urani ← neptuni → plutoni
Aspecte
	Metàl·lic platejat; ; ; ; Línies espectrals del neptuni
Propietats generals
Nom, símbol, nombre	Neptuni, Np, 93
Categoria d'elements	Actínids
Grup, període, bloc	n/d, 7, f
Pes atòmic estàndard	(237)
Configuració electrònica	[Rn] 5f4 6d1 7s2; 2, 8, 18, 32, 22, 9, 2;
Propietats físiques
Fase	Sòlid
Densitat; (prop de la t. a.)	20,45 g·cm−3
Punt de fusió	910 K, 637 °C
Punt d'ebullició	4.273 K, 4.000 °C
Entalpia de fusió	3,20 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització	336 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar	29,46 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació	7, 6, 5, 4, 3; (òxid amfòter)
Electronegativitat	1,36 (escala de Pauling)
Energia d'ionització	1a: 604,5 kJ·mol−1
Radi atòmic	155 pm
Radi covalent	190±1 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina	Ortoròmbica ;
Ordenació magnètica	Paramagnètic
Resistivitat elèctrica	(22 °C) 1,220 µΩ·m
Conductivitat tèrmica	6,3 W·m−1·K−1
Nombre CAS	7439-99-8
Isòtops més estables
	Article principal: Isòtops del neptuni

El neptuni és un element sintètic de la taula periòdica, el símbol del qual és Np i el seu nombre atòmic és 93. És el quart element de la família dels actínids i el segon en el període de transició interna del sistema periòdic. S'obté artificialment. És un metall blanc platejat, semblant químicament a l'urani. Va ser obtingut per primera vegada el 1940 bombardejant urani amb deuterons de gran velocitat. S'obté com a subproducte en la fabricació de plutoni 239.

El neptuni rebé el nom d'Ausoni (símbol Ao) a l'element de nombre atòmic 93. Aquest nom prové d'Ausònia, nom d'una regió d'Itàlia.^[3] El mateix equip atribuí el nom hesperi a l'element 94, provinent d'Hespèria, una manera poètica de referir-se a Itàlia.^[4]

El descobriment d'aquest element, ara desacreditada, fou feta per Enrico Fermi i un equip de científics de la Universitat de Roma La Sapienza el 1934. Aquell mateix any, Ida Noddack ja va presentar unes explicacions alternatives pels resultats experimentals de Fermi.^[5] Després del descobriment de la fissió nuclear el 1938, hom va comprovar que el descobriment de Fermi era en realitat un compost de bari, criptó i altres elements. El veritable element fou descobert alguns anys després, i hom li atribuí el nom de neptuni.^[4] Les autoritats feixistes volien que un dels elements tingués el nom littorio, pels lictores romans que carregaven els fasces, un símbol apropiat pel Feixisme.^[4]

ReferènciesEdit

↑ Criticality of a ²³⁷Np Sphere (anglès)
↑ Magnetic susceptibility of the elements and inorganic compounds, a Handbook of Chemistry and Physics, 81a edició, CRC press (anglès)
↑ Fermi, Enrico «Possible Production of Elements of Atomic Number Higher than 92». Nature, 133, 3372, 16-06-1934, pàg. 898–899. DOI: 10.1038/133898a0.
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 Sime, Ruth Lewin Physics in Perspective, 2, 1, 01-01-2000, pàg. 48. DOI: 10.1007/s000160050036.
↑ Noddack, Ida «Über das Element 93». Angewandte Chemie, 47, 37, 15-09-1934, pàg. 653–655. DOI: 10.1002/ange.19340473707.