Partícula alfa

Aquest diagrama presenta els diferents tipus de radiació ionitzant i la seva capacitat de penetrar la matèria. Un simple full de paper atura les partícules alfa, mentre que les partícules beta ho fan davant un full d'alumini. Els raigs gamma s'amorteixen quan penetren matèria densa; calen quatre metres de formigó per a aturar-los

Les partícules alfa (α) o radiació alfa són nuclis d'heli (dos protons i dos neutrons) que es produeixen en la desintegració radioactiva d'alguns isòtops. A causa de la manca d'electrons, la seva càrrega elèctrica és positiva, de +2q_i de càrrega. La massa d'una partícula alfa és de 6,644656 × 10^-27 kg, cosa que equival a una energia de 3,72738 GeV.

Es generen habitualment en reaccions nuclears o desintegració radioactiva d'altres núclids que es transformen en elements més lleugers mitjançant l'emissió d'aquestes partícules. La seva capacitat de penetració és petita, en l'atmosfera perden ràpidament la seva energia cinètica, perquè interaccionen fortament amb altres molècules a causa de la seva gran massa i càrrega elèctrica, generant una quantitat considerable d'ions per centímetre de longitud recorreguda. En general, no poden travessar gruixos d'alguns fulls de paper.

Partícules alfa

Quan un nucli radioactiu emet una partícula α, es transforma en un altre nucli amb dues unitats menys de nombre atòmic i quatre menys de nombre de massa.

Per exemple, en la desintegració de l'urani-238;

${}^{2}{}_{92}^{38}{\hbox{U}}\;\to \;{}^{2}{}_{90}^{34}{\hbox{Th}}\;+\;{}_{2}^{4}{\hbox{He}}$

Tot i que normalment s'escriu:

${}^{238}{\hbox{U}}\;\to \;^{234}{\hbox{Th}}\;+\;\alpha .$

L'energia en repòs d'una partícula α és, segons l'equació d'Albert Einstein (E=mc^2) de 3727,409 MeV.

Vegeu: Cadena de desintegració.