Mica

grup de minerals
No s'ha de confondre amb Mika.

Mica és el nom emprat per tal de referir-se a un gran grup de fil·losilicats que poden exfoliar-se en fines capes. El grup inclou els minerals classificats com a miques vertaderes (moscovita, paragonita, efesita…) i les miques fràgils (margarita, clintonita…). Una altra divisió del grup és la que diferencia entre miques dioctaèdriques i miques trioctaèdriques.[1]

Infotaula de mineralMica
Grup de minerals

Cristalls de biotita, minerals del grup de les miques, sobre ortoclasa, de les muntanyes d'Erongo (Namíbia) Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaXY4–6Z₈O20(OH,F)₄
Classificació
Categoriafil·losilicats
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Hàbit cristal·lítabular
Massa molar797 Da Modifica el valor a Wikidata
Colormolt variat depenent de la composició: castany, groguenc, verdós, incolora...
Exfoliacióen làmines fines i flexibles
Fracturamicàcia
Duresade 2 a 4
Lluïssornacrada o perlada
Color de la ratllablanca
Diafanitattransparent o translúcida
Densitatentre 2,7 i 3
Punt de fusió700 Modifica el valor a Wikidata
SímbolMca Modifica el valor a Wikidata

Etimologia modifica

El terme és emprat en el sentit mineralògic probablement des de 1706 i era originalment «smicka», del llatí micare, en al·lusió a l'aparença del material.[2]

Característiques modifica

Les miques són uns silicats complexos d'alumini, ferro, calci, magnesi i d'altres elements, en diferents proporcions segons l'espècie.[3][4] Hi ha miques de color negre, les més conegudes i anomenades biotita, blanques, verdes, liles i d'altres colors.[5][6] Totes elles es caracteritzen per una exfoliació fàcil en làmines flexibles, elàstiques, fines i brillants. Cristal·litzen en el sistema monoclínic.

Químicament, les miques poden tenir la fórmula general:

XY4–6Z₈O20(OH,F)₄

en la qual:

X és K, Na o Ca, o menys comunament Rb, Cs o Ba;
Y és Al, Mg, o Fe, o menys comunament Mn, Cr, Ti, Li, etc.;
Z és principalment Si o Al, però també pot incloure Fe3+ o Ti.

Estructuralment, les miques poden ser classificats com dioctaèdriques (Y = 4) i trioctaèdriques (Y = 6). Si l'ió X és K o Na, la mica és una mica comú, mentre que si l'ió X és Ca, la mica es classifica com una mica fràgil.[7]

Formació i jaciments modifica

La mica es troba àmpliament distribuïda i es troba en roques ígnies, metamòrfiques i sedimentàries. S'extreuen grans cristalls de mica de pegmatites granítiques per a diverses aplicacions.

Fins al segle xix, els cristalls grans de mica eren bastant rars i cars a la vegada, com a resultat del limitat abastiment a Europa. No obstant això, el seu preu es va reduir dràsticament quan van ser trobades i extrets grans reserves a l'Àfrica i l'Amèrica del Sud a començaments de segle. El cristall més gran documentat de mica (flogopita) va ser trobat a la mina Lacey, Ontario (Canadà), el qual mesura 10 × 4,3 × 4,3 m i pesa al voltant de 330 tones.[8][9] També es van trobar cristalls de mida similar a Carèlia, Rússia.[10][11]

La hipòtesi de la vida entre les capes de mica modifica

Segons una hipòtesi, desenvolupada per Helen Hansma de la Universitat de Califòrnia, Santa Bàrbara, la vida podria haver-se originat entre les exfoliacions de la mica.[12][13] Segons aquesta hipòtesi els compartiments estructurats que forma la mica podrien haver aixoplugat molècules que serien les que haurien originat les cèl·lules.

Miques com a minerals formadors de roques modifica

Les miques són minerals que poden trobar-se de manera molt abundant en diferents tipus de roca; les següents roques contenen, per definició, diferents tipus de mica: esmeraldita (és un tipus de quarsolita); arizonita (un tipus de granitoide); granit moscovític; granit de moscovita i biotita; luxulianita (un tipus de granit porfíric); kentalllenita (un tipus de monzonita); borengita (una roca ultrapotàssica); pegmatites riques en mica; argila rica en il·lita; eclogita de cianita-paragonita; fil·lita de moscovita-clorita rica en calcita; corneanes de moscovita-biotita; esquists amb predominància de miques i roques metasomàtiques com greisens, beresites o listvenites. A més d'aquestes, les miques poden trobar-se en moltes roques ígnies, metamòrfiques o sedimentàries en quantitats més o menys abundants.[1]

Minerals del grup modifica

Els minerals que componen aquest grup són: aluminoceladonita, anandita, aspidolita, biotita, bityita, boromoscovita, celadonita, chernykhita, cromoceladonita, cromofil·lita, clintonita, efesita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, ferrokinoshitalita, flogopita, ganterita, glauconita, hendricksita, il·lita, kinoshitalita, lepidolita, luanshiweiïta-2M1,[14] margarita, masutomilita, montdorita, moscovita, nanpingita, norrishita, oxikinoshitalita, oxiflogopita, fengita, polilitionita, preiswerkita, roscoelita, xirokxinita, shirozulita, siderofil·lita, sokolovaïta, suhailita, tainiolita, tetraferriflogopita, tobelita, trilitionita, voloshinita, yangzhumingita i zinnwaldita.[1][15]

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mica
  1. 1,0 1,1 1,2 «Mica Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 novembre 2014].
  2. Krünitz, J.G.; Floerken, F.J.; Flörke, H.G.; Korth, J.W.D.; Hoffmann, C.O.; Kossarski, L.. Oekonomische encyklopädie, oder Allgemeines system der staats- stadt- haus- u. landwirthschaft, in alphabetischer ordnung (en alemany). J. Pauli, 1827, p. 111 [Consulta: 31 agost 2021]. 
  3. Sanz Balagué, J.; Tomasa Guix, O. Elements i recursos minerals: Aplicacions i reciclatge. Universitat Politecnica de Catalunya. Iniciativa Digital Politecnica, 2017, p. 114. ISBN 978-84-9880-666-3 [Consulta: 31 agost 2021]. 
  4. Tomás, L. Els Minerals de Catalunya. Institut d'Estudis Catalans, 1920, p. 163 [Consulta: 31 agost 2021]. 
  5. United States. Bureau of Mines. Bulletin. U.S. Government Printing Office, 1956, p. 527 [Consulta: 31 agost 2021]. 
  6. Edinburgh Geological Society. Transactions, 1893, p. 25 [Consulta: 31 agost 2021]. 
  7. Deer, W. A., R. A. Howie and J. Zussman (1966) An Introduction to the Rock Forming Minerals, Longman, ISBN 0-582-44210-9
  8. Geological Survey of Canada. Guide Book. Government Print. Bureau, 1913 [Consulta: 31 agost 2021]. 
  9. P. C. Rickwood «The largest crystals». American Mineralogist, 66, 1981, pàg. 885–907.
  10. «The giant crystal project site». Arxivat de l'original el 2009-06-04. [Consulta: 6 juny 2009].
  11. Dana, J.D.; Hurlbut, C.S.. Manual of Mineralogy. Wiley, 1961 [Consulta: 31 agost 2021]. 
  12. Helen Greenwood Hansma. Possible origin of life between mica sheets. Journal of Theoretical Biology, 2010; 266 (1): 175 DOI: 10.1016/j.jtbi.2010.06.016
  13. «La mica, ¿el crisol mineral de la vida en la Tierra?». Arxivat de l'original el 2021-08-31. [Consulta: 31 agost 2021].
  14. Chukanov, N.V.; Vigasina, M.F.. Vibrational (Infrared and Raman) Spectra of Minerals and Related Compounds. Springer International Publishing, 2019, p. 284. ISBN 978-3-030-26803-9 [Consulta: 31 agost 2021]. 
  15. Lauf, R.J.. Collector's Guide to the Mica Group. Schiffer Publishing, 2008. ISBN 978-0-7643-3047-6 [Consulta: 31 agost 2021].