Aspidolita

minera fil·losilicat

L'aspidolita és un mineral de la classe dels silicats que forma part del grup de les miques. Va ser anomenada l'any 1869 per Franz von Kobell del grec ασπίδα "escut", i λίθος, "pedra", en al·lusió a l'aparença dels seus cristalls. Durant molts anys va ser coneguda com una varietat de flogopita rica en sodi (Na-flogopita), fins que va ser aprovada com a espècie per la IMA l'any 2005.

Infotaula de mineralAspidolita
Fórmula químicaNaMg3(AlSi3O10)(OH)2
Epònimescut modifica
Localitat tipus(2), Zillertal (Tirol del Nord, Àustria) i la mina Kasuga (Ibigawa-cho, Gifu, Japó)
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.EC.20
Nickel-Strunz 9a ed.9.EC.20 modifica
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/H.11 modifica
Dana71.2.2.13
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 5.291Å, b = 9.16Å, c = 10.12Å, β = 105.1°
Simetria2/m - prismàtica
Colormarró clar, blanc, vermell verdós
Exfoliacióperfecta en {001}
Tenacitatelàstica
Color de la ratllablanca
Densitatcalculada: 2,885 g/cm3
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Pleocroismevisible
Més informació
Estatus IMAaprovat modifica
Codi IMAIMA2004-049
Referències[1][2]

CaracterístiquesModifica

L'aspidolita és un fil·losilicat de sodi i magnesi, de fórmula química NaMg3(AlSi3O10)(OH)2. Cristal·litza en el sistema monoclínic formant els cristalls típics de les miques. La seva tenacitat és elàstica i s'exfolia perfectament en {001}.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'aspidolita pertany a "09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques" juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, willemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, chernykhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, ephesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilithionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilithionita, fluorannita, shirokshinita, shirozulita, sokolovaïta, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmorillonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, bileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïita, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyita, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.

Formació i jacimentsModifica

Es troba en aureoles de contacte amb el granit, barrejada amb la flogopita. Sol trobar-se associada a altres minerals com: titanita, escapolita, sadanagaïta, pirrotina, flogopita, pargasita, calcopirita, calcita i apatita. Té dues localitats tipus: Zillertal (Tirol del Nord, Àustria), i la mina Kasuga (Ibigawa-cho, Gifu, Japó).

ReferènciesModifica

  1. «Aspidolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 setembre 2015].
  2. «Aspidolite Mineral Data» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 16 setembre 2015].