Sistema cristal·lí
Un sistema cristal·lí és cadascun dels set grups principals en què es classifiquen les formes geomètriques en les quals cristal·litzen els minerals. En cadascun dels sistemes cristal·lins hi ha moltes formes possibles.
| Sistema cristal·lí | Eixos | Angles entre els eixos |
|---|---|---|
| Cúbic | a = b = c | α = β = γ = 90°; |
| Tetragonal | a = b ≠ c | α = β = γ = 90° |
| Ortoròmbic | a ≠ b ≠ c ≠ a | α = β = γ = 90° |
| Hexagonal | a = b ≠ c | α = β = 90°; γ = 120º |
| Trigonal (o romboèdric) | a = b = c | α = β = γ ≠ 90° |
| Monoclínic | a ≠ b ≠ c ≠ a | α = γ = 90°; β ≠ 90° |
| Triclínic | a ≠ b ≠ c ≠ a | α ≠ β ≠ γ (tots diferents de 90°) |
Contingut
Xarxes de BravaisModifica
En funció de les possibles localitzacions dels àtoms en la cel·la unitària s'estableixen 14 estructures cristal·lines bàsiques, les denominades xarxes de Bravais.
CúbicModifica
Inclou essencialment cristalls en forma de cubs, tot i que també inclou cristalls en forma d'octaedres (8 cares), de dodecaedres (12 cares) i molts d'altres. La simetria mínima d'aquests cristalls són quatre eixos ternaris orientats segons les diagonals del cub de la cel·la fonamental que els descriu.
ClassesModifica
Els cristalls d'aquest sistema es classifiquen en les cinc classes següents:
- Tetratoidal[1]
- Diploidal
- Hextetrahedral
- Gyroidal
- Hexoctahedral
TetragonalModifica
Inclou formes com ara el prisma de base quadrada o la bipiràmide de quatre cares. La simetria mínima d'aquests cristalls és un sol eix quaternari.
ClassesModifica
Els cristalls d'aquest sistema es classifiquen en les set classes següents:
- Diesfenoidal
- Piramidal
- Dipiramidal
- Escalenohedral
- Piramidal Ditetragonal
- Trapezohedral
- Dipiramidal-Ditetragonal
OrtoròmbicModifica
Inclou formes com ara la d'una capsa de llumins. La simetria mínima d'aquests cristalls són tres eixos binaris perpendiculars entre ells.
ClassesModifica
Els cristalls d'aquest sistema es classifiquen en les tres classes següents:
- Piramidal
- Diesfenoidal
- Dipiramidal
HexagonalModifica
Inclou formes com ara el prisma de base hexagonal o la bipiràmide de sis cares. La simetria mínima d'aquests cristalls és un sol eix senari.
ClassesModifica
Els cristalls d'aquest sistema es classifiquen en les set classes següents:[2]
- Hexagonal piramidal
- Trigonal dipiramidal
- Hexagonal dipiramidal
- Hexagonal trapezohedral
- Dihexagonal piramidal
- Ditrigonal dipiramidal
- Dihexagonal dipiramidal
TrigonalModifica
Inclou formes com ara el prisma de base triangular o la bipiràmide de tres cares. La simetria mínima d'aquests cristalls és un sol eix ternari.
ClassesModifica
Els cristalls d'aquest sistema es classifiquen en les cinc classes següents:[3]
- Piramidal
- Romboèdric
- Piramidal Ditrigonal
- Trapezoèdric
- Escalenoèdric Hexagonal
MonoclínicModifica
És un sistema molt comú en els cristalls de minerals. La simetria mínima d'aquests cristalls és un sol eix binari.
ClassesModifica
Els cristalls d'aquest sistema es classifiquen en les tres classes següents:[4]
- Monoclinic
- Domatic
- Prismatic
TriclínicModifica
És el grup amb menor grau de simetria. S'hi arrepleguen aquells cristalls sense cAP mena de simetria o bé amb un sol centre d'inversió.
ClassesModifica
Els cristalls d'aquest sistema es classifiquen en les dues classes següents:[5]
- Pinacoide (o triclinic normal)
- Pedial (o triclinic hemihedral)
Vegeu tambéModifica
ReferènciesModifica
- ↑ A. Cemal Eringen. Continuum Physics: Continuum mechanics of single-substance bodies. Academic Press, 1976 [Consulta: 16 juliol 2011].
- ↑ Sistema Hexagonal a webmineral.com .
- ↑ trigonal en webmineral.com .
- ↑ Sistema Monoclinic a webmineral.com .
- ↑ Sistema triclinic a webmineral.com .
BibliografiaModifica
- C. M. Viola e C. Viola Tractat de cristal·lografia, Hoepli (1920)
- M.V. Di Carlo, Trattato di cristallografia, Hoepli (1920)
- R. Di Germano, Introduzione alla cristallografia, Libreria Editrice Universitaria Levrotto & Bella (1978)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sistema cristal·lí  |