Spessartina

La spessartina,[4] també coneguda com a espessartita,[5] és un mineral de la classe dels silicats (nesosilicats), i del grup dels granats. El seu nom li va ser posat per François Sulpice Beudant, i deriva de la localitat de Spessart a Alemanya, la seva localitat tipus, on va ser descoberta l'any 1832.

Infotaula de mineralSpessartina
Granat spessartyn Chiny 2.jpg
Spessartina de la Xina
Fórmula químicaMn(II)3Al2(SiO4)3
EpònimSpessart Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasilicats > nesosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.09.AD.25
Nickel-Strunz 9a ed.9.AD.25 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/A.08 Modifica el valor a Wikidata
Dana51.4.3a.3 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·líisomètric - Hexoctahedral
Hàbit cristal·límassiu a cristal·lí
Grup espacialspace group 230 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Massa molar495.03 g
Colorde groc a vermell
Exfoliaciócap valor Modifica el valor a Wikidata
Fracturasubconcoidal
Tenacitatfràgil
Duresa6.5 - 7.5
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanc
Diafanitattransparent a translúcida
Gravetat específica4.15 (+.05, -.03)
Densitat4.12 - 4.32 g/cm3
Lluïssor polidavítria a subadamantina
Propietats òptiquesisotròpic, sovint doble refractiu
Índex de refracció1.810 (+.004, -.020)
Birefringènciacap
Pleocroismecap
Dispersió òpticafeble n = 1.8
Fluorescènciainert
Espectre d'absorcióbandes a 410, 420, 430nm (o 430nm; també bandes a 460, 480, 520nm. Possibles bandes febles a 504, o 573nm
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G), aprovat, nom preferit i Estatus complementari: publicat abans de 1959 Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1962 s.p. Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2][3]

CaracterístiquesModifica

La spessartina és un aluminosilicat de manganès, del grup dels granats, de fórmula Mn(II)3Al2(SiO4)3.[6][3] Com la resta de minerals del grup dels granats, és un nesosilicat que cristal·litza en el sistema cristal·lí cúbic. Forma una sèrie de solució sòlida amb l'almandina, en què la substitució gradual del manganès per ferro va donant els diferents minerals de la sèrie. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com impureses: titani, ferro, magnesi, calci, iode i aigua.

FormacióModifica

Es troba sovint en el granit pegmatític i en roques similars de metamorfisme de baix grau com les fil·lites. És un mineral comú en roques magmàtiques pegmatites granítiques, en roca granit i en riolita. També pot formar-se en algunes roques de metasomatisme riques en manganès adjacents a les intrusions ígnies, així com en àrees de metamorfisme regional. Sol trobar-se associada a altres minerals com: quars, feldespat potàssic, turmalina, rodonita, piroxmangita, tefroïta, alleghanyita, galaxita, moscovita, topazi, apatita, beril, albita, bixbyïta o pseudobrookita.

VarietatsModifica

  • La brandãosita, una almandino-spessartina baixa en (Al,Fe)2O3.[7]
  • La calci-eisenspessartina, una varietat que conté considerable calci i ferro, comparable amb la calderita.[8]
  • L'emildina, una varietat que conté itri.[9]
  • La johnstonotita, una varietat càlcica vermella fosca que conté impureses.[10]
  • La spandita, considerada una espessartina roca en Ca-Fe o una andradita rica en Mn-Al.[11]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Spessartina
  1. Webmineral Spessartine page
  2. Mindat Spessartine page
  3. 3,0 3,1 Handbook of Mineralogy Spessartine page
  4. Garrido, Josep Lluís; Ybarra, Joan Manuel. Nomenclàtor de les espècies minerals, 2010, p. 374 [Consulta: 13 gener 2014]. 
  5. [enllaç sense format] http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0105632.xml
  6. Gemological Institute of America, GIA Gem Reference Guide 1995, ISBN 0-87311-019-6
  7. «Brandãosite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 gener 2015].
  8. «Calcium-Eisenspessartin» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 gener 2015].
  9. «Emildine» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 gener 2015].
  10. «Johnstonotite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 gener 2015].
  11. «Spandite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 gener 2015].