Obre el menú principal

La rodonita o pajsbergita és un mineral de la classe dels silicats, subgrup inosilicats, i dins d'aquests pertany als piroxès. Químicament és un silicat de manganès, en el qual aquest últim pot estar substituït per ferro, magnesi o calci.[1] En la varietat fowlerita el manganès és substituït per zinc. Descoberta en 1819, el seu nom ve del grec rodon, que significa «color rosa-colorit». Es presenta en masses espàtiques granulades o en grans disseminats, molt rarament en cristalls tabulessis. Color rosa vermellós característic, però que pot canviar a marró-negre quan queda exposat a la intempèrie.

Infotaula de mineralRodonita
Rhodonite-147922.jpg
Cristalls de rodonita de la mina San Martín, a Chiurucu (Regió d'Ancash, Perú)
Fórmula química (Mn,Fe,Mg,Ca)5(SiO3)5
Epònim rosa
Classificació
Categoria silicats > inosilicats
Nickel-Strunz 10a ed. 9.DK.05
Nickel-Strunz 9a ed. 9.DK.05
Nickel-Strunz 8a ed. VIII/F.27
Dana 65.4.1.1
Propietats
Sistema cristal·lí triclínic
Hàbit cristal·lí massiu granular
Color rosa o vermell-carn
Fractura irregular a concoidal
Duresa 5,5 a 6,5
Lluïssor vítria, mat
Color de la ratlla blanca
Densitat 3,4 a 3,7 g/cm3
Índex de refracció transparent a translúcida
Altres característiques Hsihutsunita molt rica en calci, color roig-púrpura.
Fowlerita varietat con cinc i calci.
Keatingina varietat amb poc manganeso.
No se solubilitzen en àcids.
Estatus IMA aprovat i mineral heretat (G)
Codi IMA IMA1980 s.p.
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

Ambient de formacióModifica

Es forma com un producte primari d'alteració en dipòsits hidrotermalés i de metamorfisme de contacte o regional, associat amb bustamita.

Es presenta també en gneisés, pissarres i roques sedimentàries. En estrats, lentejones i jaços sedimentaris de vegades de gran extensió.

Sol tenir com associats a minerals negres del manganès i pirita, i de vegades també amb calcita, microclina i piromanganita.

Localització, extracció i úsModifica

S'extrau en jaciments importants de monts Urals (Rússia), Broken Hill (Austràlia), Langban (Suècia), Brasil i diversos llocs dels Estats Units. A l'Estat Espanyol es localitzen jaciments en Valverde del camino i Calañas (Huelva) i en diverses localitats de Badajoz. A Catalunya s'ha descrit a les mines Serrana[2] i Joaquina primera[3] d'El Molar i Bellmunt del Priorat respectivament (Priorat).

S'empra en grans masses com pedra ornamental, fins i tot alguns exemplars són tallats i usats com joia semipreciosa. També s'ha usat com mena de manganès comercialment rendible.

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica