Bellmunt del Priorat

municipi de Catalunya

Bellmunt del Priorat, Bellmunt de Ciurana o simplement Bellmunt és un municipi de la comarca del Priorat. Amb uns 300 habitants que hi viuen tot l'any, que en èpoques de festes i estiu pot arribar als 400 habitants, és al sud de la comarca, lleugerament cap a ponent i migdia. Limita a llevant amb el de Falset, al sud amb el del Masroig, a ponent amb el del Molar, i al nord amb el de Gratallops, tots ells pertanyents al Priorat.

Plantilla:Infotaula geografia políticaBellmunt del Priorat
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 09′ 50″ N, 0° 45′ 56″ E / 41.16383°N,0.76546°E / 41.16383; 0.76546
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Tarragona
Àmbit funcional territorialCamp de Tarragona
ComarcaPriorat Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població284 (2023) Modifica el valor a Wikidata (31,91 hab./km²)
Llars22 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Gentilicibellmuntà, bellmuntana Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície8,9 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud261 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
PatrociniBàrbara de Nicomèdia i Sants Innocents Modifica el valor a Wikidata
Festa patronalSanta Llúcia
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJosep Maria Torné Secall Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal43738 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE43023 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT430234 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webbellmunt.altanet.org Modifica el valor a Wikidata

Etimologia modifica

Bellmunt del Priorat és un topònim compost. La primera part està formada per l'agrupació de dues paraules ja romàniques: "bell" i "munt", encara existents en català actual i amb el mateix significat la primera; "munt" en català antic volia dir "muntanya" (el significat de "munt" com a "grup", "pila" o "conjunt nombrós de" és un ús metafòric de l'anterior). Així doncs, el seu significat és, senzillament, el de "muntanya bella". El complement del nom, "del Priorat" també és ben fàcil d'entendre, ja que ens remet a la seva adscripció comarcal. El nom de Bellmunt per a aquesta població ja està documentat en el segle xiii.

Geografia modifica

Termes municipals limítrofs:

Gratallops
El Molar   Falset
El Masroig

El riu Siurana marca la seva delimitació pel nord i nord-oest, i els altres torrents o barrancs que marquen les valls del terme són tots afluents seus: el barranc Fondo i el barranc de les Calderetes, a ponent del terme, i el barranc del Torrent -un brancal anomenat simplement "lo Torrent"- al nord. També travessa el terme, pel costat sud, el barranc dels Molins, que procedeix del barranc de la Foïna, al terme de Falset; és on hi ha els antics Molins de la Vila.

El punt més elevat del terme es troba a l'est del terme municipal, a la zona del Mas del Mariano partint amb el terme de Falset, amb una alçada de 392 m. Un altre punt destacat és el turó anomenat lo Sarraí, de 356 m. d'alçària, al sud-oest de la vila, però tot ell és molt accidentat, com la resta de la comarca, entre serrats que voregen els 350 msnm i fons de valls a l'entorn dels 150. El Siurana discorre entre els 125 i els 80, dins d'aquest terme. A l'extrem sud del terme hi ha el Puig Roig, de 172 metres, en el qual hi ha un antic poblat ibèric. Tanmateix, la major part del jaciment és dins del terme veí del Masroig.

La vila, a 261 metres d'altitud, és l'únic nucli de població del municipi. Les mines de Bellmunt, en tres indrets diferents del municipi (Mina Eugènia, Mina del Barranc Fondo, i Mina Règia Antiga i Mina Règia), i una desena de masies disperses, algunes abandonades i en ruïnes, i antics molins completen el terme municipal: la Casa Gran, la Caseta del Cros, lo Mas del Mariano, lo mas del Sobirat (n'hi ha dos amb aquest nom), lo Mas d'en Gil, lo Mas d'en Pallejà, los Molins de la Vila, los Palellets, entre els que es conserven físicament o en memòria.


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
21 14 22 - - 540 572 693 731 953

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.321 1.014 796 877 1.035 678 366 327 304 304

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
303 307 310 311 308 324 347
350
336
307

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
296
300
273
272 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info. 

Història modifica

Pascual Madoz es refereix a Bellmunt en el seu Diccionario geográfico... dient que el poble és dalt d'un turó combatut pels vents de llevant i de ponent, i el seu clima produeix febres gàstriques. Tenia en aquell moment 73 cases, una plaça, dos carrers, una font i l'església parroquial de Santa Llúcia, servida per un capellà. El cementiri, segons Madoz, és en un paratge que no ofèn la salut pública.[1]

El terra és pissarrós; hi ha dues muntanyes plenes de vinya, i és banyat pel riu Siurana, a més de dos torrents que baixen de Falset. S'hi produeix vi, ametlles, avellanes, oli i altres llegums i fruites. De bestiar, s'hi crien sobretot ovelles, ases i mules, i hi ha caça de perdius i de conills, a més d'una mica de pesca. Encara, hi ha una fàbrica d'aiguardent, dos molins de farina i tres d'oli. S'hi congreguen 73 veïns (caps de casa) i 346 ànimes (habitants).

L'Ajuntament modifica

D'ençà les primeres eleccions democràtiques (1979), Bellmunt del Priorat ha tingut els alcaldes següents:

  • Ramon Margalef i Cervera (1979 - 1987)
  • Carme Simó i Secall (1987 - 1991)
  • Joaquim Torné i Roigé (1991 - 2003)
  • Maria Secall i Masip (2003 - 2011)
  • Josep Maria Torné i Secall (2011 - 2020)
  • Francesc Calpe i Marquet (2020-actualitat)

Des del 1979, Bellmunt del Priorat ha tingut els regidors següents: Jordi Alentorn Torné, Francesc Calpe Marquet, Antonio Cano Bayarre, Ramon Marco Casas, Ramon Margalef Cervera, Pura Natàlia Margalef Martí, José Martínez Pérez, Joan Piñol Navarro, Carles Pujol Ripoll, Josep Maria Salsench Márquez, Josep Salsench Pedrol, Maria Secall Masip, Maria del Mar Sentís Borràs, Carme Simó Secall, Joaquim Torné Roigé, Josep Maria Torne Secall, José Vega Gómez i Vanesa Vega Verdejo.

Eleccions municipals modifica

Llista d'alcaldes i nombre de regidors per partit

Partit 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015 2019 2023
Junts - - - - - - - - - - 7 -
PSC - - 4 3 3 2 - - - - - -
ERC - - - - - - - - - - - 7
CiU - - 3 4 4 5 7 7 7 7 - -
PSUC 2 - - - - - - - - - - -
Altres 5a; 0b 7a - - - - - - - - - -
Total 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7

a Agrupació d'Electors Llicorell; b Organización Revolucionaria de Trabajadores

Comunicacions modifica

Una sola carretera arriba a Bellmunt: la TP-7101 (Falset-Bellmunt del Priorat), de 5 quilòmetres de recorregut. Hi ha, però, diversos camins rurals i locals transitables en vehicle. Travessa el terme també el GR-174, conegut com a Sender del Priorat, venint de Falset per anar al Lloar.

Mines modifica

 
Reproducció d'uns minaires treballant a l'interior de la mina

Les mines de Bellmunt del Priorat ja s'explotaven a l'època romana, i la producció cessà el 1972. Foren el centre de la indústria minera del Priorat, ja que eren les més extenses (14 km de galeries i 620 m de profunditat). De les mines s'extreia galena, la mena més freqüent de plom.

A finals del segle xix s'hi construí una foneria, que permetia l'obtenció del plom tot just després de l'extracció de la galena.

L'any 2001 s'hi obrí el museu. Actualment hom pot visitar part de la mina Eugènia, que tenia aproximadament 14 km en unes 20 plantes sota terra d'uns 40 m d'alçada cada una. La part visitable fa uns 700 m de llargària i és a 35 m de profunditat.[2]

 
Interior del Museu de les mines de Bellmunt del Priorat

Prop de l'entrada a la mina, a la part més baixa del poble, hi ha la Casa de les Mines, un edifici d'estil modernista de l'any 1905 que serví d'oficines per a l'empresa explotadora de les mines i d'habitatge per als treballadors.

Llocs d'interès modifica

  • Església de Santa Llúcia. (Horari de missa tots els dissabtes, amb horari d'hivern 18:00, al d'estiu 18:30h).
  • Museu de les Mines de Plom
  • Rentadors
  • Bar Fuentes, el Casal, l'hostal Cal Quel
  • Supermercat ca la Neus
  • Les colònies, antigues cases dels miners. Són de propietat i no es poden visitar
  • Riu Siurana: a pocs minuts caminant des del carrer de Riu, en direcció a Gratallops.

En la vida del poble hi ha hagut tres cementiris, el del centre del poble, que era al costat d'una ermita, actualment transformada en casa; el seu espai és ara una plaça. El segon està abandonat, és entre lo Xalet i la carretera que va a Falset, i el cementiri nou és entre la mina Gran i la Regia.

Festes del poble modifica

  • Santa Bàrbara, 4 de desembre, patrona dels miners.
  • Santa Llúcia, 13 de desembre, patrona del poble.
  • El dia de Sants Innocents, 28 de desembre, compatró del poble.
  • El dissabte després de Dilluns de Pàsqua, es fa la romeria a l'Ermita de la Mare de Déu de les Pinyeres.
  • L'1 de maig i 11 de setembre es fa la tradicional clotxa a la pista polisportiva.
  • Per Sant Joan (23 juny) i Sant Jaume (25 juliol), es fa un sopar de verbena.

Escola modifica

Hi ha una escola primària: Escola lo Sarraí, amb 12 alumnes.

Referències modifica

  1. Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 
  2. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 37. ISBN 84-393-5437-1. 

Bibliografia modifica

  • Gort Juanpere, Ezequiel. Història de Falset. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2003. ISBN 978-84-2320-659-9. 

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bellmunt del Priorat