Babingtonita

mineral inosilicat

La babingtonita és un mineral de la classe dels silicats, subgrup inosilicats, que pertany al grup de la rodonita.[1] Rep el seu nom del metge i mineralogista irlandès William Babington (1757-1833).[2]

Infotaula de mineralBabingtonita

Babingtonita amb prehnita, Qiaojia, Zhaotong, Yunnan, República Popular de la Xina (mides: 71 mm x 55 mm) Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaCa₂(Fe,Mn)FeSi₅O14(OH)
EpònimWilliam Babington Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusmines de ferro d'Arendal, Arendal, Aust-Agder, Noruega
Classificació
Categoriasilicats > inosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.DK.05
Nickel-Strunz 9a ed.9.DK.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/D.13 Modifica el valor a Wikidata
Dana65.4.1.2
Heys14.18.38
Propietats
Sistema cristal·lítriclínic
Estructura cristal·linaa = 7,5Å; b = 12,18Å; c = 6,68Å; α = 86,3°; β = 93,59°; γ = 112,19°
Grup puntual1 - pinacoide
Colorverd fosc a negre
Exfoliacióbona
Fracturaconcoidal
Tenacitatfràgil
Duresa5,5 a 6
Lluïssorforta, vítria
Color de la ratllagris-verd
Diafanitattranslúcida
Densitat3,34 a 3,37 g/cm³ (mesurada); 3,26 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,700 nβ = 1,710 nγ = 1,725
Birefringènciaδ = 0,025
Dispersió òpticar > v forta
Impureses comunesTi, Al, Mg, Na
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1824
SímbolBab Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

Característiques

modifica

La babingtonita és un mineral compost principalment per silicat de calci, ferro i manganès amb fórmula química Ca₂(Fe,Mn)FeSi₅O14(OH). A més dels elements de la seva fórmula també pot contenir impureses de titani, alumini, magnesi i sodi. És de color verd molt fosc o pràcticament negre, translúcid quan es troba en cristalls prims, i cristal·litza en el sistema triclínic en grups de cristalls prismàtics. Es troba amb minerals de la família de les zeolites en cavitats en roques volcàniques. La babingtonita conté alhora ferro(2+) i ferro(3+), i presenta un magnetisme dèbil. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 5,5 a 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la babingtonita pertany a «09.DK - Inosilicats amb 5 cadenes senzilles periòdiques» juntament amb els següents minerals: litiomarsturita, manganbabingtonita, marsturita, nambulita, natronambulita, rodonita, escandiobabingtonita, fowlerita, santaclaraïta, saneroïta, hellandita-(Y), tadzhikita-(Ce), mottanaita-(Ce), ciprianiïta i hellandita-(Ce).

Jaciments

modifica

Va ser descrit per primera vegada en 1824 a partir de mostres provinents d'Arendal, Aust-Agder, Noruega. Els millors exemplars de babingtonita del món s'extreuen actualment, acompanyats de prehnita i quars, a Qiaojia, prefectura de Zhaotong, província de Yunnan, Xina. Aquest jaciment xinès va ser descobert l'any 2003, i s'ha treballat únicament per a obtenir-ne mostres de col·lecció.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 «Babingtonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. Barthelmy, Dave. «Babingtonite Mineral Data». [Consulta: 25 desembre 2017].

Enllaços externs

modifica
  • Mindat (anglès)
  • Mineral galleries Arxivat 2005-10-29 a Wayback Machine. (anglès)