Babingtonita
La babingtonita és un mineral de la classe dels silicats, subgrup inosilicats, que pertany al grup de la rodonita.[1] Rep el seu nom del metge i mineralogista irlandès William Babington (1757-1833).[2]
 Babingtonita | |
|---|---|
 Babingtonita amb prehnita, Qiaojia, Zhaotong, Yunnan, República Popular de la Xina (mides: 71 mm x 55 mm)  | |
| Fórmula química | Ca₂(Fe,Mn)FeSi₅O14(OH) |
| Epònim | William Babington |
| Localitat tipus | mines de ferro d'Arendal, Arendal, Aust-Agder, Noruega |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > inosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DK.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DK.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/D.13 |
| Dana | 65.4.1.2 |
| Heys | 14.18.38 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 7,5Å; b = 12,18Å; c = 6,68Å; α = 86,3°; β = 93,59°; γ = 112,19° |
| Grup puntual | 1 - pinacoide |
| Color | verd fosc a negre |
| Exfoliació | bona |
| Fractura | concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5,5 a 6 |
| Lluïssor | forta, vítria |
| Color de la ratlla | gris-verd |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 3,34 a 3,37 g/cm³ (mesurada); 3,26 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,700 nβ = 1,710 nγ = 1,725 |
| Birefringència | δ = 0,025 |
| Dispersió òptica | r > v forta |
| Impureses comunes | Ti, Al, Mg, Na |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1824 |
| Símbol | Bab |
| Referències | [1] |
Característiques
modificaLa babingtonita és un mineral compost principalment per silicat de calci, ferro i manganès amb fórmula química Ca₂(Fe,Mn)FeSi₅O14(OH). A més dels elements de la seva fórmula també pot contenir impureses de titani, alumini, magnesi i sodi. És de color verd molt fosc o pràcticament negre, translúcid quan es troba en cristalls prims, i cristal·litza en el sistema triclínic en grups de cristalls prismàtics. Es troba amb minerals de la família de les zeolites en cavitats en roques volcàniques. La babingtonita conté alhora ferro(2+) i ferro(3+), i presenta un magnetisme dèbil. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 5,5 a 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la babingtonita pertany a «09.DK - Inosilicats amb 5 cadenes senzilles periòdiques» juntament amb els següents minerals: litiomarsturita, manganbabingtonita, marsturita, nambulita, natronambulita, rodonita, escandiobabingtonita, fowlerita, santaclaraïta, saneroïta, hellandita-(Y), tadzhikita-(Ce), mottanaita-(Ce), ciprianiïta i hellandita-(Ce).
Jaciments
modificaVa ser descrit per primera vegada en 1824 a partir de mostres provinents d'Arendal, Aust-Agder, Noruega. Els millors exemplars de babingtonita del món s'extreuen actualment, acompanyats de prehnita i quars, a Qiaojia, prefectura de Zhaotong, província de Yunnan, Xina. Aquest jaciment xinès va ser descobert l'any 2003, i s'ha treballat únicament per a obtenir-ne mostres de col·lecció.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Babingtonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ Barthelmy, Dave. «Babingtonite Mineral Data». [Consulta: 25 desembre 2017].
Enllaços externs
modifica
- Mindat (anglès)
- Mineral galleries Arxivat 2005-10-29 a Wayback Machine. (anglès)