La prehnita és un mineral de la classe dels silicats (inosilicats). Va ser anomenada així l'any 1788 per Abraham Gottlieb Werner en honor del coronel holandès Hendrik von Prehn, qui la va descobrir l'any 1774 al cap de Bona Esperança, a Sud-àfrica.

Infotaula de mineralPrehnita
Epidote-Prehnite-d05-89b.jpg
Prehnita sobre epidota, de prop de les mines d'or de Sadiola, Kayes, Mali
Fórmula químicaCa2Al2Si3O10(OH2)
EpònimHendrik van Prehn (en) Tradueix modifica
Localitat tipusCradock (en) Tradueix modifica
Classificació
Categoriasilicats > inosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.DP.20
Nickel-Strunz 9a ed.9.DP.20 modifica
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/G.07 modifica
Dana72.1.3.1 modifica
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Hàbit cristal·lícristalls prismàtics o tabulars generalment formant agregats
Colorverd
Maclesno en presenta
Exfoliacióbona
Fracturairregular
Duresa6 a 6,5
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanca
Diafanitattransparent o translúcid
Densitat2,8 a 2,95
Impureses comunesfibres radiades globulars o botrioides
Altres característiquessoluble en HCl (àcid clorhídric) i té una birefringència elevada
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) i Estatus complementari: publicat abans de 1959 modifica
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

La prehnita és un mineral que cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Pot presentar-se amb una forma globular (esfèric o gairebé esfèric), en agregats en forma d’estalactites o reniformes (en forma de ronyó). La seva duresa a l'escala de Mohs és de 6 a 6,5, equiparable amb l'ortosa i lleugerament inferior que la del quars. La seva ratlla és blanca i té una bona exfoliació. La seva fórmula és Ca2Al2Si3O10(OH2), i pot contenir impureses de titani, ferro, magnesi, sodi, potassi i aigua.

Formació i jacimentsModifica

Es forma en esquerdes de roques volcàniques bàsiques (han de tenir calci), en roques ígnies i, amb menys freqüència, amb roques de metamorfisme de grau baix. Apareix omplint cavitats en la roca, formant geodes o revestint fractures. És un mineral secundari format per l’alteració de plagiòclasis (conjunt de feldespats, subgrup dels silicats) bàsiques de gabres i amfibolites. Acostuma a aparèixer amb zeolites (un tipus de tectosilicats) i per això sovint es creu que també ho és. La zeolita amb la qual apareix més freqüentment és la laumontita. Altres minerals associats són datolita, girolita, fluorapofil·lita, quars, calcita, coure, pectolita, estilbita i d'altres zeolites.

Existeixen jaciments importants al Cap de Bona Esperança (Sud-àfrica), a diversos indrets dels Estats Units, a Bombai (Índia). A Europa hi ha jaciments a Alemanya i al Delfinat (França). A Espanya es trobà al jaciment de Caravaca (Múrcia), i a Catalunya se'n poden trobar exemplars a Malpàs (Alta Ribagorça).

VarietatsModifica

La patricianita és l'única varietat de prehnita coneguda, i es tracta d'una varietat rosada, trobada comunament en els basalts de la península de Keweenaw, Michigan. Pot contenir clorita entremesclada i inclusions de coure natiu, i es pot confondre amb la thomsonita-Ca.[2]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Prehnita
  1. «Prehnite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 desembre 2014].
  2. «Patricianite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 desembre 2014].