Viquipèdia

Supergrup dels amfíbols

grup de minerals
(S'ha redirigit des de: Amfíbol)

El supergrup dels amfíbols és un extens i complex grup de minerals inosilicats. Els exemplars que hi formen part estan compostos d'una doble cadena de tetraedres de SiO4 que normalment contenen ions de ferro i/o magnesi a la seva estructura cristal·lina.

Infotaula de mineralSupergrup dels amfíbols
Grup de minerals
Amphibole.jpg
Hornblenda
Fórmula químicaAX2Z5((Si,Al,Ti)8O22)(OH,F,Cl,O)2
Classificació
Categoriainosilicats
Propietats
Més informació
Referències[1]

Els amfíbols cristal·litzen en dos sistemes: monoclínic i ortoròmbic. En la seva composició química són similars als piroxens, amb la diferència que els amfíbols tenen hidroxil (OH) o halògens (F, Cl) i que tenen estructura en doble cadena (no pas simple com els piroxens). Els amfíbols són els components principals de les amfibolites.

Història i etimologiaModifica

El terme amfíbol deriva del grec: αμφιβολος - amphibolos (que significa ambigu) i va ser usat per René Just Haüy per incloure la tremolita, actinolita, turmalina i hornblenda. Amb el nom d'amfíbol, Haüy feia al·lusió a la varietat de composició i aparença d'aquests minerals. Actualment amfíbol s'aplica a tot el grup.

ClassificacióModifica

El supergrup dels amfíbols es troba dividit en dos grans grups: el grup dels amfíbols amb (O) dominant i el grup dels amfíbols amb (OH, F, Cl) dominant. Cadascun d'aquests dos grups també està subdividit en altres més petits. Segons la classificació de Nickel-Strunz, els minerals d'aquest grup pertanyen a "09.DE - Inosilicats amb 2 cadenes dobles periòdiques, Si4O11; clinoamfíbols".

Grup dels amfíbols amb (O) dominantModifica

El grup dels amfíbols amb (O) dominant conté els minerals amfíbols amb WO2- > W((OH)+F+Cl)2-. Aquest grup va ser aprovat i publicat per l'IMA l'any 2012. Està format per dos grups, el grup del nom arrel kaersutita i el grup del nom arrel obertiïta, a més d'altres sis espècies que no pertanyen a cap d'aquests dos grups.

Grup del nom arrel kaersutitaModifica

El grup del nom arrel kaersutita està format per tres espècies de minerals: la ferrikaersutita, la ferrokaersutita i la kaersutita.[2] Els minerals d'aquest grup són amfibols amb WO2- dominant amb calci dominant.

Espècie Fórmula
Ferrikaersutita NaCa2(Mg3Fe3+Ti)(Si6Al2O22)O2
Ferrokaersutita NaCa2(Fe2+
3AlTi)(Si6Al2O22)O2
Kaersutita NaCa2(Mg3AlTi4+)(Si6Al2)O22O2

Els minerals d'aquest grup, tot i no ser gaire habituals, es troben distribuits per tot el planeta i s'han arribat a trobar fins i tot a l'Antàrtida. També se n'han recuperat exemplars a la Lluna.[3] Als territoris de parla catalana se n'ha trobat kaersutita a dos indrets: al Coll des Colomines, a la localitat de Sant Llorenç de Cerdans (Ceret, Pirineus Orientals), i a l'Illa Grossa dels illots Columbrets, al terme municipal de Castelló de la Plana (Plana Alta).

Grup del nom arrel obertiïtaModifica

El grup del nom arrel obertiïta està format per tres espècies de minerals: la ferriobertiïta, la ferroferriobertiïta i la manganiobertiïta.[4] Els minerals d'aquest grup són amfibols amb WO2- dominant amb sodi dominant.

Espècie Fórmula
Ferriobertiïta NaNa2(Mg3Fe3+Ti)Si8O22O2
Ferroferriobertiïta NaNa2(Fe2+
3Fe3+Ti)Si8O22O2
Manganiobertiïta NaNa2(Mg3Mn3+Ti4+)Si8O22O2

Els minerals d'aquest grup són molt rars i només se n'han trobat a Alemanya, Rússia i els Estats Units.

Altres mineralsModifica

Hi ha altres sis espècies que no es troben englobades en cap dels altres dos grups i que són també amfíbols amb (O) dominant: la manganidellaventuraïta, la manganomanganiungarettiïta, l'oxomagnesiohastingsita, l'oxopargasita, la potassicjeanlouisita i la potassicmanganomanganiungarettiïta.

Espècie Fórmula
Manganidellaventuraïta NaNa2(MgMn3+
2Ti4+Li)Si8O22O2
Manganomanganiungarettiïta NaNa2(MnMn2+
2Mn3+
3)Si8O22O2
Oxomagnesiohastingsita NaCa2(Mg3(Fe3+
2-x,Tix))5(Si6Al2O22)O2
Oxopargasita NaCa2(Mg3(Al2,Tix))5(Si6Al2O22)O2
Potassicjeanlouisita K(NaCa)(Mg4Ti)Si8O22O2
Potassicmanganomanganiungarettiïta KNa2(Mn3+
2Mn3+
3)Si8O22O2

Grup dels amfíbols amb (OH, F, Cl) dominantModifica

Els membres d'aquest grup segueixen la fórmula A0-1X2Z5T8O22(OH,F,Cl)2. Aquest grup conté sis subgrups, que es distingeixen en funció del seu element dominant en la posició X (posició B segons l'IMA). Aquests subgrups es tornen a dividir en «grups de nom arrel» en funció de la distribució de les valències a les posicions A i Z (posició C a l'IMA).

Subgrup d'amfíbols de calciModifica

Amb fórmula AnCa2(Z2+
5-mZ3+
m)(Si8-(n+m)Al(n+m))(OH,F,Cl)2, el subgrup d’amfibols de calci és un dels subgrups que pertanyen al grup d’amfibols amb (OH, F, Cl) dominant. Es defineix per tenir Ca>1,5 apfu en posició X (posició B per l'IMA).[5] Aquest subgrup està dividit en set grups:

  • Grup del nom arrel cannilloïta
  • Grup del nom arrel edenita
  • Grup del nom arrel hastingsita
  • Grup del nom arrel hornblenda
  • Grup del nom arrel pargasita
  • Grup del nom arrel sadanagaïta
  • Grup del nom arrel tschermakita
Grup del nom arrel cannilloïtaModifica

El grup del nom arrel cannilloïta està format per minerals Sistema monoclínics del subgrup d'amfíbols de calci amb A(Ca)≥0,5 apfu i C0,5≤(Al+Fe3++2Ti) ≤1,5. Els minerals canilloítics es defineixen pel seu element divalent i trivalent dominant en posició C i l'element dominant en posició W. Està format per quatre espècies: la cannilloïta, la ferrocannilloïta, la ferroferricannilloïta i la fluorocannilloïta, sent aquesta darrera espècie l'única que s'ha trobat a la natura.[6]

Espècie Fórmula
Cannilloïta CaCa2(Mg4Al)(Si5Al3O22)OH2
Ferrocannilloïta CaCa2(Fe2+
4Al)(Si5Al3O22)OH2
Ferroferricannilloïta CaCa2(Fe2+
4Fe3+)(Si5Al3O22)OH2
Fluorocannilloïta CaCa2(Mg4Al)(Si5Al3)O22F2
Grup del nom arrel edenitaModifica

Els minerals d'aquest grup tenen una ocupació en la posició A igual o superior a 0,5 apfu (ANa + K + 2Ca)≥0,5 apfu) i C(Al+Fe3++2Ti) ≤0,5 apfu. Els minerals edenítics es defineixen pel seu element dominant a la posició A, posició C i posició W. Existeixi una sèrie de solució sòlida entre tots els membres d'aquesta sèrie.[7] El grup està format per cinc espècies: edenita, ferroedenita, ferrofluoroedenita, fluoroedenita i potassicferrocloroedenita.

Espècie Fórmula
Edenita NaCa2Mg5(Si7Al)O22OH2
Ferroedenita NaCa2Fe2+
5(Si7Al)O22OH2
Ferrofluoroedenita NaCa2Fe2+
5(AlSi7O22)F2
Fluoroedenita NaCa2Mg5(Si7Al)O22F2
Potassicferrocloroedenita KCa2Fe2+
5(AlSi7AlO22)Cl2

Els membres d'aquest grup, tot i no ser gaire habituals, han estat descrits a tots els continents del planeta inclosa l'Antàrtida. Als territoris de parla catalana se n'ha trobat únicament ferroedenita a l'Illa Grossa dels illots Columbrets, al terme municipal de Castelló de la Plana (Plana Alta).

Grup del nom arrel hastingsitaModifica

Els minerals d'aquest grup es defineixen amb 0,5 A(Na + K + 2Ca) <1,5 on Na o K és dominant i amb la posició Z (posició C per l'IMA) ocupada per Mg o Fe2+ com a ions divalents dominants i 0,5 Z(Al + Fe3+ + Cr + 2Ti) <1,5 on Fe3+ és dominant. W pot contenir (OH), F o Cl.[8] El grup està format per vuit espècies: fluorohastingsita, hastingsita, magnesiofluorohastingsita, magnesiohastingsita, potassicclorohastingsita, potassicfluorohastingsita, potassichastingsita i potassicmagnesiohastingsita.

Espècie Fórmula
Fluorohastingsita NaCa2(Fe2+
4Fe3+)(Al2Si6O22)F2
Hastingsita NaCa2(Fe2+
4Fe3+)(Si6Al2)O22OH2
Magnesiofluorohastingsita NaCa2(Mg4Fe3+)(Si6Al2)O22F2
Magnesiohastingsita NaCa2(Mg4Fe3+)(Si6Al2)O22(OH)2
Potassicclorohastingsita KCa2(Fe2+
4Fe3+)(Si6Al2)O22Cl2
potassicfluorohastingsita KCa2(Fe2+
4Fe3+)(Si6Al2)O22F2
Potassichastingsita KCa2(Fe2+
4Fe3+)(Al2Si6O22)(OH)2
Potassicmagnesiohastingsita KCa2(Mg4Fe3+)(Si6Al2)O22(OH)2

Els minerals d'aquest grup es troben distribuits també per tot el planeta. Als territoris de parla catalana l'únic component d'aquest grup que ha estat descrit és la hastingsita, que ha estat trobada a Felluns (Prada, Pirineu Oriental); al massís del Canigó, a la localitat de Vernet; a la glacera del Canigó, a Taurinyà (Pirineu Oriental); i a l'Illa Grossa dels Columbrets, al terme municipal de Castelló de la Plana (Plana Alta).

Grup del nom arrel hornblendaModifica

Els minerals del grup del nom arrel hornblenda són amfíbols de calci amb A(Na+K+2Ca)≤0,5apfu i 0,5≤Z(Al+Fe3++2Ti)≤1,5 apfu. Els membres individuals del grup es defineixen pels seus elements dominants en les posicions Z i W.[9] El grup el formen vuit espècies: ferroferrifluorohornblenda, ferroferrihornblenda, ferrofluorohornblenda, ferrohornblenda, magnesioferrifluorohornblenda, magnesioferrihornblenda, magnesiofluorohornblenda i magnesiohornblenda.

Espècie Fórmula
Ferroferrifluorohornblenda ◻Ca2(Fe2+
4Fe3+)(AlSi7O22)F2
Ferroferrihornblenda ◻Ca2(Fe2+
4Fe3+)(AlSi7O22)(OH)2
Ferroferrihornblenda ◻Ca2(Fe2+
4Al)(AlSi7O22)F2
Ferrohornblenda ◻Ca2(Fe2+
4Al)(SiAl)O22)(OH)2
Magnesioferrifluorohornblenda {Ca2}{Mg4Fe3+}(AlSi7O22)F2
Magnesioferrihornblenda ◻Ca2(Mg4Fe3+)(AlSi7O22)(OH)2
Magnesiofluorohornblenda (Na,K)1-xCa2Mg5(Si7Al)O22F2
Magnesiohornblenda ◻Ca2(Mg4Al)(Si7Al)O22)(OH)2

De tots els minerals que formen aquest grup se n'han trobat dues espècies als territoris de parla catalana: magnesiohornblenda als jaciments de Coma Fosca, Sant Miquel i Roca de Ponent de la localitat de Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà), i ferrohornblenda a quatre indrets: Casteil, al districte de Prada (Pirineus Orientals); Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà), igual que la magnesiohornblenda; a la pedrera Los Serranos, a la localitat d'Albatera (Baix Segura); i a la pedrera Los Tenderos, a Altura (Alt Palància).

Grup del nom arrel pargasitaModifica

Els minerals d'aquest grup es defineixen amb 0,5<A(Na+K+2Ca)<1,5 on Na o K és dominant i amb la posició C ocupada per Mg o Fe2+ com a ions divalents dominants i 0,5 C(Al+Fe3++Cr3++V3++2Ti)<1,5 on Al és dominant, excepte a la cromiopargasita i a la vanadiopargasita, que tenen i V3+ respectivament com a ió trivalent dominant en posició Z (posició C per l'IMA).[10] Aquest grup està integrat per dotze espècies minerals: cromiopargasita, ferrocloropargasita, ferrofluoropargasita, ferropargasita, fluoropargasita, manganipargasita, pargasita, potassiccloropargasita, potassicferropargasita, potassicfluoropargasita, potassicpargasita i vanadiopargasita.

Espècie Fórmula
Cromiopargasita {Na}{Ca2}{Mg4Cr3+}(Al2Si6O22)(OH)2
Ferrocloropargasita NaCa2(Fe2+
4Al)(Al2Si6O22)Cl2
Ferrofluoropargasita (Na)(Ca2)(Fe2+
4Al)(Al2Si6O22)F2
Ferropargasita NaCa2(Fe2+
4Al)(Al2Si6O22)(OH)2
Fluoropargasita NaCa2(Mg4Al)(Si6Al2)O22F2
Manganipargasita NaCa2(Mg4Mn3+)(Si6Al2)O22(OH)2
Espècie Fórmula
Pargasita NaCa2(Mg4Al)(Si6Al2)O22(OH)2
Potassiccloropargasita KCa2(Mg4Al)(Si6Al2)O22Cl2
Potassicferropargasita KCa2(Fe2+
4Al)(Si6Al2)O22(OH)2
Potassicfluoropargasita KCa2(Mg4Al)(Si6Al2)O22F2
Potassicpargasita KCa2(Mg4Al)(Si6Al2)O22(OH)2
Vanadiopargasita NaCa2(Mg3+
4V)(Al2Si6)O22(OH)2

De tots aquests minerals només dues espècies han estat trobada als territoris de parla catalana:

Grup del nom arrel sadanagaïtaModifica

Els minerals del grup del nom arrel sadanagaïta es defineixen com a minerals amfíbols amb 0,5<A(Na+K+2Ca) on el Na o el K és dominant i amb 1,5<Z(Al+Fe3++2Ti), on Al o Fe3+ són dominants. La posició W pot contenir (OH), F o Cl.[11] Els grup està format per 15 espècies: ferrifluorosadanagaïta, ferrisadanagïta, ferroclorosadanagaïta, ferroferrifluorosadanagaïta, ferroferrisadanagaïta, ferrofluorosadanagaïta, ferro-sadanagaïta, fluorosadanagaïta, potassicclorosadanagaïta, potassicferrisadanagaïta, potassicferroclorosadanagaïta, potassicferroferrisadanagaïta, potassicferrosadanagaïta, potassicsadanagaïta i sadanagaïta.

Espècie Fórmula
Ferrifluorosadanagaïta {Na}{Ca2}{Mg3Fe3+
2}(Al3Si5O22)F2
Ferrisadanagïta {Na}{Ca2}{Mg3Fe3+
2}(Al3Si5O22)(OH)2
Ferroclorosadanagaïta {K}{Ca2}{Mg3Al2}(Al3Si5O22)Cl2
Ferroferrifluorosadanagaïta {Na}{Ca2}{Fe2+
3Fe3+
2}(Al3Si5O22)F2
Ferroferrisadanagaïta {Na}{Ca2}{Fe2+
3Fe3+
2}(Al3Si5O22)(OH)2
Ferrifluorosadanagaïta {Na}{Ca2}{Fe2+
3Al2}(Al3Si5O22)F2
Ferrosadanagaïta {Na}{Ca2}{Fe3+Al2}(Al3Si5O22)(OH)2
Fluorosadanagaïta {Na}{Ca2}{Mg3Al2}(Al3Si5O22)F2
Espècie Fórmula
Potassicclorosadanagaïta {K}{Ca2}{Mg3Al2}(Al3Si5O22)Cl2
Potassicferrisadanagaïta {K}{Ca2}{Mg3Fe3+
2}(Al3Si5O22)(OH)2
Potassicferroclorosadanagaïta {K}{Ca2}{Fe2+
3Al2}(Al3Si5O22)Cl2
Potassicferroferriclorosadanagaïta {K}{Ca2}{Fe2+
3Fe3+
2}(Al3Si5O22)(OH)2
Potassicferrosadanagaïta {K}{Ca2}{Fe2+
3Al2}(Al3Si5O22)(OH)2
Potassicsadanagaïta {K}{Ca2}{Mg3Al2}(Al3Si5O22)(OH)2
Sadanagaïta {Na}{Ca2}{Mg3Al2}(Al3Si5O22)(OH)2

Els jaciments d'aquests minerals són molt rars.

Grup del nom arrel tschermakitaModifica

Els minerals del grup del nom arrel tschermakita es defineixen com amfíbols de calci amb A(Na+K+2Ca)≤0,5 apfu i 1,5≤Z(A+Fe3++2Ti) apfu. Els minerals individuals es defineixen pel seu element dominant a la posició A, Z2+ (per l'IMA és C2+) i W.[12] Els grup està format per 8 espècies: ferrifluorotschermakita, ferritschermakita, ferroferrifluorotschermakita, ferroferritschermakita, ferrofluorotschermakita, ferrotschermakita, fluorotschermakita i tschermakita.

Espècie Fórmula
Ferrifluorotschermakita ◻{Ca2}{Mg3Fe3+
2}(Al2Si6O22)F2
Ferritschermakita ◻{Ca2}{Mg3Fe3+
2}(Al2Si6O22)(OH)2
Ferroferrifluorotschermakita ◻{Ca2}{Fe2+
3Fe3+
2}(Al2Si6O22)F2
Ferroferritschermakita ◻{Ca2}{Fe2+
3Fe3+
2}(Al2Si6O22)(OH)2
Ferrofluorotschermakita ◻{Ca2}{Fe2+
3Al2}(Al2Si6O22)F2
Ferrotschermakita ◻{Ca2}{Fe2+
3Al2}(Al2Si6O22)(OH)2
Fluorotschermakita ◻{Ca2}{Mg3Al2}(Al2Si6O22)F2
Tschermakita ◻{Ca2}{Mg3Al2}(Al2Si6O22)(OH)2
Altres minerals del subgrupModifica

Dins el subgrup d'amfíbols de calci hi ha algunes espècies que no formen part de cap dels set grups mencionats abans. Aquestes espècies són l'actinolita, la ferroactinolita, la joesmithita, la manganoactinolita i la tremolita.

Espècie Fórmula
Actinolita ◻Ca2(Mg4,5-2,5Fe0,5-2,5)Si8O22OH2
Ferroactinolita ◻Ca2Fe2+
5Si8O22OH2
Joesmithita Pb2+Ca2(Mg3Fe3+
2)(Si6Be2)O22(OH)2
Manganoactinolita ◻Ca2(Mg,Mn,Fe)5(Si8O22)(OH)2
Tremolita {Ca2}{Mg5}(Si8O22)(OH)2

Als territoris de parla catalana han estat descrites tres d'aquestes espècies:

Subgrup d'amfíbols de litiModifica

Amb fórmula An(Li2)(Z2+
3+n-2mZ3+
2-n+mLim)(Si8O22)(OH,F,Cl)2, el subgrup d'amfíbols de liti és un dels subgrups pertanyents al grup dels amfíbols amb (OH, F, Cl) dominant, i es defineix amb Li com a element dominant en la posició X (posició B segons l'IMA).[13] Aquest subgrup està dividit en tres grups:

  • Grup del nom arrel clinoholmquistita
  • Grup del nom arrel holmquistita
  • Grup del nom arrel pedrizita
Grup del nom arrel clinoholmquistitaModifica

Els minerals del grup del nom arrel clinoholmquistita reben el seu nom per la seva estructura monoclínica i per la seva relació composicional amb el grup holmquistita. Són amfíbols monoclínics de liti definits amb: A(Na+K+2Ca)<0,5 apfu, i ZLi<0,5 apfu.[14] El grup està format per sis espècies minerals: clinoferrifluoroholmquistita, clinoferriholmquistita, clinoferroferrifluoroholmquistita, clinoferroferriholmquistita, clinoferrofluoroholmquistita i clinofluoroholmquistita.

Espècie Fórmula
Clinoferrifluoroholmquistita ◻{Li2}{Mg3Fe3+
2}(Si8O22)F2
Clinoferriholmquistita ◻{Li2}{Mg3Fe3+
2}(Si8O22)(OH)2
Clinoferroferrifluoroholmquistita ◻{Li2}{Fe2+
3Fe3+
2}(Si8O22)F2
Clinoferroferriholmquistita ◻{Li2}{Fe2+
3Fe3+
2}(Si8O22)(OH)2
Clinoferrofluoroholmquistita ◻{Li2}{Fe2+
3Al2}(Si8O22)F2
Clinofluoroholmquistita ◻{Li2}{Mg3Al2}(Si8O22)F2

Dues d'aquestes espècies van ser descobertes a Arroyo de la Yedra, al municipi de Manzanares el Real, a la Comunitat de Madrid.

Grup del nom arrel holmquistitaModifica

Amb fórmula ◻{Li2}{Z2+
3Z3+
2}(Si8O22)(OH)2, els minerals d'aquest grup són amfíbols ortoròmbics del subgrup d'amfíbols de liti, que es defineixen pels elements dominants a les posicions Z2+ i Z3+ (posicions C2+ i C3+ per l'IMA).[15] Aquest grup està format per quatre espècies: ferriholmquistita, ferroferriholmquistita, ferroholmquistita i holmquistita.

Espècie Fórmula
Ferriholmquistita ◻{Li2}{Mg3Fe3+
2}(Si8O22)(OH)2
Ferroferriholmquistita ◻{Li2}{Fe2+
3Fe3+
2}(Si8O22)(OH)2
Ferroholmquistita ◻{Li2}{Fe2+
3Al2}(Si8O22)(OH)2
Holmquistita ◻{Li2}{Mg3Al2}(Si8O22)(OH)2
Grup del nom arrel pedrizitaModifica

Aquests minerals són amfíbols de liti, amb fórmula ALi2(LiZ2+
2Z3+
2)(Si8O22)(OH,F,Cl)2, definits amb: A(Na+K+2Ca)>0,5 apfu i ZLi>0,5 apfu. El grup està format per vuit espècies: ferrifluoropedrizita, ferripedrizita, ferroferrifluoropedrizita, ferroferripedrizita, ferrofluoropedrizita, ferropedrizita, fluoropedrizita i pedrizita. Reben el nom de la principal espècie del grup: la pedrizita, que, al seu torn, anomenada així pel massís de La Pedriza, a la Sierra de Guadarrama (Espanya).[16]

Espècie Fórmula
Ferrifluoropedrizita NaLi2(LiMg2Fe3+
2)(Si8O22)F2
Ferripedrizita [Na][Li2][Mg2Fe3+
2Li](Si8O22)(OH)2
Ferroferrifluoropedrizita NaLi2(LiFe2+
2Fe3+
2)(Si8O22)F2
Ferroferripedrizita [Na][Li2][Fe2+
2Fe3+
2Li](Si8O22)(OH)2
Ferrofluoropedrizita Na(Li2)(Fe2+
2Al2Li)(Si8O22)F2
Ferropedrizita NaLi2(Fe2+
2Al2Li)(Si8O22)(OH)2
Fluoropedrizita NaLi2(Mg2Al2Li)(Si8O22)F2
Pedrizita NaLi2(LiMg2Al2)(Si8O22)(OH)2

Subgrup d'amfíbols de magnesi-ferro-manganèsModifica

Amb fórmula An(X2)(Z2+
5-mZ3+
m)Si8-(n+m)Al(n+m)O22(OH)2, els amfíbols del subgrup magnesi-ferro-manganès es defineixen amb Mg, Fe o Mn com a element dominant en la posició B, o B(Ca + ΣM2+)/ΣB ≥ 0,75, BΣM2+/ΣB>BCa/ΣB, on M és Mg, Fe i Mn.

Aquest subgrup està dividit en quatre grups:

  • Grup del nom arrel antofil·lita
  • Grup del nom arrel gedrita
  • Grup del nom arrel papikeïta
  • Grup del nom arrel suenoïta
Grup del nom arrel antofil·litaModifica

Amb fórmula ◻{X2}{Z5}(Si8O22)(OH)2, aquests minerals són amfíbols ortoròmbics de magnesi-ferro-manganès amb simetria de grups espacials Pnma o Pnmn. S'assumeix el grup espacial Pnma i el grup espacial Pnmn (si és determinat) s'indica amb el prefix «proto».[17] Aquest grup està format per quatre espècies: antofil·lita, ferroantofil·lita, protoantofil·lita i protoferroantofil·lita.

Espècie Fórmula
Antofil·lita ◻{Mg2}{Mg5}(Si8O22)(OH)2
Ferroantofil·lita ◻{Fe2+
2}{Fe2+
5}(Si8O22)(OH)2
Protoantofil·lita ◻{Mg2}{Mg5}(Si8O22)(OH)2
Protoferroantofil·lita ◻{Fe2+
2}{Fe2+
5}(Si8O22)(OH)2
Grup del nom arrel gedritaModifica

Els minerals d'aquest grup són amfíbols ortoròmbics definits amb A(Na+K+2Ca)<0,5 apfu i Z(Al+Fe3++2Ti)>1 apfu. El grup l'integren dues espècies: la ferrogedrita i la gedrita.

Espècie Fórmula
Ferrogedrita ◻{Fe2+
2}{Fe2+
2Al2}(Al2Si6O22)(OH)2
Gedrita ◻{Mg2}{Mg3Al2}(Al2Si6O22)(OH)2

De les dues espècies només la gedrita ha estat descrita als territoris de parla catalana, en unes mostres procedents del Cap de Creus (Alt Empordà).

Grup del nom arrel papikeïtaModifica

Els minerals del grup del nom arrel papikeïta són amfíbols ortoròmbics definits amb A(Na+K+2Ca)>0,5 apfu i Z(Al+Fe3++2Ti)>1 apfu,[18] i està format per dues espècies: la ferropapikeïta i la papikeïta.

Espècie Fórmula
Ferropapikeïta NaFe2+
2(Fe2+
3Al2)(Si5Al3O22)(OH)2
Papikeïta NaMg2(Mg3Al2)(Al3Si5O22)(OH)2
Grup del nom arrel suenoïtaModifica

Aquest grup comprèn amfíbols monoclínics i ortoròmbics del subgrup amfibol magnesi-ferro-manganès amb Mn com a catió dominant en posició B. Els minerals d'aquest grup de noms arrel poden tenir simetria de grup espacial Pnma o Pnmn (nom prefixat amb «proto». Es defineixen com ☐{X2}{Z5}(Si8O22)(OH)2 amb A: (Na+K+2Ca) <0,5, X: Mn>1 i Z: (Al+Fe3++2Ti)<1 apfu. Aquest grup està format per quatre espècies: clinoferrosuenoïta, clinosuenoïta, protoferrosuenoïta i suenoïta.

Espècie Fórmula
Clinoferrosuenoïta ◻{Mn2+
2}{Fe2+
5}(Si8O22)(OH)2
Clinosuenoïta ◻{Mn2+
2}{Mg5}(Si8O22)(OH)2
Protoferrosuenoïta ◻{Mn2+
2}{Fe2+
5}(Si8O22)(OH)2
Suenoïta ◻Mn2Mg5(Si8O22)(OH)2

De tots aquests quatre minerals només la clinosuenoïta ha estat descrita als territoris de parla catalana, concretament a la mina Serrana, al municipi d'El Molar (Priorat).

Altres minerals del subgrupModifica

Dins el subgrup d'amfíbols de magnesi-ferro-manganès hi ha dues espècies que no formen part de cap dels grups mencionats abans. Aquestes espècies són: la cummingtonita i la grunerita.

Espècie Fórmula
Cummingtonita ◻{Mg2}{Mg5}(Si8O22)(OH)2
Grunerita ◻{Fe2+
2}{Fe2+
5}(Si8O22)(OH)2

Als territoris de parla catalana ha estat descrita una d'aquestes espècies, la cummingtonita, a la mina Serrana, dins la localitat d'El Molar (Priorat).

Subgrup d'amfíbols de sodiModifica

Amb fórmula An(Na2)(Z5)(Si8-mAlmO22)(OH,F,Cl)2, es defineixen amb Na com a element dominant en la posició X. Totd els seus membres cristal·litzen en el sistema monoclínic. Aquest grup d'amfíbols va rebre el nom d'«amfíbols alcalins» a la «Nomenclatura dels amfíbols» de l'any 1978, i va canviar el nom a «Amfíbols sòdics» el 1997.

Aquest subgrup està dividit en sis grups:

  • Grup del nom arrel arfvedsonita
  • Grup del nom arrel eckermannita
  • Grup del nom arrel glaucòfan
  • Grup del nom arrel leakeïta
  • Grup del nom arrel nybøïta
  • Grup del nom arrel riebeckita
Grup del nom arrel arfvedsonitaModifica

Els minerals del grup del nom arrel arfvedsonita són amfíbols de sodi definits amb A(Na+K+2Ca)>0,5 apfu i 0,5 apfu<Z(Al+Fe3++2Ti)<1,5 apfu amb Fe3+ com a element dominant en la posició Z3+. Aquest grup està format per set espècies: arfvedsonita, fluoroarfvedsonita, magnesioarfvedsonita, magnesiofluoroarfvedsonita, potassicarfvedsonita, potassicmagnesioarfvedsonita i potassicmagnesiofluoroarfvedsonita.

Espècie Fórmula
Arfvedsonita [Na][Na2][Fe2+
4Fe3+]Si8O22(OH)2
Fluoroarfvedsonita [Na][Na2][Fe2+
4Fe3+]Si8O22F2
Magnesioarfvedsonita {Na}{Na2}{Mg4Fe3+}(Si8O22)(OH)2
Magnesiofluoroarfvedsonita [Na][Na2][Mg4Fe3+]Si8O22(F,OH)2
Potassicarfvedsonita [(K,Na)][Na2][Fe2+
4Fe3+]Si8O22(OH)2
Potassicmagnesioarfvedsonita [K][Na2][Mg4Fe3+]Si8O22(OH)2
Potassicmagnesiofluoroarfvedsonita [(K,Na)][Na2][Mg4Fe3+][Si8O22][(F,OH)2]
Grup del nom arrel eckermannitaModifica

Els minerals del grup del nom arrel eckermannita són amfíbols de sodi definits amb A(Na+K+2Ca)>0,5 apfu i 0,5 apfu<Z(Al+Fe3++2Ti)<1,5 apfu amb Al com a element dominant. Aquest grup està format per sis espècies: eckermannita, ferroeckermannita, ferrofluoroeckermannita, fluoroeckermannita, manganoferrieckermannita i potassiceckermannita.

Espècie Fórmula
Eckermannita NaNa2(Mg4Al)Si8O22(OH)2
Ferroeckermannita NaNa2(Fe2+
4Al)Si8O22(OH)2
Ferrofluoroeckermannita NaNa2(Fe2+
4Al)Si8O22F2
Fluoroeckermannita NaNa2(Mg4Al)Si8O22F2
Manganoferrieckermannita {Na}{Na2}{Mn2+
4Fe3+}Si8O22(OH)2
Potassiceckermannita {K}{Na2}{Mg4Al}Si8O22(OH)2
Grup del nom arrel glaucòfanModifica

Els minerals del grup del nom arrel glaucòfan són amfíbols de sodi definits amb A(Na+K+2Ca)>0,5 apfu i 1,5 apfu<Z(Al+Fe3++2Ti)<1,5 apfu amb Al com a element dominant a la posició Z3+. Aquest grup està format per quatre espècies: ferrofluoroglaucòfan, ferroglaucòfan, fluoroglaucòfan i glaucòfan.

Espècie Fórmula
Ferrofluoroglaucòfan ◻[Na2][Fe2+
3Al2]Si8O22F2
Ferroglaucòfan ◻[Na2][Fe2+
3Al2]Si8O22(OH)2
Fluoroglaucòfan ◻[Na2][Mg3Al2]Si8O22F2
Glaucòfan ◻[Na2][Mg3Al2]Si8O22(OH)2
Grup del nom arrel leakeïtaModifica

Els minerals d'aquest grup són amfibols sòdics definits amb: A(Na+K+2Ca)>0,5 apfu, Z(Al+Fe3++2Ti)>1,5 apfu i ZLi>0,5 apfu. El grup consta de set espècies aprovades per l'IMA: ferrifluoroleakeïta, ferrileakeïta, ferroferrifluoroleakeïta, fluoroleakeïta, oxomanganileakeïta, potassicferrileakeïta i potassicmanganileakeïta.

Espècie Fórmula
Ferrifluoroleakeïta {Na}{Na2}{Mg2Fe3+
2Li}(Si8O22)F2
Ferrileakeïta {Na}{Na2}{Mg2Fe3+
2Li}(Si8O22)(OH)2
Ferroferrifluoroleakeïta Na(Na2)(Fe2+
2Fe3+
2Li}(Si8O22)(F)2
Fluoroleakeïta NaNa2(Mg2Al2Li)(Si8O22)F2
Oxomanganileakeïta NaNa2(Mn3+
4Li)Si8O22O2
Potassicferrileakeïta {K}{Na2}{Mg2Fe3+
2Li}(Si8O22)(OH)2
Potassicmanganileakeïta [(K,Na)][Na2]Mg2Mn3+
2Li]Si8O22(OH)2
Grup del nom arrel nybøïtaModifica

Els minerals del grup del nom arrel nybøïta són amfíbols de sodi definits amb A(Na+K+2Ca)>0,5 apfu i Z(Al+Fe3++2Ti)>1,5 apfu. Aquest grup està format per tres espècies aprovades per l'IMA: la ferroferrinybøïta, la fluoronybøïta i la nybøïta.

Espècie Fórmula
Ferroferrinybøïta NaNa2[(Fe2+
3,Mg)Fe3+
2](AlSi7O22)(OH)2
Fluoronybøïta NaNa2(Mg3Al2)(AlSi7O22)(F,OH)2
Nybøïta NaNa2(Mg3Al2)(AlSi7O22)(OH)2
Grup del nom arrel riebeckitaModifica

Els minerals del grup del nom arrel riebeckita són amfíbols de sodi definits amb A(Na+K+2Ca)<0,5 apfu i 1,5 apfu < Z(Al+Fe3++2Ti) amb Fe3+ com a element dominant a la posició Z3+. Aquest grup està format per tres espècies aprovades per l'IMA: la fluororiebeckita, la magnesioriebeckita i la riebeckita.

Espècie Fórmula
Fluororiebeckita ◻{Na2}{Fe2+
3Fe3+
2}(Si8O22)F2
Magnesioriebeckita ◻{Na2}{Mg3Fe3+
2}(Si8O22)(OH)2
Riebeckita ◻{Na2}{Fe2+
3Fe3+
2(Si8O22)(OH)2

Als territoris de parla catalana ha estat descrita la riebeckita a prop de Los Serranos, a la localitat d'Oriola (Baix Segura). També se n'ha trobar magnesioriebeckita al jaciment de quars blau de Los Tenderos, a Altura, a l'Alt Palància.

Subgrup d'amfíbols de sodi-(magnesi-ferro-manganès)Modifica

Aquests minerals es defineixen amb Na i Mg, Fe2+ o Mn2+ com a elements dominants en la posició X. Aquest subgrup està dividit en dos grups:

  • Grup del nom arrel ghoseïta
  • Grup del nom arrel hjalmarita
Grup del nom arrel ghoseïtaModifica

Amb fórmula ◻[Mn2+Na][Z2+
4Z3+]Si8O22W2, els minerals d'aquest grup es defineixen amb: A(Na+K+2Ca)<0,5 apfu, B(NaMn) i 0,5 apfu<C(Al+Fe3++2Ti)<1,5 apfu. El grup l'integren dues espècies: la ferrighoseïta i la ghoseïta, tot i que només la primera és una espècie reconeguda per l'IMA.

Espècie Fórmula
Ferrighoseïta ◻[Mn2+Na][Mg4Fe3+]Si8O22(OH)2
Ghoseïta ◻[Mn2+Na][Mg4Al]Si8O22(OH)2
Grup del nom arrel hjalmaritaModifica

Aquests minerals es definixen com amfíbols de sodi-manganès amb fórmula {A}{Mn2+Na}{Z5}(Si8O22)(OH,F,Cl)2, on es compleix que 0,5 apfu<A(Na+K+2Ca) on el Na o K és dominant, i amb C(Al+Fe3++2Ti)<0,5 apfu. La posició W pot contenir (OH), F o Cl. Aquest grup només està format per l'espècie que li dona nom: la hjalmarita, una espècie força recent, ja que va ser aprovada per l'IMA l'any 2017.

Espècie Fórmula
Hjalmarita {Na}(NaMn}{Mg5}(Si8O22)(OH)2

Subgrup d'amfíbols de sodi-calciModifica

El subgrup d'amfíbols de sodi-calci és un dels subgrups pertanyents al grup dels amfíbols amb (OH, F, Cl) dominant. Es defineix amb la fórmula An(NaCa)(Z2+
5-mZ
3+1m)(Si8-(n+m+1)Al(n+m-1)O22)(OH,F,Cl)2, amb Ca i Na com a elements dominants en posició B, amb Ca i Na<1,5 apfu en posició X.[19]

Aquest subgrup està dividit en cinc grups:

  • Grup del nom arrel barroisita
  • Grup del nom arrel catoforita
  • Grup del nom arrel richterita
  • Grup del nom arrel taramita
  • Grup del nom arrel winchita
Grup del nom arrel barroisitaModifica

Els minerals d'aquest grup són amfíbols sodi-calci definits amb A(Na+K+2Ca)<0,5 apfu i 1,5 apfu<Z(Al+Fe3++2Ti), amb fórmula ◻{CaNa}{Z2+
3Z3+
2}(AlSi7O22)(OH,F,Cl)2. Aquest grup està format per diverses espècies hipotètiques o membres intermedis de sèries de solucions sòlides, com la ferribarroisita, la ferrifluorobarroisita, la ferrobarroisita, la ferroferribarroisita, la ferroferrifluorobarroisita, la ferrofluorobarroisita i la fluorobarroisita; i una única espècie aprovada per l'IMA: la barroisita.

Espècie Fórmula
Barroisita ◻{CaNa}{Mg3Al2}(AlSi7O22)(OH)2
Grup del nom arrel catoforitaModifica

Amb fórmula A(CaNa)(Z2+
4Z3+)(AlSi7O22)(OH,F,Cl)2, aquests minerals són amfíbols sodi-calci definits amb A(Na+K+2Ca)>0,5 apfu i 0,5 apfu <Z(Al+Fe3++2Ti)<1,5 apfu. Aquest grup està format per quatre espècies que són membres intermedis de solucions sòlides: la ferroferrifluorocatoforita, la ferrofluorocatoforita, la fluorocatoforita i la potassicfluorocatoforita; dues espècies no aprovades per l'IMA: la potassicferricatoforita i la potassicferroferricatoforita; i per cinc espècies aprovades per l'IMA: la ferrifluorocatoforita, la ferricatoforita, la ferroferricatoforita, la ferrocatoforita i la catoforita.[20]

Espècie Fórmula
Ferrifluorocatoforita Na(CaNa)(Mg4Fe3+)(AlSi7O22)F2
Ferricatoforita Na(CaNa)(Mg4Fe3+)(AlSi7O22)(OH)2
Ferroferricatoforita Na(CaNa)(Fe2+
4Fe3+)(Si7Al)O22(OH)2
Ferrocatoforita Na(CaNa)(Fe2+
4Al)[(AlSi7)O22](OH)2
catoforita Na(CaNa)(Mg4Al)[(AlSi7)O22](OH)2
Grup del nom arrel richteritaModifica

Els minerals d'aquest grup són definits com amfíbols de sodi-calci amb A(Na+K+2Ca)>0,5 apfu, on el Na o K és dominant, i amb C(Al+Fe3++ Ti)<0,5 apfu, a la fórmula: {A}{CaNa}{Z5}(Si8O22)(OH,F,Cl)2. La posició W pot contenir (OH), F o Cl. El grup l'integren cinc minerals aprovats per l'IMA: la ferrorichterita, la fluororichterita, la potassicfluororichterita, la potassicrichterita i la richterita.

Espècie Fórmula
Ferrorichterita {Na}{CaNa}{Fe152+
}(Si8O22)(OH)2
Fluororichterita {Na}{CaNa}{Mg5}(Si8O22)(F,OH)2
Potassicfluororichterita {K}{CaNa}{Mg5}(Si8O22)(F,OH)2
Potassicrichterita {K}{CaNa}{Mg5}Si8O22(OH)2
Richterita {Na}{NaCa}{Mg5}(Si8O22)(OH)2
Grup del nom arrel taramitaModifica

Amb fórmula A(CaNa)(Z2+
3Z3+
2)(Al2Si6O22)(OH,F,Cl)2, aquests minerals es defineixen A(Na+K+2Ca)>0,5 apfu o 1,5 apfu < Z(Al+Fe3++2Ti). El grup el formen quatre espècies que són membres intermedis de solucions sòlides, dos minerals teòrics i cinc espècies aprovades per l'IMA: ferrotaramita, fluorotaramita, potassicferroferritaramita, potassicferrotaramita i taramita.

Espècie Fórmula
Ferrotaramita Na(CaNa)(Fe2+
3Al2)(Al2Si6O22)(OH)2
Fluorotaramita Na(CaNa)(Mg3Al2)(Al2Si6O22)F2
Potassicferroferritaramita K(CaNa)(Fe2+
3Fe3+
2)(Al2Si6O22)(OH)2
Potassicferrotaramita K(CaNa)(Fe2+
3Al2)(Si6Al2)O22(OH)2
Taramita Na(CaNa)(Mg3Al2)(Al2Si6O22)(OH)2
Grup del nom arrel winchitaModifica

De fórmula ◻{CaNa}{Z2+
4Z3+}(Si8O22)(OH,F,Cl)2, els minerals del grup del nom arrel winchita es defineixen com amfíbols de sodi-calci amb A(Na+K+2Ca)<0,5 apfu i amb Z(Al+Fe3++2Ti)<1,5 apfu. El grup està format per dues espècies: la ferriwinchita i la winchita, a més d'altres espècies no aprovades o membres intermedis de solucions sòlides.

Espècie Fórmula
Ferriwinchita ◻(NaCa)(Mg4Fe3+)Si8O22(OH)2
Winchita ◻{CaNa}{Mg4Al}(Si8O22)(OH)2

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Supergrup dels amfíbols
  1. ↑ «Amphibole Supergroup» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 abril 2016].
  2. ↑ «Kaersutite Root Name Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 abril 2021].
  3. ↑ Steele, Ian M. «Lunar Mineralogy. Judith W. Frondel». The Journal of Geology, 86, 1, 01-01-1978, pàg. 157–157. DOI: 10.1086/649669 [Consulta: 11 abril 2021].
  4. ↑ «Obertiite Root Name Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 abril 2021].
  5. ↑ «Calcium Amphibole Subgroup» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 abril 2021].
  6. ↑ «Cannilloite Root Name Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 abril 2021].
  7. ↑ «Edenite Root Name Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 abril 2021].
  8. ↑ «Hastingsite Root Name Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 abril 2021].
  9. ↑ «Hornblende Root Name Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 abril 2021].
  10. ↑ «Pargasite Root Name Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 abril 2021].
  11. ↑ «Sadanagaite Root Name Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 abril 2021].
  12. ↑ «Tschermakite Root Name Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 abril 2021].
  13. ↑ «Lithium Amphibole Subgroup» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 abril 2021].
  14. ↑ «Clino-holmquistite Root Name Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 abril 2021].
  15. ↑ «Holmquistite Root Name Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 abril 2021].
  16. ↑ «Pedrizite Root Name» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 gener 2020].
  17. ↑ «Anthophyllite Root Name Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 abril 2021].
  18. ↑ «Papikeite Root Name Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 abril 2021].
  19. ↑ «Sodium-Calcium Amphibole Subgroup» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 abril 2021].
  20. ↑ «Katophorite Root Name Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 abril 2021].

BibliografiaModifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Supergrup_dels_amfíbols&oldid=28474006»