Viquipèdia

Supergrup dels amfíbols

grup de minerals
(S'ha redirigit des de: Amfíbol)

El supergrup dels amfíbols és un extens i complex grup de minerals inosilicats. Els exemplars que hi formen part estan compostos d'una doble cadena de tetraedres de SiO₄ que normalment contenen ions de ferro i/o magnesi a la seva estructura cristal·lina.

Infotaula de mineralSupergrup dels amfíbols
Grup de minerals

Hornblenda
Fórmula químicaAX₂Z₅((Si,Al,Ti)₈O22)(OH,F,Cl,O)₂
Classificació
Categoriainosilicats
Propietats
Més informació
SímbolAmp Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

Els amfíbols cristal·litzen en dos sistemes: monoclínic i ortoròmbic. En la seva composició química són similars als piroxens, amb la diferència que els amfíbols tenen hidroxil (OH) o halògens (F, Cl) i que tenen estructura en doble cadena (no pas simple com els piroxens). Els amfíbols són els components principals de les amfibolites.

Història i etimologia Modifica

El terme amfíbol deriva del grec: αμφιβολος - amphibolos (que significa ambigu) i va ser usat per René Just Haüy per incloure la tremolita, actinolita, turmalina i hornblenda. Amb el nom d'amfíbol, Haüy feia al·lusió a la varietat de composició i aparença d'aquests minerals. Actualment amfíbol s'aplica a tot el grup.

Classificació Modifica

El supergrup dels amfíbols es troba dividit en dos grans grups: el grup dels amfíbols amb (O) dominant i el grup dels amfíbols amb (OH, F, Cl) dominant. Cadascun d'aquests dos grups també està subdividit en altres més petits. Segons la classificació de Nickel-Strunz, els minerals d'aquest grup pertanyen a "09.DE - Inosilicats amb 2 cadenes dobles periòdiques, Si₄O11; clinoamfíbols».

Grup dels amfíbols amb (O) dominant Modifica

El grup dels amfíbols amb (O) dominant conté els minerals amfíbols amb WO2- > W((OH)+F+Cl)2-. Aquest grup va ser aprovat i publicat per l'IMA l'any 2012. Està format per dos grups, el grup del nom arrel kaersutita i el grup del nom arrel obertiïta, a més d'altres sis espècies que no pertanyen a cap d'aquests dos grups.

Grup del nom arrel kaersutita Modifica

El grup del nom arrel kaersutita està format per tres espècies de minerals: la ferrikaersutita, la ferrokaersutita i la kaersutita.[2] Els minerals d'aquest grup són amfibols amb WO2- dominant amb calci dominant.

Espècie Fórmula
Ferrikaersutita NaCa₂(Mg₃Fe3+Ti)(Si₆Al₂O22)O₂
Ferrokaersutita NaCa₂(Fe2+
3AlTi)(Si₆Al₂O22)O₂
Kaersutita NaCa₂(Mg₃AlTi4+)(Si₆Al₂)O22O₂

Els minerals d'aquest grup, tot i no ser gaire habituals, es troben distribuits per tot el planeta i s'han arribat a trobar fins i tot a l'Antàrtida. També se n'han recuperat exemplars a la Lluna.[3] Als territoris de parla catalana se n'ha trobat kaersutita a dos indrets: al Coll des Colomines, a la localitat de Sant Llorenç de Cerdans (Ceret, Pirineus Orientals), i a l'Illa Grossa dels illots Columbrets, al terme municipal de Castelló de la Plana (Plana Alta).

Grup del nom arrel obertiïta Modifica

El grup del nom arrel obertiïta està format per tres espècies de minerals: la ferriobertiïta, la ferroferriobertiïta i la manganiobertiïta.[4] Els minerals d'aquest grup són amfibols amb WO2- dominant amb sodi dominant.

Espècie Fórmula
Ferriobertiïta NaNa₂(Mg₃Fe3+Ti)Si₈O22O₂
Ferroferriobertiïta NaNa₂(Fe2+
3Fe3+Ti)Si₈O22O₂
Manganiobertiïta NaNa₂(Mg₃Mn3+Ti4+)Si₈O22O₂

Els minerals d'aquest grup són molt rars i només se n'han trobat a Alemanya, Rússia i els Estats Units.

Altres minerals Modifica

Hi ha altres sis espècies que no es troben englobades en cap dels altres dos grups i que són també amfíbols amb (O) dominant: la manganidellaventuraïta, la manganomanganiungarettiïta, l'oxomagnesiohastingsita, l'oxopargasita, la potassicjeanlouisita i la potassicmanganomanganiungarettiïta.

Espècie Fórmula
Manganidellaventuraïta NaNa₂(MgMn3+
2Ti4+Li)Si₈O22O₂
Manganomanganiungarettiïta NaNa₂(MnMn2+
2Mn3+
3)Si₈O22O₂
Oxomagnesiohastingsita NaCa₂(Mg₃(Fe3+
2-x,Tix))₅(Si₆Al₂O22)O₂
Oxopargasita NaCa₂(Mg₃(Al₂,Tix))₅(Si₆Al₂O22)O₂
Potassicjeanlouisita K(NaCa)(Mg₄Ti)Si₈O22O₂
Potassicmanganomanganiungarettiïta KNa₂(Mn3+
2Mn3+
3)Si₈O22O₂

Grup dels amfíbols amb (OH, F, Cl) dominant Modifica

Els membres d'aquest grup segueixen la fórmula A0-1X₂Z₅T₈O22(OH,F,Cl)₂. Aquest grup conté sis subgrups, que es distingeixen en funció del seu element dominant en la posició X (posició B segons l'IMA). Aquests subgrups es tornen a dividir en «grups de nom arrel» en funció de la distribució de les valències a les posicions A i Z (posició C a l'IMA).

Subgrup d'amfíbols de calci Modifica

Amb fórmula AnCa₂(Z2+
5-mZ3+
m)(Si8-(n+m)Al(n+m))(OH,F,Cl)₂, el subgrup d’amfibols de calci és un dels subgrups que pertanyen al grup d’amfibols amb (OH, F, Cl) dominant. Es defineix per tenir Ca>1,5 apfu en posició X (posició B per l'IMA).[5] Aquest subgrup està dividit en set grups:

  • Grup del nom arrel cannilloïta
  • Grup del nom arrel edenita
  • Grup del nom arrel hastingsita
  • Grup del nom arrel hornblenda
  • Grup del nom arrel pargasita
  • Grup del nom arrel sadanagaïta
  • Grup del nom arrel tschermakita
Grup del nom arrel cannilloïta Modifica

El grup del nom arrel cannilloïta està format per minerals Sistema monoclínics del subgrup d'amfíbols de calci amb A(Ca)≥0,5 apfu i C0,5≤(Al+Fe3++2Ti) ≤1,5. Els minerals canilloítics es defineixen pel seu element divalent i trivalent dominant en posició C i l'element dominant en posició W. Està format per quatre espècies: la cannilloïta, la ferrocannilloïta, la ferroferricannilloïta i la fluorocannilloïta, sent aquesta darrera espècie l'única que s'ha trobat a la natura.[6]

Espècie Fórmula
Cannilloïta CaCa₂(Mg₄Al)(Si₅Al₃O22)OH₂
Ferrocannilloïta CaCa₂(Fe2+
4Al)(Si₅Al₃O22)OH₂
Ferroferricannilloïta CaCa₂(Fe2+
4Fe3+)(Si₅Al₃O22)OH₂
Fluorocannilloïta CaCa₂(Mg₄Al)(Si₅Al₃)O22F₂
Grup del nom arrel edenita Modifica

Els minerals d'aquest grup tenen una ocupació en la posició A igual o superior a 0,5 apfu (ANa + K + 2Ca)≥0,5 apfu) i C(Al+Fe3++2Ti) ≤0,5 apfu. Els minerals edenítics es defineixen pel seu element dominant a la posició A, posició C i posició W. Existeixi una sèrie de solució sòlida entre tots els membres d'aquesta sèrie.[7] El grup està format per cinc espècies: edenita, ferroedenita, ferrofluoroedenita, fluoroedenita i potassicferrocloroedenita.

Espècie Fórmula
Edenita NaCa₂Mg₅(Si₇Al)O22OH₂
Ferroedenita NaCa₂Fe2+
5(Si₇Al)O22OH₂
Ferrofluoroedenita NaCa₂Fe2+
5(AlSi₇O22)F₂
Fluoroedenita NaCa₂Mg₅(Si₇Al)O22F₂
Potassicferrocloroedenita KCa₂Fe2+
5(AlSi₇AlO22)Cl₂

Els membres d'aquest grup, tot i no ser gaire habituals, han estat descrits a tots els continents del planeta inclosa l'Antàrtida. Als territoris de parla catalana se n'ha trobat únicament ferroedenita a l'Illa Grossa dels illots Columbrets, al terme municipal de Castelló de la Plana (Plana Alta).

Grup del nom arrel hastingsita Modifica

Els minerals d'aquest grup es defineixen amb 0,5 A(Na + K + 2Ca) <1,5 on Na o K és dominant i amb la posició Z (posició C per l'IMA) ocupada per Mg o Fe2+ com a ions divalents dominants i 0,5 Z(Al + Fe3+ + Cr + 2Ti) <1,5 on Fe3+ és dominant. W pot contenir (OH), F o Cl.[8] El grup està format per vuit espècies: fluorohastingsita, hastingsita, magnesiofluorohastingsita, magnesiohastingsita, potassicclorohastingsita, potassicfluorohastingsita, potassichastingsita i potassicmagnesiohastingsita.

Espècie Fórmula
Fluorohastingsita NaCa₂(Fe2+
4Fe3+)(Al₂Si₆O22)F₂
Hastingsita NaCa₂(Fe2+
4Fe3+)(Si₆Al₂)O22OH₂
Magnesiofluorohastingsita NaCa₂(Mg₄Fe3+)(Si₆Al₂)O22F₂
Magnesiohastingsita NaCa₂(Mg₄Fe3+)(Si₆Al₂)O22(OH)₂
Potassicclorohastingsita KCa₂(Fe2+
4Fe3+)(Si₆Al₂)O22Cl₂
potassicfluorohastingsita KCa₂(Fe2+
4Fe3+)(Si₆Al₂)O22F₂
Potassichastingsita KCa₂(Fe2+
4Fe3+)(Al₂Si₆O22)(OH)₂
Potassicmagnesiohastingsita KCa₂(Mg₄Fe3+)(Si₆Al₂)O22(OH)₂

Els minerals d'aquest grup es troben distribuits també per tot el planeta. Als territoris de parla catalana l'únic component d'aquest grup que ha estat descrit és la hastingsita, que ha estat trobada a Felluns (Prada, Pirineu Oriental); al massís del Canigó, a la localitat de Vernet; a la glacera del Canigó, a Taurinyà (Pirineu Oriental); i a l'Illa Grossa dels Columbrets, al terme municipal de Castelló de la Plana (Plana Alta).

Grup del nom arrel hornblenda Modifica

Els minerals del grup del nom arrel hornblenda són amfíbols de calci amb A(Na+K+2Ca)≤0,5apfu i 0,5≤Z(Al+Fe3++2Ti)≤1,5 apfu. Els membres individuals del grup es defineixen pels seus elements dominants en les posicions Z i W.[9] El grup el formen vuit espècies: ferroferrifluorohornblenda, ferroferrihornblenda, ferrofluorohornblenda, ferrohornblenda, magnesioferrifluorohornblenda, magnesioferrihornblenda, magnesiofluorohornblenda i magnesiohornblenda.

Espècie Fórmula
Ferroferrifluorohornblenda ◻Ca₂(Fe2+
4Fe3+)(AlSi₇O22)F₂
Ferroferrihornblenda ◻Ca₂(Fe2+
4Fe3+)(AlSi₇O22)(OH)₂
Ferroferrihornblenda ◻Ca₂(Fe2+
4Al)(AlSi₇O22)F₂
Ferrohornblenda ◻Ca₂(Fe2+
4Al)(SiAl)O22)(OH)₂
Magnesioferrifluorohornblenda {Ca₂}{Mg₄Fe3+}(AlSi₇O22)F₂
Magnesioferrihornblenda ◻Ca₂(Mg₄Fe3+)(AlSi₇O22)(OH)₂
Magnesiofluorohornblenda (Na,K)1-xCa₂Mg₅(Si₇Al)O22F₂
Magnesiohornblenda ◻Ca₂(Mg₄Al)(Si₇Al)O22)(OH)₂

De tots els minerals que formen aquest grup se n'han trobat dues espècies als territoris de parla catalana: magnesiohornblenda als jaciments de Coma Fosca, Sant Miquel i Roca de Ponent de la localitat de Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà), i ferrohornblenda a quatre indrets: Casteil, al districte de Prada (Pirineus Orientals); Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà), igual que la magnesiohornblenda; a la pedrera Los Serranos, a la localitat d'Albatera (Baix Segura); i a la pedrera Los Tenderos, a Altura (Alt Palància).

Grup del nom arrel pargasita Modifica

Els minerals d'aquest grup es defineixen amb 0,5<A(Na+K+2Ca)<1,5 on Na o K és dominant i amb la posició C ocupada per Mg o Fe2+ com a ions divalents dominants i 0,5 C(Al+Fe3++Cr3++V3++2Ti)<1,5 on Al és dominant, excepte a la cromiopargasita i a la vanadiopargasita, que tenen i V3+ respectivament com a ió trivalent dominant en posició Z (posició C per l'IMA).[10] Aquest grup està integrat per dotze espècies minerals: cromiopargasita, ferrocloropargasita, ferrofluoropargasita, ferropargasita, fluoropargasita, manganipargasita, pargasita, potassiccloropargasita, potassicferropargasita, potassicfluoropargasita, potassicpargasita i vanadiopargasita.

Espècie Fórmula
Cromiopargasita {Na}{Ca₂}{Mg₄Cr3+}(Al₂Si₆O22)(OH)₂
Ferrocloropargasita NaCa₂(Fe2+
4Al)(Al₂Si₆O22)Cl₂
Ferrofluoropargasita (Na)(Ca₂)(Fe2+
4Al)(Al₂Si₆O22)F₂
Ferropargasita NaCa₂(Fe2+
4Al)(Al₂Si₆O22)(OH)₂
Fluoropargasita NaCa₂(Mg₄Al)(Si₆Al₂)O22F₂
Manganipargasita NaCa₂(Mg₄Mn3+)(Si₆Al₂)O22(OH)₂
Espècie Fórmula
Pargasita NaCa₂(Mg₄Al)(Si₆Al₂)O22(OH)₂
Potassiccloropargasita KCa₂(Mg₄Al)(Si₆Al₂)O22Cl₂
Potassicferropargasita KCa₂(Fe2+
4Al)(Si₆Al₂)O22(OH)₂
Potassicfluoropargasita KCa₂(Mg₄Al)(Si₆Al₂)O22F₂
Potassicpargasita KCa₂(Mg₄Al)(Si₆Al₂)O22(OH)₂
Vanadiopargasita NaCa₂(Mg3+
4V)(Al₂Si₆)O22(OH)₂

De tots aquests minerals només dues espècies han estat trobada als territoris de parla catalana:

Grup del nom arrel sadanagaïta Modifica

Els minerals del grup del nom arrel sadanagaïta es defineixen com a minerals amfíbols amb 0,5<A(Na+K+2Ca) on el Na o el K és dominant i amb 1,5<Z(Al+Fe3++2Ti), on Al o Fe3+ són dominants. La posició W pot contenir (OH), F o Cl.[11] Els grup està format per 15 espècies: ferrifluorosadanagaïta, ferrisadanagïta, ferroclorosadanagaïta, ferroferrifluorosadanagaïta, ferroferrisadanagaïta, ferrofluorosadanagaïta, ferro-sadanagaïta, fluorosadanagaïta, potassicclorosadanagaïta, potassicferrisadanagaïta, potassicferroclorosadanagaïta, potassicferroferrisadanagaïta, potassicferrosadanagaïta, potassicsadanagaïta i sadanagaïta.

Espècie Fórmula
Ferrifluorosadanagaïta {Na}{Ca₂}{Mg₃Fe3+
2}(Al₃Si₅O22)F₂
Ferrisadanagïta {Na}{Ca₂}{Mg₃Fe3+
2}(Al₃Si₅O22)(OH)₂
Ferroclorosadanagaïta {K}{Ca₂}{Mg₃Al₂}(Al₃Si₅O22)Cl₂
Ferroferrifluorosadanagaïta {Na}{Ca₂}{Fe2+
3Fe3+
2}(Al₃Si₅O22)F₂
Ferroferrisadanagaïta {Na}{Ca₂}{Fe2+
3Fe3+
2}(Al₃Si₅O22)(OH)₂
Ferrifluorosadanagaïta {Na}{Ca₂}{Fe2+
3Al₂}(Al₃Si₅O22)F₂
Ferrosadanagaïta {Na}{Ca₂}{Fe3+Al₂}(Al₃Si₅O22)(OH)₂
Fluorosadanagaïta {Na}{Ca₂}{Mg₃Al₂}(Al₃Si₅O22)F₂
Espècie Fórmula
Potassicclorosadanagaïta {K}{Ca₂}{Mg₃Al₂}(Al₃Si₅O22)Cl₂
Potassicferrisadanagaïta {K}{Ca₂}{Mg₃Fe3+
2}(Al₃Si₅O22)(OH)₂
Potassicferroclorosadanagaïta {K}{Ca₂}{Fe2+
3Al₂}(Al₃Si₅O22)Cl₂
Potassicferroferriclorosadanagaïta {K}{Ca₂}{Fe2+
3Fe3+
2}(Al₃Si₅O22)(OH)₂
Potassicferrosadanagaïta {K}{Ca₂}{Fe2+
3Al₂}(Al₃Si₅O22)(OH)₂
Potassicsadanagaïta {K}{Ca₂}{Mg₃Al₂}(Al₃Si₅O22)(OH)₂
Sadanagaïta {Na}{Ca₂}{Mg₃Al₂}(Al₃Si₅O22)(OH)₂

Els jaciments d'aquests minerals són molt rars.

Grup del nom arrel tschermakita Modifica

Els minerals del grup del nom arrel tschermakita es defineixen com amfíbols de calci amb A(Na+K+2Ca)≤0,5 apfu i 1,5≤Z(A+Fe3++2Ti) apfu. Els minerals individuals es defineixen pel seu element dominant a la posició A, Z2+ (per l'IMA és C2+) i W.[12] Els grup està format per 8 espècies: ferrifluorotschermakita, ferritschermakita, ferroferrifluorotschermakita, ferroferritschermakita, ferrofluorotschermakita, ferrotschermakita, fluorotschermakita i tschermakita.

Espècie Fórmula
Ferrifluorotschermakita ◻{Ca₂}{Mg₃Fe3+
2}(Al₂Si₆O22)F₂
Ferritschermakita ◻{Ca₂}{Mg₃Fe3+
2}(Al₂Si₆O22)(OH)₂
Ferroferrifluorotschermakita ◻{Ca₂}{Fe2+
3Fe3+
2}(Al₂Si₆O22)F₂
Ferroferritschermakita ◻{Ca₂}{Fe2+
3Fe3+
2}(Al₂Si₆O22)(OH)₂
Ferrofluorotschermakita ◻{Ca₂}{Fe2+
3Al₂}(Al₂Si₆O22)F₂
Ferrotschermakita ◻{Ca₂}{Fe2+
3Al₂}(Al₂Si₆O22)(OH)₂
Fluorotschermakita ◻{Ca₂}{Mg₃Al₂}(Al₂Si₆O22)F₂
Tschermakita ◻{Ca₂}{Mg₃Al₂}(Al₂Si₆O22)(OH)₂
Altres minerals del subgrup Modifica

Dins el subgrup d'amfíbols de calci hi ha algunes espècies que no formen part de cap dels set grups mencionats abans. Aquestes espècies són l'actinolita, la ferroactinolita, la joesmithita, la manganoactinolita i la tremolita.

Espècie Fórmula
Actinolita ◻Ca₂(Mg4,5-2,5Fe0,5-2,5)Si₈O22OH₂
Ferroactinolita ◻Ca₂Fe2+
5Si₈O22OH₂
Joesmithita Pb2+Ca₂(Mg₃Fe3+
2)(Si₆Be₂)O22(OH)₂
Manganoactinolita ◻Ca₂(Mg,Mn,Fe)₅(Si₈O22)(OH)₂
Tremolita {Ca₂}{Mg₅}(Si₈O22)(OH)₂

Als territoris de parla catalana han estat descrites tres d'aquestes espècies:

Subgrup d'amfíbols de liti Modifica

Amb fórmula An(Li₂)(Z2+
3+n-2mZ3+
2-n+mLim)(Si₈O22)(OH,F,Cl)₂, el subgrup d'amfíbols de liti és un dels subgrups pertanyents al grup dels amfíbols amb (OH, F, Cl) dominant, i es defineix amb Li com a element dominant en la posició X (posició B segons l'IMA).[13] Aquest subgrup està dividit en tres grups:

  • Grup del nom arrel clinoholmquistita
  • Grup del nom arrel holmquistita
  • Grup del nom arrel pedrizita
Grup del nom arrel clinoholmquistita Modifica

Els minerals del grup del nom arrel clinoholmquistita reben el seu nom per la seva estructura monoclínica i per la seva relació composicional amb el grup holmquistita. Són amfíbols monoclínics de liti definits amb: A(Na+K+2Ca)<0,5 apfu, i ZLi<0,5 apfu.[14] El grup està format per sis espècies minerals: clinoferrifluoroholmquistita, clinoferriholmquistita, clinoferroferrifluoroholmquistita, clinoferroferriholmquistita, clinoferrofluoroholmquistita i clinofluoroholmquistita.

Espècie Fórmula
Clinoferrifluoroholmquistita ◻{Li₂}{Mg₃Fe3+
2}(Si₈O22)F₂
Clinoferriholmquistita ◻{Li₂}{Mg₃Fe3+
2}(Si₈O22)(OH)₂
Clinoferroferrifluoroholmquistita ◻{Li₂}{Fe2+
3Fe3+
2}(Si₈O22)F₂
Clinoferroferriholmquistita ◻{Li₂}{Fe2+
3Fe3+
2}(Si₈O22)(OH)₂
Clinoferrofluoroholmquistita ◻{Li₂}{Fe2+
3Al₂}(Si₈O22)F₂
Clinofluoroholmquistita ◻{Li₂}{Mg₃Al₂}(Si₈O22)F₂

Dues d'aquestes espècies van ser descobertes a Arroyo de la Yedra, al municipi de Manzanares el Real, a la Comunitat de Madrid.

Grup del nom arrel holmquistita Modifica

Amb fórmula ◻{Li₂}{Z2+
3Z3+
2}(Si₈O22)(OH)₂, els minerals d'aquest grup són amfíbols ortoròmbics del subgrup d'amfíbols de liti, que es defineixen pels elements dominants a les posicions Z2+ i Z3+ (posicions C2+ i C3+ per l'IMA).[15] Aquest grup està format per quatre espècies: ferriholmquistita, ferroferriholmquistita, ferroholmquistita i holmquistita.

Espècie Fórmula
Ferriholmquistita ◻{Li₂}{Mg₃Fe3+
2}(Si₈O22)(OH)₂
Ferroferriholmquistita ◻{Li₂}{Fe2+
3Fe3+
2}(Si₈O22)(OH)₂
Ferroholmquistita ◻{Li₂}{Fe2+
3Al₂}(Si₈O22)(OH)₂
Holmquistita ◻{Li₂}{Mg₃Al₂}(Si₈O22)(OH)₂
Grup del nom arrel pedrizita Modifica

Aquests minerals són amfíbols de liti, amb fórmula ALi₂(LiZ2+
2Z3+
2)(Si₈O22)(OH,F,Cl)₂, definits amb: A(Na+K+2Ca)>0,5 apfu i ZLi>0,5 apfu. El grup està format per vuit espècies: ferrifluoropedrizita, ferripedrizita, ferroferrifluoropedrizita, ferroferripedrizita, ferrofluoropedrizita, ferropedrizita, fluoropedrizita i pedrizita. Reben el nom de la principal espècie del grup: la pedrizita, que, al seu torn, anomenada així pel massís de La Pedriza, a la Sierra de Guadarrama (Espanya).[16]

Espècie Fórmula
Ferrifluoropedrizita NaLi₂(LiMg₂Fe3+
2)(Si₈O22)F₂
Ferripedrizita [Na][Li₂][Mg₂Fe3+
2Li](Si₈O22)(OH)₂
Ferroferrifluoropedrizita NaLi₂(LiFe2+
2Fe3+
2)(Si₈O22)F₂
Ferroferripedrizita [Na][Li₂][Fe2+
2Fe3+
2Li](Si₈O22)(OH)₂
Ferrofluoropedrizita Na(Li₂)(Fe2+
2Al₂Li)(Si₈O22)F₂
Ferropedrizita NaLi₂(Fe2+
2Al₂Li)(Si₈O22)(OH)₂
Fluoropedrizita NaLi₂(Mg₂Al₂Li)(Si₈O22)F₂
Pedrizita NaLi₂(LiMg₂Al₂)(Si₈O22)(OH)₂

Subgrup d'amfíbols de magnesi-ferro-manganès Modifica

Amb fórmula An(X₂)(Z2+
5-mZ3+
m)Si8-(n+m)Al(n+m)O22(OH)₂, els amfíbols del subgrup magnesi-ferro-manganès es defineixen amb Mg, Fe o Mn com a element dominant en la posició B, o B(Ca + ΣM2+)/ΣB ≥ 0,75, BΣM2+/ΣB>BCa/ΣB, on M és Mg, Fe i Mn.

Aquest subgrup està dividit en quatre grups:

  • Grup del nom arrel antofil·lita
  • Grup del nom arrel gedrita
  • Grup del nom arrel papikeïta
  • Grup del nom arrel suenoïta
Grup del nom arrel antofil·lita Modifica

Amb fórmula ◻{X₂}{Z₅}(Si₈O22)(OH)₂, aquests minerals són amfíbols ortoròmbics de magnesi-ferro-manganès amb simetria de grups espacials Pnma o Pnmn. S'assumeix el grup espacial Pnma i el grup espacial Pnmn (si és determinat) s'indica amb el prefix «proto».[17] Aquest grup està format per quatre espècies: antofil·lita, ferroantofil·lita, protoantofil·lita i protoferroantofil·lita.

Espècie Fórmula
Antofil·lita ◻{Mg₂}{Mg₅}(Si₈O22)(OH)₂
Ferroantofil·lita ◻{Fe2+
2}{Fe2+
5}(Si₈O22)(OH)₂
Protoantofil·lita ◻{Mg₂}{Mg₅}(Si₈O22)(OH)₂
Protoferroantofil·lita ◻{Fe2+
2}{Fe2+
5}(Si₈O22)(OH)₂
Grup del nom arrel gedrita Modifica

Els minerals d'aquest grup són amfíbols ortoròmbics definits amb A(Na+K+2Ca)<0,5 apfu i Z(Al+Fe3++2Ti)>1 apfu. El grup l'integren dues espècies: la ferrogedrita i la gedrita.

Espècie Fórmula
Ferrogedrita ◻{Fe2+
2}{Fe2+
2Al2}(Al₂Si₆O22)(OH)₂
Gedrita ◻{Mg₂}{Mg₃Al₂}(Al₂Si₆O22)(OH)₂

De les dues espècies només la gedrita ha estat descrita als territoris de parla catalana, en unes mostres procedents del Cap de Creus (Alt Empordà).

Grup del nom arrel papikeïta Modifica

Els minerals del grup del nom arrel papikeïta són amfíbols ortoròmbics definits amb A(Na+K+2Ca)>0,5 apfu i Z(Al+Fe3++2Ti)>1 apfu,[18] i està format per dues espècies: la ferropapikeïta i la papikeïta.

Espècie Fórmula
Ferropapikeïta NaFe2+
2(Fe2+
3Al₂)(Si₅Al₃O22)(OH)₂
Papikeïta NaMg₂(Mg₃Al₂)(Al₃Si₅O22)(OH)₂
Grup del nom arrel suenoïta Modifica

Aquest grup comprèn amfíbols monoclínics i ortoròmbics del subgrup amfibol magnesi-ferro-manganès amb Mn com a catió dominant en posició B. Els minerals d'aquest grup de noms arrel poden tenir simetria de grup espacial Pnma o Pnmn (nom prefixat amb «proto». Es defineixen com ☐{X₂}{Z₅}(Si₈O22)(OH)₂ amb A: (Na+K+2Ca) <0,5, X: Mn>1 i Z: (Al+Fe3++2Ti)<1 apfu. Aquest grup està format per quatre espècies: clinoferrosuenoïta, clinosuenoïta, protoferrosuenoïta i suenoïta.

Espècie Fórmula
Clinoferrosuenoïta ◻{Mn2+
2}{Fe2+
5}(Si₈O22)(OH)₂
Clinosuenoïta ◻{Mn2+
2}{Mg₅}(Si₈O22)(OH)₂
Protoferrosuenoïta ◻{Mn2+
2}{Fe2+
5}(Si₈O22)(OH)₂
Suenoïta ◻Mn₂Mg₅(Si₈O22)(OH)₂

De tots aquests quatre minerals només la clinosuenoïta ha estat descrita als territoris de parla catalana, concretament a la mina Serrana, al municipi d'El Molar (Priorat).

Altres minerals del subgrup Modifica

Dins el subgrup d'amfíbols de magnesi-ferro-manganès hi ha dues espècies que no formen part de cap dels grups mencionats abans. Aquestes espècies són: la cummingtonita i la grunerita.

Espècie Fórmula
Cummingtonita ◻{Mg₂}{Mg₅}(Si₈O22)(OH)₂
Grunerita ◻{Fe2+
2}{Fe2+
5}(Si₈O22)(OH)₂

Als territoris de parla catalana ha estat descrita una d'aquestes espècies, la cummingtonita, a la mina Serrana, dins la localitat d'El Molar (Priorat).

Subgrup d'amfíbols de sodi Modifica

Amb fórmula An(Na₂)(Z₅)(Si8-mAlmO22)(OH,F,Cl)₂, es defineixen amb Na com a element dominant en la posició X. Totd els seus membres cristal·litzen en el sistema monoclínic. Aquest grup d'amfíbols va rebre el nom d'«amfíbols alcalins» a la «Nomenclatura dels amfíbols» de l'any 1978, i va canviar el nom a «Amfíbols sòdics» el 1997.

Aquest subgrup està dividit en sis grups:

  • Grup del nom arrel arfvedsonita
  • Grup del nom arrel eckermannita
  • Grup del nom arrel glaucòfan
  • Grup del nom arrel leakeïta
  • Grup del nom arrel nybøïta
  • Grup del nom arrel riebeckita
Grup del nom arrel arfvedsonita Modifica

Els minerals del grup del nom arrel arfvedsonita són amfíbols de sodi definits amb A(Na+K+2Ca)>0,5 apfu i 0,5 apfu<Z(Al+Fe3++2Ti)<1,5 apfu amb Fe3+ com a element dominant en la posició Z3+. Aquest grup està format per set espècies: arfvedsonita, fluoroarfvedsonita, magnesioarfvedsonita, magnesiofluoroarfvedsonita, potassicarfvedsonita, potassicmagnesioarfvedsonita i potassicmagnesiofluoroarfvedsonita.

Espècie Fórmula
Arfvedsonita [Na][Na₂][Fe2+
4Fe3+]Si₈O22(OH)₂
Fluoroarfvedsonita [Na][Na₂][Fe2+
4Fe3+]Si₈O22F₂
Magnesioarfvedsonita {Na}{Na₂}{Mg₄Fe3+}(Si₈O22)(OH)₂
Magnesiofluoroarfvedsonita [Na][Na₂][Mg₄Fe3+]Si₈O22(F,OH)₂
Potassicarfvedsonita [(K,Na)][Na₂][Fe2+
4Fe3+]Si₈O22(OH)₂
Potassicmagnesioarfvedsonita [K][Na₂][Mg₄Fe3+]Si₈O22(OH)₂
Potassicmagnesiofluoroarfvedsonita [(K,Na)][Na₂][Mg₄Fe3+][Si₈O22][(F,OH)₂]
Grup del nom arrel eckermannita Modifica

Els minerals del grup del nom arrel eckermannita són amfíbols de sodi definits amb A(Na+K+2Ca)>0,5 apfu i 0,5 apfu<Z(Al+Fe3++2Ti)<1,5 apfu amb Al com a element dominant. Aquest grup està format per set espècies: eckermannita, ferroeckermannita, ferrofluoroeckermannita, fluoroeckermannita, manganieckermannita, manganoferrieckermannita i potassiceckermannita.

Espècie Fórmula
Eckermannita NaNa₂(Mg₄Al)Si₈O22(OH)₂
Ferroeckermannita NaNa₂(Fe2+
4Al)Si₈O22(OH)₂
Ferrofluoroeckermannita NaNa₂(Fe2+
4Al)Si₈O22F₂
Fluoroeckermannita NaNa₂(Mg₄Al)Si₈O22F₂
Manganieckermannita NaNa₂(Mg₄Mn³⁺)Si₈O₂₂(OH)₂
Manganoferrieckermannita {Na}{Na₂}{Mn2+
4Fe3+}Si₈O22(OH)₂
Potassiceckermannita {K}{Na₂}{Mg₄Al}Si₈O22(OH)₂
Grup del nom arrel glaucòfan Modifica

Els minerals del grup del nom arrel glaucòfan són amfíbols de sodi definits amb A(Na+K+2Ca)>0,5 apfu i 1,5 apfu<Z(Al+Fe3++2Ti)<1,5 apfu amb Al com a element dominant a la posició Z3+. Aquest grup està format per quatre espècies: ferrofluoroglaucòfan, ferroglaucòfan, fluoroglaucòfan i glaucòfan.

Espècie Fórmula
Ferrofluoroglaucòfan ◻[Na₂][Fe2+
3Al₂]Si₈O22F₂
Ferroglaucòfan ◻[Na₂][Fe2+
3Al₂]Si₈O22(OH)₂
Fluoroglaucòfan ◻[Na₂][Mg₃Al₂]Si₈O22F₂
Glaucòfan ◻[Na₂][Mg₃Al₂]Si₈O22(OH)₂
Grup del nom arrel leakeïta Modifica

Els minerals d'aquest grup són amfibols sòdics definits amb: A(Na+K+2Ca)>0,5 apfu, Z(Al+Fe3++2Ti)>1,5 apfu i ZLi>0,5 apfu. El grup consta de set espècies aprovades per l'IMA: ferrifluoroleakeïta, ferrileakeïta, ferroferrifluoroleakeïta, fluoroleakeïta, oxomanganileakeïta, potassicferrileakeïta i potassicmanganileakeïta.

Espècie Fórmula
Ferrifluoroleakeïta {Na}{Na₂}{Mg₂Fe3+
2Li}(Si₈O22)F₂
Ferrileakeïta {Na}{Na₂}{Mg₂Fe3+
2Li}(Si₈O22)(OH)₂
Ferroferrifluoroleakeïta Na(Na₂)(Fe2+
2Fe3+
2Li}(Si₈O22)(F)₂
Fluoroleakeïta NaNa₂(Mg₂Al₂Li)(Si₈O22)F₂
Oxomanganileakeïta NaNa₂(Mn3+
4Li)Si₈O22O₂
Potassicferrileakeïta {K}{Na₂}{Mg₂Fe3+
2Li}(Si₈O22)(OH)₂
Potassicmanganileakeïta [(K,Na)][Na₂]Mg₂Mn3+
2Li]Si₈O22(OH)₂
Grup del nom arrel nybøïta Modifica

Els minerals del grup del nom arrel nybøïta són amfíbols de sodi definits amb A(Na+K+2Ca)>0,5 apfu i Z(Al+Fe3++2Ti)>1,5 apfu. Aquest grup està format per tres espècies aprovades per l'IMA: la ferroferrinybøïta, la fluoronybøïta i la nybøïta.

Espècie Fórmula
Ferroferrinybøïta NaNa₂[(Fe2+
3,Mg)Fe3+
2](AlSi₇O22)(OH)₂
Fluoronybøïta NaNa₂(Mg₃Al₂)(AlSi₇O22)(F,OH)₂
Nybøïta NaNa₂(Mg₃Al₂)(AlSi₇O22)(OH)₂
Grup del nom arrel riebeckita Modifica

Els minerals del grup del nom arrel riebeckita són amfíbols de sodi definits amb A(Na+K+2Ca)<0,5 apfu i 1,5 apfu < Z(Al+Fe3++2Ti) amb Fe3+ com a element dominant a la posició Z3+. Aquest grup està format per tres espècies aprovades per l'IMA: la fluororiebeckita, la magnesioriebeckita i la riebeckita.

Espècie Fórmula
Fluororiebeckita ◻{Na₂}{Fe2+
3Fe3+
2}(Si₈O22)F₂
Magnesioriebeckita ◻{Na₂}{Mg₃Fe3+
2}(Si₈O22)(OH)₂
Riebeckita ◻{Na₂}{Fe2+
3Fe3+
2(Si₈O22)(OH)₂

Als territoris de parla catalana ha estat descrita la riebeckita a prop de Los Serranos, a la localitat d'Oriola (Baix Segura). També se n'ha trobar magnesioriebeckita al jaciment de quars blau de Los Tenderos, a Altura, a l'Alt Palància.

Subgrup d'amfíbols de sodi-(magnesi-ferro-manganès) Modifica

Aquests minerals es defineixen amb Na i Mg, Fe2+ o Mn2+ com a elements dominants en la posició X. Aquest subgrup està dividit en dos grups:

  • Grup del nom arrel ghoseïta
  • Grup del nom arrel hjalmarita
Grup del nom arrel ghoseïta Modifica

Amb fórmula ◻[Mn2+Na][Z2+
4Z3+]Si₈O22W₂, els minerals d'aquest grup es defineixen amb: A(Na+K+2Ca)<0,5 apfu, B(NaMn) i 0,5 apfu<C(Al+Fe3++2Ti)<1,5 apfu. El grup l'integren dues espècies: la ferrighoseïta i la ghoseïta, tot i que només la primera és una espècie reconeguda per l'IMA.

Espècie Fórmula
Ferrighoseïta ◻[Mn2+Na][Mg₄Fe3+]Si₈O22(OH)₂
Ghoseïta ◻[Mn2+Na][Mg₄Al]Si₈O22(OH)₂
Grup del nom arrel hjalmarita Modifica

Aquests minerals es definixen com amfíbols de sodi-manganès amb fórmula {A}{Mn2+Na}{Z₅}(Si₈O22)(OH,F,Cl)₂, on es compleix que 0,5 apfu<A(Na+K+2Ca) on el Na o K és dominant, i amb C(Al+Fe3++2Ti)<0,5 apfu. La posició W pot contenir (OH), F o Cl. Aquest grup només està format per l'espècie que li dona nom: la hjalmarita, una espècie força recent, ja que va ser aprovada per l'IMA l'any 2017.

Espècie Fórmula
Hjalmarita {Na}(NaMn}{Mg₅}(Si₈O22)(OH)₂

Subgrup d'amfíbols de sodi-calci Modifica

El subgrup d'amfíbols de sodi-calci és un dels subgrups pertanyents al grup dels amfíbols amb (OH, F, Cl) dominant. Es defineix amb la fórmula An(NaCa)(Z2+
5-mZ
3+1m)(Si8-(n+m+1)Al(n+m-1)O22)(OH,F,Cl)₂, amb Ca i Na com a elements dominants en posició B, amb Ca i Na<1,5 apfu en posició X.[19]

Aquest subgrup està dividit en cinc grups:

  • Grup del nom arrel barroisita
  • Grup del nom arrel catoforita
  • Grup del nom arrel richterita
  • Grup del nom arrel taramita
  • Grup del nom arrel winchita
Grup del nom arrel barroisita Modifica

Els minerals d'aquest grup són amfíbols sodi-calci definits amb A(Na+K+2Ca)<0,5 apfu i 1,5 apfu<Z(Al+Fe3++2Ti), amb fórmula ◻{CaNa}{Z2+
3Z3+
2}(AlSi₇O22)(OH,F,Cl)₂. Aquest grup està format per diverses espècies hipotètiques o membres intermedis de sèries de solucions sòlides, com la ferribarroisita, la ferrifluorobarroisita, la ferrobarroisita, la ferroferribarroisita, la ferroferrifluorobarroisita, la ferrofluorobarroisita i la fluorobarroisita; i una única espècie aprovada per l'IMA: la barroisita.

Espècie Fórmula
Barroisita ◻{CaNa}{Mg₃Al₂}(AlSi₇O22)(OH)₂
Grup del nom arrel catoforita Modifica

Amb fórmula A(CaNa)(Z2+
4Z3+)(AlSi₇O22)(OH,F,Cl)₂, aquests minerals són amfíbols sodi-calci definits amb A(Na+K+2Ca)>0,5 apfu i 0,5 apfu <Z(Al+Fe3++2Ti)<1,5 apfu. Aquest grup està format per quatre espècies que són membres intermedis de solucions sòlides: la ferroferrifluorocatoforita, la ferrofluorocatoforita, la fluorocatoforita i la potassicfluorocatoforita; dues espècies no aprovades per l'IMA: la potassicferricatoforita i la potassicferroferricatoforita; i per cinc espècies aprovades per l'IMA: la ferrifluorocatoforita, la ferricatoforita, la ferroferricatoforita, la ferrocatoforita i la catoforita.[20]

Espècie Fórmula
Ferrifluorocatoforita Na(CaNa)(Mg₄Fe3+)(AlSi₇O22)F₂
Ferricatoforita Na(CaNa)(Mg₄Fe3+)(AlSi₇O22)(OH)₂
Ferroferricatoforita Na(CaNa)(Fe2+
4Fe3+)(Si₇Al)O22(OH)₂
Ferrocatoforita Na(CaNa)(Fe2+
4Al)[(AlSi₇)O22](OH)₂
catoforita Na(CaNa)(Mg₄Al)[(AlSi₇)O22](OH)₂
Grup del nom arrel richterita Modifica

Els minerals d'aquest grup són definits com amfíbols de sodi-calci amb A(Na+K+2Ca)>0,5 apfu, on el Na o K és dominant, i amb C(Al+Fe3++ Ti)<0,5 apfu, a la fórmula: {A}{CaNa}{Z₅}(Si₈O22)(OH,F,Cl)₂. La posició W pot contenir (OH), F o Cl. El grup l'integren cinc minerals aprovats per l'IMA: la ferrorichterita, la fluororichterita, la potassicfluororichterita, la potassicrichterita i la richterita.

Espècie Fórmula
Ferrorichterita {Na}{CaNa}{Fe152+
}(Si₈O22)(OH)₂
Fluororichterita {Na}{CaNa}{Mg₅}(Si₈O22)(F,OH)₂
Potassicfluororichterita {K}{CaNa}{Mg₅}(Si₈O22)(F,OH)₂
Potassicrichterita {K}{CaNa}{Mg₅}Si₈O22(OH)₂
Richterita {Na}{NaCa}{Mg₅}(Si₈O22)(OH)₂
Grup del nom arrel taramita Modifica

Amb fórmula A(CaNa)(Z2+
3Z3+
2)(Al₂Si₆O22)(OH,F,Cl)₂, aquests minerals es defineixen A(Na+K+2Ca)>0,5 apfu o 1,5 apfu < Z(Al+Fe3++2Ti). El grup el formen quatre espècies que són membres intermedis de solucions sòlides, dos minerals teòrics i cinc espècies aprovades per l'IMA: ferrotaramita, fluorotaramita, potassicferroferritaramita, potassicferrotaramita i taramita.

Espècie Fórmula
Ferrotaramita Na(CaNa)(Fe2+
3Al2)(Al₂Si₆O22)(OH)₂
Fluorotaramita Na(CaNa)(Mg₃Al2)(Al₂Si₆O22)F₂
Potassicferroferritaramita K(CaNa)(Fe2+
3Fe3+
2)(Al₂Si₆O22)(OH)₂
Potassicferrotaramita K(CaNa)(Fe2+
3Al₂)(Si₆Al₂)O22(OH)₂
Taramita Na(CaNa)(Mg₃Al2)(Al₂Si₆O22)(OH)₂
Grup del nom arrel winchita Modifica

De fórmula ◻{CaNa}{Z2+
4Z3+}(Si₈O22)(OH,F,Cl)₂, els minerals del grup del nom arrel winchita es defineixen com amfíbols de sodi-calci amb A(Na+K+2Ca)<0,5 apfu i amb Z(Al+Fe3++2Ti)<1,5 apfu. El grup està format per tres espècies: l'escandiowinchita, la ferriwinchita i la winchita, a més d'altres espècies no aprovades o membres intermedis de solucions sòlides.

Espècie Fórmula
Escandiowinchita ◻(NaCa)(Mg₄Sc)Si₈O22(OH)₂
Ferriwinchita ◻(NaCa)(Mg₄Fe3+)Si₈O22(OH)₂
Winchita ◻{CaNa}{Mg₄Al}(Si₈O22)(OH)₂

Referències Modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Supergrup dels amfíbols
  1. ↑ «Amphibole Supergroup» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 abril 2016].
  2. ↑ «Kaersutite Root Name Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 abril 2021].
  3. ↑ Steele, Ian M. «Lunar Mineralogy. Judith W. Frondel». The Journal of Geology, 86, 1, 01-01-1978, pàg. 157–157. DOI: 10.1086/649669 [Consulta: 11 abril 2021].
  4. ↑ «Obertiite Root Name Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 abril 2021].
  5. ↑ «Calcium Amphibole Subgroup» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 abril 2021].
  6. ↑ «Cannilloite Root Name Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 abril 2021].
  7. ↑ «Edenite Root Name Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 abril 2021].
  8. ↑ «Hastingsite Root Name Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 abril 2021].
  9. ↑ «Hornblende Root Name Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 abril 2021].
  10. ↑ «Pargasite Root Name Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 abril 2021].
  11. ↑ «Sadanagaite Root Name Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 abril 2021].
  12. ↑ «Tschermakite Root Name Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 abril 2021].
  13. ↑ «Lithium Amphibole Subgroup» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 abril 2021].
  14. ↑ «Clino-holmquistite Root Name Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 abril 2021].
  15. ↑ «Holmquistite Root Name Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 abril 2021].
  16. ↑ «Pedrizite Root Name» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 gener 2020].
  17. ↑ «Anthophyllite Root Name Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 abril 2021].
  18. ↑ «Papikeite Root Name Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 abril 2021].
  19. ↑ «Sodium-Calcium Amphibole Subgroup» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 abril 2021].
  20. ↑ «Katophorite Root Name Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 abril 2021].

Bibliografia Modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Supergrup_dels_amfíbols&oldid=32237991»