Vielha e Mijaran

municipi de Catalunya

Vielha e Mijaran (nom català tradicional: Viella i Mitjaran; fins al 1984 Viella – Mitg-Aran) és un municipi de la Vall d'Aran, constituït l'any 1970 amb l'annexió de sis municipis aranesos amb Viella. Aquest últim és la capital aranesa, cap del municipi, de la Vall i del seu partit judicial. L'entitat ocupa 211,74 km² de la part central de la vall pirinenca, i correspon als terçons de Marcatosa i Castièro.

Plantilla:Infotaula geografia políticaVielha e Mijaran
Imatge
Tipusmunicipi de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 44′ 06″ N, 0° 47′ 43″ E / 42.735°N,0.79527777777778°E / 42.735; 0.79527777777778
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
Entitat territorial singularVall d'Aran Modifica el valor a Wikidata
CapitalViella Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població5.765 (2023) Modifica el valor a Wikidata (27,23 hab./km²)
Llars237 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície211,7 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perGarona i Noguera Ribagorçana Modifica el valor a Wikidata
Altitud974 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJuan Antonio Serrano Iglesias (2015–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal25530, 25537, 25538 i 25539 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE25243 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT252430 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webvielha-mijaran.org Modifica el valor a Wikidata

És un centre turístic de primer ordre, gràcies a l'entorn natural de tota la Vall d'Aran i a la seva situació de proximitat a les estacions d'esquí. Hi passa la carretera N-230 de Lleida a Eth Pònt de Rei, a la frontera francesa, a través del túnel de Viella, i en surt la carretera C-28, que comunica la vall amb el Pallars Sobirà a través de Salardú i el Port de la Bonaigua.

Geografia

modifica

Localització

modifica

El municipi de Vielha e Mijaran, situat al centre de la comarca i presidit per la vila de Vielha, capital tradicional de la Vall d'Aran, tenia una extensió més reduïda fins al 1970, any que li foren agregats els municipis veïns de Betlan (24,9 km²), Arròs e Vila (28,4 km²), Escunhau (20,9 km²), Gausac (29,3 km²) i Vilac (21,9 km²), amb la qual cosa el nou municipi, de nom oficial Vielha e Mijaran, té avui 211,74 km².[1] El terme de Viella es troba a 980 msnm, al curs mitjà de la Garona dins la Vall d'Aran. Administrativament limita al nord amb Canejan, al nord-est i l'est amb Salardú, al sud amb Vilaller (Alta Ribagorça), al sud-oest amb Montanui i Benasc (Ribagorça) i a l'oest amb els també municipis aranesos de les Bordes i Vilamòs.[1]

El seu àmbit territorial és comprès dins els límits físics següents: des del tuc d'Era Escaleta (2.457 m) fins al curs de la Garona, en direcció E-NE, fa de termenal amb les Bordes, seguint, principalment, el curs del Joèu, fins poc abans de la confluència amb el barranc de Gèles i travessant la Garona prop del pont d'Arròs.[1]

 
El Tuc de Sarrahèra

El límit amb Vilamòs és paral·lel pel vessant obac de la vall de Varradòs fins al coll d'Era Brracomica. Des d'aquest punt el termenal pren direcció est fent límit amb Canejan, passant pel tuc de Cauilha (2.321 m), el collet de Cauilha, el tuc de Güerri o d'Es Crabes (2.377 m) i l'Estanh Long de Liat. El termenal va en direcció SE seguint la capçalera de la Unhòla, ara ja al límit amb Salardú, amb el qual termeneja a llevant. Prop del sector d'Es Calhaus el termenal pren direcció SW passant pel collet de Varradòs, el tuc d'Era Pincèla (2.546 m), el d'Arenho (2.522 m), la serra de Cuenques, el tuc d'Espiargo o d'Ombrèr (2.252 m), el bony de Garòs (2.173 m), voreja el nucli de Casarilh, remunta el curs del barranc de Bargadèra, passa per Pujoalbo (2.528 m), i ja en direcció W, la tuca d'Era Aubeta (2.502 m), la de Betren (2.526 m), el coll de Bargadèra, el tuc de Sarrahèra (2.645 m), i ja en direcció S, el termenal passa entre el Lac de Rius (Salardú) i el Lac Redon, el port de Rius, el tuc de Conanglos (2.748 m), el coll de Conanglos i el tossal dels Estanyets (2.882 m).

 
El cap d'èth Horo

Al sud termeneja amb Vilaller, municipi de la comarca de l'Alta Ribagorça, amb la qual fa límit pel tuc de Contesa (2.786 m), travessa el termenal el curs de la Noguera Ribagorçana i la carretera N-230. Des d'aquest punt el termenal fa límit amb el municipi ribagorçà de Montanui pel tossal de la Fontana de Viella (2.546 m), el tuc del Mig de la Tallada (2.774 m), el tuc de la Tallada o del Feixan (2.970 m), el pas del Cavall i el tuc de Molières (3.010 m), que és trifini dels termes de Viella, Montanui i Benasc. El termenal amb Benasc pren direcció NW passant pel coll de Molières, el cap d'Eth Hòro de Molières (2.975 m), el coll d'Alfred, el dels Aranesos, el mall d'Era Artiga (2.718 m), l'estany d'Eth Còth deth Hòro, la Pena Nera (2.576 m), la Tuca Blanca de Pomèro (2.697 m), el coll de Bargues, la tuca de Bargues (2.627 m), el port de la Picada i el cap de la Picada (2.598 m), trifini dels termes de Viella, Benasc i Luixon (França). El termenal, ja en direcció W, abans de tancar el límit municipal al tuc d'Era Escaleta, passa pel coll de Leinfèrn.[1]

El terme de Vielha e Mijaran comprèn la vila de Vielha, cap del municipi i de la comarca de la Vall d'Aran, la també vila de Vilac, els pobles d'Arròs, Aubèrt, Betlan, Betren, Casarilh, Casau, Escunhau, Gausac, Mont, Montcorbau i Vila, el raval d'Eth Pònt d'Arròs, i la caseria de l'antic Hospital de Viella i Mijaran.[1]

El clima de Vielha és oceànic amb influència de muntanya,[2] considerat cfb per la classificació climàtica de Köppen.[3] Es caracteritza per hiverns freds, estius frescos i precipitacions abundants.[2] La temperatura mitjana és de 9,6 °C, sent el mes més fred el gener, amb una temperatura mínima mitjana de -2.2 °C, i el mes més càlid és el juliol, amb una temperatura màxima mitjana de 24.7 °C.[2] Les temperatures absolutes oscil·len dels -20.0 °C el 16 de gener de 1985 als 37.0 °C el 20 de juliol de 1989. No hi glaça els mesos estivals: juny, juliol i agost.[2]

Quan a precipitacions, a Viella hi plou tot l'any amb abundància,[3] amb una mitjana de 124,5 dies de precipitació.[2] Hi cauen anualment 939,7 l/m², sent el mes més plujós el maig, amb 100,3 l/m², i el mes més sec el febrer, amb 60,1l/m². La màxima precipitació en 24 hores es va donar el 7 de novembre de 1982, quan van caure 169,5 l/m².[2] A l'hivern les precipitacions solen ser de neu, amb el gruix màxim al desembre, amb 38 cm.[2]

Dades climàtiques a Viella
Mes gen febr març abr maig juny jul ag set oct nov des anual
Màxima rècord °C (°F) 21.0
(69.8)
23.0
(73.4)
27.0
(80.6)
27.0
(80.6)
31.0
(87.8)
36.0
(96.8)
37.0
(98.6)
37.0
(98.6)
35.0
(95)
28.0
(82.4)
25.0
(77)
22.0
(71.6)
37.0
(98.6)
Màxima mitjana °C (°F) 7.3
(45.1)
8.8
(47.8)
11.3
(52.3)
13.0
(55.4)
17.2
(63)
21.2
(70.2)
24.7
(76.5)
24.3
(75.7)
22.1
(71.8)
17.3
(63.1)
11.1
(52)
7.1
(44.8)
15.4
(59.7)
Mitjana diària °C (°F) 2.6
(36.7)
3.6
(38.5)
5.6
(42.1)
7.6
(45.7)
11.2
(52.2)
14.9
(58.8)
17.9
(64.2)
17.5
(63.5)
15.2
(59.4)
11.1
(52)
5.9
(42.6)
2.6
(36.7)
9.6
(49.3)
Mínima mitjana °C (°F) −2.2
(28)
−1.5
(29.3)
−0.2
(31.6)
2.2
(36)
5.3
(41.5)
8.6
(47.5)
11.2
(52.2)
10.8
(51.4)
8.4
(47.1)
4.9
(40.8)
0.7
(33.3)
−1.9
(28.6)
3.8
(38.8)
Mínima rècord °C (°F) −20.0
(−4)
−19.0
(−2.2)
−13.0
(8.6)
−6.0
(21.2)
−3.0
(26.6)
0.0
(32)
3.0
(37.4)
3.0
(37.4)
−1.0
(30.2)
−6.0
(21.2)
−14.0
(6.8)
−16.0
(3.2)
−20.0
(−4)
Precipitació mitjana mm (polzades) 75.1
(2.957)
60.1
(2.366)
63.6
(2.504)
89.7
(3.531)
100.3
(3.949)
78.1
(3.075)
64.5
(2.539)
78.6
(3.094)
73.6
(2.898)
69.1
(2.72)
95.9
(3.776)
91.1
(3.587)
939.7
(36.996)
Neu mitjana cm (polzades) 28.5
(11.22)
31.0
(12.2)
22.0
(8.66)
2.5
(0.98)
1.5
(0.59)
0
(0)
0
(0)
0
(0)
0.1
(0.04)
9.5
(3.74)
13.5
(5.31)
38.0
(14.96)
146.6
(57.72)
Mitjana de dies de precipitació 11.0 10.1 11.4 13.6 12.9 10.9 7.8 8.8 8.2 8.9 9.9 11.0 124.5
Mitjana de dies de pluja 1.4 0.8 6.2 12.1 12.7 10.9 7.8 8.8 8.1 5.1 3.0 1.8 78.7
Mitjana de dies de neu 9.1 9.3 5.2 1.5 0.2 0 0 0 0.1 3.8 6.9 9.2 42.3
Mitjana de dies de gelada 19.6 15.6 14.2 6.7 2.1 0.1 0.0 0.0 1.5 3.3 11.3 18.7 93.0
Mitjana mensual d'hores de sol 72.5 105.0 155.1 176.1 199.2 216.6 247.6 228.8 195.0 128.2 78.0 55.3 1.857,4
Font #1: Servei Meteorològic de Catalunya[4]
Font #2: Servei Meteorològic de Catalunya (anuari de dades, 2003–2014)[5]
 
Refugi de la Bassa d'Oles, a 6 km de Viella

Política

modifica

Des de les primeres eleccions democràtiques després del franquisme, el 1979, fins al 1987, l'Ajuntament de Vielha e Mijaran va estar dirigit per un grup d'independents encapçalats per Xavier Tous Adema. El 1987, però, guanyà les eleccions Josep Calbetó Giménez, presentant-se amb Convergència i Unió (CiU), batlle que governà el municipi durant tres legislatures, l'última de les quals com a independent. El 1999 fou investit alcalde l'independent Joan Pau Perdices Pla, que governà fins al 2003 quan obtingué la batllia Joan Riu Llonch, d'Unitat d'Aran-PSC. No obstant això, el 2007 una coalició entre el Partit Popular (PP) i Convergència i Unió (CiU) va permetre que ambdós partits governessin el municipi, i els dos caps de llista es van partir la batllia en dos anys cadascú. El 2011 continuà el govern de CiU al municipi, però ara encapçalat per Àlex Moga Vidal i sense el PP. Tanmateix, el 2015 el partit guanyador va ser el PSC, la qual cosa va permetre a l'actual alcalde socialista Joan Antoni Serrano Iglesias esdevenir batlle del municipi. En les eleccions del 2019 va resultar guanyador el mateix polític.

En les eleccions municipals de 2015 la participació a Vielha e Mijaran va ser de 2.442 vots (65,95%), 40 dels quals van ser vots nuls (1,64%) i 58 en blanc (2,41%). S'escolliren un total de 13 regidors, el mateix nombre que en les eleccions del 2011. Fou investit alcalde el socialista Juan Antonio Serrano Iglesias. Va revalidar el càrrec a les eleccions municipals de 2019 i 2023.[6]

Resultats electorals - Vielha e Mijaran, 2015[7]
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
Unitat d'Aran (UA-PSC-CP) Juan Antonio Serrano Iglesias 1.121 7 46,57%
Convergència Democràtica Aranesa (CDA-PNA) Alejandro Moga Vidal 929 5 38,68%
Ciutadans (C's) Javier Rivas Escamilla 174 1 7,24%
Partit Popular Català (PPC) Jaime Joaquin Alexandre Faure 120 0 5,00%
Altres - 98 - 3,05%
Total 2.442 13 100
Regidors Electes en les Eleccions Municipals de 2015[8]
Nom dels regidors Partit polític
Juan Antonio Serrano Iglesias
UA-PSC-CP
Jacinto Cuny Moga
UA-PSC-CP
Maria Vergés Pérez
UA-PSC-CP
Rufino Martínez Cau
UA-PSC-CP
Elena Vidal Diaz
UA-PSC-CP
Ramon Gonzalez Pujol
UA-PSC-CP
Alberto López López
UA-PSC-CP
Alejandro Moga Vidal
CDA-PNA
Joan Pau Perdices Pla
CDA-PNA
Maria Luisa Estevez Sans
CDA-PNA
Agustí Calbetó
CDA-PNA
Montse Garcia Roca CDA-PNA
Javier Rivas Escamilla
C's
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Xavier Tous Adema
 
19/04/1979 --
1983–1987 Xavier Tous Adema
 
28/05/1983 --
1987–1991 Josep Calbetó Giménez
 
30/06/1987 --
1991–1995 Josep Calbetó Giménez
 
15/06/1991 --
1995–1999 Josep Calbetó Giménez
 
17/06/1995 --
1999–2003 Joan Pau Perdices Pla
 
03/07/1999 --
2003–2007 Joan Riu Llonch
 
14/06/2003 --
2007–2011 Josep Calbetó Giménez
Joan Pau Perdices Pla
 
 
16/06/2007
03/04/2009
--
2011–2015 Àlex Moga Vidal
 
11/06/2011 --
2015–2019 Juan Antonio Serrano Iglesias
 
13/06/2015 --
2019-2023 Juan Antonio Serrano Iglesias
 
15/06/2019 --
Des de 2023 Juan Antonio Serrano Iglesias
 
17/06/2023 [6]

Economia

modifica

És el centre turístic, comercial i de serveis de la vall, amb una àmplia gamma de restaurants, comerços, i allotjament, d'entre els quals destaca el Parador de Turisme de Viella, inaugurat el 1967. A nivell esportiu, destaca el palau de gel i els esports d'aventura que s'hi poden realitzar, l'esquí i qualsevol activitat lligada al turisme d'alta muntanya.

La central hidroelèctrica, inaugurada el 1947, utilitza l'aigua del riu Garona.

L'agricultura compta amb alguns prats regats i de secà, algunes hectàrees de farratge de regadiu, de patates de secà i 100 de sègol. Hi ha ramaderia bovina, ovina i cavallina, però la quantitat de bestiar ha minvat de manera considerable. Tradicionalment s'han celebrat tres fires ramaderes, però actualment només es conserva la del 8 d'octubre, a més del mercat setmanal. La indústria drapera, tradicional a la Vall d'Aran, ja no es conserva; es fabricava teixit de lli i cànem. Les dues serradores i la petita indústria lletera també han desaparegut.

L'any 1985 es va obrir un nou hospital, més gran i amb pista d'helicòpters.

Demografia

modifica
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
- - 237 - 1.899 2.910 2.254 2.268 1.995 1.879

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.866 1.917 1.530 2.139 2.206 2.142 2.961 3.262 3.309 3.309

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
3.692 3.896 4.139 4.352 4.838 5.239 5.633 5.636 5.454
5.474

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
5.459
5.493
5.611
5.581 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info. 
  • Les dades anteriors al 1970 són la suma dels antics municipis.
Entitat de població Habitants (2019)
Arròs 110
Aubèrt 192
Betlan 35
Betren 550
Casarilh 81
Casau 68
Escunhau 114
Gausac 537
Mont 76
Montcorbau 23
Viella 3.498
Vila 58
Vilac 217
Font: Idescat

Llocs d'interès

modifica

A Vielha

 
Santa Maria de Mijaran abans de ser destruïda en una fotografia de 1902

A altres pobles:[10]

Festes locals

modifica
 
Vista de Betren

Altres festes i celebracions

modifica

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Viella». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 31 gener 2016].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Climatologia. La Val d'Aran. 1961-1991». Servei Meteorològic de Catalunya. [Consulta: 31 gener 2016].
  3. 3,0 3,1 «Clima: Viella» (en castellà). Climate.org. [Consulta: 31 gener 2016].
  4. «Climatologia. La Val d'Aran. 1961-1990». Servei Meteorològic de Catalunya. [Consulta: 31 gener 2016].
  5. «Xarxa d'Estacions Meteorològiques Automàtiques. Vielha». Servei Meteorològic de Catalunya. Arxivat de l'original el 2016-03-06. [Consulta: 31 gener 2016].
  6. 6,0 6,1 Segre.com. «Juan Antonio Serrano, triat novament alcalde municipal de Vielha e Mijaran per tercera vegada consecutiva», 17-06-2023. [Consulta: 23 juny 2023].
  7. «Resultats Vielha e Mijaran». Diari ARA, 24-05-2015. Arxivat de l'original el 2016-10-05. [Consulta: 18 setembre 2016].
  8. «JUNTA ELECTORAL DE ZONA DE VIELHA».
  9. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 132. ISBN 84-393-5437-1. 
  10. Llocs d'interès al portal Turismedia.com [1] Arxivat 2008-08-29 a Wayback Machine.
  11. Festes, fires i altres celebracions a Lleida.com [2] Arxivat 2007-12-02 a Wayback Machine.
  12. Aran per sa lengua (occità) [3] Arxivat 2009-07-27 a Wayback Machine.

Enllaços externs

modifica