Viella

capital del municipi de Vielha e Mijaran i de la Vall d'Aran
Per a altres significats, vegeu «Viella (desambiguació)».

Viella (en occità i oficialment Vielha) és la capital de la Vall d'Aran[1] i cap del municipi de Vielha e Mijaran i del terçó de Castièro. El municipi de Vielha e Mijaran es va constituir el 1970 arran de la fusió de Vielha, d'Arròs e Vila, Betlan, Escunhau, Gausac i Vilac.

Plantilla:Infotaula geografia políticaViella
Imatge
Ajuntament de Vielha

Localització
Map
 42° 42′ 08″ N, 0° 47′ 45″ E / 42.70235°N,0.79581°E / 42.70235; 0.79581
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
Entitat territorial singularVall d'Aran
MunicipiVielha e Mijaran Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població3.628 (2023) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud900 m Modifica el valor a Wikidata
Codi INE25243001100 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT2524300011500 Modifica el valor a Wikidata
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC496 Modifica el valor a Wikidata

El seu nom significa vella, reducció de (la) Vila Vielha, nom que es donava a una població d'una vall en els Pirineus occitans, en contraposició a un castell més modern, en el nostre cas el desaparegut castell de Vielha, que tenia per capella l'actual església parroquial del poble i que donà nom al terçó de Castièro. Altres exemples d'aquest cas són Vièla de Tursan front al Casteth Lobon o Vièla de Loron front al Castell de Genòs.[2]

Té una situació central a la vall i s'aixeca a 980 m d'altitud, a la confluència de la Garona amb el seu afluent el riu Nere. Hi passa la carretera N-230 de Lleida a Eth Pònt de Rei, a la frontera francesa, a través del túnel de Viella, i en surt la carretera C-28, que comunica la vall amb el Pallars Sobirà a través de Salardú i el Port de la Bonaigua.

El 2005 tenia 3.156 habitants, que representaven més de la meitat de la població total del municipi, i el 2019 havien pujat a 3.491 habitants.[3] És el centre comercial i de serveis de la vall.

Història

modifica

Fou presa pels feixistes el 18 d'abril de 1938 durant l'Ofensiva d'Aragó de la Guerra Civil espanyola,[4] i en 1944 a les acaballes de la Segona Guerra Mundial, els maquis van dur a terme la Invasió de la Vall d'Aran amb l'objectiu de prendre Viella, on s'havia fortificat José Moscardó amb la Guàrdia civil i l'exèrcit, que van resistir fins a la retirada dels guerrillers.[5]

Centre històric

modifica
 
Vista de Vielha a les acaballes del segle XIX

El Centre històric de Vielha és un conjunt que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La vila de Vielha, capital de la Vall, està situada a 974 m d'altitud, a la confluència de la Garona amb el riu Nere, que travessa de S a N el nucli urbà en un eixample de la vall. La seva situació en un cruïlla de camins s'ha mantingut fins avui, amb els dos grans eixos de comunicació (la N-230 del túnel de Viella a França, i la C-142 al port de la Bonaigua) que s'hi creuen[6]

La configuració del nucli urbà ha variat molt al llarg del temps. El nucli urbà originari (l'actual barri d'Eth Cap dera Vila) es trobava a banda i banda del riu Nere, mentre que l'expansió del segle xix tingué com a eix el passeig d'Era llibertat, cap al N. D'aquesta manera els camins cap a l'E (cap a Aran) i l'W (França) prengueren una posició central, i al seu llarg es formaren petits ravals que determinaren l'estructura cruciforme de la vila, la qual restà lleument desfigurada amb l'obertura cruciforme de la vila, la qual restà lleument desfigurada amb l'obertura de la carretera que porta al túnel de Viella. El tractat de la variant de la N-230 per l'W, que canvià l'entrada a la vila dels pobles de migdia de la Vall (fins aleshores seguia l'eix del passeig), provocà un desenvolupament urbà que descompensà aquest sector de ponent. L'eixample recent de Vielha,dels anys setanta, no ha tingut una planificació adequada i ha estat sotmès a les més descarada especulació i així s'ha desenvolupat només al llarg de les carreteres, ço que ha donat un allargament lateral a la població, que arriba a les portes dels pobles veïns de Betren (E) i Gausac (W), amb una sèrie de blocs i cases entre mitgeres que trenquen l'escala i la panoràmica[6]

Al nucli antic, centrat per l'església parroquial de sant Miquel, es conserven alguns interessants edificis civils dels segles XVI-XVII, com Çò de Fedusa, Çò de Rodés o la Tor deth Generau Martinhon.[6]

Serveis públics

modifica

El 1911 es posà en marxa una central hidroelèctrica a Vielha, a la vora del riu Nere per abastir el poble. Posteriorment, el 1947 s'inauguraria la central hidroelèctrica de Vielha, la segona gran central de la vall després de la central hidroelèctrica de Cledes, posada en funcionament el 1929.

Llocs d'interès

modifica

Referències

modifica
  1. «Viella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Onomasticon Cataloniae - Joan Coromines - Versió digital - Institut d'Estudis Catalans». [Consulta: 5 abril 2023].
  3. «252430 Vielha e Mijaran». Idescat. [Consulta: 10 setembre 2020].
  4. Gómez Ferrer, Maria Pau. Unitat d'Aran. La repressió a Aran. 1938-1946, 2015, p. 1. 
  5. «Paisajes de la Guerrilla». Arxivat de l'original el 2002-09-10. [Consulta: 10 setembre 2002].
  6. 6,0 6,1 6,2 «Vielha». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 11 desembre 2016].
  7. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 132. ISBN 84-393-5437-1. 
  8. AADD. Guia de Museus i Equipaments Patrimonials de l'Alt Pirineu i Aran. Lleida: Garsineu Edicions, 2008, p.76. ISBN 978-84-96779-45-7. 

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica