El Lac Redon, també anomenat Estanh Redon, és un estany d'origen glacial situat a 2.234[1] m d'altitud, a la capçalera de la Noguera Ribagorçana, tot i que per causes històriques forma part de la Vall d'Aran. Té una superfície molt gran, 24 ha, i amb 73 m és l'estany més profund dels Pirineus Catalans que no ha sofert alteracions per l'explotació hidroelèctrica. La conca és relativament reduïda (154 ha), vista la superfície de l'estany, i està orientada a migdia. Els punts més alts de la conca son el tuc de Serraera a l'est (2645 m) i el Tuc deth Pòrt de Vielha (2606 m) a l'oest, units per la Sèrra de Fontfreda.[2]

Infotaula de geografia físicaLac Redon
Imatge
TipusLlac glacial i zona humida Modifica el valor a Wikidata
Localitzat en l'àrea protegidacapçalera de la Noguera Ribagorçana Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaVielha e Mijaran (Vall d'Aran) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 38′ 22″ N, 0° 46′ 44″ E / 42.6394°N,0.7788°E / 42.6394; 0.7788
SerraladaPirineus Modifica el valor a Wikidata
Conca hidrogràficaconca de l'Ebre Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Altitud2.234 m Modifica el valor a Wikidata
Profunditat73 m Modifica el valor a Wikidata
Mida527 (amplada) × 582 (longitud) m
Materialgranodiorita Modifica el valor a Wikidata
Superfície24,45 ha Modifica el valor a Wikidata

La vegetació de la conca està composta per gespets (prats de Festuca eskia) i per prats de Carex curvula. És un estany ultra-oligotròfic i es troba per sobre el nivell del bosc. La vegetació aquàtica es redueix a la presència de la caràcia Nitella sp. i diverses molses.[2]

La fauna de l'estany conté dues espècies de peixos introduïdes, la truita comuna (Salmo trutta) i el barb roig (Phoxinus phoxinus), aquest darrer introduït molt recentment.[2]

Aquest estany té a favor seu que ha estat l'estany més estudiat de tots els Pirineus, gràcies a la proximitat al Centre de Recerca d'Alta Muntanya de la Universitat de Barcelona. Molts dels treballs han estat d'interès general per a la limnologia, com la presència d'activitat microbiològica en la coberta de neu i gel o les estratègies de vida dels crustacis del plàncton. Actualment s'hi realitzen estudis integrats en projectes europeus que utilitzen els estanys com a sensors de canvis ambientals i climàtics, i forma part d'una xarxa de localitats d'estudi que va de Rússia a Portugal i de Noruega a Sierra Nevada.[2]

El seu estat ecològic és Bo, segons la classificació de la Directiva Marc de l'Aigua. Està actualment inclòs dintre de la zona d'Aigüestortes de Xarxa Natura 2000.[2]

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lac Redon