Nybøïta

La nybøïta és un mineral de la classe dels silicats, que pertany i dona nom al grup del nom arrel nybøïta. Rep el nom de la seva localitat tipus.

Nybøïta
Fórmula química	NaNa₂(Mg₃Al₂)(AlSi₇O22)(OH)₂
Epònim	Nybø eclogite pod (en)
Localitat tipus	Pou d'eclogita de Nybø, Sørpollen, Vågsøy, Sogn og Fjordane, Noruega
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.DE.25
Nickel-Strunz 9a ed.	9.DE.25
Dana	66.1.3c.11
Heys	16.8.3
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 9,665(1) Å; b = 17,752(2) Å; c = 5,303(1) Å; β = 104,11(1)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	b2/m
Color	gris-verd; blau-gris
Exfoliació	{110} (en)
Duresa	5 a 6
Lluïssor	vítria
Densitat	3,12 g/cm³ (mesurada); 3,13 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,650 nγ = 1,670
Birefringència	δ = 0,020
Pleocroisme	visible
Angle 2V	mesurat: mitjà
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd) i aprovat
Codi IMA	IMA2012 s.p.
Any d'aprovació	1980
Símbol	Nyb
Referències

Característiques

La nybøïta és un silicat de fórmula química NaNa₂(Mg₃Al₂)(AlSi₇O₂₂)(OH)₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1980, i la primera publicació data del 1981. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la nybøïta pertany a «09.DE - Inosilicats amb 2 cadenes dobles periòdiques, Si₄O₁₁; clinoamfíbols» juntament amb els següents minerals: antofil·lita, cummingtonita, clinoholmquistita, grunerita, manganocummingtonita, manganogrunerita, permanganogrunerita, ferrofluoropedrizita, ferrifluoroleakeïta, actinolita, ferritschermakita, ferroactinolita, ferrohornblenda, ferrotschermakita, joesmithita, magnesiohornblenda, tremolita, tschermakita, cannilloïta, fluorcannilloïta, parvomanganotremolita, fluorotremolita, potassicfluoropargasita, edenita, ferroedenita, ferrokaersutita, ferropargasita, hastingsita, kaersutita, magnesiohastingsita, pargasita, sadanagaïta, fluoroedenita, potassicferroferrisadanagaïta, potassicsadanagaïta, potassicpargasita, potassicferrosadanagaïta, magnesiofluorohastingsita, potassicfluorohastingsita, potassicclorohastingsita, fluoropargasita, parvomanganoedenita, potassiccloropargasita, potassicferrocloroedenita, potassicmagnesiohastingsita, potassicferropargasita, cromiopargasita, ferro-taramita, barroisita, ferroferribarroisita, ferroferriwinchita, ferribarroisita, ferroferritaramita, ferroferricatoforita, ferrobarroisita, ferrorichterita, ferrowinchita, ferrokatophorita, ferritaramita, magnesiotaramita, richterita, winchita, taramita, fluororichterita, katophorita, potassicfluororichterita, potassicrichterita, ferrighoseïta, ferriwinchita, fluorotaramita, arfvedsonita, eckermannita, ferroeckermannita, ferroglaucòfan, glaucòfan, potassicmanganileakeïta, manganoarfvedsonita, ferrileakeïta, magnesioriebeckita, magnesioarfvedsonita, riebeckita, manganomanganiungarettiïta, ferroferrinyboïta, clinoferroferriholmquistita, ferrinyboïta, ferroferrileakeïta, ferroferrifluoroleakeïta, sodicferriclinoferroholmquistita, magnesiofluoroarfvedsonita, ferripedrizita, potassicferrileakeïta, fluoronyboïta, manganidellaventuraïta, fluoropedrizita, potassicarfvedsonita, ferriobertiïta, potassicmagnesiofluoroarfvedsonita, ferroferripedrizita, potassicmagnesioarfvedsonita, pedrizita, ferropedrizita, fluoroleakeïta i ferroferriobertiïta.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del Museu Nacional d'Història Natural, a París (França), amb el número d'espècimen: 181.55.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al pou d'eclogita de Nybø, a Sørpollen, dins el municipi de Vågsøy (Sogn og Fjordane, Noruega). També ha estat descrita en el proper pou d'eclogita de Liset, així com a Dinamarca, Grècia, Itàlia, Myanmar i la República Popular de la Xina.