Joesmithita

La joesmithita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al subgrup dels amfíbols amb calci. Rep el seu nom del professor Joseph Victor Smith (1929-2007), mineralogista i petròleg de la Universitat de Chicago, a Illinois (Estats Units).

Joesmithita
Fórmula química	{Pb}{Ca₂}{Mg₃Fe₂3+}(Be₂Si₆O22)(OH)₂
Epònim	Joseph V. Smith
Localitat tipus	Långban, Filipstad, Värmland, Suècia
Classificació
Categoria	silicats > inosilicats > amfíbols
Nickel-Strunz 10a ed.	9.DE.10
Nickel-Strunz 9a ed.	9.DE.10
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/D.03 – Anhang
Dana	66.1.4.1
Heys	14.3.22
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 9,88Å; b = 17,87Å; c = 5,22Å; β = 105,67°
Grup espacial	space group P2/a (en)
Color	negre
Exfoliació	{110} (en)
Duresa	5,5
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,747 nβ = 1,765 nγ = 1,780
Birefringència	δ = 0,033
Angle 2V	mesurat: 60° a 70°, calculat: 84°
Dispersió òptica	r > v
Impureses comunes	Al, Mn, Ba, Na, F, H
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd) i aprovat
Codi IMA	IMA2012 s.p.
Any d'aprovació	1968
Símbol	Joe
Referències

Característiques

La joesmithita és un inosilicat de fórmula química {Pb}{Ca₂}{Mg₃Fe₂³⁺}(Be₂Si₆O₂₂)(OH)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la joesmithita pertany a «09.DE - Inosilicats amb 2 cadenes dobles periòdiques, Si₄O₁₁; clinoamfíbols» juntament amb els següents minerals: antofil·lita, cummingtonita, clinoholmquistita, grunerita, manganocummingtonita, manganogrunerita, permanganogrunerita, ferrofluoropedrizita, ferrifluoroleakeïta, actinolita, ferritschermakita, ferroactinolita, ferrohornblenda, ferrotschermakita, magnesiohornblenda, tremolita, tschermakita, cannilloïta, fluorcannilloïta, parvomanganotremolita, fluorotremolita, potassicfluoropargasita, edenita, ferroedenita, ferrokaersutita, ferropargasita, hastingsita, kaersutita, magnesiohastingsita, pargasita, sadanagaïta, fluoroedenita, potassicferroferrisadanagaïta, potassicsadanagaïta, potassicpargasita, potassicferrosadanagaïta, magnesiofluorohastingsita, potassicfluorohastingsita, potassicclorohastingsita, fluoropargasita, parvomanganoedenita, potassiccloropargasita, potassicferrocloroedenita, potassicmagnesiohastingsita, potassicferropargasita, cromiopargasita, ferro-taramita, barroisita, ferroferribarroisita, ferroferriwinchita, ferribarroisita, ferroferritaramita, ferroferrikatophorita, ferrobarroisita, ferrorichterita, ferrowinchita, ferrokatophorita, ferritaramita, magnesiotaramita, richterita, winchita, taramita, fluororichterita, katophorita, potassicfluororichterita, potassicrichterita, ferrighoseïta, ferriwinchita, fluorotaramita, arfvedsonita, eckermannita, ferroeckermannita, ferroglaucòfan, glaucòfan, potassicmanganileakeïta, manganoarfvedsonita, ferrileakeïta, magnesioriebeckita, magnesioarfvedsonita, nyboïta, riebeckita, manganomanganiungarettiïta, ferroferrinyboïta, clinoferroferriholmquistita, ferrinyboïta, ferroferrileakeïta, ferroferrifluoroleakeïta, sodicferriclinoferroholmquistita, magnesiofluoroarfvedsonita, ferripedrizita, potassicferrileakeïta, fluoronyboïta, manganidellaventuraïta, fluoropedrizita, potassicarfvedsonita, ferriobertiïta, potassicmagnesiofluoroarfvedsonita, ferroferripedrizita, potassicmagnesioarfvedsonita, pedrizita, ferropedrizita, fluoroleakeïta i ferroferriobertiïta.

Formació i jaciments

Va ser descoberta l'any 1968 a Långban, una zona minera que es troba al municipi de Filipstad, a la província sueca de Värmland, l'únic indret on ha estat trobada aquesta espècie mineral. Sol trobar-se associada a altres minerals com: hematites, magnetita, aegirina, quars, barita i calcita.