Hematites

compost químic

L'hematites o oligist és un mineral compost d'òxid de ferro (Fe2O3) que constitueix un important mineral metal·lífer de ferro, ja que en estat pur conté el 70% d'aquest metall; també pot presentar titani i manganès substituint part del ferro.[1]

Infotaula de mineralHematites
Hematite.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaFe2O3
Epònimsang, pedra i sang Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.CB.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.4.CB.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.IV/C.04 Modifica el valor a Wikidata
Dana4.3.1.2 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·líromboèdric
Hàbit cristal·líprismàtic o tabular
Grup espacialspace group 167 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Massa molar159,854619 u Modifica el valor a Wikidata
Coloracer a negre de ferro, vermella quan els cristalls són molt petits
Exfoliacióinexistent
Fracturaconcoidal
Duresa6,5
Lluïssormetàl·lica amb reflexos vermellosos
Color de la ratllavermella
Diafanitatopaca
Densitat6,2 a 6,3
Impureses comunesen rosa, botrioide
Altres característiquesquan es presenta pura té un 70% de ferro. És feblement magnètica
Estatus IMAaprovat, nom preferit Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1962 s.p. Modifica el valor a Wikidata

És un mineral que per formar-se requereix un ambient oxidant, és comú a les roques volcàniques produïdes per solidificació de laves; també es forma en ambient sedimentari a partir de la diagènesi de la limonita (hidròxids de ferro) i es troba també en els productes de sublimació d'exhalacions volcàniques (fumaroles). Es presenta en cristalls generalment tabulars o formant rosetes. En masses reniformes amb estructura radiada.

Hi ha dos tipus d'hematites:

  • Hematites especular de cristalls grans, que presenta un color gris de lluïssor metàl·lica a terrosa.
  • Hematites de color vermellós constituït per cristalls més petits: taca la pell en tocar-lo, és soluble en àcid i se'n forma una solució groga.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'hematites pertany a "04.CB: Òxids amb proporció metall:oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitjana" juntament amb els minerals següents: brizziïta, corindó, ecandrewsita, eskolaïta, geikielita, ilmenita, karelianita, melanostibita, pirofanita, akimotoïta, auroantimonita, romanita, tistarita, avicennita, bixbyita, armalcolita, pseudobrookita, mongshanita, zincohögbomita-2N2S, zincohögbomita-2N6S, magnesiohögbomita-6N6S, magnesiohögbomita-2N3S, magnesiohögbomita-2N2S, ferrohögbomita-6N12S, pseudorútil, kleberita, berdesinskiita, oxivanita, olkhonskita, schreyerita, kamiokita, nolanita, rinmanita, iseïta, majindeïta, claudetita, estibioclaudetita, arsenolita, senarmontita, valentinita, bismita, esferobismoïta, sillenita, kyzylkumita i tietaiyangita.

Etimologia i morfologiaModifica

Deriva d'una paraula grega, haimatites, que significa 'sang', en al·lusió al color del mineral.

Combinacions de romboedres amb bipiràmides, molt freqüent en cristalls tabulars agrupats formant rosetes (roses de ferro) i també en forma massiva, reniforme i fibrosa. Els cristalls són aplanats i amb estries.

UsosModifica

  • És un mineral d'ús industrial per a l'extracció de ferro
  • És un agent per a polits industrials
  • S'empra com a pedra ornamental

JacimentsModifica

Es troba pràcticament a tot arreu, n'hi ha importants jaciments a Suïssa, Brasil, Austràlia, Noruega, Regne Unit, Àustria, Itàlia...; dins de l'estat espanyol cal destacar els jaciments de Guadix (Granada), El Pedroso (Sevilla), Ortigueira (La Corunya) i Viveiro (Lugo). A Catalunya es troba, per exemple, a la Vall de Ribes (Ripollès), a Montcada i Reixac (Vallès Occidental) o a Vilafranca del Penedès (Alt Penedès).

AltresModifica

Sovint l'acompanya la siderita, la magnetita, la limonita, la pirita i el quars. És feblement magnètica.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hematites
  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.128. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 5 desembre 2014].