Avicennita
L'avicennita és un mineral de la classe dels òxids. Va ser descoberta l'any 1958, i va rebre aquest nom en honor del metge, filòsof i científic persa Avicena (980-1037).
 Avicennita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Tl₂O₃ |
| Epònim | Avicenna |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.CB.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.CB.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/C.03 |
| Dana | 4.3.8.1 |
| Heys | 7.7.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | sistema cristal·lí cúbic |
| Estructura cristal·lina | a = 10.5468Å |
| Color | negre grisós |
| Fractura | desigual, concoidal |
| Tenacitat | molt trencadissa |
| Duresa | 1,5 a 2,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | negre grisosa |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 8,9 g/cm³ (mesurada), 10,34 g/cm³ (calculada) |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Avc |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
L'avicennita és la forma mineral de l'òxid de tal·li III, amb fórmula Tl₂O₃, i pot presentar impureses de ferro. És de color negre grisós, opac, de lluentor metàl·lica. És molt densa (8,9 g/cm³) i molt trencadissa. Cristal·litza en el sistema cúbic. A causa de la gran toxicitat del tal·li, l'avicennita ha de ser tractada amb extrema cura; cal rentar-se les mans després de tocar-la, evitant la inhalació de pols després de la seva ruptura o manipulació. Forma cristalls de menys d'1 mm, alguns d'ells amb cares octaèdriques. També pot presentar-se com grans porosos o com a recobriments en carlinita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'avicennita pertany a «04.CB: Òxids amb proporció metall:oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: brizziïta, corindó, ecandrewsita, eskolaïta, geikielita, hematites, ilmenita, karelianita, melanostibita, pirofanita, akimotoïta, auroantimonita, romanita, tistarita, bixbyita, armalcolita, pseudobrookita, mongshanita, zincohögbomita-2N2S, zincohögbomita-2N6S, magnesiohögbomita-6N6S, magnesiohögbomita-2N3S, magnesiohögbomita-2N2S, ferrohögbomita-6N12S, pseudorútil, kleberita, berdesinskiita, oxivanita, olkhonskita, schreyerita, kamiokita, nolanita, rinmanita, iseïta, majindeïta, claudetita, estibioclaudetita, arsenolita, senarmontita, valentinita, bismita, esferobismoïta, sillenita, kyzylkumita i tietaiyangita.
Formació i jaciments modifica
Apareix com a producte d'oxidació de la carlinita en menes d'or carboníferes en calcàries silicificades i quars. La seva localitat tipus es localitza en el llogaret de Dzhuzumli, a la regió de Samarcanda (Uzbekistan), on apareix associada a limonita i hematites. És un mineral molt escàs, existint jaciments en els estats de Nevada i Utah, als Estats Units.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Avicennita |
- ↑ «Avicennite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r setembre 2015].
Enllaços externs modifica
- Galeria d'imatges d'avicennites (anglès)