La bismita és un mineral de la classe dels òxids que rep el seu nom de la seva composició química. Va ser descoberta l'any 1868, i la localitat tipus d'aquesta espècie prové de la mina Colavi, Machacamarca, Província de Cornelio Saavedra, Departament de Potosí, Bolívia. També se la coneix amb el nom de wismuthokker.

Infotaula de mineralBismita
Bismite.jpg
Fórmula químicaBi2O3
Epònimbismut
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.CB.60
Nickel-Strunz 9a ed.4.CB.60
Nickel-Strunz 8a ed.IV/C.02
Dana4.3.10.2
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Hàbit cristal·límassiu, microcristal·lí, granular
Estructura cristal·linaa = 5,851Å; b = 8,169Å; c = 7,513Å; β = 112,94°
Simetria2/m - prismàtica
Colorgroc clar, groc verdós, gris clar, gris groguenc
Exfoliacióno en té
Fracturadesigual, concoidal, terrosa
Duresa4,5
Lluïssoradamantina, terrissa
Color de la ratllagris groguenca, groga clara
Densitat9 g/cm3
Propietats òptiquesbiaxial
Índex de refracción = 2,42
Dispersió òpticaalta
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G)
Referències[1]
Modifica les dades a Wikidata

CaracterístiquesModifica

Químicament, la bismita és un triòxid de bismut: Bi2O3. És un mineral monoclínic, però la forma típica d'aparició és massiva i argilosa, sense vidres macroscòpics. El color varia de verd a groc. Té una duresa a l'escala de Mohs entre 4 i 5, i una gravetat específica de 8,5 a 9,5, bastant alta per a un mineral no metàl·lic. És polimorfa de l'esferobismoïta, que cristal·litza en el sistema tetragonal.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bismita pertany a "04.CB: Òxids amb proporció metall:oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitjana" juntament amb els següents minerals: brizziïta, corindó, ecandrewsita, eskolaïta, geikielita, hematites, ilmenita, karelianita, melanostibita, pirofanita, akimotoïta, auroantimonita, romanita, tistarita, avicennita, bixbyita, armalcolita, pseudobrookita, mongshanita, zincohögbomita-2N2S, zincohögbomita-2N6S, magnesiohögbomita-6N6S, magnesiohögbomita-2N3S, magnesiohögbomita-2N2S, ferrohögbomita-6N12S, pseudorútil, kleberita, berdesinskiita, oxivanita, olkhonskita, schreyerita, kamiokita, nolanita, rinmanita, iseïta, majindeïta, claudetita, estibioclaudetita, arsenolita, senarmontita, valentinita, esferobismoïta, sillenita, kyzylkumita i tietaiyangita.

FormacióModifica

La bismita és un mineral secundari de les zones d'oxidació, que es forma a partir de minerals de bismut primaris.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bismita
  1. «Bismite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 març 2014].