La valentinita és un mineral de la classe dels òxids. Va ser descoberta i descrita per Wilhelm Karl von Haidinger el 1845, el qual que li ha donat el nom en honor d'un alquimista alemany Basilius Valentinus (devers 1394), que hauria escrit sobre antimoni. La identitat de Valentinus no és provada i el nom és probablement un pseudònomin del qual es van fer servir diferents alquimistes.[2][3]

Infotaula de mineralValentinita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaSb₂O₃
EpònimBasilius Valentinus Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.04.CB.55
Nickel-Strunz 9a ed.4.CB.55 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.IV/C.01 Modifica el valor a Wikidata
Dana4.3.11.1
Heys7.13.4
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Hàbit cristal·lícristalls prismàtics, a vegades aplanats o formant agregats de cristalls en forma estrellada; lamel·lar, columnar, granular, massiu
Estructura cristal·linaa = 4.91 Å, b = 12.46 Å, c = 5.42 Å; Z = 4
Grup puntualortoròmbica (2/m 2/m 2/m) dipiramidal
Colorblanc, gris, gris groguenc o vermellós
Exfoliació{110} perfecta i {010} imperfecta
Tenacitatfràgil
Duresa2,5 a 3
Lluïssoradamantina, nacrada als plans d'exfoliació
Color de la ratllablanca
Diafanitattransparent a translúcida
Gravetat específica5,76
Densitat5,6 a 5,8
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 2.180 nβ = 2.350 nγ = 2.350
Birefringènciaδ = 0,170
Angle 2Vmolt petit
Dispersió òpticaextrema
Impureses comunesAs
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1980 s.p. Modifica el valor a Wikidata
SímbolVln Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

Característiques modifica

La valentinita és un òxid simple d'antimoni. A més dels elements de la seva fórmula, Sb₂O₃, sol portar com a impuresa arsènic. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic formant cristalls prismàtics, de vegades aplanats, o agregats de cristalls en forma estrellada. També s'hi pot trobar de manera lamel·lar, columnar, granular o massiva.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la valentinita pertany a «04.CB: Òxids amb proporció metall:oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: brizziïta, corindó, ecandrewsita, eskolaïta, geikielita, hematites, ilmenita, karelianita, melanostibita, pirofanita, akimotoïta, auroantimonita, romanita, tistarita, avicennita, bixbyita, armalcolita, pseudobrookita, mongshanita, zincohögbomita-2N2S, zincohögbomita-2N6S, magnesiohögbomita-6N6S, magnesiohögbomita-2N3S, magnesiohögbomita-2N2S, ferrohögbomita-6N12S, pseudorútil, kleberita, berdesinskiita, oxivanita, olkhonskita, schreyerita, kamiokita, nolanita, rinmanita, iseïta, majindeïta, claudetita, estibioclaudetita, arsenolita, senarmontita, bismita, esferobismoïta, sillenita, kyzylkumita i tietaiyangita.

Formació i jaciments modifica

Va ser descoberta en una mina d'Allemond a la regió Roine-Alps (França). Es forma com a producte de l'alteració de diversos minerals de l'antimoni a la zona d'oxidació de jaciments d'antimoni hidrotermals. Sol trobar-se associada a altres minerals com: estibina, antimoni natiu, estibiconita, cervantita, quermesita o tetraedrita. Pot ser extret a les mines com a mena d'aquest important metall. S'ha descrit en tots els continents exeptuant l'Antàrtida; a Catalunya s'ha descrit a la Vall de Ribes i a les Mines de la Collada Verda (Ripollès).[1]

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Valentinita
  1. 1,0 1,1 «Valentinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 febrer 2015].
  2. «Valentinit» (en alemany). Mineralienatlas - Fossilienatlas. [Consulta: 27 novembre 2020].
  3. Haidinger, Wilhelm. Handbuch der bestimmenden Mineralogie (en alemany). Viena: Bei Braumuller and Seidel, 1845, p. 506. [Enllaç no actiu]