La valentinita és un mineral de la classe dels òxids. Va ser descoberta l'any 1845 en una mina d'Allemond a la regió Roine-Alps (França), rebent el seu nom de l'alquimista alemany Basilius Valentinus (1394?), qui va descobrir les propietats de l'antimoni.

Infotaula de mineralValentinita
Pyrite-Valentinite-rare-09-34b.jpg
Cristalls de valentinita amb pirita de la mina San José, Oruro, Província de Cercado, Departament d'Oruro, Bolívia
Fórmula químicaSb2O3
EpònimBasilius Valentinus modifica
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.04.CB.55
Nickel-Strunz 9a ed.4.CB.55 modifica
Nickel-Strunz 8a ed.IV/C.01 modifica
Dana4.3.11.1
Heys7.13.4
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Hàbit cristal·lícristalls prismàtics, a vegades aplanats o formant agregats de cristalls en forma estrellada; lamel·lar, columnar, granular, massiu
Estructura cristal·linaa = 4.91 Å, b = 12.46 Å, c = 5.42 Å; Z = 4
Simetriaortoròmbica (2/m 2/m 2/m) dipiramidal
Colorblanc, gris, gris groguenc o vermellós
Exfoliació{110} perfecta i {010} imperfecta
Tenacitatfràgil
Duresa2,5 a 3
Lluïssoradamantina, nacrada als plans d'exfoliació
Color de la ratllablanca
Diafanitattransparent a translúcida
Gravetat específica5,76
Densitat5,6 a 5,8
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 2.180 nβ = 2.350 nγ = 2.350
Birefringènciaδ = 0,170
Angle 2Vmolt petit
Dispersió òpticaextrema
Impureses comunesAs
Més informació
Estatus IMAaprovat, aprovat, nom preferit i mineral heretat (G) modifica
Codi IMAIMA1962 s.p. modifica
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

La valentinita és un òxid simple d'antimoni. A més dels elements de la seva fórmula, Sb2O3, sol portar com a impuresa arsènic. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic formant cristalls prismàtics, de vegades aplanats, o agregats de cristalls en forma estrellada. També s'hi pot trobar de manera lamel·lar, columnar, granular o massiva.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la valentinita pertany a "04.CB: Òxids amb proporció metall:oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitjana" juntament amb els següents minerals: brizziïta, corindó, ecandrewsita, eskolaïta, geikielita, hematites, ilmenita, karelianita, melanostibita, pirofanita, akimotoïta, auroantimonita, romanita, tistarita, avicennita, bixbyita, armalcolita, pseudobrookita, mongshanita, zincohögbomita-2N2S, zincohögbomita-2N6S, magnesiohögbomita-6N6S, magnesiohögbomita-2N3S, magnesiohögbomita-2N2S, ferrohögbomita-6N12S, pseudorútil, kleberita, berdesinskiita, oxivanita, olkhonskita, schreyerita, kamiokita, nolanita, rinmanita, iseïta, majindeïta, claudetita, estibioclaudetita, arsenolita, senarmontita, bismita, esferobismoïta, sillenita, kyzylkumita i tietaiyangita.

Formació i jacimentsModifica

Es forma com a producte de l'alteració de diversos minerals de l'antimoni a la zona d'oxidació de jaciments d'antimoni hidrotermals. Sol trobar-se associada a altres minerals com: estibina, antimoni natiu, estibiconita, cervantita, quermesita o tetraedrita. Pot ser extret a les mines com a mena d'aquest important metall. S'ha descrit en tots els continents exeptuant l'Antàrtida; a Catalunya s'ha descrit a la Vall de Ribes i a les Mines de la Collada Verda (Ripollès).[1]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Valentinita
  1. 1,0 1,1 «Valentinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 febrer 2015].