Senarmontita
La senarmontita és un mineral de la classe dels òxids que rep el seu nom del mineralogista Henri Hureau de Sénarmont. L'any 2015 va ser reanomenada, passant el seu nom original (en anglès) de dir-se senarmontite a sénarmontite.[2]
 Senarmontita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Sb₂O₃ |
| Epònim | Henri Hureau de Senarmont |
| Localitat tipus | mina Djebel Hammimat, Aïn Babouche, província d'Oum el Bouaghi, Algèria |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.CB.50 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.CB.50 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/C.02 |
| Heys | 7.13.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 11,1519(2) Å |
| Grup espacial | fd3m |
| Color | incolor a gris clar |
| Exfoliació | {111} imperfecta |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 2 a 2,5 |
| Lluïssor | subadamantina, resinosa |
| Color de la ratlla | blanca |
| Densitat | 5,5 g/cm³⁺ (mesurada); 5,584 g/cm³⁺ (calculada) |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Índex de refracció | n = 2,087 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) i mineral heretat (G) |
| Símbol | Sen |
| Referències | [1] |
Característiques
modificaLa senarmontita és un òxid de fórmula química Sb₂O₃. Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 2,5. És una espècie dimorfa de la valentinita i isostructural amb l'arsenolita.[1]
Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «04.CB: Òxids amb proporció metall:oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: brizziïta, corindó, ecandrewsita, eskolaïta, geikielita, hematites, ilmenita, karelianita, melanostibita, pirofanita, akimotoïta, auroantimonita, romanita, tistarita, avicennita, bixbyita, armalcolita, pseudobrookita, mongshanita, zincohögbomita-2N2S, zincohögbomita-2N6S, magnesiohögbomita-6N6S, magnesiohögbomita-2N3S, magnesiohögbomita-2N2S, ferrohögbomita-6N12S, pseudorútil, kleberita, berdesinskiïta, oxivanita, olkhonskita, schreyerita, kamiokita, nolanita, rinmanita, iseïta, majindeïta, claudetita, estibioclaudetita, arsenolita, valentinita, bismita, esferobismoïta, sillenita, kyzylkumita i tietaiyangita.
Formació i jaciments
modificaVa ser descoberta a la mina Djebel Hammimat, una mina descoberta el 1845 a la localitat d'Aïn Babouche (província d'Oum el Bouaghi, Algèria), la qual va ser el primer dipòsit d'antimoni treballat en aquest país del nord d'Àfrica,[3] on es troba en forma de masses cavernoses formades per filaments capil·lars, paral·lels o lleugerament divergents, així com formant masses sacaroides, en forma granular o en cavitats de cristalls octaèdrics de fins a un centímetre. Als territoris de parla catalana únicament ha estat descrita a Mas de la Guardia, una prospecció d'antimoni dels anys 50 realitzada a la localitat d'Oms, al Rosselló (Catalunya del Nord).[4]
Referències
modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Senarmontite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 desembre 2023].
- ↑ Hålenius, U.; Hatert, F.; Pasero, M.; Mills, S. J. «New minerals and nomenclature modifications approved in 2015». Mineralogical Magazine, 79, 7, 01-12-2015, pàg. 1859–1864. Arxivat de l'original el 15 de desembre 2018. DOI: 10.1180/minmag.2015.079.7.18 [Consulta: 17 febrer 2016].
- ↑ «Djebel Hammimat Mine, Aïn Babouche, Ain Babouche District, Oum el Bouaghi Province, Algeria». Mindat. [Consulta: 2 desembre 2023].
- ↑ Pigetvieux, Gérard «Etude géologique et métallogénique des Aspres (Pyrénées orientales)». Thèse Faculté des Sciences Université de Franche-Comté, Besançon,, 1981, pàg. 279 [Consulta: 2 desembre 2023].