Senarmontita
La senarmontita és un mineral de la classe dels òxids que rep el seu nom del mineralogista H. de Sénarmont. L'any 2015 va ser reanomenada, passant el seu nom original (en anglès) de dir-se senarmontite a sénarmontite.[1]
 Senarmontita | |
|---|---|
 | |
| Fórmula química | Sb2O3 |
| Epònim | Henri Hureau de Senarmont  |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.CB.50 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.CB.50 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/C.02 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | cúbic |
| Color | blanc, gris clar |
| Exfoliació | {111} imperfecta |
| Fractura | concoidal, desigual |
| Duresa | 2 |
| Lluïssor | adamantina, sedosa, grassa |
| Color de la ratlla | blanca |
| Densitat | 5,2 a 5,3 |
| Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) i mineral heretat (G) |
| Codi IMA | IMA15-E |
| Símbol | Sen |
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la senarmontita pertany a "04.CB: Òxids amb proporció metall:oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitjana" juntament amb els següents minerals: brizziïta, corindó, ecandrewsita, eskolaïta, geikielita, hematites, ilmenita, karelianita, melanostibita, pirofanita, akimotoïta, auroantimonita, romanita, tistarita, avicennita, bixbyita, armalcolita, pseudobrookita, mongshanita, zincohögbomita-2N2S, zincohögbomita-2N6S, magnesiohögbomita-6N6S, magnesiohögbomita-2N3S, magnesiohögbomita-2N2S, ferrohögbomita-6N12S, pseudorútil, kleberita, berdesinskiita, oxivanita, olkhonskita, schreyerita, kamiokita, nolanita, rinmanita, iseïta, majindeïta, claudetita, estibioclaudetita, arsenolita, valentinita, bismita, esferobismoïta, sillenita, kyzylkumita i tietaiyangita.
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Senarmontita |
- ↑ Hålenius, U.; Hatert, F.; Pasero, M.; Mills, S. J. «New minerals and nomenclature modifications approved in 2015». Mineralogical Magazine, 79, 7, 01-12-2015, pàg. 1859–1864. DOI: 10.1180/minmag.2015.079.7.18 [Consulta: 17 febrer 2016]. Arxivat 15 de desembre 2018 a Wayback Machine.