Pseudobrookita
La pseudobrookita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el seu nom del grec ψευδής (pseudo), fals, i brookita, perquè la seva semblança amb aquesta espècie mineral és enganyosa.
![]() | |
---|---|
![]() ![]() | |
Fórmula química | Fe2TiO5 |
Epònim | pseudo- i brookita ![]() |
Localitat tipus | Uroi Hill (Arany Hill), Simèria, Província de Hunedoara, Romania |
Classificació | |
Categoria | òxids |
Nickel-Strunz 10a ed. | 4.CB.15 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 4.CB.15 ![]() |
Nickel-Strunz 8a ed. | IV/C.24 ![]() |
Dana | 7.7.1.1 |
Heys | 7.9.16 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
Estructura cristal·lina | a = 9,81Å; b = 9,95Å; c = 3,73Å; |
Simetria | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
Color | negre marronós, marró vermellós, negre |
Macles | dubtoses |
Exfoliació | bona en {010} |
Fractura | irregular, desigual, subconcoidal |
Duresa | 6 |
Lluïssor | adamantina, grassa, metàl·lica |
Color de la ratlla | marró |
Densitat | 4,33 a 4,39 g/cm³ (mesurada); 4,39 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | biaxial (+) |
Índex de refracció | nα = 2,350 nβ = 2,390 nγ = 2,420 |
Birefringència | δ = 0,070 |
Angle 2V | mesurat: 50°, calculat: 80° |
Dispersió òptica | no en té |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) ![]() |
Codi IMA | IMA1988 s.p. ![]() |
Any d'aprovació | 1878 |
Símbol | Pbrk ![]() |
Referències | [1] |
CaracterístiquesModifica
La pseudobrookita és un òxid de fórmula química Fe2TiO5. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6. Forma una sèrie de solució sòlida amb l'armalcolita.[2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la pseudobrookita pertany a "04.CB: Òxids amb proporció metall:oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitja" juntament amb els següents minerals: brizziïta, corindó, ecandrewsita, eskolaïta, geikielita, hematites, ilmenita, karelianita, melanostibita, pirofanita, akimotoïta, auroantimonita, romanita, tistarita, avicennita, bixbyita, armalcolita, mongshanita, zincohögbomita-2N2S, zincohögbomita-2N6S, magnesiohögbomita-6N6S, magnesiohögbomita-2N3S, magnesiohögbomita-2N2S, ferrohögbomita-6N12S, pseudorútil, kleberita, berdesinskiita, oxivanita, olkhonskita, schreyerita, kamiokita, nolanita, rinmanita, iseïta, majindeïta, claudetita, estibioclaudetita, arsenolita, senarmontita, valentinita, bismita, esferobismoïta, sil·lenita, kyzylkumita i tietaiyangita.
Formació i jacimentsModifica
Va ser descoberta l'any 1878 al mont Uroi (Arany Hill), a Simèria, a la província de Hunedoara (Romania). Als territoris de parla catalana se n'ha trobat pseudobrookita al Carxe, a les mines de Nuestra Señora del Carmen, a Jumella (comarca de l'Altiplà).
ReferènciesModifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pseudobrookita |
- ↑ «Pseudobrookite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r abril 2017].
- ↑ «Armalcolite-Pseudobrookite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r abril 2017].