Pseudobrookita

mineral òxid

La pseudobrookita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el seu nom del grec ψευδής (pseudo), fals, i brookita, perquè la seva semblança amb aquesta espècie mineral és enganyosa.

Infotaula de mineralPseudobrookita
Pseudobrookite block3 - Ochtendung, Eifel, Germany.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaFe2TiO5
Epònimpseudo- i brookita Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusUroi Hill (Arany Hill), Simèria, Província de Hunedoara, Romania
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.CB.15
Nickel-Strunz 9a ed.4.CB.15 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.IV/C.24 Modifica el valor a Wikidata
Dana7.7.1.1
Heys7.9.16
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 9,81Å; b = 9,95Å; c = 3,73Å;
Simetriammm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Colornegre marronós, marró vermellós, negre
Maclesdubtoses
Exfoliacióbona en {010}
Fracturairregular, desigual, subconcoidal
Duresa6
Lluïssoradamantina, grassa, metàl·lica
Color de la ratllamarró
Densitat4,33 a 4,39 g/cm³ (mesurada); 4,39 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 2,350 nβ = 2,390 nγ = 2,420
Birefringènciaδ = 0,070
Angle 2Vmesurat: 50°, calculat: 80°
Dispersió òpticano en té
Més informació
Estatus IMAmineral redefinit (Rd) Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1988 s.p. Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1878
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

La pseudobrookita és un òxid de fórmula química Fe2TiO5. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6. Forma una sèrie de solució sòlida amb l'armalcolita.[2]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la pseudobrookita pertany a "04.CB: Òxids amb proporció metall:oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitja" juntament amb els següents minerals: brizziïta, corindó, ecandrewsita, eskolaïta, geikielita, hematites, ilmenita, karelianita, melanostibita, pirofanita, akimotoïta, auroantimonita, romanita, tistarita, avicennita, bixbyita, armalcolita, mongshanita, zincohögbomita-2N2S, zincohögbomita-2N6S, magnesiohögbomita-6N6S, magnesiohögbomita-2N3S, magnesiohögbomita-2N2S, ferrohögbomita-6N12S, pseudorútil, kleberita, berdesinskiita, oxivanita, olkhonskita, schreyerita, kamiokita, nolanita, rinmanita, iseïta, majindeïta, claudetita, estibioclaudetita, arsenolita, senarmontita, valentinita, bismita, esferobismoïta, sil·lenita, kyzylkumita i tietaiyangita.

Formació i jacimentsModifica

Va ser descoberta l'any 1878 al mont Uroi (Arany Hill), a Simèria, a la província de Hunedoara (Romania). Als territoris de parla catalana se n'ha trobat pseudobrookita al Carxe, a les mines de Nuestra Señora del Carmen, a Jumella (comarca de l'Altiplà).

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pseudobrookita
  1. «Pseudobrookite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r abril 2017].
  2. «Armalcolite-Pseudobrookite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r abril 2017].