Pseudobrookita
La pseudobrookita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el seu nom del grec ψευδής (pseudo), fals, i brookita, perquè la seva semblança amb aquesta espècie mineral és enganyosa.
 Pseudobrookita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Fe₂TiO₅ |
| Epònim | pseudo- i brookita |
| Localitat tipus | Uroi Hill (Arany Hill), Simèria, Província de Hunedoara, Romania |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.CB.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.CB.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/C.11 |
| Dana | 7.7.1.1 |
| Heys | 7.9.16 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 9,81Å; b = 9,95Å; c = 3,73Å; |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Color | negre marronós, marró vermellós, negre |
| Macles | dubtoses |
| Exfoliació | bona en {010} |
| Fractura | irregular, desigual, subconcoidal |
| Duresa (Mohs) | 6 |
| Lluïssor | adamantina, grassa, metàl·lica |
| Color de la ratlla | marró |
| Densitat | 4,33 a 4,39 g/cm³ (mesurada); 4,39 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 2,350 nβ = 2,390 nγ = 2,420 |
| Birefringència | δ = 0,070 |
| Angle 2V | mesurat: 50°, calculat: 80° |
| Dispersió òptica | no en té |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) |
| Codi IMA | IMA1988 s.p. |
| Any d'aprovació | 1878 |
| Símbol | Pbrk |
| Referències | [1] |
Característiques
modificaLa pseudobrookita és un òxid de fórmula química Fe₂TiO₅. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6. Forma una sèrie de solució sòlida amb l'armalcolita.[2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la pseudobrookita pertany a «04.CB: Òxids amb proporció metall:oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitja» juntament amb els següents minerals: brizziïta, corindó, ecandrewsita, eskolaïta, geikielita, hematites, ilmenita, karelianita, melanostibita, pirofanita, akimotoïta, auroantimonita, romanita, tistarita, avicennita, bixbyita, armalcolita, mongshanita, zincohögbomita-2N2S, zincohögbomita-2N6S, magnesiohögbomita-6N6S, magnesiohögbomita-2N3S, magnesiohögbomita-2N2S, ferrohögbomita-6N12S, pseudorútil, kleberita, berdesinskiita, oxivanita, olkhonskita, schreyerita, kamiokita, nolanita, rinmanita, iseïta, majindeïta, claudetita, estibioclaudetita, arsenolita, senarmontita, valentinita, bismita, esferobismoïta, sil·lenita, kyzylkumita i tietaiyangita.
Formació i jaciments
modificaVa ser descoberta l'any 1878 al mont Uroi (Arany Hill), a Simèria, a la província de Hunedoara (Romania). Als territoris de parla catalana se n'ha trobat pseudobrookita al Carxe, a les mines de Nuestra Señora del Carmen, situades a Jumella (comarca de l'Altiplà),[3] i a El Pont de Suert (Alta Ribagorça).[4]
Referències
modifica
- ↑ «Pseudobrookite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r abril 2017].
- ↑ «Armalcolite-Pseudobrookite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r abril 2017].
- ↑ Venturelli, G.; Salvioli-Mariani, E.; Toscani, L.; Barbieri, M.; Gorgoni, C. «Post-magmatic apatite + hematite + carbonate assemblage in the Jumilla lamproites. A fluid inclusion and isotope study». Lithos, 30, 2, 01-06-1993, pàg. 139–150. DOI: https://doi.org/10.1016/0024-4937(93)90012-2 [Consulta: 29 gener 2024].
- ↑ Calvo Rebollar, Miguel; Rewitzer, Christian. Atlas de minerales de España. Saragossa: Prames, 2022 [Consulta: 29 gener 2024].