Jumella

Jumella
	Jumilla (es)
Tipus	municipi d'Espanya
Lloc
	38° 28′ 45″ N, 1° 19′ 30″ O / 38.479166666667°N,1.325°O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Regió de Múrcia
Capital	Jumilla
Entitats de població	12
Població humana
Població	27.263 (2024) (28,05 hab./km²)
Gentilici	Jumellà, jumellana
Llengua utilitzada	Castellà i valencià
Geografia
Part de	Mancomunitat Turística del Nordeste de la Región de Murcia
Superfície	972 km²
Altitud	510 m
Limita amb	Abarán ; Ontur ; Fuente-Álamo ; Montealegre del Castillo ; Iecla ; Albatana ; Cieza ; Hellín ; Favanella ; Fortuna ; el Pinós
Dades històriques
febrer 1357	Esdeveniment clau
febrer 1357	Setge de Jumella
Organització política
• Alcaldessa	Severa González López
Identificadors descriptius
Codi postal	30520
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard; UTC+02:00, horari d'estiu
Codi INE	30022
Lloc web	jumilla.org

Jumella (en castellà, Jumilla) és un municipi de Múrcia que pertany a la comarca històrica i valencianoparlant del Carxe. Està adscrit, administrativament, alhora, a comarca de l'Altiplà i limita amb el Vinalopó Mitjà del País Valencià.

La seua història es remunta al segle xiv, quan Muhàmmad V de Gharnata, abans de ser derrocat, va unir-se a Pere el Cruel contra Pere el Cerimoniós en la Guerra dels dos Peres, i va participar el 1358 en la presa de Jumella.^[1]

Té com una de les festivitats més importants la festa del vi de Jumella, de caràcter patronal i documentada des del segle xvi en honor a la Mare de Déu d'Agost, fet pel qual se celebra pels volts de la segona o tercera setmana d'agost.^[2]^[3] Té rang de festa turística d'interés nacional a l'Estat espanyol.^[4]

En el seu terme municipal, de més de 26.000 habitants, s'hi troben diversos pobles i llogarets de parla valenciana: l'Alberquilla, el Canalís de Crespo, la Canyada del Trigo, els Càpitos, les Cases del Conill, les Coves de Penya-roja, els Escandells, l'Esperit Sant, la Raixa, la Sarsa, la Torre del Rico, la Tosquilla i Xamaleta.

Un dels seus fills il·lustres més rellevants és l'eclesiàstic Juan Lozano y Lozano (1610-1679). Pel que fa als seus trets identitaris més coneguts, un n'és la coca de gaspatxo coneguda com a gaspatxo jumellà.^[5]

Referències

↑ Manuel Becerra, Las relaciones diplomáticas entre la Corona de Aragón y Granada durante la Guerra de los Dos Pedros. I: Desde 1356 hasta 1359, p-256-257 (castellà)
↑ Gómez, T. «La vendimia de Jumilla, 500 años de tradición». La Razón, 16-01-2023 [Consulta: 14 agost 2024].
↑ Navarro, Nazaret «La Radio al Sol brinda, en plena Feria de Jumillla, por el broche de la temporada» (en castellà). Cadena SER, 13-08-2024 [Consulta: 14 agost 2024].
↑ «Fiestas de la Vendimia» (en castellà). Institut de Turisme de la Regió de Múrcia, 2024. [Consulta: 14 agost 2024].
↑ Fàbrega, Jaume «Gaspatxos valencians, una relíquia berber». El Temps, 20-11-2020 [Consulta: 14 agost 2024].

[1] Manuel Becerra, Las relaciones diplomáticas entre la Corona de Aragón y Granada durante la Guerra de los Dos Pedros. I: Desde 1356 hasta 1359, p-256-257 (castellà)

[:1-2] Gómez, T. «La vendimia de Jumilla, 500 años de tradición». La Razón, 16-01-2023 [Consulta: 14 agost 2024].

[3] Navarro, Nazaret «La Radio al Sol brinda, en plena Feria de Jumillla, por el broche de la temporada» (en castellà). Cadena SER, 13-08-2024 [Consulta: 14 agost 2024].

[4] «Fiestas de la Vendimia» (en castellà). Institut de Turisme de la Regió de Múrcia, 2024. [Consulta: 14 agost 2024].

[5] Fàbrega, Jaume «Gaspatxos valencians, una relíquia berber». El Temps, 20-11-2020 [Consulta: 14 agost 2024].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]