El Pinós

municipi del País Valencià
Per a altres significats, vegeu «Pinós (desambiguació)».

El Pinós és un municipi del País Valencià situat a l'oest de la comarca del Vinalopó Mitjà.

Infotaula de geografia políticaEl Pinós
Bandera del Pinós.svg Escut del Pinós.svg
Pinoso- Torre del Reloj.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització del Pinós respecte el País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 38° 25′ 23″ N, 1° 02′ 01″ O / 38.4231°N,1.0337°O / 38.4231; -1.0337
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia d'Alacant
ComarquesVinalopó Mitjà Modifica el valor a Wikidata
Població
Total7.966 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat62,72 hab/km²
GentiliciPinoser, pinosera Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície127 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud450 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataLázaro Azorín Salar Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal03650 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE03105 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis03105 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webpinoso.org Modifica el valor a Wikidata

Té 7.718 habitants, segons el padró de l'INE de 2017.

GeografiaModifica

El Pinós té una extensió de 126,9 km² i el seu clima és mediterrani amb influència continental.[1] La temperatura mitjana anual és de 15,2ºC i cauen 404 mm de precipitacions. Equidista uns 55 km tant de la capital de la província, Alacant, com de la ciutat de Múrcia. Limita amb els municipis de Monòver i L'Alguenya dins de la mateixa comarca i amb Favanella, Jumella i Iecla de la Regió de Múrcia.

Localitats LimítrofesModifica

  Nord: Iecla, Villena  
Oest: Jumella El Pinòs Est: Monòver
  Sud: Favanella, L'Alguenya  

PedaniesModifica

El seu ample terme municipal acull a 10 pedanies:

  • Culebró (91 hab.), uns 4 km a l'est del Pinós.
  • Ubeda (73 hab.), 7 km al nord-est.
  • Lel (40 hab.), uns 5 km al nord.
  • La Cavallussa (16 hab.), al sud-oest, limitant amb la regió murciana.

Per la seua banda, el nucli urbà del Pinós té 6.705 habitants.

NaturaModifica

En la mateixa serra del Coto, en lloc protegit per l'impacte ambiental de les pedreres, envoltada d'una massa arbòria (pins, alzines, etc.) es troba l'Aula de la Naturalesa, oasi de calma i tranquil·litat en contacte amb el medi ambient, on es pot passar unes hores delectant-se d'un clima sec, d'un aire sa producte de la vall en el qual se situa envoltat de muntanyes (Cabeço, Carxe, Serra de la Pila, Serra de Salines).

HistòriaModifica

L'origen de la localitat és incert; en qualsevol cas, en l'època musulmana el Pinós era un grup de caserius dispersos.

Com estipulava el Tractat d'Almizra (1244), esta zona de la província d'Alacant passà a formar part de la Corona de Castella a mitjans del segle xiii. El 1296, Jaume II d'Aragó annexionà la comarca a la qual pertanyia el Pinós al Regne de València. En aquella època rebia el nom de "Cases de Costa", fins al 1773, en el qual va adquirir el seu nom actual del Pinós.

L'església parroquial, dedicada a Sant Pere Apòstol, se va construir el 1743. El Pinós va rebre el títol de Vila Reial i la independència de Monòver el 1826.

El 1887 va començar el projecte de construcció de la Torre del Rellotge (de corda manual), monument característic del Pinós.

EconomiaModifica

 
Església parroquial de Sant Pere.

Les principals activitats econòmiques del Pinós són l'agricultura de secà de vinya, olivera i ametler, d'una indústria sabatera, mobiliària i agroalimentària en desenvolupament i d'una frenètica activitat minera basada en calcaris i sal gemma.

El municipi compta amb unes pedreres de marbre crema-ívori en la serra del Coto, punteres en producció d'esta varietat marmòria en tota la Unió Europea.

En el camp industrial nombroses fàbriques, especialment de calçat, jalonen el casc urbà i el nou Polígon Industrial. Però són Bodega Cooperativa de Pinoso i Frutos Secos Mañán els dos màxims exponents en la transformació de productes agraris. Ambdues han arribat a ser punteres en el seu sector.

Donat l'important increment de les demandes de sal en el mercat interior en la dècada de 1960 i amb la finalitat de seguir subministrant la sal que se venia destinant al mercat exterior, se fa necessari un augment de la producció en les Salines de Torrevella que poguera atendre ambdós mercats de manera satisfactòria.

El Ministeri d'Hisenda en col·laboració amb la companyia arrendatària va emprendre un projecte mitjançant el qual s'incorpora el jaciment de sal gemma del Mont Cabeço del Pinós, augmentant la capacitat de producció de Torrevella.

El projecte se va aprovar en el Consell de Ministres de 26 de juny de 1970, aportant l'Estat 131 milions de pessetes i la companyia els 239 restants.

Les obres van començar en desembre de 1970 i van finalitzar el 1972, posant-se en marxa les instal·lacions el 6 d'abril de 1973.

L'essència del projecte es fonamenta en alimentar la llacuna de Torrevella amb salmorra saturada procedent del Pinós, amb una concentració en CINa de prop de 300 g/l (l'aigua de la mar conté sol 30 g/L), aconseguint així elevar notablement la producció i reduir la dependència de la collita als riscos meteorològics.

El jaciment del Pinós va ser triat mitjançant un estudi regional dafloraments diapírics, entre els quals es trobaven els ubicats en Iecla, Castalla i Jumella.

S'estima que el Mont Cabeço compta amb unes reserves de sal de 500 milions de t, podent-se explotar per les tècniques actuals de respecte a la natura 120 milions.

El sistema d'explotació emprat és el de dissolució del mineral mitjançant injecció d'aigua en el mateix jaciment, en pous independents d'unes dimensions concretes, i transport de la salmorra resultant fins a Torrevella a través d'una canonada de 53,8 km.

DemografiaModifica

A pesar de la seua situació geogràfica llunyana de la costa, El Pinós compta amb una certa colònia de residents britànics, que constitueixen el 4,24% de la població (INE 2006); no deixa de sorprendre al visitant veure els cartells de les immobiliàries estar escrits abans en anglès que en valencià i castellà. La proporció total d'estrangers en el municipi és del 10,96%.

La demografia del Pinós ha estat des de sempre lligada a l'evolució de la vinya; així, el seu màxim demogràfic es va produir a principis del segle xx (moment cúspide de les exportacions de vi a França), però l'epidèmia de fil·loxera va iniciar una lenta sagnia que es va incrementar a mitjan segle, amb l'èxode rural cap a les zones costaneres de constant creixement turístic.

No obstant això, en els últims vint anys, i en particular en l'últim decenni, la població ha invertit estes taxes de creixement negatives que havien caracteritzat a la demografia del municipi des dels anys 1920.

Evolució demogràfica del Pinós[2]
1860 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2006 2007
Població 4.718 6.724 7.946 8.142 8.245 7.740 5.114 6.015 5.194 5.101 5.223 5.612 6.273 7.315 7.442

Política i governModifica

Composició de la Corporació MunicipalModifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 13 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 10 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 2 del Partit Popular (PP) i 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs).

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - el Pinós

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Lázaro Azorín Salar 2.682 69,90% 10 ( +1)
Partit Popular   Iván Pablo Román Falcó 770 20,70% 2 ( )
Ciutadans - Partit de la Ciutadania   José Luis Martínez Lázaro 322 8,39% 1 ( +1)
Altres candidatures[a]     0 (  -2)
Vots en blanc   63 1,64%
Total vots vàlids i regidors 3.837 100 % 13
Vots nuls 109 2,76%
Participació (vots vàlids més nuls) 3.946 69,41%**
Abstenció 1.739* 30,59%**
Total cens electoral 5.685* 100 %**
Alcalde: Lázaro Azorín Salar (PSPV) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (10 vots de PSPV[3])
Fonts: JEC,[4] JEZ Elda,[5] M. Interior,[6] Periòdic Ara.[7]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

AlcaldesModifica

Des de 2011 l'alcalde del Pinós és Lázaro Azorín Salar del PSPV.[8]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Silvano Pérez Mira UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Pedro Doménech Vidal UPID 28/05/1983 --
1987–1991 Perfecto Rico Mira PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Fernando Azorín Tormos PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Emilio Martínez Sáez PP 17/06/1995 --
1999–2003 Emilio Martínez Sáez
Francisco Navarro Martínez
Ramón Cerdá Juárez
PP
PP
GM
03/07/1999
01/06/2000
16/06/2000
Defunció
Moció de censura
--
2003–2007 Vicente Rico Ramírez
José María Amorós Carbonell
PSPV-PSOE
PP
14/06/2003
04/02/2005
Dimissió/renúncia
--
2007–2011 José María Amorós Carbonell PP 16/06/2007 --
2011–2015 Lázaro Azorín Salar PSPV-PSOE 11/06/2011 --
2015–2019 Lázaro Azorín Salar PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Des de 2019 Lázaro Azorín Salar PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[8]

FestesModifica

 
Torre del Rellotge
  • Dia del Villasgue. Festes que commemoren l'obtenció del títol de Vila Reial, amb el qual el Pinós aconseguí la independència de la localitat veïna de Monòver. És una festa cultural i gastronòmica que cada vegada rep més visitants, en la qual es mostren l'artesania, els balls tradicionals i la cultura popular de la població. Se celebra el diumenge més pròxim al 12 de febrer.
  • Festes Patronals. Se celebren en honor a la Verge del Remei. El Pinós rep un gran nombre de visitants que poden gaudir de diferents activitats, com són la fira, la solta de vaquilles o les actuacions musicals. Un dels actes més populars és la Gran Cavalcada, que se celebra el dia 6 d'agost. Tenen lloc de l'1 al 9 d'agost.

CulturaModifica

A la localitat es juga a la Pilota a Llonges, modalitat del Joc de pilota semblant a les Galotxetes de les veïnes Monòver i la Romana.

NotesModifica

  1. Compromís pel Pinós (Compromís) i el Partido Democráta Pinoso Independiente (PDPI), que no es presentaren, perderen cadascú 1 regidor obtingut el 2015.

ReferènciesModifica

  1. climate-data En efecte, l'oscil·lació tèrmica anual és relativament alta, de 16,5ºC.
  2. Font: Població de fet segons l'INE. Alteracions dels municipis als Censos de Població des de 1842, Sèries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.
  3. Armero, Èlia «Lázaro Azorín inicia la seua tercera legislatura com a alcalde del Pinós». www.lateuaradio.com, 15-06-2019.
  4. Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Albacete, Alicante, Almería, Araba-Álava». Butlletí Oficial de l'Estat, 160, 05-07-2019, pàg. 72.518 [Consulta: 29 abril 2020].
  5. Junta Electoral de Zona d'Elda «Proclamación de candidaturas para las elecciones locales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província d'Alacant. Diputació Provincial d'Alacant [Alacant], 82, 30-04-2019, pàg. 9-10. Inserció 4531/2019 [Consulta: 28 juliol 2019].
  6. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultados provisionales 2019» (en castellà). [Consulta: 27 juny 2019].
  7. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats al Pinós», 27-05-2019. [Consulta: 26 juny 2019].
  8. 8,0 8,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Catral. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 22 juliol 2017].

Vegeu tambéModifica

Enllaços relacionatsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Pinós