Obre el menú principal

Alacant

municipi del País Valencià, capital de l'Alacantí
Per a altres significats, vegeu «Alacant (desambiguació)».

Alacant és una ciutat del sud del País Valencià, la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima. A la costa mediterrània, té una població de 335.052 habitants (2013) i forma una conurbació de més de 452.462 habitants amb diverses localitats properes com Sant Vicent del Raspeig, Sant Joan d'Alacant, Mutxamel i el Campello. Estadísticament s'associa també a l'àrea metropolitana d'Alacant-Elx, que té 757.443 habitants.

Infotaula de geografia políticaAlacant
Bandera d'Alacant Escut d'Alacant
Bandera d'Alacant Escut d'Alacant
Vista de Alicante, España, 2014-07-04, DD 49.JPG

Localització
Localització d'Alacant respecte el País Valencià.png
 38° 20′ 43″ N, 0° 28′ 59″ O / 38.345277777778°N,0.48305555555556°O / 38.345277777778; -0.48305555555556
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaAlacant
Comarcal'Alacantí
Capital de
Població
Total 331.577 (2018)
• Densitat 1.647,42 hab/km²
Gentilici Alacantí, alacantina
Predomini lingüístic Valencià[1]
Geografia
Superfície 201.270.000 m2 (201,27 km2)
Banyat per Mar Mediterrània
Altitud 0 m
Limita amb
Partit judicial Alacant
Història i celebracions
Creació 324 aC
Patrocini Nicolau de Mira i Mare de Déu del Remei
Dia de mercat dijous i dissabtes
Festa major Fogueres de Sant Joan
Del 21 al 24 de juny
Organització política
• Alcalde Gabriel Echávarri Fernández (juny 2015)
Economia
Moneda euro
Identificador descriptiu
Codi postal 03000–03016
Fus horari
Prefix telefònic 966 i 965
Codi de municipi INE 03014
Codi ARGOS de municipis 03014
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

És una ciutat eminentment turística i de serveis. Lingüísticament és una ciutat situada oficialment dins del predomini lingüístic valencianoparlant, tot i que ha patit des d'anys enrere un procés (políticament intencionat) de substitució lingüística continuu (proces similar al que es produïx en altres grans poblacions del predomini lingüístic com València i Barcelona), que es plasma en l'actualitat amb la presència majoritaria del castellà, situació reforçada als últims anys atès que hi ha un 10% de població estrangera, majoritàriament de l'Amèrica Llatina. L'ús vehicular del valencià en este territori és reduït, no obstant això, la majoria sap utilitzar-lo i entendre'l. Tant en el carrer, com en molts barris (Benalua, Raval Roig...), tallers i comerços, no resulta complicat trobar gent que el parla.[2]

EtimologiaModifica

El primer topònim amb què es coneix Alacant és la denominació grega d'Akra Leuka (Ἂκρα Λευκῆ, Akra Leukḗ o Λευκῆ Ἂκρα, Leukḗ Akra, 'muntanya blanca') que ençà feia referència a una factoria o un assentament cartaginès del qual no se sap el seu nom original en púnic,[3] tot i que recolliria probablement la forma íbera de Leukanté. De la mateixa manera, també es creu que es tracta del mateix lloc en què les primeres fonts romanes coneixiem com a Castrum Album ('fortalesa blanca').[3] Tanmateix, encara que no hi ha una confirmació definitiva en la relació amb Alacant i el Tossal de Manises, sembla que hi ha una clara relació etimològica entre Akra Leuké i la posterior denominació llatina de Lucentum o Leukante.[3]

Per altra banda, altres autors argumenten que el nom d'Alacant «es manté netament en la seua forma original íbera, el qual podria provenir de ala ('vall') + can ('muntanya') + t ('alt').[4] Comptat i debatut, Alacant significaria 'la vall de la muntanya alta', en consonància amb el context orogràfic del paratge, ja que la ciutat s'assenta al peu del Benacantil, el nom del qual significaria 'el puig de la muntanya alta', segons els mateixos autors. També s'ha de tenir en compte que el mot cantal en valencià significa 'pedra'».[5]

Contra eixa hipòtesi, altres autors consideren que la relació de l'ètim ala com a 'planura' és discutible,[6] si es té en compte que les formes antigues corresponents al topònim Alacant no duien la a- inicial (que s'afegí després, en temps dels àrabs, mitjançant l'anteposició de l'article al-), sinó que començaven directament per l- (així, la forma indígena Lqnt o la romana Lucentum). Siga com siga, amb l'arribada dels andalusins, esta denominació evolucionà cap a Medina Laqant o al-Laqant[7] (en àrab لَقَنْت o ألَلَقَنْت), que és d'on prové el nom en valencià Alacant en l'actualitat.[8]

HistòriaModifica

 
Plaça de la Santíssima Faç
Article principal: Història d'Alacant

Si bé l'origen més remot d'Alacant es deu a la civilització ibera, qui mantenia relacions comercials amb grecs i fenicis, va ser fundada pels romans, l'assentament del qual ocuparia hui dia un solar al barri de Benalua, a l'oest del nucli antic. En eixe lloc, des de finals del segle xix, s'han trobat restes arqueològiques romanes entre el s. i i viii aC. Així, a l'antiga Estació de Múrcia es va trobar una inscripció dedicada a Marco Aureli i Còmode pel Municipi de Lucentum, que era la llatinització del nom iber Leucanti.

En la segona meitat del s. viii, s'hi instal·laren andalusins provinents d'Aràbia, Síria i pobles berbers en finques situades al voltant de la falda del Benacantil, esdevenint l'origen del desenvolupament urbà de l'actual ciutat, entre els barris de Santa Creu i del Raval Roig. Els andalusins anomenaren a la vila com a Medina Laqant o al-Laqant, nom del qual prové l'actual nom Alacant en valencià, i iniciaren una important transacció comercial des del seu port, principalment cordatges.

L'any 1248 va ser conquerida militarment per diversos pobles cristians, principalment catalans, i passà a formar part definitivament de la Corona d'Aragó i del Regne de València amb el rei Jaume el Just en 1296, tot i que amb contínues i intermitents tensions dinàstiques i polítiques amb el Regne de Castella. Durant eixe període la vila gaudix de privilegis forals, té vot a les Corts Valencianes i es desenvolupa una societat feudal basada en la mà d'obra barata dels tagarins. El 1386 la vila fou atacada durant una ràtzia de l'Emirat de Gharnata.[9] En 1492 el rei Ferran el Catòlic atorga a Alacant el rang de ciutat.

 
Escut històric d'Alacant en l'època foral

El 1691, durant la guerra dels Nou Anys, la ciutat fou pràcticament destruïda en un bombardeig de la flota francesa de Jean II d'Estrées. Durant la Guerra de Successió Alacant fou declarada inicialment com a filipista, però després de la derogació dels Furs de València en 1707 es decantà pel bàndol austriacista. Això tingué com a conseqüència anys de violentes sublevacions i revoltes populars contra Felip V de Castella, durant la qual dos terços de la ciutat fou destruïda per bombardejos, així com la destrucció gran part de les muralles i importants danys al Castell de Santa Bàrbara. Als segles xviii i xix es fa palesa la importància comercial de la ciutat, i en 1833 és designada com a capital d'una província espanyola creada ad hoc.

El tarannà progressista i liberal dels alacantins es manifesta al llarg dels segles xix i xx, com demostra les manifestacions populars d'alegria per la desaparició de la Inquisició, i el suport al pronunciament de setembre de 1868 que donà pas al Sexenni Revolucionari. El primer club republicà al País Valencià s'obrí a Alacant prop de novembre de 1868, i eixa tendència política guanyà les eleccions municipals de 1870. El 1931 el primer alcalde democràtic fou Llorenç Carbonell i Santacruz, d'Izquierda Republicana, durant la Segona República. Este darrer alcalde dugué a terme diversos projectes urbanístics d'importància i fomentà la construcció d'escoles públiques. Durant la Guerra Civil espanyola, malgrat el dur assetjament per bombardejos, Alacant fou l'última ciutat en caure en mans del bàndol franquista sublevat, i patí la repressió de la posterior dictadura.

 
El carrer Arquitecte Morell, al centre d'Alacant, en la riuada de setembre de 1997.

La dècada dels seixanta va portar el desenvolupament econòmic i el creixement demogràfic que va continuar en les dècades següents. L'economia va evolucionar cap al sector serveis, especialment cap al turisme, i es va produir el major desenvolupament urbanístic de la ciutat, amb el sorgiment de nous barris en l'extraradi. Amb la segona restauració democràtica, el govern municipal passaria a mans del PSPV des de 1978 fins a 1995, i des d'aleshores hi governa el PP. A causa del clima mediterrani i d'un caòtic planejament urbanístic, Alacant patix inundacions destructives. El 1982 amb 220 mm i el 1997 amb 270 mm, rècords pluvials en el seu moment, provocaren inundacions en la ciutat, en alguns llocs fins a una profunditat d'un metre, provocant grans pèrdues econòmiques, i huit víctimes mortals. En conseqüència, es dugué a terme un gran pla de defensa anti-riuades que ha reduït l'efecte de la pluja.[10]

L'entrada del segle xxi es caracteritza, principalment, per una nova expansió urbanística, acompanyada per un creixement demogràfic gairebé exponencial, en raó de la immigració. I també la tornada del tramvia, el TRAM, i la Ciutat de la Llum, uns estudis de cinema al sud de la ciutat.

GeografiaModifica

 
Vista panoràmica d'Alacant des del castell de Santa Bàrbara.

La ciutat es troba a la riba del Mediterrani, en una planura sortejada per una sèrie de tossals i elevacions. La muntanya Benacantil, amb 169 m. d'altura domina la façana urbana en què es troba també el Tossal, la Serra de Sant Julià o Serra Grossa, les llomes del Garbinet i el Tossal de Manises. Enmig hi discorren barrancs i tàlvegs, alguns completament amagats pel creixement urbà com les rambles de Canicia, Bon hivern o Sant Blai-Benalua, altres, de més envergadura, són canalitzades com la Rambla de les Ovelles o la del Juncaret. Al sud de la ciutat hi ha una zona pantanosa, el Saladar d'Aigua Amarga.

En la línia costanera cal assenyalar les platges que són de nord a sud Sant Joan, l'Almadrava, l'Albufereta, el Postiguet, el Saladar, Aigua Amarga (també coneguda com a Urbanova), totes dins de la malla urbana. També cal esmentar les platges de l'illa de Tabarca. Entre les platges de l'Albufereta i Sant Joan s'hi troba el cap de l'Horta, amb nombroses cales: Calabarda, els Cantalars, els Jueus, o la Palmera.

Hi ha un gran desnivell a la mateixa ciutat: mentre que l'Ajuntament és situat a 0 m. d'altura i es pren com a referència per a mesurar l'altura de qualsevol punt de la península Ibèrica, hi ha barris al mateix nivell, com Platja Sant Joan, altres a més altura com el Pla del Bon Repòs i Sant Blai a 30 m., els Àngels a 75 m. o Ciutat Jardí i Mare de Déu del Remei a més de 80 m.

El terme municipal abraça més de 200 km² i destaca com màxima altura els 1.208 m del Cabeçó d'Or. També hi ha muntanyes de menor altura com les serres de les Àguiles, Alcoraia, Mitjana, Fontcalent (428 m.), Sanç i els Teixos, que separen l'Alacantí de les comarques del Vinalopó. Eixes elevacions són formacions compostes per de roca calcària, marga i gres. Quant a la hidrografia cal assenyalar les conques del riu Montnegre o Sec i de la Rambla de les Ovelles a més de nombroses rambles de menor conca. Destaca també l'illa de Nova Tabarca, davant del cap de Santa Pola i que forma part del municipi.

Vista panoràmica d'Alacant des del Castell de Sant Ferran.

ClimaModifica

 
Climograma d'Alacant (Ciutat Jardí)

El clima d'Alacant és de tipus mediterrani àrid, amb temperatures suaus al llarg de l'any i pluges escasses, concentrades en els períodes equinoccials. Les temperatures oscil·len entre els 16,8 °C i 6,2 °C de gener i els 30,6 °C i 20,4 °C d'agost, la temperatura mitjana anual és de 17,8º, les gelades i les temperatures per damunt dels 40º són excepcionals. L'oscil·lació tèrmica diària és molt petita degut la influència marítima, encara que en episodis ocasionals de vent de ponent pot superar els 15 °C. Pel que fa a l'oscil·lació anual, també és reduïda, per la qual cosa els hiverns són suaus i els estius calorosos.

Les precipitacions són de 336 mm anuals sent setembre i octubre els mesos més plujosos a causa de les pluges torrencials causades per la gota freda, que poden aconseguir més de 200 mm en 24 h causant severes inundacions. Eixa irregularitat explica que a l'any només hi haja 37 dies plujosos mentre que les hores de sol són 2.864.

Els màxims de temperatura màxima a Alacant són 41,4 °C el 4 de juliol de 1994, 41,2 °C el 12 de juliol de 1961 i 40,4 °C el 18 d'agost de 1949. Els de temperatura mínima són -4,6 °C el 12 de febrer de 1956 i -2,6 °C el 3 de gener de 1971 i el 26 de desembre de 1962. Els rècords de precipitació en 24 hores són els 270,2 mm del 30 de setembre de 1997 i els 220,2 mm del 19 d'octubre de 1982.

Dades climàtiques a Alacant 81m (1981-2010)
Mes gen febr març abr maig juny jul ag set oct nov des anual
Màxima rècord °C (°F) 29.2
(84.6)
29.4
(84.9)
32.6
(90.7)
32.6
(90.7)
35.1
(95.2)
38.4
(101.1)
41.4
(106.5)
40.4
(104.7)
38.4
(101.1)
36.2
(97.2)
30.6
(87.1)
26.6
(79.9)
41.4
(106.5)
Màxima mitjana °C (°F) 17.0
(62.6)
17.6
(63.7)
19.6
(67.3)
21.3
(70.3)
24.1
(75.4)
27.8
(82)
30.3
(86.5)
30.8
(87.4)
28.5
(83.3)
24.9
(76.8)
20.5
(68.9)
17.7
(63.9)
23.3
(73.9)
Mitjana diària °C (°F) 11.7
(53.1)
12.3
(54.1)
14.2
(57.6)
16.1
(61)
19.1
(66.4)
22.9
(73.2)
25.5
(77.9)
26.0
(78.8)
23.5
(74.3)
19.7
(67.5)
15.4
(59.7)
12.6
(54.7)
18.3
(64.9)
Mínima mitjana °C (°F) 6.3
(43.3)
7.1
(44.8)
8.9
(48)
10.9
(51.6)
14.1
(57.4)
18.1
(64.6)
20.7
(69.3)
21.2
(70.2)
18.5
(65.3)
14.5
(58.1)
10.3
(50.5)
7.4
(45.3)
13.2
(55.8)
Mínima rècord °C (°F) −2.6
(27.3)
−4.6
(23.7)
−1.0
(30.2)
2.6
(36.7)
4.8
(40.6)
10.4
(50.7)
13.4
(56.1)
13.2
(55.8)
9.4
(48.9)
4.0
(39.2)
0.2
(32.4)
−2.6
(27.3)
−4.6
(23.7)
Precipitació mitjana mm (polzades) 23
(0.91)
22
(0.87)
23
(0.91)
29
(1.14)
28
(1.1)
12
(0.47)
4
(0.16)
7
(0.28)
56
(2.2)
47
(1.85)
36
(1.42)
25
(0.98)
311
(12.24)
Mitjana de dies de precipitació (≥ 1 mm) 4 3 3 4 4 2 1 1 3 5 4 4 38
Mitjana mensual d'hores de sol 181 180 227 247 277 302 330 304 250 217 173 164 2.851
Font: Agencia Estatal de Meteorologia[11]

PoblacióModifica

Vegeu Organització politicoadministrativa d'Alacant.
 
Barris i zones d'Alacant
Estrangers (+ 1.000 habitants)[12]
Posició Estat Població
1a   Algèria 7.731
2a   Romania 3.532
3a   Marroc 3.460
4a   Itàlia 2.906
5a   Colòmbia 2.461
6a   Rússia 2.110
7a   França 1.866
8a   Xina 1.665
9a   Ucraïna 1.658
10a   Argentina 1.512

Segons el padró de l'1 de gener de 2017, el terme municipal té 329.988 habitants, i ocupa el 2n lloc de ciutats més poblades del País Valencià i l'11è d'Espanya. Al nucli urbà hi viuen 322.400 habitants, i 7.588 en partides rurals, i Platja de Sant Joan és el barri amb més població de la capital, amb 22.424 habitants (segons l'Ajuntament d'Alacant l'1 de gener de 2017).

El 1900 hi havia 50.495 habitants que van augmentar lentament fins al 1950, amb 101.791. A partir d'eixe moment el desenvolupament urbanístic va ser espectacular i se superaren els 200.000 el 1975 i els 250.000 el 1981. Amb la restauració democràtica el creixement va ser més lent fins als 272.432 habitants el 1998. Des de llavors l'increment de la immigració ha causat un nou auge demogràfic que ha fet que se sobrepassen els 300.000 habitants, essent-ne quasi un 10% d'altres nacionalitats, entre els quals destaquen algerians amb 7.731, romanesos amb 3.532 i marroquins amb 3.460.

La conurbació que forma amb els municipis fronterers de l'Alacantí (Sant Vicent del Raspeig, Sant Joan d'Alacant, Mutxamel i el Campello) sobrepassa els 450.000 habitants (462.694 en 2017) i disposa cada vegada de més serveis compartits com són els transports públics (Autobusos interurbans i el TRAM Metropolità d'Alacant. L'àrea metropolitana d'Alacant-Elx té 751.342 habitants i és la vuitena d'Espanya.

Demografia pre-estadística[13]

any població
1250 2.500
1350 3.250
1418 1.539
1609 5.040
any població
1646 6.174
1717 11.019
1735 12.604
1754 14.394
any població
1768 17.213
1786 17.345
1797 19.313
1803 21.447
Evolució demogràfica (des de 1877)
Censos de població[14]
 
Font: Institut Nacional d'Estadística



Evolució demogràfica en els darrers anys
Padró d'habitants[15]
Any 1996 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
Població 274.577 272.432 272.432 276.886 283.243 293.629 305.911 310.330 319.380 322.431 322.673 331.750 334.757 334418 334.329 334.678 335.052 332.067 328.648 330.525 329.988


Política i governModifica

AjuntamentModifica

L'Ajuntament és l'òrgan de govern del municipi.

Composició de la Corporació MunicipalModifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 29 regidors. En les eleccions municipals de 2019, el Partit Popular (PP) obtingué 9 regidors, el Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) n'obtingué 9, Ciutadans - Partit de la Ciutadania 5, Unides Podem-Esquerra Unida (Podem-EUPV) 2, Compromís per Alacant (Compromís) 2 i Vox 2.

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Alacant

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular   Luis José Barcala Sierra 39.477 29,34% 9 ( +1)
Partit Socialista del País Valencià   Paco Sanguino Oliva 37.174 27,63% 9 ( +3)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania   María del Carmen Sánchez Zamora 22.254 16,54% 5 ( -1)
Unides Podem-Esquerra Unida   Xavier López Díez 12.224 9,09% 2 ( -4)
Compromís per Alacant   Natxo Bellido Suay 9.042 6,72% 2 ( -1)
Vox   Mario Ortolá Martínez 8.578 6,38% 2 ( +2)
Altres candidatures[16]   5.125 3,81% 0
Vots en blanc   675 0,50%
Total vots vàlids i regidors 134.549 100 % 29
Vots nuls 536 0,40%**
Participació (vots vàlids més nuls) 135.085 56,03%**
Abstenció 106.013* 43,97%**
Total cens electoral 241.098* 100 %**
Alcalde: Luis José Barcala Sierra (PP) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (14 vots: 9 de PP i 5 de Cs.[17])
Fonts: Junta Electoral de la Zona d'Alacant.[18] Ministeri de l'Interior.[19][20] Periòdic Ara.[21]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Eleccions municipals des de 1979Modifica

L'evolució en el repartiment dels regidors per partits polítics des de les eleccions municipals de 1979 és la següent:

Candidatura 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015 2019
AP / PP[a] 0 8 9 12 14 15 14 15 18 8 9
PSPV-PSOE 13 19 12 12 10 11 12 14 8 6 9
C's 6 5
PCE / EUPV / GA / UP[b] 4 0 2 2 3 1 1 0 2 6 2
Compromís 0 3 2
Vox 2
UCD 10
CDS 0 5 0
SCAL 1 0
UPiD 1 0
Fonts: Ministeri de l'Interior[19]

AlcaldesModifica

Des de 2018 l'alcalde d'Alacant és Luis José Barcala Sierra (PP).

Entre 2015 i 2018 l'alcalde d'Alacant va ser Gabriel Echávarri Fernández del PSPV. Va ser elegit amb els vots dels regidors de PSPV, GA-AC, C's i Compromís.[22] El 9 d'abril de 2018 va dimitir com a alcalde.[23]

Abans, des de 1979 fins a 1995 la ciutat va estar governada per alcaldes pertanyents al PSPV, i des de 1995 fins a 2015 el PP va mantindre l'hegemonia política.[24]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 José Luis Lassaletta Cano PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983 - 1987 José Luis Lassaletta Cano PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 José Luis Lassaletta Cano PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Ángel Luna González PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 Luis Bernardo Díaz Alperi PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 Luis Bernardo Díaz Alperi PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Luis Bernardo Díaz Alperi PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 Luis Bernardo Díaz Alperi
Sonia Castedo Ramos
PP
PP
16/06/2007
17/09/2008
Dimissió/Renúncia
--
2011 - 2015 Sonia Castedo Ramos
Miguel Valor Peidró
PP
PP
11/06/2011
15/01/2015
Dimissió/Renúncia
--
2015 - 2019 Gabriel Echávarri Fernández
Luis José Barcala Sierra
PSPV-PSOE
PP
13/06/2015
19/04/2018
Dimissió/Renúncia
--
Des de 2019 Luis José Barcala Sierra PP 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[25]

Seus de l'administració de l'Estat i autonòmicaModifica

A la plaça de la Muntanyeta es troben les principals seus administratives de l'Estat, en què se situen la seu del Subdelegació del Govern espanyol a la província d'Alacant, així com la seu provincial de l'Agència Tributària, o la Sots-secretaria provincial del Ministeri de Justícia.

Quant a seus autonòmiques, destaca la Delegació Provincial del Consell de la Generalitat (govern valencià) en la Torre Generalitat que es troba presidint la Rambla de Méndez Núñez, amb el seu popular rellotge digital. Allí se celebren els plens una vegada al mes. Així mateix, es troben direccions territorials de totes les conselleries, destacant per la singularitat dels edificis la Casa de Bruixes on se situen la Direcció territorial de Presidència i la Conselleria de Benestar Social, el Teatre Arniches amb la d'Infraestructures i Transports, o l'edifici de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport que es troba en el carrer Carratalá, en el barri de Benalúa i contigua als Jutjats.

EconomiaModifica

Alacant és una ciutat de gran dinamisme econòmic, fonamentat principalment en el sector terciari, que dóna ocupació al 84,2% de la població activa.[26] Entre les activitats econòmiques desenvolupades a Alacant destaca de manera especial el comerç, que històricament tingué el suport del port de la ciutat. Les activitats comercials de la ciutat tenen un gran poder d'atracció per a gran part del sud valencià, amb un eix que gira al voltant del Vinalopó fins a la localitat manxega d'Almansa. Actualment, Alacant ocupa el cinquè lloc a nivell estatal en importància pel que fa al comerç, només superada per Madrid, Barcelona, València i Sevilla.

El sector del turisme ja hi sorgí a mitjans del segle xix, si bé el seu desenvolupament té lloc principalment als anys 50 del segle xx, passant a ser una activitat important de la ciutat, afavorit per un clima benigne, les platges i el patrimoni històric (Castell de Santa Bàrbara, Església de Santa Maria, Cocatedral de Sant Nicolau de Bari, nucli antic, entre altres) i la seua oferta d'esplai. També és un centre d'activitats financeres, on la Caixa d'Estalvis del Mediterrani (CAM) hi té la seua seu, així com d'importants activitats administratives, com ara l'agència europea de l'Oficina d'Harmonització del Mercat Interior (OAMI), o la Torre Generalitat d'Alacant. La Universitat d'Alacant, situada entre els municipis d'Alacant i Sant Vicent del Raspeig, té més de 30.000 alumnes i atrau un nombre important d'estudiants estrangers.

El sector de la indústria ocupa al 6,2% de la població activa del municipi, on destaquen la fàbrica d'alumini d'Alcoa, de tabac (Altadis), de maquinària, de materials de construcció i de productes alimentaris (Gelats Alacant). L'antiga fàbrica de Tabacalera fou d'una gran importància econòmica durant diversos segles, arribant a tenir-hi ocupades més de 4.000 treballadores. Dins de l'àrea metropolitana, les activitats fabrils tenen gran importància al municipi de Sant Vicent del Raspeig, cap on s'estén la infraestructura industrial. Els principals polígons industrials del municipi són el polígon de Les Atalaies, el del Pla de la Vall Longa, el d'Aigua Amarga, i la zona industrial de la Florida.

Degut a la crisi econòmica de 2008 Alcoa i Altadis, dos de les úniques grans fàbriques d'Alacant, van tancar les seues portes, deixant a l'atur a centenars de treballadors. Tot i això, la implantació de la multinacional IKEA a la ciutat el 2011 va representar una oportunitat de treball per a la població.

Un dels elements punters de l'economia alacantina és el port d'Alacant, el qual es troba en fase d'expansió amb l'objectiu de situar-se entre els 10 més importants en trànsit de mercaderies. Actualment, uns 15 milers de persones treballen de manera directa o indirecta a les seues dependències. Històricament el port d'Alacant ha estat íntimament lligat al destí de la ciutat. De fet, quan al segle xvii comença el comerç amb Amèrica, el port alacantí es convertix en el més important del Regne de València, i en el segon port de la Corona d'Aragó després del de Barcelona.

Patrimoni historicoartísticModifica

 
Mercat Central d'Abastos d'Alacant
 
Portada de la basílica de Santa Maria d'Alacant.

Patrimoni civilModifica

Patrimoni religiósModifica

MuseusModifica

  • Museu Arqueològic Provincial MARQ. Situat abans als baixos de la Diputació Provincial, el 2002 es va inaugurar el seu actual emplaçament a l'antic hospital del Barri del Plà.
  • Museu d'Art Contemporani d'Alacant MACA, ubicat a la Casa de l'Assegurada, junt a la Basílica de Santa Maria.
  • Llotja del Peix. De principis del segle xx, és un edifici de caràcter industrial d'estil historicista, que integra detalls ornamentals àrabs. Servix des de 1992 com a sala d'exposicions.
  • Pous de Garrigòs (s. xvi).

TransportsModifica

TRAM - Metropolità d'AlacantModifica

Vegeu l'article principal de TRAM Metropolità d'Alacant.

Els serveis del TRAM combinen el tramvia en superfície, el metre lleuger (tant en superfície com en subterrani) en el nucli urbà i serveis de rodalia (tant amb trens dièsel com amb tren tramvia, amb velocitats de fins a 110 km/h), fins a poblacions properes de l'àrea metropolitana i altres més llunyanes.

 
Un rodalia de la línia 1 operat per FGV aturat en l'estació Lucentum direcció el Campello

El TRAM penetra en subterrani en arribar al nucli urbà d'Alacant. El túnel tindrà un total de 4,2 km i sis estacions: MARQ, Mercat, Estels, Intermodal, Gran Via i Avinguda d'Oriola, per eixe túnel passaran la majoria de serveis urbans i de rodalia. Actualment, solament està operatiu el tram Estels-Mercat-MARQ, d'apròximadament 1 km de longitud.

La línia 2 (L2) que va des de Sant Vicent del Rapeig a la plaça dels Estels, al centre de la ciutat, finalment es va posar en marxa el 4 de setembre després de gairebé tres anys des que va ser inaugurat.

Per a la línies 1 (L1), 3 (L3) i 4 (L4) s'està construint un túnel que travessarà la Serra Grossa per tal de fer possible la circulació d'estos tramvies alhora. Ara hi viatgen cap al nord de la província, però de moment dos trens no poden fer el mateix tram en ambdós sentits, d'anada i tornada, ja que de vies en eixe tros davall de la muntanya alacantina, només n'hi ha una. Encara no se sap quan finalitzaran les obres, atesa la situació econòmica en què es troba la ciutat, que impedix una continuïtat regulada de les obres.

Barris com Polígon de Sant Blai, El Palamó o localitats Sant Joan d'Alacant o Mutxamel esperen el seu torn per rebre el tramvia.

La xarxa també servix a tota la costa Nord de la província donant un servei de rodalia a poblacions com Benidorm, Altea i Dénia, on està previst que es creuen brancs tramviaris i serveis suburbans. A més, els viatgers de RENFE que disposen d'un bitllet de llarga distància poden utilitzar el servei de tramvia de manera totalment gratuïta mitjançant el «codi combinat rodalies»; servei que l'empresa ferroviària també oferix a la resta del territori nacional.

Les línies actualment en servei són les següents:

  • L1 Estels-Benidorm (Serveis de rodalia amb Trens-TRAM)
  • L2 Estels-Universitat d'Alacant-San Vicent del Raspeig (Servei metropolità)
  • L3 Estels-El Campello (Servei metropolità)
  • L4 Estels-Plaça La Corunya (Servei metropolità)
  • L9 Benidorm-Dénia (Servei de rodalia amb trens sèrie 2500)

Autobusos urbansModifica

La ciutat disposa d'una extensa xarxa d'autobusos urbans i metropolitans de prop de 40 línies. Els autobusos tenen totes les seues tarifes i títols de viatge integrats entre si i fins i tot amb el TRAM a través de la targeta sense contacte Móbilis que pugues usar-se indistintament per al transport dins de l'Àrea Metropolitana d'Alacant.

Actualment continua sent el mitjà de transport públic més utilitzat pels alacantins gràcies al seu gran de cobertura del territori urbà.

Aeroport d'AlacantModifica

Article principal: Aeroport de l'Altet

L'Aeroport de l'Altet es troba a 11 km del centre de la ciutat, dins del terme municipal d'Elx. És l'aeroport de major tràfic de passatgers del País Valencià, situant-se per davant de l'aeroport de Manises i se situa entre els 50 de major trànsit dins d'Europa. Tradicionalment ha ocupat el sisè lloc en la xarxa aeroportuària espanyola segons el nombre de passatgers, i l'any 2016 l'aeroport es va situar per primera vegada com a cinquè de la xarxa d'AENA, desbancant a l'aeroport de Gran Canària.[27]

Durant el 2008 es va escometre la seua ampliació amb una nova i moderna terminal que dota a l'actual aeroport d'una capacitat de més de 20 milions de viatgers. D'igual forma també s'espera que tant el TRAM com la línia de rodalia de Renfe Operadora C-1 connecten l'aeroport amb la futura Estació Intermodal Central d'Alacant en una segona fase.

RodaliesModifica

Article principal: Rodalies Alacant - Múrcia

Actualment hi ha 3 línies en funcionament que connecten la ciutat amb els seus voltants i poblacions properes, que forma la xarxa de rodalia entre Alacant i Múrcia. Eixes línies de rodalia són gestionades per dos operadors diferents. Un és Renfe Operadora, Entitat Pública Empresarial dependent del Ministeri de Foment d'Espanya, que posa a la disposició dels usuaris trens de rodalia en la majoria de grans ciutats espanyoles. Tots els trens operats per RENFE terminen a l'estació d'Alacant Terminal, l'estació de tren principal. L'altre operador és FGV (Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana) que a través de la seua marca comercial a Alacant (TRAM) connecta la ciutat amb el centre de Benidorm passant per altres poblacions costaneres. El TRAM recorre el centre de la ciutat i té com a estació central l'estació de la Marina.

Trens de llarg i mig recorregut de RenfeModifica

Renfe Operadora oferix en Alacant trens a Barcelona i València (Euromed); Madrid, Gijón i Santander (Alvia) i, a La Corunya i Montpeller (Talgo).

Tren d'Alta VelocitatModifica

  • Alta Velocitat Espanyola: L'AVE arribà a Alacant al mes de juny de 2013. Més tard començaran les obres per al soterrament de les vies al seu pas pel nucli urbà de la ciutat; una nova nova estació de tipus intermodal. El prejecte inicial incloïa un centre comercial i hotel però els efectes de la crisi econòmica començada en 2007 ha deixat el projecte en l'aire i actualment està bloquejat. L'estació englobarà tots els transports públics abans esmentats (AVE, trens de llarga i mitjana distància de Renfe, Rodalies Renfe, TRAM, autobusos de llarg recorregut, autobusos urbans i interurbans (TAM), taxis i servei municipal de lloguer de bicicletes; la millora del Nus Ferroviari d'Alacant (amb la nova línia de doble via electrificada fins a l'aeroport pel Bacarot i la creació del Parc Central de la ciutat gràcies al terreny guanyat a les vies.

Parcs i jardins de la ciutatModifica

 
L'Esplanada d'Espanya
 
La closca de l'Esplanada

Esplanada d'EspanyaModifica

Article principal: Esplanada d'Espanya

Es va construir sobre l'antic dic, durant la primera meitat del segle xx. Està compost per 6.000.000 de tessel·les que dibuixen un mosaic ondat de colors roig, negre i blanc. A més, el passeig disposa de quatre fileres de palmeres que recorren els més de 500 metres de longitud. Es tracta d'un senyal d'identitat per als alacantins, i tot un símbol del turisme de la ciutat. Va ser renovat i restaurat en els anys 90 i en l'any 2009. Encara és considerat un dels grans fites de la ciutat. Anteriorment a la Guerra Civil espanyola, esta zona d'esbarjo rebia el nom de Passeig dels Màrtirs.

Parc de CanalejasModifica

Es troba a continuació de l'Esplanada d'Espanya. Es caracteritza per disposar d'una sèrie d'arbres centenaris de grans dimensions (Ficus), que fan ombra durant quasi tot el seu recorregut. La seua proximitat al mar, fan del parc un lloc ideal per al descans i la lectura. En els seus dos extrems, es poden trobar dues fonts decoratives, i escultures de pedra representant a lleons i gossos, que fan d'entrada al parc. Altre element d'interès és un mapa d'Espanya de gran grandària, i un monument a l'escriptor alacantí, Carlos Arniches.

Parc del PalmerarModifica

Este parc es troba en l'entrada sud d'Alacant. Conté centenars de palmeres i abundant vegetació autòctona, a més d'un llac i cascades d'aigua que poden ser visitats en menudes barques disponibles per a llogar.

Parc de l'EretaModifica

Se situa en les faldilles del Benacantil, i constituïx una de les vistes més espectaculars de la ciutat. Des d'eixe parc poden ser albirats el Barri de Santa Creu, la Catedral de Sant Nicolau, el Port i el Mar Mediterrani. Un altre dels atractius de la zona és que està permès recórrer la renovada muralla que accedix al Castell.

Projectes de zona verdaModifica

Alacant sempre ha patit dèficit d'àmplies zones verdes en el centre de la ciutat, per això, després del soterrament de les vies del tren, s'utilitzarà gran part del terreny alliberat per a compensar el dèficit de parcs i de vegetació que patix. En conseqüència, la zona que actualment ocupa l'estació de Madrid (Renfe) es convertirà en la plaça de major dimensió d'Alacant. L'estació (futura Intermodal) se situarà mig quilòmetre cap a l'exterior (aproximadament entre el pas a nivell d'Alipark i el Pont Roig).

Un altre dels grans projectes consistix en el desdoblament de l'Esplanada d'Espanya cap al Moll de Tomás y Valiente, duplicant així les seues dimensions. Lògicament, això requerix el soterrament de Comte de Vallellano, que segons fonts de la Generalitat, començarà quan finalitze la Volvo Ocean Race l'octubre de 2008.

FestesModifica

Fogueres de Sant JoanModifica

 
Foguera de les Carolines Altes, guanyadora de 2005

Les Fogueres de Sant Joan, són les festes majors d'Alacant, d'Interès Turístic Internacional, on es planten les fogueres, monuments satírics de cartó pedra i fusta, cremant-se la Nit de Sant Joan. La festa elegix la seua reina, la Bellea del Foc, entre les que van ser Belleses de cadascun dels 85 districtes.

Les Fogueres, tal com es coneixen actualment a Alacant, daten de 1928, i promogudes principalment per José María Py y Ramírez de Cartagena. Amb el pregó es dóna el tret d'eixida els festejos, es planten les fogueres en la nit del 20 de juny, i quatre dies té lloc la cremà, després del tret d'una gran palmera de foc des del Benacantil visible des de gran part de la ciutat.

Al llarg dels quatre dies de festa, hi ha una agenda d'actes com ara les cercaviles, cavalcades, ofrenes, actuacions musicals, campionats esportius i un llarg etcètera. Al carrer, mentrestant, hi han muntades barraques i racons (també dit racós), on la gent pot dinar, sopar i ballar. Durant eixos dies és típic menjar coca amb tonyina, i bacores. En els dies posteriors a la cremà de les fogueres, hi té lloc un concurs de castells de focs i traques lluentosses que es disparen des de la platja del Postiguet.

Setmana SantaModifica

Destaca també la Setmana Santa alacantina, amb més de 30 confraries que realitzen les seues desfilades processionals des del Diumenge de Rams fins al de Resurrecció. Destaquen algunes talles com la Mare de Déu de la Soledat de Francisco Salzillo. Les processons més conegudes són la del Diumenge de Rams (La burreta) en què participen tots els ciutadans i la de la Santa Creu, en dimecres, amb més de 1.000 confrares i quatre passos, sent el més valuós el del Davallament.

Moros i cristiansModifica

Les festes de moros i cristians de la ciutat d'Alacant se celebren a cinc barris de la ciutat: El Palamó, del 12 al 19 de març; Sant Blai, del 9 al 12 de juny; Rebolledo, del 29 de juny al 2 de juliol; Altozano, del 12 al 16 d'agost i Benalua, del 24 al 28 d'agost.

Sovint comencen amb l'avís de festa, una desfilada amb vestits de gala, i després hi té lloc la «Nit de l'Olla», quan es fa un altre pregó. Els actes com ara les «Dianes», les «Despertades» i les entrades conduïxen a l'Ambaixada i l'Alardo, representacions en què el bàndol cristià venç, simbòlicament, al bàndol moro. El punt final és la finalització amb la «Retreta», una desfilada en to humorístic.

Des de 1993 existix la Federació Alacantina de Mors i Cristians. El seu objectiu és aconseguir objectius conjunts a partir dels esforços dels cinc barris que celebren les festes.

Romeria de la Santa FaçModifica

Es tracta d'una romeria de huit quilòmetres, amb cinc segles d'antiguitat. S'inicia des de la cocatedral de Sant Nicolau de Bari, i termina al monestir de la Santa Faç, on es pot contemplar un llençol amb la cara (la faç) de Jesucrist. Se celebra el segon dijous després de la Setmana Santa, i sovint hi participen més de 300.000 persones.

EsportsModifica

Malgrat ser el futbol l'esport rei, els èxits esportius més importants de la ciutat provenen d'altres esports. Així, s'han obtingut èxits nacionals i internacionals en esports com l'handbol i el bàsquet, però no obstant això, en esports individuals s'han arribat a millors resultats: Alacant ha estat lloc de naixença o de residència d'una vintena d'esportistes que han participat en els Jocs Olímpics.

Olímpics alacantinsModifica

José Antonio Chicoy, que va disputar la final de 4x100 estils de Natació dels Jocs de Mèxic el 1968 és qui potser va iniciar la rellevant participació d'alacantins en els Jocs Olímpics. Però no va ser fins als Jocs de Moscou el 1980 i Los Angeles 1984 quan Domingo Ramón Menargues va aconseguir el quart i el sisè lloc respectivament en Atletisme (3000 metres obstacles).

En els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, hi van participar tres esportistes alacantins i, a més, van obtenir medalla per primera vegada: Miriam Blasco, medalla d'or en judo; Francisco «Kiko» Sánchez, medalla d'or en Vela, 470 masculí; i Carolina Pascual, medalla de plata en Gimnàstica rítmica.

En els Jocs Olímpics d'Atlanta 1996, Juan Escarré va obtenir medalla de plata en Hoquei sobre herba, Isabel Fernández va obtenir medalla de bronze en Judo i Marta Baldó i Estela Giménez van obtenir medalla d'or en Gimnàstica rítmica. En els següents Jocs Olímpics, Sydney 2000, Isabel Fernández va tornar a obtenir una medalla, esta vegada d'or. Finalment, va tancar la seua carrera amb un cinquè lloc en els Jocs disputats en Atenes el 2004, i és l'única esportista alacantina que hi ha aconseguit dues medalles olímpiques fins ara.

Equips esportius alacantinsModifica

 
Vista parcial de l'Estadi José Rico Pérez, camp de l'Hèrcules

L'equip que més títols ha aconseguit a la ciutat va ser el Club Handbol Calpisa. Entre 1975 i 1980 va ser considerat com el millor equip d'Europa. Va obtenir quatre títols de Lliga consecutius (1975, 1976, 1977 i 1978), quatre títols de la Copa del Rei (1975, 1976, 1977 i 1980) i una Recopa d'Europa (1980). Posteriorment, el club va canviar de patrocinador i de denominació en diverses ocasions, passant a cridar-se Tecnisa, Tecnisán (amb la qual va obtenir una altra Copa del Rei el 1986), Gelats Alacant i Club Handbol Alacant Costablanca. Un altre equip d'handbol de la ciutat, femení en este cas, és Mar Alicante.

Quant al bàsquet, l'Etosa Alacant (denominat oficialment Club Bàsquet Lucentum Alacant) ha estat l'equip esportiu de més èxit des de finals del segle xx. L'Etosa s'ha situat en dues ocasions (temporades 2002-2003 i 2004-2005) entre els 8 millors equips de la lliga espanyola. I en fèmines el Club Bàsquet Akra Leuka.

Amb tot, el futbol sempre ha estat l'esport que ha llevat més passions a la ciutat, malgrat no ser l'esport que més èxits hi ha obtingut. A Alacant, l'equip més representatiu de la ciutat és l'Hèrcules Club de Futbol, el qual ha participat 19 temporades en primera divisió de la LFP (Lliga de Futbol Professional Espanyola). Així mateix, l'altre equip de la ciutat, l'Alacant CF, actualment disputa categories inferiors, però ha arribat a competir en la segona divisió durant diversos anys. D'altra banda, l'Estadi Rico Pérez d'Alacant, amb capacitat per a 30.000 espectadors, és el tercer estadi valencià per aforament, després de Mestalla i el Martínez Valero. El camp va ser seu de la Copa del Món de Futbol de 1982, on van tenir lloc els partits del Grup C (Argentina, Bèlgica, El Salvador i Hongria), així com el partit pel 3r i 4t lloc.

Persones il·lustresModifica

Categoria principal: alacantins

Vegeu tambéModifica

NotesModifica

  1. En les eleccions municipals de 1979 Alianza Popular es presentà dins de Coalició Democràtica i no obtingué cap regidor. En les eleccions de 1983 es presentà en la coalició AP-PDP-UL-UV. A les eleccions de 1991 la que havia sigut la Federació de partits d'Alianza Popular es presentà com a un únic partit amb un el nom nou de Partit Popular
  2. En les eleccions municipals de 1979 hi apareixen els resultats de PCE, el 1983 PCE-PCPV, el 1987 IU-UPV, el 1991 EUPV, el 1995 EU-EV, el 1999 EUPV, el 2003 la coalició Esquerra Unida - L'Entesa, el 2007 EUPV-EV-IR-AM, el 2011 EUPV i el 2015 Guanyar Alacant

ReferènciesModifica

  1. «Llei 4/1983, del 23 de novembre, d'ús i ensenyament del valencià» (en valencià). Article 35.1. Generalitat Valenciana.
  2. Enquesta sociològica a la ciutat d'Alacant
  3. 3,0 3,1 3,2 «Akra Leuké». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  4. Mira Tormo, Bernat: El origen ibero-tartésico del Euskera, ed. Vision Net, 2006
  5. Mira Tormo, Bernat: ¿Son o no son, los vascos iberos?, ed. Vision Net
  6. Galmés de Fuentes, Álvaro: Reseñas-estudio sobre toponimia mozárabe balear
  7. Azuar Ruiz, R.. Historia de la ciudad de Alicante. Ajuntament d'Alacant, 1990, p. 93-97. 
  8. «Laqant». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  9. «Los castillos de la orden de Montesa en el contexto del siglo XIV» (en castellà). Historia medieval. Anales de la Universidad de Alicante, n.13, 2000-2002, p.17 [Consulta: 9 gener 2012].
  10. directe.cat, Alacant s'inunda amb quatre gotes per la pèssima ordenació del territori
  11. «Guía resumida del clima en España (1981-2010)». [Consulta: 26 setembre 2014].
  12. Font: Ajuntament d'Alacant. Secció d'Estadística. La Població d'Alacant (01-01-2005).
  13. Dades del període 1250-1609 són estimacions realitzades per historiadors. Les dades de 1646 provenen de Veïnatge de l'Arxiu del Regne de València. Dades del període 1717-1803 són de diferents censos elaborats per governs espanyols. A partir de 1857 són dades censals.
  14. Aquestes dades ofereixen la població de dret (1877-1991) i la població resident (2001-2011), conceptes equivalents segons indica el mateix INE.
  15. Institut Nacional d'Estadística. Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional.
  16. També hi participaren Partit Animalista Contra el Maltractament Animal (PACMA) (1.652 vots, 1.23%), Contigo Somos Democracia (Contigo) (756 vots, 0.56%), Partido Alicantino Regionalista - Esperanza Ciudadana (PAR-Es.C.) (747, 0.56%), Avant Alacant-Els Verds Ecopacifistes (Avant Los Verdes) (444 vots, 0.33%), Coalición de Centro Democrático (CCD) (334 vots, 0.25%), Actúa (PACT) (272 vots, 0.20%), Partit Comunista dels Pobles d'Espanya (PCPE) (253 vots, 0.19%), Tercera Edad En Acción (3a en acción) (208 vots, 0.15%), Juntos Ganamos (JC) (165 vots, 0.12%), L'Esquerra d'Alacant-Ara Repúbliques-Acord Municipal (EA-AR-AM) (101 vots, 0.08%), Falange Espanyola de les JONS (FE de las JONS) (72 vots, 0,05%), Alternativa Regional Alicantina (ARAL) (153 vots, 0,10%) i Partit Llibertari (P-Lib) (55 vots, 0.04%).
  17. Europa Press «El popular Luis Barcala, reelegit alcalde d'Alacant només amb els vots de Ciutadans». Diari La Veu, 15-06-2019 [Consulta: 26 juny 2019].
  18. Junta Electoral de la Zona d'Alacant «Proclamación de candidaturas para las elecciones locales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí oficial de la Província d'Alacant. Diputació de València [Alacant], 82, 30-04-2019, pàg. 4-31. inserció 4547/2019 [Consulta: 25 juny 2019].
  19. 19,0 19,1 Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 25 juny 2019].
  20. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultados provisionales 2019» (en castellà). [Consulta: 25 juny 2019].
  21. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Alacant», 24-05-2015. [Consulta: 25 juny 2019].
  22. Ara/agències. «El PSPV governa les principals ciutats del País Valencià, el PP recupera Benidorm i Compromís guanya a la Ribera». ara.cat, 13-06-2015. [Consulta: 14 juliol 2015].
  23. «Gabriel Echávarri renuncia formalment a la batllia d'Alacant». Vilaweb, 09-04-2018.
  24. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Alacant. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  25. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Alacant. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 26 juny 2019].
  26. Dades d'ocupació a data de març del 2005
  27. List of the busiest airports in Europe by passenger traffic

Enllaços externsModifica