Adolf Blanch i Cortada

poeta, historiador i periodista català d'origen valencià

Adolf Blanch i Cortada (Alacant, 11 de gener de 1832 - Barcelona, 7 de febrer de 1887)[1] fou un poeta, historiador i periodista català d'origen valencià. Establert a Barcelona, estudià dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i col·laborà al diaris El Sol i la Verdad Económica, alhora que s'encarregà de la secció d'economia de La Renaixença, des d'on defensà el proteccionisme.[2]

Infotaula de personaAdolf Blanch i Cortada

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 gener 1832 Modifica el valor a Wikidata
Alacant Modifica el valor a Wikidata
Mort7 febrer 1887 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona
Activitat
OcupacióPeriodista
Membre de
Premis

El 1854 començà a escriure alguns poemes en català de caràcter romàntic conservador, influïts per José de Espronceda i Alessandro Manzoni. Des del 1859 participà assíduament en els Jocs Florals de Barcelona, obtenint aquest primer any l'accèssit a l'englantina d'or amb el romanç Lo Sagrament d'En Pere III, escrit en un català força arcaic.[3] El 1868 en fou proclamat Mestre en Gai Saber el 1868 amb el poema Lo Castell feudal. Fou president dels Jocs Florals el 1869.

Interessat per les qüestions econòmiques, també fou secretari de Foment de la Producció Espanyola i el 1880 va col·laborar en la redacció dels Escritos económicos de Joan Güell i Ferrer, amb una aferrissada defensa del proteccionisme. També fou secretari de l'Acadèmia de Bones Lletres, de la que n'era membre des de 1861. El 1885 fou nomenat secretari de la Universitat de Barcelona, càrrec que exercí fins a la seva mort.

Obres modifica

Referències modifica

Enllaços externs modifica


Premis i fites
Precedit per:
'
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla VII

1861-1877
Succeït per:
Francesc d'Assís Ubach i Vinyeta
Vegeu texts en català sobre Adolf Blanch i Cortada a Viquitexts, la biblioteca lliure.