Busot

Busot és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alacantí, en la comarca històrica de la Foia de Xixona. La seua superfície és de 33,5 km² i el nombre d'habitants (busoters), el 1994, era de 1.158 i el 2000 de 1.717. Als afores de la població, hi ha la monumental ermita de Sant Josep, i al seu terme es troba la coneguda cova dels Canelobres i el Cabeçó d'Or, una de les grans altures del País Valencià, amb 1.206 m.

Busot

Bandera de Busot Escut de Busot
Localització
38° 28′ 53″ N, 0° 25′ 13″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	província d'Alacant
Comarca	l'Alacantí
Capital	Busot (en)
Població humana
Població	3.534 (2023) (103,94 hab./km²)
Gentilici	busotera, busoter
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	34 km²
Altitud	326 m
Limita amb	Aigües Relleu el Campello Alacant Xixona
Partit judicial	Sant Vicent del Raspeig
Organització política
• Alcalde	Alejandro Morant Climent (2007–)
Identificador descriptiu
Codi postal	03111
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	03046
Codi ARGOS de municipis	03046
Lloc web	busot.es

Xixona	Xixona	Relleu Alacant
Alacant Xixona		Aigües El Campello
Alacant	Alacant El Campello	El Campello

Història

Busot, anomenat Bisant originàriament, és una població d’origen musulmà que va ser habitada molt abans, com prova la troballa de ceràmica de l’Edat del bronze i dels ibers descoberta al voltant del poble. El castell de Busot, d’origen almohade és del (segle xii), i la torre de Cabrafic és de datació indeterminada. El castell fou construït quan es va fundar el poble, i es troba en un turó molt pròxim al nucli urbà. Amb posterioritat es feren dues modificacions: una del segle xiii, amb la conquista cristiana, i l'altra al segle xv.

Baix domini musulmà es va desenvolupar la tradicional indústria del vidre, actualment desapareguda. Procedent dels seus forns, s'han conservat alguns residus de peces de vidre àrab.

La torre de Cabrafic, o Cabrafic Alt, està vora el camí entre Busot i Aigües i prop de la fita més septentrional amb el Campello. La peculiaritat de la seua factura radica en que la mitat és de carreus i l’altra mitat és més tosca, resultat de reconstruccions posteriors. Té un gran talús sobre la roca del terreny i en la façana trobem les bases d’un desaparegut matacà. La torre formada de planta baixa i dos pisos, i s’hi accedix des de l’interior de la casa, a la qual es troba adossada. Al costat esquerre de la porta, conserva una espitllera, única en tota l’horta d’Alacant.

El 1244, Jaume I i l‘infant Alfons, futur rei de Castella, van negociar la frontera sud dels dos regnes amb el Tractat d'Almizra; la línia conformada per Biar i Busot marcaria esta fita. El 1252, el rei Alfons X el Savi va incloure Busot al terme d’Alacant, quan aquesta ciutat pertanyia a Castella. El 1296 Jaume II el Just conquereix Alacant i el municipi queda integrat a la Corona d'Aragó i el 1308 definitivament al Regne de València on passà a dependre de la Governació d'Oriola.

Posteriorment, durant el regnat dels reis Catòlics, fou propietat de Pere Martínez de Vera. Va estar adscrita a la governació d’Oriola fins al 1707, data en la qual va passar definitivament a pertànyer a Alacant.

Llocs d'interés

Castell de Busot

Als afores de la població, es troben les restes de l'antic castell àrab (l'origen del qual s'estima en el segle xii), actualment completament arruïnat, el monument de l'ermita de Sant Josep, i també la cova dels Canelobres, principal atractiu turístic de la localitat.

El pic del Cabeçó d'Or és una de les grans altures de l'orografia de l'Alacantí; amb els seus 1.205 m, disposa de diversos senders que pugen al cim, des d'on es veuen localitats llunyanes com Benidorm fins a la Manga del mar Menor. Altres senders són els que transcorren per antigues mines, avencs i pous artesians o zones de microreserves de flora, amb orquídies molt especials, entre altres espècies.

Orografia

Alt de l’Espino Cim del Cabeçó d’Or Collado del Garroferol Cova de la Granota Cova de Pep el del Riu Cova del Pollastre Cova del Rei Coves de les Mamelles Coves del Canelobre El Calvari El Colomet El Pantanet Esquenall de l’Ase Esquenall de la Foradada Les Tres Penyetes

Morro de la Marta Morro de la Perdiu Morro Roig Penya de l’Home Penya de Malena Penya del Flare Penya del Llamp Penya Redona Penya Roja Pla de Bernabeu Pla de la Gralla Pla de la Lloma Pla de la Perdiu Pla de Llinares Pla de Sebastià

Pla del Cabeçó Pla del Vicari Pla dels Partidors Pla dels Pastors Plans del Dissabte Recingle dels Cérvols Serra Catalana Serra de Bonalba Serra de la Gorgonera Serra de les Galeres Serra de les Penyetes Serra del Cabeçó d’Or Serra del Cabeçoncillo Serra dels Pals

Hidrografia natural

Abeurador de Cabrafic Abeurador Real Barranc de Cabrafic Barranc de l’Aigua Amarga Barranc de l’Ombria Barranc de la Vitora Barranc de les Colles Barranc del Salmitre Barranc del Vergeret Barranc del Vidrier

Barranc Salat Bassa de l’Abeurador Bassa de la Sénia Bassa del Calvari Font de Cabrafic Font de la Cava Font de la Sénia Font de la Sénia del Tio Vicent Tomasa Font del Calvari Rambla de Busot

Hidrografia artificial

Bassa de l’Aigua Amarga Bassa de la Cava Bassa de les Penyetes Bassa del Teuler Basseta del Vicari Dipòsit d’aigua

Elevador d’aigua L'lavador de Cabrafic Pou d’aigua Sénia del Tio Vicent Tomasa Toll del Carmel

Altres llocs d’interés

• El Pelador
• Fabriqueta de Vidre del Teuler
• Mina de l’Orcolana
• Mina de la Salvació
• Torre de Cabrafic

Antics nuclis poblacionals

Busot Ca Maria Casanova Casa de Gorges Casa de l’Aigua Amarga Casa de l’Alquedra Casa de l’Ombria Casa de la Cava Casa de la Foia del Cabeçó Casa de la Rambla Casa de la Sénia Casa de la Sénia del Tio Vicent Tomasa

Casa de les Hortes Velles Casa de les Planisses Casa del Carril Casa del Collado Casa del Pla de la Gralla Casa del Polset Casa del Teuler Casa dels Climents Casa dels Planets Caseta de Bernat Caseta de Toni Tomasa

Caseta del Comte Caseta del Racó de Sebas Corral de l’Aigua Amarga Corral de les Planisses Corral del Carril Corrals Nous dels Planets Mas de la Gorgonera Mas de les Penyetes Maset de Sebas

Partides, paratges i gran divisió del terme

Cabrafic El Carril El Darrere de la Serra El de Bernat El Figueralet El Fondo El Garroferol El Maset El Pal El Runal El Salmitre El Teuler Els Planets Era del Carril

Era del Pi Era dels Planets L'aigua Amarga L'aigüeta Amarga L'algepsar L'alquedra L'esquerrer L'Horta de Curro L'Horta de l’Escrivà L'Horta del Canyar La Creueta La Foia de Berenguer La Foia de Jaume La Foia de la Vitora

La Foia de les Coves La Foia de Parra La Foia de Reig La Foia del Cabeçó La Foia del Mas La Foieta del Rellotge La Gorgonera La Pisnella La Runa Les Hortes Les Planisses Racó de Calderó Racó de la Mina Racó de Sebas

Gran divisió del terme

• L'espino

Demografia

L'èxode rural al llarg del segle xx va provocar que, de 1.275 busoters que hi havia l'any 1900, la població fos tan sols de 652 habitants a l'any 1981. No obstant això, la població ha crescut a gran velocitat des de principis dels anys 1990, i aconseguí els 1.717 habitants el 1996 i els 3.021 en el 2008; el principal motor d'aquest ràpid creixement ha estat l'assentament de ciutadans de diversos països d'Europa occidental, dispersos per urbanitzacions al llarg del terme, en les quals també s'ha instal·lat un bon nombre d'alacantins. El 42% de la població censada l'any 2005 era de nacionalitat estrangera, el 94% d'ells provinents d'altres països de la Unió Europea, principalment del Regne Unit.

A data de 2022, Busot tenia una població de 3.343 habitants (INE).

Política i Govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 11 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 8 regidors del Partit Popular (PP), 2 de Compromís por Busot (Compromís) i 1 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Busot
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Popular		Alejandro Morant Climent	798	61,15%	8 (+2)
	Compromís per Busot		Vicent Morant Llorca	223	17,09%	2 (+2)
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Óscar Ripoll Agulló	177	13,56%	1 (-1)
	Altres candidatures			99	7,59%	0 ( -3)
	Vots en blanc			8	0,61%
Total vots vàlids i regidors				1.305	100 %	11
	Vots nuls			13	0,99%
Participació (vots vàlids més nuls)				1.318	67,07%**
Abstenció				647*	32,93%**
Total cens electoral				1.965*	100 %**
Alcalde: Alejandro Morant Climent (PP) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (6 vots de PP)
Fonts: JEC, JEZ Alacant, M. Interior, Periòdic Ara. (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 2007 l'alcalde de Busot és Alejandro Morant Climent de PP.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	José Climent García	ASDI	19/04/1979	--
1983–1987	Jaime Morant Giner	PSPV-PSOE	28/05/1983	--
1987–1991	Jaime Morant Giner	PSPV-PSOE	30/06/1987	--
1991–1995	Jaime Morant Giner	PSPV-PSOE	15/06/1991	--
1995–1999	Antonio Molina Ortega	PP	17/06/1995	--
1999–2003	Antonio Molina Ortega	PP	03/07/1999	--
2003–2007	Francisco Javier Alberola Alemany	Bloc-EV	14/06/2003	--
2007–2011	Alejandro Morant Climent	PP	16/06/2007	--
2011–2015	Alejandro Morant Climent	PP	11/06/2011	--
2015–2019	Alejandro Morant Climent	PP	13/06/2015	--
2019-2023	Alejandro Morant Climent	PP	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Busot

• Busot - Lloc web oficial
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on s'ha tret informació amb el seu consentiment.