Xixona
Xixona (IPA: [ʃiˈʃona]) és un municipi de País Valencià, pertanyent a la comarca de l'Alacantí i també capital de la històrica comarca de la Foia de Xixona. És mundialment coneguda per ser el bressol del torró. Comptava el 2019 i segons l'INE amb 6.865 habitants.
 Xixona | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
  | |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Autonomia | País Valencià | ||||
| Província | província d'Alacant | ||||
| Comarca | l'Alacantí | ||||
| Capital | Xixona | ||||
| Població humana | |||||
| Total | 6.860 (2022) | ||||
| • Densitat | 41,89 hab./km² | ||||
| Gentilici | Xixonenc, xixonenca | ||||
| Predomini lingüístic | Valencià | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 163,76 km² | ||||
| Altitud | 453 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | Sant Vicent del Raspeig | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Ferran Verdú Monllor | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 03100 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 03083 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 03083 | ||||
| Altres | |||||
| Lloc web | xixona.es | ||||
 | |||||
| Castalla | Alcoi Ibi |
La Torre de les Maçanes |
| Tibi | 
|
Relleu Busot |
| Sant Vicent del Raspeig | Alacant Sant Vicent del Raspeig |
Busot |
Història modifica
Els musulmans fundaren Saxona, s'alça arrecerada al pujol del Castell (del qual només que la denominada Torre Grossa es manté dreta) i el de Torreblai, en el qual es troba el dipòsit d'aigües.
L'any 1244 es va signar el Tractat d'Almizra entre les Corones castellana i aragonesa, establint-se Xixona com a límit de conquesta del Regne de València; fet que realitza Jaume I el Conqueridor el 1258.
Posteriorment, en temps de Jaume II i en virtut de l'acord del 1296, sota l'arbitratge del rei Dionís de Portugal, l'infant Joan de Castella i el bisbe Ximén de Saragossa, hom amplià la frontera sud de la corona i el regne fins a la vora del Segura. El 1304 s'escamparen les fronteres cap al sud i Xixona va quedar limítrof amb la recent creada Governació d'Ultra Xixona. L'any 1337 fou erigida en vila amb representació a les Corts valencianes.
El seu castell fou pres per les hostes castellanes del monarca Pere el Cruel l'any 1364, i fou recuperat per a la Corona aragonesa per un exèrcit compost per naturals de Penàguila, Alcoi i Cocentaina. Va mantenir una actitud pro-borbònica en la Guerra de Successió, oferint una forta resistència a les tropes de l'arxiduc Carles d'Àustria, que assetjaren la vila i l'obligaren a la rendició el 1706. Fins i tot la gent que va aconseguir de fugir a les muntanyes, ajudades per la població de Villena, organitzaren una contraofensiva que es va culminar l'any 1707 amb la conquesta de la plaça. Això els aportà la concessió d'alguns privilegis per part de Felip V, que es van xifrar en la propietat municipal del castell, així com la titulació de la ciutat. Aquell mateix any es va crear la Governació de Xixona, que era una demarcació administrativa que comprenia la Foia de Xixona, la de Castalla, la Vall de Biar, el terme d'Alforí (Vall d'Albaida) i, separades per la Governació d'Alacant, els termes d'Elx i de les Salines d'Elda.
El 1973 la indústria del torró juntament amb la comercialització del gelat, situen la població en el quart nivell de renda per capita. Al seu terme, de 161,3 km², trobem la Penya Migjorn amb 1.226 m d'altitud i la Carrasqueta amb 1.131, així com el port de la Carrasqueta (1.024 m).
Geografia modifica
Situada 26 km al nord d'Alacant, la ciutat està enclavada en les faldilles de la Penya Roja. En el seu terme municipal es troben també la muntanya i el port de la Carrasqueta, pas natural per a comunicar Alacant amb Alcoi.
Per la part sud-oest del terme passa el riu Montnegre, que provinent del pantà de Tibi es dirigeix cap a l'Horta d'Alacant. Al seu pas pel municipi xixonenc es troba la menuda pedania de Montnegre.
La seua muntanya més alta és "La Carrasqueta" amb 1330 metres d'altura al punt culminant (1020 metres al pas de la carretera N-340).
El terme municipal està poblat d'immensos boscos de pins i carrasques en altes muntanyes de més de 1000 m, el que dona lloc a espectaculars vistes de valls i barrancs en vertical, així com del mar Mediterrani, a causa de la seua proximitat. No obstant això, altres parts del seu terme municipal, les més pròximes a la costa, pateixen d'una desertització preocupant.
Economia modifica
Tradicionalment, l'economia xixonenca s'ha basat en una dualitat entre la producció i comercialització de gelats a l'estiu i la de torró a l'hivern, complementada per l'agricultura de secà, en la qual destacava el cultiu de l'ametler, el fruit del qual és matèria primera per al torró. Durant els segles XIX i XX, ha estat natural que durant gran part de l'any molts xixonencs es trobaren repartits per tota la península Ibèrica o fins i tot Cuba i altres parts d'Iberoamèrica venent els seus gelats i torrons.[1]
Encara que el desenvolupament de l'economia de la ciutat avui dia segueix basant-se en els seus torrons i gelats, coneguts en el món sencer, la fàbrica més important en la localitat és propietat de Procter & Gamble, fabricant de marques d'higiene íntima com Dodot i Tampax.
Demografia modifica
A data de 2022, Xixona tenia una població de 6.860 habitants (INE).[2]
| El gràfic que hauria de sortir aquí està desactivat temporalment per motius tècnics. |
Política i Govern modifica
Composició de la Corporació Municipal modifica
El Ple de l'Ajuntament està format per 13 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 5 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 3 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs), 2 del Partit Popular (PP), 2 de Compromís per Xixona (Compromís) i 1 de Més Xixona-Acord Municipal (+X).
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
| Partit Socialista del País Valencià-PSOE | 
|
Isabel López Galera | 1.223 | 33,77% | 5 ( -1)
| |
| Ciutadans - Partit de la Ciutadania | 
|
Javier Gutiérrez Martín | 857 | 23,66% | 3 ( +2)
| |
| Partit Popular | 
|
Juan Carlos Francés Romo | 632 | 17,45% | 2 ( )
| |
| Compromís per Xixona | 
|
Joan Arques Galiana | 511 | 14,11% | 2 ( +1)
| |
| Més Xixona-Acord Municipal | Marcos Ros Planelles | 356 | 9,83% | 1 ( -2)
| ||
| Vots en blanc | 
|
43 | 1,19% | |||
| Total vots vàlids i regidors | 3.622 | 100 % | 13 | |||
| Vots nuls | 44 | 1,20% | ||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 3.666 | 66,09%** | ||||
| Abstenció | 1.881* | 33,91%** | ||||
| Total cens electoral | 5.547* | 100 %** | ||||
| Alcaldessa: Isabel López Galera (PSPV-PSOE) (15/06/2019) Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (5 vots de PSPV[3]) | ||||||
| Fonts: JEC,[4] JEZ Alacant,[5] M. Interior,[6] Periòdic Ara.[7] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) | ||||||
Alcaldes modifica
Des de 2015 l'alcaldessa de Xixona és Isabel López Galera de PSPV.[8][9]
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | Fernando Galiana Carbonell | XI | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | Lluís Garrigós Oltra | CUX | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | Antonio Bernabeu Gómez | Ind | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | Antonio Bernabeu Gómez | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | Rosa Mª Verdú Ramos Francisco José Mira del Cerro Lluís Garrigós Oltra |
PP PP PSPV-PSOE |
17/06/1995 31/08/1996 24/09/1996 |
Dimissió/renúncia ?? -- |
| 1999–2003 | Rosa Mª Verdú Ramos | PP | 03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | Rosa Mª Verdú Ramos | PP | 14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | Ferran Verdú Monllor | PSPV-PSOE | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | Ferran Verdú Monllor | PSPV-PSOE | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | Isabel López Galera | PSPV-PSOE | 13/06/2015 | -- |
| 2019-2023 | Isabel López Galera | PSPV-PSOE | 15/06/2019 | -- |
| Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[9] | ||||
Edificis d'interés modifica
- Castell almohade de la Torre Grossa. Edifici d'interès històric-arquitectònic (segle xiii)
- Convent franciscà de la Verge de l'Orito. Edifici d'interès arquitectònic (segle xvi)
- Ermita de Sant Antoni. Edifici d'interès històric-arquitectònic (segle xvi)
- Ermita de Santa Bàrbara. Edifici d'interès arquitectònic.
- Església de la Mare de Déu de l'Assumpció. Edifici d'interès arquitectònic (segle XVII)
- Església gòtica de Santa Maria. Edifici d'interès històric-arquitectònic (segle xiii).
- Museu del Torró, on es conserven records de la família Sirvent Selfa fundadora de les marques El Lobo i 1880.
Festes modifica
Se celebren festes de Moros i Cristians en la segona quinzena de febrer, les quals també es coneixen com a «Festes dels Geladors».
Les festes patronals de la localitat, també de Moros i Cristians, se celebren a l'agost, en el cap de setmana més proper al dia 24, Sant Bartomeu, co-patró de Xixona al costat de Sant Sebastià.
Xixonencs il·lustres modifica
- Constança Miquel, mare de Sant Vicent Ferrer nascuda a Xixona segons la tradició local (segle xiv).
- Ausias Carbonell, bisbe de gràcia (auxiliar) de València del 1509 al 1532 (¿-1532)
- Melcior Aracil i Llobregat, beatificat després d'un procés iniciat per sant Joan de Ribera el 1610 (1552-1601)
- Serafí T. Miquel i Martorell, un dels més importants biògrafs de sant Vicent Ferrer (1651-1722)
- Francesc Mora i Berenguer, arquitecte, nascut a Sagunt (1875-1961)
- Ladislau J. R. Ayela i Planelles, metge (1879-1963)
- Jaume de Scals i Aracil, ceramista (1913-1978)
- Francesc Iváñez i Jiménez, pintor. Medalla Picasso 1978.
- Elisa Ibáñez i Mira, pianista.
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ Cucó, Josepa; Gregori, Joan; Llop, Francesc. Bosc i Muntanya, Indústria tradicional, Comerç i serveis. València: Institució Alfons el Magnànim, 1985, p. 349 (Temes d'Etnografia Valenciana, tercer volum). ISBN 84-00-06083-0. pg. 200-201
- ↑ «Instituto Nacional de Estadística». [Consulta: 14 març 2023].
- ↑ Mullor Ortíz, José Fernando (Secretari) «Acta de la sesión extraordinaria del Pleno de la Corporación del día 15 de junio de 2019». www.xixona.es, 15-06-2019. Arxivat de l'original el 2020-01-16 [Consulta: 17 maig 2020].
- ↑ Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Albacete, Alicante, Almería, Araba-Álava». Butlletí Oficial de l'Estat, 160, 05-07-2019, pàg. 72.494 [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ Junta Electoral de la Zona d'Alacant «Proclamación de candidaturas para las elecciones locales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí oficial de la Província d'Alacant. Diputació d'Alacant [Alacant], 82, 30-04-2019, pàg. 86-90. inserció 4547/2019 [Consulta: 25 juny 2019].
- ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultados provisionales 2019» (en castellà). Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 27 juny 2019].
- ↑ Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Xixona», 27-05-2019. [Consulta: 26 juny 2019].
- ↑ Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
- ↑ 9,0 9,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Xixona. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
Enllaços externs modifica
- Web oficial de l'Ajuntament de Xixona
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..
- Ruta per la Serra de Xixona cap a l'Alt de la Martina i Font de Vivens[Enllaç no actiu]