Batlle

president de la corporació municipal
(S'ha redirigit des de: Alcalde)
«Alcalde» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Alcalde (Nou Mèxic)».
Aquest article tracta sobre el càrrec municipal. Vegeu-ne altres significats a «Batlle (desambiguació)».

El batlle, batle o alcalde (vegeu altres denominacions) és la màxima autoritat d'un municipi, és qui presideix la corporació, dirigeix l'administració local i representa l'ajuntament. Amb distintes denominacions, la major part de països disposen d'un càrrec equivalent, tot i que algunes de les seves funcions poden variar.

Infotaula de càrrec políticBatlle
Femme Maire 2.jpg
Jurisdicciómunicipi Modifica el valor a Wikidata
Gabriel Porto Neira recibe o bastón de alcalde 1920.jpg

En general, un batlle és escollit democràticament. A l'Estat espanyol, mitjançant eleccions locals s'elegeixen els regidors que al seu torn voten el batlle. Si no s'arriba per votació a la majoria absoluta, és nomenat batlle el primer regidor de la candidatura més votada. En poblacions de menys de 100 habitants, els habitants escullen el batlle directament.

Diversos nomsModifica

El cap d'un municipi, o corresponent, pot anomenar-se amb diversos noms, com ara:

Als Països Catalans aquest càrrec local es deia conseller en cap, cònsol major, jurat en cap o paer en cap. És per aquest motiu que encara avui dia algunes d'aquestes designacions continuen emprant-se. Per exemple: paer en cap a Lleida i Cervera i cònsol major a Andorra.

A Andorra el terme batlle fa referència a una jutge de primera instància en tots els àmbits jurisdiccionals exceptuant els delictes majors. És nomenat pel Consell Superior de la Justícia. Històricament, el terme Batlle apareix citat el 1278 al Pareatge nomenats pels Coprínceps per impartir justícia a Andorra.[11]

Als municipis de Catalunya rep el títol d'il·lustríssim/a senyor/a, excepte a Barcelona, on rep el d'excel·lentíssim/a senyor/a. A Andorra rep el títol d'honorable senyor/a.

Evolució de la terminologiaModifica

Històricament, el "batlle" era el representant del senyor (el rei, el noble laic o el noble eclesiàstic) a una vila o ciutat (el "veguer" era el representant del senyor a una àrea més gran).[12] Batlles i veguers, en tant que recaptadors, depenien del "mestre racional" (el "ministre de finances") i, passat el temps, de la Generalitat. En tant que jutges, responien davant del rei i de l'Audiència (abans, "Cúria"). Els batlles eren funcionaris reials amb funcions judicials i recaptatòries, que depenien d'un veguer i que, en alguns casos, tenien per sota seu algun sotsbatlle. Els representants reials (o senyorials) per a qüestions temporals o encàrrecs concrets s'anomenaven també "procuradors".

Abans del Tractat de Nova Planta, la direcció i representació de la vila era col·legiada en dues o més persones que vetllaven pel manteniment de l’ordre i el bon regiment de la ciutat: Al Principat de Catalunya hi havia "consellers" a Barcelona, "paers" a Lleida,[13] Tàrrega, Cervera, Balaguer, Agramunt,[14] "cònsols", i cònsol en cap a Tarragona i a Perpinyà, "jurats" i jurat en cap al Regne de València[15] i al Regne de Mallorca,[16] a Girona o a Perpinyà; a Tortosa "procuradors" i "procurador en cap". Eren els membres del consell executiu de les "municipalitats" o "comuns" (dits "Consell de Cent", "Paeries"... a algunes localitats). A tall d'exemple de l'evolució terminològica, a Ulldecona, a les actes municipals més antigues hi sortien "paers", més endavant "consellers" i, finalment, "jurats". Després hi vindran els "regidores" (en castellà). Més endavant, a molts d'indrets les paeries van esdevenir consells municipals, amb consellers i un conseller en cap.

HistòriaModifica

Als Països Catalans, en els seus orígens, el govern local corresponia a agents (el veguer o el batlle) que representaven el poder reial o senyorial a cada lloc, amb jurisdicció i facultats coercitives per a poder mantenir la pau i l'ordre. Aquests agents presidien les assemblees de veïns, que els assessoraven. Per concessió reial, durant el segle xii van aparèixer les primeres formes autònomes de govern municipal en algunes viles i ciutats del reialenc. Llavors, l'antiga assemblea veïnal va desaparèixer i va ser substituïda per un consell municipal restringit format pels veïns més rellevants (prohoms o consellers), que s'encarregaven d'assessorar el grup reduït de magistrats responsables del govern municipal (cònsols, paers, jurats, consellers). El consell municipal era anomenat consell d'universitat, consell de comú o, simplement, consell.[17] Els presidents dels ajuntaments, aleshores designats universitats o comuns, tenien denominacions diverses, així a les terres de Lleida, era el paer en cap;[18] a la zona dels Pirineus predominava cònsol major; a Barcelona conseller en cap;[19] i a Mallorca jurat en cap, també era freqüent que en poblacions petites les juraries corporatives no tinguessin cap membre preeminent.

A finals del segle XVI gairebé totes les universitats es reunien sense la figura del batlle, a mesura que s'anaren estructurant com a organismes permanents.[12]

A partir dels successius decrets de Nova Planta de principis del segle XVIII, l'organització del municipi es transformà amb la implantació de la institució de l'ajuntament, que presidia el corregidor a les capitals de corregiment, i en el seu defecte, pel tinent de corregidor o alcalde major, i en absència dels dos, el regidor degà de l'ajuntament.[20]

La utilització de la paraula batlle amb el significat d'alcalde, figura jurídica d'origen castellà, es produeix a determinats indrets dels Països Catalans sota administració espanyola, a partir dels Decrets de Nova Planta en què s'instaura un nou sistema de presidència de les institucions locals, que a més de dirigir l'administració local, es caracteritza per ésser d'estricta designació governativa i disposar de certes funcions judicials. Aquests aspectes l'aproximen més a la figura del batlle reial que no al sistema corporatiu de juraries, paeries o consolats, propis de la tradició jurídica catalana, que permetia una major autonomia local i l'exercici d'un important control del sistema d'elecció per part de les oligarquies burgeses que dominaven les poblacions.[21]

Al Principat d'Andorra, la independència política ha permès que les denominacions i funcions jurídiques i administratives hagin evolucionat de manera coherent amb el sentit originari dels distints càrrecs i així allí el batlle és un jutge de primera instància.

NotesModifica

  1. El terme "batlle", sense flexió de gènere, també designa un jutge de primera instància a Andorra.[5]

ReferènciesModifica

  1. «batle». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «batle». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  3. «batle» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  4. «batllessa». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  5. «batlle». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  6. «alcalde». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. «alcalde». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  8. «cònsol». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  9. «paer». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  10. «Batlle / Baile de Vielha (Vall d'Aran)» (en aranès). [Consulta: 1r desembre 2018].
  11. Valls Oliva, Àlvar. Diccionari enciclopèdic d'Andorra. Andorra la Vella: Fundació Crèdit Andorrà, 2006, p. 522. ISBN 9789992016299. 
  12. 12,0 12,1 «Batlle». GEC. [Consulta: 27 octubre 2021].}
  13. «Privilegi de Paeria». Arxiu municipal del Lleida. [Consulta: 28 octubre 2021].
  14. «Paer». Gran Enciclooedia Catalana. [Consulta: 4 novembre 2021].
  15. «jurat». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  16. «Jaume I concedeix llicència a la ciutat de Mallorca per poder escollir sis jurats per al govern de l'illa, i regula la forma d'elecció i el jurament de l'ofici». Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I. [Consulta: 17 juliol 2016]. «Transcripció del manuscrit original en llatí»
  17. «Consell municipal». GEC. [Consulta: 27 octubre 2021].}
  18. «Balaguer vol recuperar el títol de Paeria i els paers». El Punt Avui, 12-05-2016. [Consulta: 24 octubre 2021].
  19. Agustí, David «Els decrets de Nova Planta. Procés històric de la creació i desaparició de les institucions de la Corona d'Aragó». Eines, 101, Estiu 2016, pàg. 25 [Consulta: 24 octubre 2021].
  20. «Alcalde». GEC. [Consulta: 27 octubre 2021].}
  21. Pons, Marc. «Què va arrasar el Decret de Nova Planta?». El Nacional, 29-10-2017. [Consulta: 24 octubre 2021].

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Batlle