Biar

municipi del País Valencià

Biar és una població del País Valencià. Pertany a la subcomarca de la Vall de Biar, que s'inclou a la DTH (Demarcació Territorial Homologada) de tercer grau de l'Alt Vinalopó donada l'ordenació establerta per la Generalitat Valenciana.

Plantilla:Infotaula geografia políticaBiar
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 38° 37′ 59″ N, 0° 46′ 00″ O / 38.633055555556°N,0.76666666666667°O / 38.633055555556; -0.76666666666667
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
Provínciaprovíncia d'Alacant
Comarcal'Alt Vinalopó Modifica el valor a Wikidata
CapitalBiar Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població3.607 (2023) Modifica el valor a Wikidata (36,81 hab./km²)
Gentilicibiarenca, biarenc, biaruda, biarut Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície98 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud700 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Esdeveniment clau
15 setembre 1244setge de Biar Modifica el valor a Wikidata
Dia festiu
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataMaría Magdalena Martínez Martínez Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal03410 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE03043 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis03043 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webbiar.es Modifica el valor a Wikidata
Plànol esquemàtic de la vila, amb les principals vies d'accés i comunicació.
   Zona urbana
   Centre històric
   Edifici d'interés
   Zona verda
   Zona industrial
   Carretera secundària
   Via verda
Atzucac de la vila, a prop del castell

Sobre la procedència del topònim Biar hi ha dues versions, una diu que prové de la paraula llatina apiarium que significa lloc d'abelles, l'altra la deriva de l'àrab amb el significat de lloc d'aigües o pous.

Història modifica

 
Castell de Biar

Biar va ser un lloc fronterer assignat a la Corona d'Aragó pel tractat d'Almizra de març de 1244, i va ser conquistat un any després pel rei Jaume I, després de cinc mesos de setge,[1] segons consta al Llibre dels Feyts. En principi, el rei respectava la presència, les possessions i els costums de la població musulmana, i va limitar-se a establir una guarnició, arrendar les rendes reials i cobrar impostos. Però la sublevació dels musulmans (1276-1278) va comportar que foren expulsats. El 1280, Pere II de la Corona aragonesa confirmava les heretats repartides a la població cristiana en un document que s'ha jutjat com a vertadera carta pobla del lloc. Va constituir un nucli crucial en els conflictes castellano-aragonesos i va rebre successius privilegis, entre els quals destaca la promesa de Pere el Cerimoniós de no segregar la vila i el seu terme de la Corona. El 1386 la vila fou atacada durant una ràtzia de l'Emirat de Gharnata.[2]

Biar tingué un paper destacat a les Germanies com a vila revolucionària, per la qual cosa fou multada amb 1660 lliures. Per contra, en la guerra de Successió es va declarar partidària de Felip V, cosa que li valgué els títols de "molt noble, lleial i sempre fidelísima". No obstant això, sembla que aquell posicionament fou més pragmàtic que no ideològic i degut a la seua posició fronterera amb Villena. Així, el Consell de la Vila va demanar al municipi d'Alcoi (austracista) que li guardara els ramats i cavalleries "... que per la proximitat que tenen al regne de Castella, i en particular a la ciutat de Villena, i témer alguna ruïna de declarar-se en lo exterior sent així que de sa voluntat y en lo secret estan de part de nostre rey [Carles III]".[3]

Testimoni d'aquells esdeveniments és el castell que corona el poble, símbol local, visible des de l'autovia Alacant-Madrid. Majestuós de dia i encantador i màgic de nit. Juntament amb el castell també es conserven algunes restes de la muralla de la que destaquen dues portes, l'Arc de Sant Roc o porta de Xàtiva i l'Arc del Jesús o porta de Castella. Des d'elles es pot accedir al nucli antic, amb els seus carrers estrets i escarpats tots ells, de traçat radial i dirigits cap al castell.

Demografia i economia modifica

El creixement demogràfic de Biar durant el segle xvi va trobar el seu contrapunt en la frenada del xvii, on es van succeir epidèmies particularment intenses com la de 1676-1677. El segle xviii va suposar una forta recuperació econòmica i demogràfica. Cap al final del segle destaca la importància del blat, el cep, l'olivera i d'altres productes d'horta. El desenvolupament de la terrisseria, tant de fang blanc com de vermell, va originar relacions comercials, amb pobles veïns i amb el Regne de Múrcia. A més a més, diversos ceramistes de Biar, els teulers, popularment anomenats "castelleros", solien traslladar-se a terres de Castella o d'Aragó per la confecció de teules. A mitjan segle xix, mantingué pareguda orientació agrícola i industrial. Més recentment, ja al segle xx, l'activitat industrial s'ha centrat en el sector tèxtil i el calcer, mentre que la producció agrària s'ha adreçat més envers la comercialització. Paral·lela a l'última evolució econòmica es produí una major organització dels grups socials menys afavorits per ella; durant la Segona República la FNTT, el sindicat socialista del camp, comptava ací amb una organització (Obrers Agrícoles). A principis dels setanta hi havia uns 3.000 habitants (biaruts); el 2003, 3.578. Actualment l'economia del lloc és eminentment industrial. Malgrat tot s'hi conserva l'elaboració d'artesania ceràmica, famosa pels seus envernissats.

Geografia modifica

La vila de Biar s'assenta sobre els estreps de la serra de Mariola, a les serres de Biar, de Fontanelles i dels Frares. Gairebé la meitat del seu ampli terme, 98,2 km², és sòl forestal amb grans pinedes. La simbiosi entre la monumentalitat del nucli urbà i l'exuberant paisatge del municipi ofereix grans possibilitats a excursionistes i senderistes que poden visitar gran quantitat de fonts, brolladors, rambles, barrancs, muntanyes com ara la Replana del Llop (1.228 m); el Reconco (1.206 m); el Cabeço Gordo (1.061 m) i el Frare (1.042 m) entre d'altres. La pujada al santuari de la Mare de Déu de Gràcia des del Plàtan; la visita a l'Aula de Natura, les Fontanelles o la Penya Tallada són altres atractius de Biar.

Festes modifica

Biar és un dels pobles valencians que conserva un calendari festiu més complet. Les festes principals estan dedicades a la patrona, la Mare de Déu de Gràcia. Es coneixen amb el nom de Festes de Maig i són Festes de Moros i Cristians. Se celebren del 10 al 13 de maig i formen part de les més antigues del País Valencià, cosa que ha comportat estendre la seua influència cap a altres poblacions, com ara Villena o Beneixama. En elles participen més de 2000 festers i estan compostes per set comparses o filaes. Els actes més destacats de les festes de moros i cristians de Biar són les Fogueres i el Ball dels Espies. Les fogueres s'encenen la nit del 10 de maig, a la baixada de la Mare de Déu des del Santuari al poble. En total, són més de 500 fogueres situades als cims de les muntanyes que envolten Biar, cosa que ofereix un espectacle únic. El Ball dels Espies és un acte molt singular: centenars de parelles disfressades ballen una antiga dansa dedicada a un estimat gegant vestit de moro anomenat "la Mahoma de Biar" per a tractar de conquerir el castell. Personatges importants de les festes de Biar són els capitans i les bandereres, així com les figures de la vengaleta i la rodella que han estat prou oblidades i pareix que tornen a cobrar el protagonisme que mereixen.

Una altra festa important és la de Sant Antoni (cap de setmana més proper al 17 de gener). S'hi fa cavalcada, cordà, replega, subhasta i processó. Hi destaca la figura dita Rei Pàixaro, personatge medieval que només s'ha mantingut a Biar i que encapçala la cavalcada.

Durant l'estiu es fan algunes festes de balls, porrats, corregudes, salt, llançament de barra, i altres jocs tradicionals, cloent la festa amb les danses.

Monuments modifica

 
L'aqüeducte de la Rambla dels Molins
  • Castell almohade (segle xii).
  • Església de l'Assumpció (segle xvi-xvi).
  • Santuari de la Mare de Déu de Gràcia (segle xviii-xix).
  • Sala de Cort o Ajuntament (segle xviii-xix).
  • Ermita dels Sants de la Pedra (segle xiii).
  • Ermita del Roser o Sant Ramon (segle xiii)
  • Ermita de Santa Llúcia (segle xiii)
  • Ermita de Sant Roc (segle xiii)
  • Restes de muralla i torretes medievals, arcs de Sant Roc i del Jesus (segle xii)
  • Convent de Sant Miquel (segle xiii).
  • Aqüeducte de la Rambla dels Molins, aqüeducte medieval del segle xv
  • Molins fariners
  • Palau del Marqués de Villagracia (segle xix).
  • Casa pairal de la família Marco (segle xvii).
  • Casa pairal de la família Ferrís (segle xvi).
  • Pous de la neu
  • Arbre del Plàtan (segle xviii)
  • Pi de la Tosquera
  • Ginebre del Pontarró

Associacions [cal citació] modifica

 
Imatge de la Mahoma de Biar a la torreta d'entrada al Castell de la Talaia de Villena.
  • Grup de Cors i Danses de Biar.
  • Associació Naturalista "Reconco" de Biar.
  • Centre Excursionista de Biar.
  • Associació d'Estudis Tradicionals "Sagueta Nova" de Biar.
  • Grup de Teatre "Vico".
  • Massa Coral "Mare de Déu de Gràcia".
  • Associació grup de dolçaines i tabals "La Bassa la Vila"
  • Moviment de pintura biarut.
  • Societat Unió Musical de Biar.

COMPARSES DE MOROS I CRISTIANS

  • Comparsa de Templers "Els Blanquets"
  • Comparsa de Cristians "Els Blavets"
  • Comparsa d'Estudiants
  • Comparsa de Maseros
  • Comparsa Moros Vells
  • Comparsa Moros Tariks
  • Comparsa Moros Nous

Cultura modifica

 
Ricardo Martínez Guillén (1962-2015)

L’Agència de Lectura Ricardo Martínez Guillén de Biar es va inaugurar l’any 1992, i l'encarregada llavors era Rosa Cerdà Gisbert. A partir de l’any 1997, s’encarregarà de la gestió Ricardo Martínez Guillén.[4] S'ubica a la Casa de la Cultura de Biar, un edifici històric que va ser Convent de Caputxins (segle xviii) i ha tingut moltes funcions diferents: quarter de la guàrdia civil, escoles públiques, garatge, cases populars. El 1995 s’inaugura com a casa de la cultura. Es tracta d’un conjunt arquitectònic amb una església –actual auditori-, unit, mitjançant un claustre, a una àrea de dependències, on els frares hi vivien. Les cel·les i cambres han estat aprofitades per a fer aules, sales d’activitats, multiusos i zones de convivència.[5]

Política i govern modifica

Composició de la Corporació Municipal modifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 11 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 6 regidors del Partit Popular (PP), 3 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 2 de Compromís per Biar (Compromís).

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Biar

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular   Magdalena Martínez Martínez 1.059 46,31% 6 ( +1)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Julio Sanjuán Martínez 561 24,53% 3 ( )
Compromís per Biar   Joan Lluís Escoda Parra 473 20,68% 2 ( )
Altres candidatures[a][b]   166 7,26% 0 (  -1)
Vots en blanc   28 1,22%
Total vots vàlids i regidors 2.287 100 % 11
Vots nuls 42 1,80%
Participació (vots vàlids més nuls) 2.329 79,71%**
Abstenció 593* 20,29%**
Total cens electoral 2.922* 100 %**
Alcaldessa: Magdalena Martínez Martínez (PP) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (6 vots de PP[6])
Fonts: JEC,[7] JEZ Villena,[8] M. Interior,[9] Periòdic Ara.[10]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes modifica

Des de 2019 l'alcaldessa de Biar és Magdalena Martínez Martínez del Partit Popular (PP).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Justo Román Soriano PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983–1987 Justo Román Soriano PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Justo Román Soriano PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Justo Román Soriano PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Ramón Belda Díez PP 17/06/1995 --
1999–2003 Ramón Belda Díez
Cristóbal Román Almiñana
PP
PSPV-PSOE
03/07/1999
22/07/2000
Moció de censura
--
2003–2007 Cristóbal Román Almiñana PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 Magdalena Martínez Martínez PP 16/06/2007 --
2011–2015 Magdalena Martínez Martínez PP 11/06/2011 --
2015–2019 Julio Sanjuán Martínez PSPV-PSOE 13/06/2015 --
2019-2023 Magdalena Martínez Martínez PP 15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[11]

Notes modifica

  1. També participaren a les eleccions municipals de 2019: Esquerra Unida - Seguim Endavant (EUPV) (166 vots, 7,26%).
  2. EUPV perdé el regidor obtingut en 2015.

Referències modifica

  1. Beut i Belenguer, Emili «Un Castell». Sicània, vol.2, n.7, gener 1959, pàg. 12 [Consulta: 23 juny 2013].
  2. «Los castillos de la orden de Montesa en el contexto del siglo XIV» (en castellà). Historia medieval. Anales de la Universidad de Alicante, n.13, 2000-2002, p.17 [Consulta: 9 gener 2012].
  3. TORÓ GIL, Lluís «La guerra de sucesión». Història de l'Alcoià, el Comtat i la Foia de Castalla, 1996, pàg. 378.
  4. Cerdà Gisbert, Rosa. Festes de Maig Moros i Cristians en honor de la Mare de Déu de Gràcia del 10 al 13 de maig de 1997 (26): 203 (en castellà). Biar: Ajuntament de Biar, 1997, p. 203. 
  5. Peñarrocha Martínez, Carles «L'Agència de Lectura de Biar: passat, present i futur». Símile: butlletí del COBDCV, 33, juny 2016 [Consulta: 7 setembre 2016].
  6. Garcia, Eduard «Magdalena Martínez escollida com a nova alcaldessa de Biar gràcies a la majoria absoluta del PP en la Corporació Municipal». [1], 19-06-2019. Arxivat de l'original el 2020-06-08 [Consulta: 8 juny 2020].
  7. Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Albacete, Alicante, Almería, Araba-Álava». Butlletí Oficial de l'Estat, 160, 05-07-2019, pàg. 72.534 [Consulta: 29 abril 2020].
  8. Junta Electoral de Zona de Villena «Proclamación de candidaturas para las elecciones locales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província d'Alacant. Diputació Provincial d'Alacant [Alacant], 82, 30-04-2019, pàg. 4-7. inserció 4532/2019 [Consulta: 20 març 2020].
  9. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 25 juliol 2019].
  10. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Biar», 26-05-2019. [Consulta: 25 juliol 2019].
  11. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Biar. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 10 juny 2017].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Biar