Obre el menú principal

Biar és una població del País Valencià. Pertany a la subcomarca de la Vall de Biar, que s'inclou a la DTH (Demarcació Territorial Homologada) de tercer grau de l'Alt Vinalopó donada l'ordenació establerta per la Generalitat Valenciana.

Infotaula de geografia políticaBiar
Escut de Biar
Biar, vista del casco antiguo.jpg

Localització
Localització de Biar respecte el País Valencià.png
 38° 37′ 59″ N, 0° 46′ 00″ O / 38.633055555556°N,0.76666666666667°O / 38.633055555556; -0.76666666666667
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaAlacant
Comarcal'Alt Vinalopó

Capital Biar
Població
Total 3.651 (2018)
• Densitat 37,26 hab/km²
Geografia
Superfície 98 km²
Altitud 700 m
Limita amb
Història i celebracions
Dia festiu
Organització política
• Alcalde María Magdalena Martínez Martínez
Identificador descriptiu
Codi postal 03410
Fus horari
Codi de municipi INE 03043
Codi ARGOS de municipis 03043
Altres

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata
Plànol esquemàtic de la vila, amb les principals vies d'accés i comunicació.
  •   Zona urbana
  •   Centre històric
  •   Edifici d'interés
  •   Zona verda
  •   Zona industrial
  •   Carretera secundària
  •   Via verda
  • Atzucac de la vila, a prop del castell

    Sobre la procedència del topònim Biar hi ha dues versions, una diu que prové de la paraula llatina apiarium que significa lloc d'abelles, l'altra la deriva de l'àrab amb el significat de lloc d'aigües o pous.

    Contingut

    HistòriaModifica

     
    Castell de Biar

    Biar va ser un lloc fronterer assignat a la Corona d'Aragó pel tractat d'Almizra de març de 1244, i va ser conquistat un any després pel rei Jaume I, després de cinc mesos de setge,[1] segons consta al Llibre dels Feyts. En principi, el rei respectava la presència, les possessions i els costums de la població musulmana, i va limitar-se a establir una guarnició, arrendar les rendes reials i cobrar impostos. Però la sublevació dels musulmans (1276-1278) va comportar que foren expulsats. El 1280, Pere II de la Corona aragonesa confirmava les heretats repartides a la població cristiana en un document que s'ha jutjat com a vertadera carta pobla del lloc. Va constituir un nucli crucial en els conflictes castellano-aragonesos i va rebre successius privilegis, entre els quals destaca la promesa de Pere el Cerimoniós de no segregar la vila i el seu terme de la Corona. El 1386 la vila fou atacada durant una ràtzia de l'Emirat de Gharnata.[2]

    Biar tingué un paper destacat a les Germanies com a vila revolucionària, per la qual cosa fou multada amb 1660 lliures. Per contra, en la guerra de Successió es va declarar partidària de Felip V, cosa que li valgué els títols de "molt noble, lleial i sempre fidelísima". No obstant això, sembla que aquell posicionament fou més pragmàtic que no ideològic i degut a la seua posició fronterera amb Villena. Així, el Consell de la Vila va demanar al municipi d'Alcoi (austracista) que li guardara els ramats i cavalleries "... que per la proximitat que tenen al regne de Castella, i en particular a la ciutat de Villena, i témer alguna ruïna de declarar-se en lo exterior sent així que de sa voluntat y en lo secret estan de part de nostre rey [Carles III]".[3]

    Testimoni d'aquells esdeveniments és el castell que corona el poble, símbol local, visible des de l'autovia Alacant-Madrid. Majestuós de dia i encantador i màgic de nit. Juntament amb el castell també es conserven algunes restes de la muralla de la que destaquen dues portes, l'Arc de Sant Roc o porta de Xàtiva i l'Arc del Jesús o porta de Castella. Des d'elles es pot accedir al nucli antic, amb els seus carrers estrets i empinats tots ells, de traçat radial i dirigits cap al castell.

    Demografia i economiaModifica

    El creixement demogràfic de Biar durant el segle xvi va trobar el seu contrapunt en la frenada del xvii, on es van succeir epidèmies particularment intenses com la de 1676-1677. El segle xviii va suposar una forta recuperació econòmica i demogràfica. Cap al final del segle destaca la importància del blat, el cep, l'olivera i d'altres productes d'horta. El desenvolupament de la terrisseria, tant de fang blanc com de vermell, va originar relacions comercials, amb pobles veïns i amb el Regne de Múrcia. A més a més, diversos ceramistes de Biar, els teulers, popularment anomenats "castelleros", solien traslladar-se a terres de Castella o d'Aragó per la confecció de teules. A mitjan segle xix, mantingué pareguda orientació agrícola i industrial. Més recentment, ja al segle xx, l'activitat industrial s'ha centrat en el sector tèxtil i el calcer, mentre que la producció agrària s'ha adreçat més envers la comercialització. Paral·lela a l'última evolució econòmica es produí una major organització dels grups socials menys afavorits per ella; durant la Segona República la FNTT, el sindicat socialista del camp, comptava ací amb una organització (Obrers Agrícoles). A principis dels setanta hi havia uns 3.000 habitants (biaruts); el 2003, 3.578. Actualment l'economia del lloc és eminentment industrial. Malgrat tot s'hi conserva l'elaboració d'artesania ceràmica, famosa pels seus envernissats.

    GeografiaModifica

    La vila de Biar s'assenta sobre els estreps de la serra de Mariola, a les serres de Biar, de Fontanelles i dels Frares. Gairebé la meitat del seu ampli terme, 98,2 km2, és sòl forestal amb grans pinedes. La simbiosi entre la monumentalitat del casc urbà i l'exuberant paisatge del municipi ofereix grans possibilitats a excursionistes i senderistes que poden visitar gran quantitat de fonts, brolladors, rambles, barrancs, muntanyes com ara la Replana del Llop (1.228 m.); el Reconco (1.206 m.); el Cabeço Gordo (1.061 m.) i el Frare (1.042 m.) entre d'altres. La pujada al santuari de la Mare de Déu de Gràcia des del Plàtan; la visita a l'Aula de Natura, les Fontanelles o la Penya Tallada són altres atractius de Biar.

    FestesModifica

    Biar és un dels pobles valencians que conserva un calendari festiu més complet. Les festes principals estan dedicades a la patrona, la Mare de Déu de Gràcia. Es coneixen amb el nom de "les Festes de Maig" i són festes de Moros i Cristians. Se celebren del 10 al 13 de maig i són de les més antigues del País Valencià, cosa que ha permés estendre la seua influència cap a altres festes com ara les de Villena o les de Beneixama. Els actes més destacats de les festes de moros i cristians de Biar són les Fogueres i el Ball dels Espies. Les fogueres s'encenen la nit del 10 de maig, a la baixada de la Mare de Déu des del Santuari al pobles. En total, són més de 500 fogueres situades als cims de les muntanyes que envolten Biar, cosa que ofereix un espectacle únic. El Ball dels Espies és un acte molt singular: centenars de parelles disfressades ballen una antiga dansa dedicada a un gegant vestit de moro anomenat "la Mahoma" per tractar de conquerir el castell. Personatges importants a les festes de Biar són els capitans i les bandereres, així com les figures de la vengaleta i la rodella que han estat prou oblidades i pareix que tornen a cobrar el protagonisme que mereixen.

    Una altra festa important és la de Sant Antoni (cap de setmana més proper al 17 de gener). S'hi fa cavalcada, cordada, replega, subhasta i processó. Destaca sobretot la figura del Rei Pàixaro, personatge medieval que només s'ha mantingut a Biar i que encapçala la cavalcada.

    Durant l'estiu es fan algunes festes de "balls i carreres" amb porrats, corregudes, salt, llançament de barra, corregudes i altres jocs tradicionals, cloent la festa amb les danses.

    MonumentsModifica

    • Castell almohade (segle xii).
    • Església de l'Assumpció (segle xvi-xvi).
    • Santuari de la Mare de Déu de Gràcia (segle xviii-xix).
    • Sala de Cort o Ajuntament (segle xviii-xix).
    • Ermita dels Sants de la Pedra (segle xiii).
    • Ermita del Roser o Sant Ramon (segle xiii)
    • Ermita de Santa Llúcia (segle xiii)
    • Ermita de Sant Roc (segle xiii)
    • Restes de muralla i torretes medievals, arcs de Sant Roc i del Jesus (segle xii)
    • Convent de Sant Miquel (segle xiii).
    • Aqüeducte de la Rambla dels Molins, aqüeducte medieval del segle xv
    • Molins fariners
    • Palau del Marqués de Villagracia (segle xix).
    • Casa pairal de la família Marco (segle xvii).
    • Casa pairal de la família Ferrís (segle xvi).
    • Pous de la neu
    • Arbre del Plàtan (segle xviii)
    • Pi de la Tosquera
    • Ginebre del Pontarró

    Associacions [cal citació]Modifica

     
    Imatge de la Mahoma de Biar en la torreta d'entrada al Castell de la Talaia de Villena.
    • Grup de Cors i Danses de Biar.
    • Associació Naturalista "Reconco" de Biar.
    • Centre Excursionista de Biar.
    • Associació d'Estudis Tradicionals "Sagueta Nova" de Biar.
    • Grup de Teatre "Vico".
    • Massa Coral "Mare de Déu de Gràcia".
    • Associació grup de dolçaines i tabals "La Bassa la Vila"
    • Moviment de pintura biarut.
    • Societat Unió Musical de Biar.

    COMPARSES DE MOROS I CRISTIANS

    • Comparsa de Templers "Els Blanquets"
    • Comparsa de Cristians "Els Blavets"
    • Comparsa d'Estudiants
    • Comparsa de Maseros
    • Comparsa Moros Vells
    • Comparsa Moros Tariks
    • Comparsa Moros Nous

    CulturaModifica

     
    Ricardo Martínez Guillén (1962-2015)

    L’Agència de Lectura Ricardo Martínez Guillén de Biar es va inaugurar l’any 1992, i l’encarregada llavors era Rosa Cerdà Gisbert. A partir de l’any 1997, s’encarregarà de la gestió Ricardo Martínez Guillén.[4] S'ubica a la Casa de la Cultura de Biar, un edifici històric que va ser Convent de Caputxins (segle xviii) i ha tingut moltes funcions diferents: quarter de la guàrdia civil, escoles públiques, garatge, cases populars. El 1995 s’inaugura com a casa de la cultura. Es tracta d’un conjunt arquitectònic amb una església –actual auditori-, unit, mitjançant un claustre, a una àrea de dependències, on els frares hi vivien. Les cel·les i cambres han estat aprofitades per a fer aules, sales d’activitats, multiusos i zones de convivència.[5]

    PolíticaModifica

    Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
    Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
    1979 - 1983 Justo Román Soriano PSPV-PSOE 19/04/1979 --
    1983 - 1987 Justo Román Soriano PSPV-PSOE 28/05/1983 --
    1987 - 1991 Justo Román Soriano PSPV-PSOE 30/06/1987 --
    1991 - 1995 Justo Román Soriano PSPV-PSOE 15/06/1991 --
    1995 - 1999 Ramón Belda Díez PP 17/06/1995 --
    1999 - 2003 Ramón Belda Díez
    Cristóbal Román Almiñana
    PP
    PSPV-PSOE
    03/07/1999 (moció de censura)
    22/07/2000
    --
    2003 - 2007 Cristóbal Román Almiñana PSPV-PSOE 14/06/2003 --
    2007 - 2011 Magdalena Martínez Martínez PP 16/06/2007 --
    2011 - 2015 Magdalena Martínez Martínez PP 11/06/2011 --
    2015 - 2019 Julio Sanjuán Martínez PSPV-PSOE 13/06/2015 --
    Des de 2019 n/d n/d 15/06/2019 --
    Resultats electorals - Biar, 2015
    Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
    Partit Popular de la Comunitat Valenciana María Magdalena Martínez Martínez 909 5 39,33
    Partit Socialista del País Valencià Julio Luis Sanjuán Martínez 655 3 28,34
    Compromís per Biar Juan Luis Escoda Parra 505 2 21,85
    Esquerra Unida del País Valencià Vicent Galvany Meri 215 1 9,30
    Candidatura d'Unitat Popular Eduard Garcia Molina 27 - 1,17
    Total 2.311 11

    ReferènciesModifica

    1. Beut i Belenguer, Emili «Un Castell». Sicània, vol.2, n.7, gener 1959, pàg. 12 [Consulta: 23 juny 2013].
    2. «Los castillos de la orden de Montesa en el contexto del siglo XIV» (en castellà). Historia medieval. Anales de la Universidad de Alicante, n.13, 2000-2002, p.17 [Consulta: 9 gener 2012].
    3. TORÓ GIL, Lluís «La guerra de sucesión». Història de l'Alcoià, el Comtat i la Foia de Castalla, 1996, pàg. 378.
    4. Cerdà Gisbert, Rosa. Festes de Maig Moros i Cristians en honor a la Mare de Déu de Gràcia del 10 al 13 de maig de 1997 (26): 203 (en castellà). Biar: Ajuntament de Biar, 1997, p. 203. 
    5. Peñarrocha Martínez, Carles «L'Agència de Lectura de Biar: passat, present i futur». Símile: butlletí del COBDCV, 33, juny 2016 [Consulta: 7 setembre 2016].

    Enllaços externsModifica