El Camp de Mirra

municipi del País Valencià

El Camp de Mirra (castellà: Campo de Mirra, oficialment «el Camp de Mirra / Campo de Mirra»)[1][2][3] és una població del País Valencià de la comarca de l'Alt Vinalopó, constituïda com a municipi i popularment coneguda com el Campet. Durant el període medieval cristià el llogaret va ser inclòs a la jurisdicció de Biar; en l'època foral va pertànyer a la Governació de Xàtiva (fins al 1707), també comarca històrica de l'Alcoià, subcomarca de la Vall de Biar, que s'inclou a la DTH de tercer grau de l'Alt Vinalopó donada l'ordenació establerta per la Generalitat Valenciana. La casa de la Caragoleta és el monument que més destaca.

Plantilla:Infotaula geografia políticaEl Camp de Mirra
el Camp de Mirra (ca) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusmunicipi d'Espanya i municipi del País Valencià Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 38° 41′ 12″ N, 0° 46′ 49″ O / 38.686666666667°N,0.78027777777778°O / 38.686666666667; -0.78027777777778
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
Provínciaprovíncia d'Alacant
Comarcal'Alt Vinalopó Modifica el valor a Wikidata
CapitalEl Camp de Mirra Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població442 (2023) Modifica el valor a Wikidata (20,28 hab./km²)
Gentilicimirrenca, mirrenc Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície21,8 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud590 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialVillena
Dades històriques
Dia de mercatDilluns
Festa patronalDel 21 al 27 d'Agost
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJuan Sempere Esteve Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal03469 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE03051 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis03051 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webelcampdemirra.es Modifica el valor a Wikidata

Geografia

modifica

El terme, travessat pel riu Vinalopó, abasta una superfície de 21,8 km² en plena vall de Beneixama. Els paratges més coneguts són les Graelletes, Sant Bartomeu i la Fantasmeta.

Història

modifica

S'han trobat restes de l'edat del bronze al tossal de Sant Bartomeu, al castell d'Almizra i al poble iber del cabecet de la Fantasmeta.[4] La població té origen en el castell d'Almizra, veu àrab que s'ha interpretat com a 'frontera' o com a 'camp', suposant un tautopónim, a partir del qual va nàixer una alquería de l'Iqlim de Medina Bilyana (Villena). Va ser conquistada el 10 d'agost de 1243 pel cavaller castellà Llorens (o Nicolau) de Scals que va véncer l'alcaid musulmà Ab-Albah Marhop. El 1244, en un castell dels voltants, signaren Jaume I d'Aragó i l'infant de Castella (futur Alfons X de Castella) el Tractat d'Almizra, pel qual es delimitaven les fronteres entre els dos regnes. Una pedra al peu del tossal assenyala on acampà el rei castellà. El 1255 va pagar, juntament amb Beneixama, 500 sous en la primera tributació ordenada per Jaume I als mudèjars. De l'època medieval es conserva una gran pedra, les Graelletes, coberta de petròglifs. El 1510 és vila de senyoriu; des del segle xv al xviii pertany al terme de la vila de Biar, junt amb la Canyada de Biar i Beneixama. El 1795-1797 Beneixama es segrega de Biar i el Campet passa a dependre de Beneixama fins al 1836, data en què va aconseguir la independència i es va unir a la Canyada de Biar fins que les dues poblacions es separaren l'any 1943.

 
Representació del Tractat d'Almizra a Camp de Mirra

Economia

modifica

L'economia local ha estat tradicionalment agrícola: fruiters, hortalisses, cereals i, més modernament, vinya i oli, però des de mitjan segle passat l'activitat industrial, tèxtil fonamentalment, ha pres la davantera i ha frenat la immigració endèmica cap als nuclis industrials propers on treballen molts mirrencs.

Demografia

modifica
Evolució demogràfica del Camp de Mirra[5]
1860 1900 1930 1960 1981 1991 2000 2003 2009
Població 798 945 671 538 390 368 410 414 424

Edificis d'interés

modifica

El poble conserva algunes mostres d'arquitectura rural (les cases de l'Hort, del Pi, de les Monges, de Taboné) i casalots nobiliaris dels quals destaquem la Torre dels Marco, que tingué gran importància en la història del poble i de la vall. Diu la llegenda que s'hi allotjà Jaume I quan va acudir a la signatura del Tractat, i la casa modernista de la família Francés-Berbegal Lou. A més:

  • Església de Sant Bertomeu. 1820-1875.
  • Torre de Camp de Mirra. Torre en ruïna ubicada al tossal de Sant Bartomeu.
  • Castell d'Almizra. En estat de ruïna, conserva un mosaic on es recorda la signatura del tractat.
  • Ermita de Sant Bertomeu,[4] del segle xv. Amb un jaciment medieval que abraça des del Bronze fins a l'edat mitjana.
  • Casa de la família Colomer, del segle xvi. En lamentable estat.
  • Antiga fàbrica de licors de la família Ferrandis; modernista, del 1920.
  • Monument al Tractat d'Almizra, del 1977.
  • Cases antigues que seguien el curs del riu Vinalopó: les cases de Galleta i de la Solana.

Gastronomia

modifica

En el Camp de Mirra es cuinen bons arrossos: perola d'arròs amb conill o pollastre, rovellons i xonetes; arròs al forn, arròs caldós amb conill, i altres suggestius guisats com l'olla del Camp, el guisat de bacallà, les coques fregides, les facedures, els gaspatxos, el putxero amb sopa coberta, olla amb fesols, penques i mondonguilles de bacallà, borra, pericana, entre altres. La rebosteria també és important i abundant, tortà, pastissos de moniato, fogasses o tonyes, rotllets d'aiguardent, coquetes d'oli i, en època de collita, dolç de poma, bresquilla i codonyat, acompanyades de cantaueso, herbero o café licor, begudes tradicionals de la contornada.

Les festes majors se celebren a l'agost en llaor de sant Bertomeu i els Santets de la Pedra. Antigament responien al tipus de festa conegut a la Vall de Biar com de balls i corregudes, és a dir les danses, les corregudes i altres jocs populars. Des de l'any 1973 s'hi celebren Festes de Moros i Cristians (22-27 d'agost), les quals han relegat les anteriors danses i els jocs a un pla secundari. Dins de les festes cal destacar la Representació del Tractat d'Almisrà, en la qual es rememora anualment aquell esdeveniment històric tan important per a la història dels valencians.

Cal ressenyar que entre Nadal i Cap d'Any s'hi celebra la Festa dels Folls, una festivitat molt antiga que gairebé ha desaparegut dels costums de la població. Durant un cap de setmana dimiteixen l'alcalde, els regidors i el rector, i es fan càrrec del poble la Germandat dels Folls.

Política i govern

modifica

Alcaldia

modifica

Des de 2019 l'alcalde del Camp de Mirra és Juan José Espadas Guerola del Partit Popular (PP).[6]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Agustín Calabuig Martínez UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Jerónimo Martínez Serrano AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987–1991 Jerónimo Martínez Serrano AP 30/06/1987 --
1991–1995 Ramón Salvador Alfaro PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Ramón Salvador Alfaro PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 Ramón Salvador Alfaro PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003–2007 Ramón Salvador Alfaro PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 Ramón Salvador Alfaro PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011–2015 Juan Sempere Esteve PP 11/06/2011 --
2015–2019 Juan Sempere Esteve PP 13/06/2015 --
2019-2023 Juan José Espadas Guerola PP 15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[6]

Eleccions municipals de 2011

modifica
Resultats electorals - El Camp de Mirra, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
Partit Popular de la Comunitat Valenciana Juan Sempere Esteve 175 4
Partit Socialista del País Valencià Ramón Salvador Alfaro 168 3
Total 343 5

Referències

modifica
  1. «Noms dels municipis valencians». Acadèmia Valenciana de la Llengua, 23-04-2024. [Consulta: 31 juliol 2024].
  2. «Disposición de denominación de municipio (Camp de Mirra (El)/Campo de Mirra)». Diputación de Alicante. [Consulta: 31 juliol 2024].
  3. «Datos del registro de Entidades Locales». Ministerio de Política Territorial y Memoria Democrática, Gobierno de España. [Consulta: 31 juliol 2024].
  4. 4,0 4,1 «Nomenclàtor Toponímic Valencià». Institut Cartogràfic Valencià; Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 31 juliol 2024].
  5. Font: Institut Nacional d'Estadística: Xifres de població i censos Arxivat 2015-05-26 a Wayback Machine. (castellà)
  6. 6,0 6,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. El Camp de Mirra. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 30 novembre 2020].

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica