10 de maig

<<	Maig 2020					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
				1r	2	3
4	5	6	7	8	9	10
11	12	13	14	15	16	17
18	19	20	21	22	23	24
25	26	27	28	29	30	31
Tots els dies

El 10 de maig és el cent trentè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-unè en els anys de traspàs. Queden 235 dies per a finalitzar l'any.

EsdevenimentsModifica

Països Catalans

1475 - Comtat del Rosselló: després de patir vuit mesos de setge, els perpinyanesos acceptaren l'ordre de Joan II de rendir-se als francesos.
1730 - Castella: La Cámara del Consejo de Castilla acorda que «ha procedido siempre con reflexión a que siempre sea mayor el número de castellanos en cada sala que el de natura-les, y los fiscales siempre castellanos», als òrgans de representació catalans.
1840 - Barcelona: s'hi funda la Mútua d'Obrers de la Indústria Cotonera, primera associació obrera catalana.
1917 - València: s'hi funda la Feria Muestrario Internacional de Valencia, primera institució firal espanyola.
1997 - Barcelona: S'ocupa el Centre Social Autogestionat Can Vies, al barri de Sants.
2005 - Barcelona: Inauguració de la rehabilitació del mercat de Santa Caterina (Ciutat Vella), dels arquitectes Miralles i Tagliabue.

Resta del món

1503 - Cristòfor Colom arriba a les Illes Caiman, i es converteix en el primer europeu en fer-ho.^[1]
1508 - Vaticà: Miquel Àngel signa el contracte per a la decoració del fresc de la volta de la Capella Sixtina.
1796 - Itàlia: Batalla de Lodi. Napoleó Bonaparte derrota l'exèrcit austríac al pont de Lodi sobre l'Adda.
1869 - Promontory (Utah), EUA: Es completa el primer ferrocarril transcontinental dels Estats Units amb la col·locació del simbòlic "darrer clau".
1871 - Frankfurt: Signatura del tractat definitiu de pau que va posar fi a la guerra francoprussiana i que va desembocar en la creació d'Alemanya com a país unit.
1933 - Berlín: els nazis cremen milers de llibres d'autors jueus, comunistes, etc., a la Bebelplatz i altres llocs d'Alemanya.
1940 - Europa: Alemanya comença l'atac contra França, Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg (Segona Guerra Mundial).
1972 - CEE: Irlanda es pronuncia a favor de l'adhesió mitjançant un referèndum.

NaixementsModifica

Països Catalans

1452 - Sos del Rey Católico, Regne d'Aragó: Ferran el Catòlic, rei d'Aragó, 1479 - 1516), de Sicília (Ferran II) (1468 - 1516) i de Nàpols (Ferran III) (1504 1516); rei consort de Castella (Ferran V) (1474 - 1504) (m. 1516).^[2]
1877 - Barcelona: Paulí Castells i Vidal, enginyer industrial i matemàtic català M. 1956?)^[3]
1878 - Girona: Celestina Vigneaux i Cibils, mestra i pedagoga catalana, pionera de l'avantguarda educativa a Catalunya (m. 1964).^[4]
1897 - València: Josefina Robledo Gallego, guitarrista valenciana (m. 1972).
1916 -
- Barcelona: Sofia Puche de Mendlewicz, pianista i pedagoga musical catalana (m. 2015).^[5]
- Sabadell: Joan Alsina i Giralt, historiador sabadellenc (m. 2005).
1952 - Girona: Anna Pagans i Gruartmoner, política catalana que exercí d'alcaldessa de Girona.^[6]
1966 - Barcelona: Teresa Forcades i Vila, metgessa, teòloga i monja benedictina catalana.^[7]
1969 - Sabadell: Imma Moraleda, política catalana.

Resta del món

1760 - Lons-le-Saunier, Jura, Franc Comtat, França: Claude-Joseph Rouget de Lisle, militar i compositor, autor de La marsellesa, himne nacional de França (m. 1836).^[8]
1788 - Broglie, Eure: Augustin Jean Fresnel, físic francès, fundador de l'òptica moderna, pare dels fars moderns (m. 1827).^[9]
1817 - Berlín: Julius Springer, editor (m. 1877).
1843 - Las Palmas de Gran Canaria, Espanya: Benito Pérez Galdós, un dels màxims exponents del realisme literari en llengua castellana (m. 1920).^[10]
1866 - Hrodna (Bielorússia): Léon Bakst, pintor i decorador rus (m. 1924).^[11]
1878 - Berlín (Imperi Alemany): Gustav Stresemann, polític alemany, Premi Nobel de la Pau de 1926 (m. 1929).^[12]
1888 - Viena, Imperi Austrohongarès: Max Steiner compositor de música per al cinema (m. 1971).
1890 - Würzburg,(Alemanya): Alfred Jodl ,comandant militar alemany (m. 1946).^[13]
1894 - Bucarest: Elvire Popesco, actriu i directora d'escena romanesa i francesa (m. 1993).^[14]
1899 - Omaha (Nebraska), EUA: Fred Astaire, actor, cantant i ballarí estatunidenc (m. 1987)
1900 - Wendover, Buckinghamshire (Regne Unit): Cecilia Payne-Gaposchkin, astrònoma i astrofísica britanicoamericana (m. 1979).^[15]
1916 - Filadèlfia, Pennsilvània (EUA): Milton Babbitt ,compositor estatunidenc. Fou el màxim abanderat del serialisme integral (m. 2011).^[16]
1929 - Boutouche, Nova Brunsvic (Canadà): Antonine Maillet, escriptora i dramaturga canadenca. Premi Goncourt de l'any 1979.^[17]
1930 - White Plains, Nova York (EUA): George E. Smith, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 2009.^[18]
1946 - Wiesbaden, Alemanya: Biruté Galdikas, etòloga canadenca, principal experta en el comportament dels orangutans.
1947 - Marsella, França: Josiana Ubaud, lingüista especialitzada en lexicografia i gramaticografia occitana i també botànica.
1957 - Londres, Anglaterra: John Simon Ritchie, conegut com a Sid Vicious, cantant i baixista del grup Sex Pistols (m. 1979).
1958 - Los Angeles: Ellen Ochoa, astronauta estatunidenca.^[19]
1960 - Dublín, Irlanda: Bono, cantant i principal lletrista del grup de rock irlandès U2.^[20]
1961 - Villamalea, Albacete: Dolores de los Llanos Peñarrubia Blasco, catedràtica de biologia dedicada a la docència i la recerca.
1965 - St. Catharines, Ontàrio: Linda Evangelista, model canadenca.^[21]
1970 - Caracas, Veneçuela: Gabriela Montero, pianista veneçolana.
1995 - Pasadena (Califòrnia), Estats Units: Melissa Jeanette Franklin, coneguda com a Missy Franklin, nedadora i medallista olímpica.

NecrològiquesModifica

Països Catalans

1951, València (l'Horta): Josep Manuel Izquierdo Romeu, músic i compositor valencià (n. 1890).^[22]
1937, Barcelona: Josep Torres i Vilalta, Toresky, locutor de ràdio, transformista i ventríloc català (n. 1869).^[23]

Resta del món

1566, Tubinga (Sacre Imperi): Leonhart Fuchs, metge i botànic alemany i dels fundadors de la moderna botànica (n. 1501).^[24]
1569, Montilla (Andalusia, Espanya): sant Joan d'Àvila, predicador i escriptor místic (m. 1500).
1774, Versalles (Regne de França): Lluis XV, rei de França i de Navarra. Membre de la casa dels Borbons (n. 1715).^[25]
1816, París (França): Mateu Lluís Símon i Delitala, magistrat, polític i intel·lectual alguerès (n. 1761).^[26]
1819, Madrid (Espanya): Mariano Salvador Maella Pérez, pintor valencià del neoclàssic (n. 1739).^[27]
1849, Japó: Katsushika Hokusai, dibuixant, gravador i pintor japonès de l'estil ukiyo-e (n. 1760).^[28]
1863, Chancelorsville, Virgínia (EUA):Thomas Jonathan Jackson, conegut com a "Stonewall" Jackson militar sudista.^[29]
1904, Londres (Anglaterra): Sir Henry Morton Stanley, de nom de naixement John Rowlands explorador gal·lès que va recórrer l'Àfrica (n. 1841).^[30]
1977, Nova York: Joan Crawford, actriu estatunidenca (n. 1904).^[31]
2008, Milà, Itàlia: Leyla Gencer, soprano turca (n. 1928).^[32]
2019, Majadahonda, Espanya: Alfredo Pérez Rubalcaba, polític espanyol que fou secretari general del PSOE i vicepresident del Govern d'Espanya (n. 1951).^[33]

Festes i commemoracionsModifica

S'inicien les festes de Moros i Cristians de Biar (l'Alcoià, País Valencià), fins al 13 de maig.
Santoral: sants Job, patriarca; Comgall de Bangor, abat; Joan d'Àvila, prevere; Damià de Molokai; beat Niccolò Albergati, bisbe; beata Beatriu I d'Este.

ReferènciesModifica

↑ Philpott, Don. Cayman Islands (en anglès). Hunter Publishing, 2002, p. 7.
↑ «Ferran II de Catalunya-Aragó | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 maig 2020].
↑ «Paulí Castells i Vidal | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 maig 2020].
↑ Duarte i Montserrat, Carles «Joan Coromines, una vida al servei de la llengua catalana». Revista de Llengua i Dret, Núm. 27, juliol 1997, pàg. 7-20.
↑ Farré, Miquel. «Sofia Puche, pianista i mestra generosa». Joventuts Musicals de Vilafranca del Penedès. [Consulta: 18 abril 2020].
↑ «Anna Pagans i Gruartmoner | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 maig 2020].
↑ «Teresa Forcades i Vila | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 maig 2020].
↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Claude Joseph Rouget de Lisle» (en francès). [Consulta: 4 maig 2020].
↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Augustin Fresnel» (en francès). [Consulta: 4 maig 2020].
↑ «Benito Pérez Galdós | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 maig 2020].
↑ «Léon Bakst | Russian artist» (en anglès). [Consulta: 19 maig 2020].
↑ «The Nobel Peace Prize 1926» (en anglès). [Consulta: 4 maig 2020].
↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Elvire Popesco» (en francès). [Consulta: 19 maig 2020].
↑ «Cecilia Payne-Gaposchkin | British-born American astronomer» (en anglès). [Consulta: 19 maig 2020].
↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Antonine Maillet» (en francès). [Consulta: 4 maig 2020].
↑ «The Nobel Prize in Physics 2009» (en anglès). [Consulta: 19 maig 2020].
↑ «Ellen Ochoa | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 19 maig 2020].
↑ «Bono | Irish singer» (en anglès). [Consulta: 19 maig 2020].
↑ «Linda Evangelista | Canadian fashion model» (en anglès). [Consulta: 19 maig 2020].
↑ «Josep Manuel Izquierdo i Romeu | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 maig 2020].
↑ «Josep Torres i Vilata | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 maig 2020].
↑ «Leonhard Fuchs | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 maig 2020].
↑ «Louis XV» (en francès). Larousse. [Consulta: 9 maig 2020].
↑ «Mateu Lluís Simon i Delitala | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 maig 2020].
↑ «Marià Salvador Maella i Pérez | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 maig 2020].
↑ Bouquillard, Jocelyn.. Hokusai : treinta y seis vistas del Monte Fuji. Barcelona: Electa, 2007. ISBN 978-84-8156-430-3.
↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
↑ «Joan Crawford | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 març 2020].
↑ «Gencer, Leyla nell'Enciclopedia Treccani» (en it-it). [Consulta: 3 maig 2020].
↑ «S’ha mort l’ex-dirigent del PSOE Alfredo Pérez Rubalcaba». [Consulta: 10 maig 2020].

Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:10 de maig.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 10 de maig

[1] Philpott, Don. Cayman Islands (en anglès). Hunter Publishing, 2002, p. 7.

[2] «Ferran II de Catalunya-Aragó | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 maig 2020].

[3] «Paulí Castells i Vidal | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 maig 2020].

[4] Duarte i Montserrat, Carles «Joan Coromines, una vida al servei de la llengua catalana». Revista de Llengua i Dret, Núm. 27, juliol 1997, pàg. 7-20.

[5] Farré, Miquel. «Sofia Puche, pianista i mestra generosa». Joventuts Musicals de Vilafranca del Penedès. [Consulta: 18 abril 2020].

[6] «Anna Pagans i Gruartmoner | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 maig 2020].

[7] «Teresa Forcades i Vila | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 maig 2020].

[8] Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Claude Joseph Rouget de Lisle» (en francès). [Consulta: 4 maig 2020].

[9] Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Augustin Fresnel» (en francès). [Consulta: 4 maig 2020].

[10] «Benito Pérez Galdós | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 maig 2020].

[11] «Léon Bakst | Russian artist» (en anglès). [Consulta: 19 maig 2020].

[12] «The Nobel Peace Prize 1926» (en anglès). [Consulta: 4 maig 2020].

[13] Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.

[14] Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Elvire Popesco» (en francès). [Consulta: 19 maig 2020].

[15] «Cecilia Payne-Gaposchkin | British-born American astronomer» (en anglès). [Consulta: 19 maig 2020].

[16] Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.

[17] Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Antonine Maillet» (en francès). [Consulta: 4 maig 2020].

[18] «The Nobel Prize in Physics 2009» (en anglès). [Consulta: 19 maig 2020].

[19] «Ellen Ochoa | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 19 maig 2020].

[20] «Bono | Irish singer» (en anglès). [Consulta: 19 maig 2020].

[21] «Linda Evangelista | Canadian fashion model» (en anglès). [Consulta: 19 maig 2020].

[22] «Josep Manuel Izquierdo i Romeu | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 maig 2020].

[23] «Josep Torres i Vilata | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 maig 2020].

[24] «Leonhard Fuchs | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 maig 2020].

[25] «Louis XV» (en francès). Larousse. [Consulta: 9 maig 2020].

[26] «Mateu Lluís Simon i Delitala | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 maig 2020].

[27] «Marià Salvador Maella i Pérez | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 maig 2020].

[28] Bouquillard, Jocelyn.. Hokusai : treinta y seis vistas del Monte Fuji. Barcelona: Electa, 2007. ISBN 978-84-8156-430-3.

[29] Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.

[30] Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.

[31] «Joan Crawford | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 març 2020].

[32] «Gencer, Leyla nell'Enciclopedia Treccani» (en it-it). [Consulta: 3 maig 2020].

[33] «S’ha mort l’ex-dirigent del PSOE Alfredo Pérez Rubalcaba». [Consulta: 10 maig 2020].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]

[22]

[23]

[24]

[25]

[26]

[27]

[28]

[29]

[30]

[31]

[32]

[33]