Gustav Stresemann

polític i estadista alemany

Gustav Stresemann (Berlín, Imperi Alemany 1878 - íd. 1929), polític alemany que fou nomenat canceller i Ministre d'Afers Estrangers durant la República de Weimar. El 1926 fou guardonat, juntament amb Aristide Briand, amb el Premi Nobel de la Pau.[1]

Plantilla:Infotaula personaGustav Stresemann

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 maig 1878 Modifica el valor a Wikidata
Berlín (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 octubre 1929 Modifica el valor a Wikidata (51 anys)
Berlín (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortaccident vascular cerebral Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Luisenstadt Modifica el valor a Wikidata
  16è Canceller d'Alemanya
7è de la República de Weimar (1919-1933)
13 d'agost de 1923 – 30 de novembre de 1923
  Ministre d'Afers Exteriors
12 d'agost de 1923 – 3 d'octubre de 1929
Dades personals
ResidènciaBerlín Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatAlemanya
FormacióUniversitat de Leipzig
Universitat Humboldt de Berlín
Universitat Frederic Guillem de Berlín
Andreas-Gymnasium Berlin Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiKarl Bücher Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Berlín
Dresden Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPolític
PartitNLP
(1907-1918)
DDP
(1918)
DVP
(1918-1929)
Membre de
Família
CònjugeKäthe Stresemann Modifica el valor a Wikidata
FillsWolfgang Stresemann Modifica el valor a Wikidata
Premis

Discogs: 430919 Find a Grave: 14642960 Modifica els identificadors a Wikidata
Llista

Joventut

modifica

Nasqué el 10 de maig de 1878 a Berlín en una família d'empresaris cervesers. Estudià Filosofia i Literatura a les Universitats de Berlín i Leipzig i posteriorment rebé un doctorat en econòmiques. El 1902 arribà a presidir la federació d'industrials de Saxònia.

Vida política

modifica

El 1907 fou elegit diputat al Parlament Alemany dins les files del Patit Nacional-Liberal, més endavant anomenat Partit Popular, un grup polític de dretes, nacionalista i expansionista que va tardar a acceptar el règim republicà i democràtic implantat per la Constitució de Weimar de 1919.

La seva visió política es moderà amb el temps i va dur el seu partit, que liderà des de 1917, a acceptar les clàusules del Tractat de Versalles després de la Primera Guerra Mundial, i va recuperar l'entesa amb les potències occidentals per tal de rellançar la influència econòmica i política d'Alemanya a l'exterior.

El 1923 Stresemann fou escollit canceller de la gran coalició de govern que pretenia resoldre la crítica situació econòmica i política del país, agreujada en aquells moments per l'ocupació de la conca minera de la Regió del Ruhr per França com a garantia de cobrament de les indemnitzacions de guerra que l'estat alemany havia de pagar a l'estat francès però que realment no podia afrontar. Stresemann va canviar de política per tal de buscar una sortida negociada al problema francès i va aconseguir estabilitzar les relacions entre ambdós països. Tot i els avanços va haver de fer front a un cop d'Estat –frustrat– de l'ultranacionalista Adolf Hitler i, posteriorment, va perdre el suport del poble i del seu partit i va caure del poder el mateix any, tot i que mantingué el ministeri d'Afers Exteriors en tots els governs posteriors i fins a la seva mort.

La seva política de diàleg i consens va aconseguir enfortir la posició internacional d'Alemanya, així com la seva estabilitat interna. Va millorar les relacions amb el Regne Unit acceptant el Pla Dawes per al pagament de les indemnitzacions de guerra (1924); va aconseguir signar amb el primer ministre francès Aristide Briand el Tractat de Locarno l'any 1925 per aconseguir estabilitzar les fronteres al Ruhr; va aconseguir l'ingrés d'Alemanya en la Societat de Nacions amb un lloc permanent al Consell (1926); forçà la retirada del control militar dels aliats en territori alemany (1927) i donà suport al Pacte Briand-Kellogg de renúncia a la utilització de la guerra en les relacions internacionals (1928).

El 1926 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau, juntament amb Aristide Briand, pels seus esforços en aconseguir la signatura del Tractat de Locarno de 1925.

Stresemann va morir d'apoplexia el 3 d'octubre de 1929 quan acabava d'anunciar públicament el seu suport al pla d'integració política europea proposat per Aristide Briand.

Referències

modifica
  1. Haberman, Frederick W. Nobel Lectures in Peace (en anglès). World Scientific, 1999, p. 3. ISBN 9789810234157. 

Enllaços externs

modifica
  • (anglès) Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1926


Precedit per:
Wilhelm Cuno
Canceller d'Alemanya
1923
Succeït per:
Wilhelm Marx
Precedit per:
Hans von Rosenberg
Ministre d'Afers Exteriors
1923-1929
Succeït per:
Julius Curtius