Pascal Lainé
escriptor francès
Pascal Lainé (Anet 1942) és un escriptor i guionista francès, Premi Goncourt de l'any 1974 per la seva novel·la La Dentellière.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 maig 1942  (81 anys)Anet (Eure i Loir) (França) |
| Floruit | 1974 |
| Dades personals | |
| Formació | Escola Normal Superior de Fontenay-Saint-Cloud |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, catedràtic, assagista, dramaturg, novel·lista, actor, professor d'universitat, guionista, dramaturg |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Premis
| |
     | |
Biografia modifica
Pascal Lainé va néixer el 10 de maig de 1942 a Anet, Eure-et-Loir (França), on els seus pares s'havien instal·lat durant la guerra. Va estudiar a L'Escola Normal Superior de Fontenay-Saint Cloud (1962) i ha fet de professor universitari de Filosofia.[1]
Obres modifica
- 1967 : B comme Barabbas
- 1971: L'Irrévolution
- 1974: La Dentellière. L'any que va rebre el Premi Goncourt va vendre 350.000 exemplars en l'edició normal i 500.000 en l'edició de France Loisirs.[2]
- 1974: La Femme et ses images
- 1978: Si on partait
- 1979: L'Eau du miroir i Tendres Cousines
- 1982: Terres des ombres
- 1984: Le Dîner d'adieu
- 1985: Trois petits meurtres et puis s'en va
- 1986: i Jeanne du bon plaisir ou Les hasards de la fidélité
- 1987: L'assassin est une légende
- 1988: Les Petites Égarées
- 1989: Plutôt deux fois qu’une
- 1990: Monsieur vous oubliez votre cadavre
- 1992: Dialogues du désir
- 1993: L'Incertaine
- 1994: Collision fatale i La semaine anglaise
- 1994: Les enquêtes de l'inspecteur Lester
- 1996: Fleur de pavé
- 1997: Le Commerce des apparences
- 1998: Capitaine Bringuier (teatre) i Il n'est rien passé
- 2000: Sacré Goncourt !, À croquer, i Quatre femmes
- 2001: Derniers jours avant fermeture
- 2002: Votre libre de la semaine
- 2003: La Presque Reine i Stupéfiantes lucarnes
- 2004: La légende vrai d'Evita
- 2005: Le Mystère de la Tour Eiffel i Traité de nudité (assaig)
- 2006: Un clou chasse l'autre ou La vie d'artiste i L'Instant amoureux)
- 2008: Maman, quand je serai grand je veux être patron du CAC 40 (assaig) i Nude Attitude, llibre sobre el naturisme.
Adaptacions al cinema i a la TV modifica
- 1976: La Dentellière va ser adaptada al cinema pel director Claude Goretta i protagonitzada entre altres per Isabelle Hupert.[3][4]
- 1976: Le jardin des supplices del director Christian Gion i protagonitzada entre altres per Jean-Claude Carrière
- 1980: Tendres Cousines, que amb el mateix títol va ser adaptada al cinema per David Hamilton.[5]
- 1995: Les vacances de l'inspecteur Lester, dirigida per Alain Wermus[5]
- 2005: La légende vrai de la Tour Eiffel, dirigida per Simon Brook[5]
- 2014. Dommages collatéraux, dirigida per Michel Favart[5]
Premis modifica
- 1971: Premi Médicis per la seva segona novel·la L'Irrévolution
- 1974: Premi Goncourt per La Dentellière
- 1977: Premi Jean Leduc de l'Académie Française per La Dentellière[6]
Referències modifica
- ↑ Lamy, Jean-Claude «Pascal lainé, dans l'ombre du Goncourt» (en francès). Le Figaro, 24-07-2008.
- ↑ Frey, Pascal «Pascal Lainé» (en francès). L'express, 1 0ctubre 1997.
- ↑ Es va emetre per primer cop a TV3 el 10 de gener de 2000.
- ↑ «La dentellière». CCMA. [Consulta: juliol 2020].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Laine Pascal Lainé» (en anglès). Imdb. [Consulta: juliol 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Pascal Lainé» (en francès). Académie Française. [Consulta: juliol 2020].[Enllaç no actiu]