Pascal Lainé

escriptor francès

Pascal Lainé (Anet 1942) és un escriptor i guionista francès, Premi Goncourt de l'any 1974 per la seva novel·la La Dentellière.

Infotaula de personaPascal Lainé
Biografia
Naixement10 maig 1942 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Anet (Eure i Loir) (França) Modifica el valor a Wikidata
Floruit1974 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióEscola Normal Superior de Fontenay-Saint-Cloud Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor, guionista, actor, professor d'universitat, novel·lista, catedràtic, assagista, dramaturg i dramaturg Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

IMDB: nm0481939 Allocine: 49886 Allmovie: p162146 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Pascal Lainé va néixer el 10 de maig de 1942 a  Anet, Eure-et-Loir (França), on els seus pares s'havien instal·lat durant la guerra. Va estudiar a L'Escola Normal Superior de Fontenay-Saint Cloud (1962) i ha fet de professor universitari de Filosofia.[1]

ObresModifica

  • 1967 : B comme Barabbas
  • 1971: L'Irrévolution
  • 1974: La Dentellière. L'any que va rebre el Premi Goncourt va vendre 350.000 exemplars en l'edició normal i 500.000 en l'edició de France Loisirs.[2]
  • 1974: La Femme et ses images
  • 1978: Si on partait
  • 1979: L'Eau du miroir  i Tendres Cousines
  • 1982: Terres des ombres
  • 1984: Le Dîner d'adieu
  • 1985: Trois petits meurtres et puis s'en va
  • 1986: i Jeanne du bon plaisir ou Les hasards de la fidélité
  • 1987: L'assassin est une légende
  • 1988: Les Petites Égarées
  • 1989: Plutôt deux fois qu’une
  • 1990: Monsieur vous oubliez votre cadavre
  • 1992: Dialogues du désir
  • 1993: L'Incertaine
  • 1994: Collision fatale i La semaine anglaise
  • 1994: Les enquêtes de l'inspecteur Lester
  • 1996: Fleur de pavé
  • 1997: Le Commerce des apparences
  • 1998: Capitaine Bringuier (teatre) i Il n'est rien passé
  • 2000: Sacré Goncourt ! , À croquer, i Quatre femmes
  • 2001: Derniers jours avant fermeture
  • 2002: Votre libre de la semaine
  • 2003: La Presque Reine  i Stupéfiantes lucarnes
  • 2004: La légende vrai d'Evita
  • 2005: Le Mystère de la Tour Eiffel i Traité de nudité (assaig)
  • 2006: Un clou chasse l'autre ou La vie d'artiste i L'Instant amoureux)
  • 2008: Maman, quand je serai grand je veux être patron du CAC 40 (assaig) i Nude Attitude , llibre sobre el naturisme.
Adaptacions al cinema i a la TVModifica

PremisModifica

1971: Premi Médicis per la seva segona novel·la L'Irrévolution

1974: Premi Goncourt per La Dentellière

1977: Premi Jean Leduc de l'Academie Française per La Dentellière[6]  

ReferènciesModifica

  1. Lamy, Jean-Claude «Pascal lainé, dans l'ombre du Goncourt» (en francès). Le Figaro, 24-07-2008.
  2. Frey, Pascal «Pascal Lainé» (en francès). L'express, 1 0ctubre 1997.
  3. Es va emetre per primer cop a TV3 el 10 de gener de 2000.
  4. «La dentellière» (en català). CCMA. [Consulta: juliol 2020].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 «Laine Pascal Lainé» (en anglès). Imdb. [Consulta: juliol 2020].
  6. «Pascal Lainé» (en francès). Academie Française. [Consulta: juliol 2020].